En aquests dies de forçós confinament, a més d’un segon assassinat que va tenir lloc a Málaga, hem pogut llegir a la premsa que el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de l’Ajuntament de Barcelona, especialitzat en violència masclista, ha atès 537 dones de mitjana cada setmana des del seu inici. S’hi inclouen les que s’hi han dirigit de forma presencial (82) i les que s’ha contactat per telèfon per fer-ne seguiment. També s’han produït 6 nous acolliments d’unitats familiars, i atès un total de 13 urgències en 15 dies (abans de l’estat d’alarma s’estaven atenent de mitjana entre 4 i 6 urgències al dia).
Sempre coneixem dones singulars
Ching Shih
Sota aquest nom o molts altres és coneguda una dona que exercia de prostituta abans de casar-se amb el capità Cheng I, que dirigia una flota pirata esdevenint així una de les dones pirates més afamades. Va comandar una de les flotes més grans de la història durant el segle XIX, de més de 2.000 vaixells, i va realitzar molts actes de pillatge, tant a vaixells mercants, com a poblacions costaneres o fluvials. Dirigia amb mà dura la seva flota, va elaborar un codi de lleis sobre els seus subordinats que exigia l’obediència plena als líders de la flota pirata; finalment, després d’aconseguir el perdó del govern va morir el 1844 a la ciutat de Canton on dirigia un bordell i una casa d’apostes. Sembla que era una d’aquelles dones que feia el que volia: va posar un ultimàtum al capità pirata que la va segrestar junt amb altres prostitutes i li va dir que només es casaria amb ell si compartien al cinquanta per cent tots els seus diners i el comandament de les tropes; després d’enviudar es va enamorar del seu fill adoptiu i s’hi va casar.
Una versió fictícia de la vida de Ching Shih apareix en el conte “La viuda Ching, pirata“, una de les històries de la Historia universal de la infamia de Jorge Luis Borges.
Phoolan Devi
Aquesta índia nascuda el 1963, coneguda com La Reina dels Bandits, va ser una bandolera i política socialista. Va néixer en el si d’una família de la casta mallah, una de les més baixes de l’Índia. Als 11 anys va ser obligada a casar-se amb un home 20 anys més gran que va abusar sexualment d’ella de forma continuada. Es va escapar del seu marit i va tornar a la casa familiar on fou rebutjada. Quan tenia 21 anys va ser acusada de robatori, detinguda i violada per la policia.
En sortir de la presó, Devi es va guanyar la vida mitjançant robatoris menors fins que va ser capturada per una colla de dacoits (bandolers o assaltants de camins) essent protegida d’una nova violació pel cap de la colla, Vikram, que es casà amb ella. Després de l’assassinat de Vikram, Devi va esdevenir líder d’una colla de mallahs i va dirigir atacs contra castes superiors. Això va ocasionar que el governador la perseguís infructuosament i va suposar l’inici de la seva llegenda: esdevé la Reina dels Bandits i es comercialitzen les nines de Devi caracteritzada com la deessa Durga. El 1983 Devi es va rendir sota les seves condicions. Després de passar 11 anys a les presons de Gwalior i Tihar, es va beneficiar d’un indult parcial i va sortir de la presó el 1994. Malgrat les campanyes en contra seu per part dels partits de castes superiors, va ser elegida com a diputada el 1996. El 1998 va ser nominada per al Premi Nobel de la Pau, i l’any 1999 va renovar el seu escó, però el juliol de 2001 Devi va ser assassinada a trets a l’entrada de la seva residència a Nova Delhi.
Tot i ser analfabeta, Devi va escriure la seva autobiografia amb l’ajuda de les autores Marie-Therese Cuny i Rambali Paul.
Shekhar Kapur va fer la pel·lícula Bandit Queen (1994) sobre la vida de Phoolan Devi fins al seu lliurament el 1983, però ella no va reconèixer la veracitat dels fets i va demanar que es retirés.
Elles dues són dones exemplars, també? Se’ns dubte sí són singulars.
Catalina García, la primera autobusera d’Espanya
Va ser pionera a treure’s el carnet de conduir i aconseguir la concessió d’una línia regular de busos. A més regentava una fonda, exercia de cartera oficiosa i feia encàrrecs als veïns.
Va néixer el 1904 a Puebla de Lillo, Lleó. Va aprovar l’examen de conduir a la segona el 1925, després que el marit li donés el permís -“llicència marital”, com dictava la llei – esdevenint la primera dona que el va tenir a Espanya. El 1928 va obtenir la línia regular entre els municipis de Confiñal i Bonar, un trajecte de tortuosa carretera en què sovintejava la neu. Va competir per ser-ne titular amb d’altres empreses d’homes. A més de les seves múltiples ocupacions no sempre remunerades, va ser mare de 6 fills. Finalment, va morir per un càncer als 55 anys, segons algunes fonts.
Catalina encarna el prototipus d’una generació de dones oblidades i desconegudes, treballadores incansables i lluitadores.
Males notícies més enllà del Còvid 19
No ens pot passar per alt el tomb que ha donat l’anomenat ‘cas Arandina’ ( els exjugadors de l’Arandina acusats de violació grupal) en absoldre el TSJ un d’ells i rebaixar la pena dels altres dos en considerar que va aver abusos i no agressió sexual. La sentència inicial, de l’Audiència Provincial de Burgos, va condemnar els tres joves a 38 anys de presó el passat desembre. Ara l’alt tribunal absol un dels condemnats i atenua les penes fina els quatre i tres anys per als altres dos en apreciar, entre d’altres causes, “la proximitat d’edat i en el grau de maduresa amb la menor”.
L’Audiència aplicava per primer cop la doctrina de la cooperació necessària a un cas de violació múltiple: cada un dels acusats va ser condemnat a 14 anys com autor de l’agressió comesa per ell mateix i a 24 com cooperador de la realitzada pels altres. Els fets van tenir lloc el desembre de 2017 quan els tres exjugadors (Carlos Cuadrado, Lucho, de 24 anys; Víctor Rodríguez, Viti, de 22, i Raúl Calvo, de 19) van invitar la menor al pis que compartien a Aranda de Duero per mantenir relacions sexuals, tot i saber la seva minoria d’edat. Un cop allí, la víctima s’hi va negar i ells la van forçar.
La sentència de l’Audiència va definit els fets com agressió sexual, va apreciar “intimidació ambiental” ja que els tres acusats van actuar sobre la víctima con amb la llum apagada i per sorpresa i ella no va poder reaccionar per la diferència d’edat i la complexió física d’ells. La Sala autonòmica, però, no contempla l’existència d’intimidació, i ha estimat completament el recurs de la defensa de Calvo, i parcialment les apel·lacions de Cuadrado i Rodríguez. La resolució insisteix en la falta de maduresa dels nois, a partir de proves pericials, i deixa lliure Calvo, mentre els altres dos hauran de complir penes de 4 i 3 anys. Tots tres hauran d’indemnitzar “conjuntament i solidària” la menor amb 10.000 euros.
Polèmica sentència que es basa, sobretot, al meu entendre en consideracions a la prèvia relació de la noia amb un dels implicats.
Un altre fet que no ens ha de passar per alt és un possible cas de violència masclista aquest dijous a Almassora (Castelló) després que un home assassinés la seva parella, de 35 anys, davant dels seus dos fills menors d’edat. El presumpte agressor posteriorment s’ha lliurat a la Guàrdia Civil i ha confessat el crim, segons han informat fonts de la Delegació de Govern en la Comunitat Valenciana i de l’Ajuntament d’Almassora.
Amb aquesta, ja són 17 les dones mortes arreu d’Espanya des que ha començat l’any.
Un nou 8 de març. Celebrem els avenços legislatius aprovats avui
La Ley Orgánica de Garantía Integral de la Libertad Sexual, l’avantprojecte de la qual ha estat aprovat avui dimarts pel Consejo de Ministros, inclou una referència explícita a com s’ha d’entendre el consentiment en un acte sexual. El ‘només sí es sí’ entra al Codi Penal: sense “voluntat expressa” de la víctima no hi ha consentiment. L’ avantprojecte assumeix la definició de consentiment del Conveni d’Istanbul, que gira sobre l’expressió clara de la voluntat de mantenir relaciones sexuals. Actualment, perquè hi hagi agressió sexual cal violència i intimidació; si no es donen aquestes el fet és considerat abús. Així doncs, la nova llei posa fi a aquesta diferència de delicte ( i de pena) de forma que tot acte sense consentiment sigui considerat agressió sexual.
Com recordem, la controvèrsia es va fer evident amb el cas de la manada. L’Audiència Provincial de Navarra va condemnar els individus per abús i, posteriorment – després de les manifestacions de milers de persones als carrers de ciutats de tot l’Estat espanyol – el Tribunal Suprem per agressió sexual. El cas va obrir el debat sobre la tipificació dels delictes sexuals. El “només sí és sí” implica que l’absència d’un “no” (no moure’s, no actuar o no dir-lo) no equival al consentiment. El consentiment ha de ser expressat. Si no ho és, és una negativa.
L’avantprojecte assenyala també que es considerarà agressió sexual tots els actes de contingut sexual que es realitzin amb violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima, o actuant de per sorpresa o sobre persones privades de sentit o amb la voluntat anul·lada per qualsevol raó.
Pel que fa a les penes, tot i que cal esperar el text definitiu, sabem que entre d’altres coses s’ incorporen agreujants nous com que l’ agressor sigui la parella o exparella o l’ús de fàrmacs per anul·lar la voluntat de la víctima.
Es proposa, entre d’altres, que siguin els jutjats especialitzats en violència de gènere els que s’encarreguin dels delictes d’agressions sexuals; la formació de tots els que intervenen en el procés (jutges, fiscals o forenses) i la creació d’una xarxa de centres d’atenció, tant d’emergència (oberts 24 hores) com a llarg termini, amb l’objectiu que les víctimes siguin ateses psicològicament.
Revolta de dones catòliques contra la discriminació a l’Església
Col·lectius cristians feministes d’arreu de l’estat espanyol es concentraran davant les principals catedrals del país (Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Saragossa…) el proper 1 de març per exigir plena igualtat home-dona a l’Eglésia catòlica.
Les dones han dit pro a viure relegades i al servei de capellans i bisbes en tasques de neteja i sota el lema ” FINS QUE LA IGUALTAT ESDEVINGUI COSTUM” ha decidit aquesta iniciativa amb l’objectiu de fer-se visibles. Alguns dels diferents col·lectius són, entre d’altres: Mujeres y Teología de Madrid, Red Miriam de Espiritualidad Ignaciana Femenina, Colectivo Agar, Mujeres de Alandar, de la JEC i Profesionales cristianas de Madrid, Asociación de Teólogas de España… i és avalada, entre d’altres, per la Conferència de Religiosos Espanyols (Confer).
Al manifest unitari podem llegir: “La institución, con su estructura y organización, está quedando al margen de las conquistas sociales en igualdad y corresponsabilidad y está cometiendo un error”. També destaca “la dolorosa violencia ejercida sobre mujeres, religiosas y laicas, además de otras formas de violencia lamentables”.
L’església arracona, menysprea i silencia les dones, es legitima i perpetua l’hegemonia masculina. és una paradoxa, tenint present que les dones són majoria clara en voluntariat, les celebracions religioses, catequesis, moviments eclesials, ensenyament… Fan crítica també del llenguatge patriarcal i sexista a les homilies, textos litúrgics i documents; demanen que la moral sexual de l’Església deixi de culpabilitzar les dones. I volen que l’Església reconegui la diversitat de famílies, identitats i orientació sexual.
Tant a Alemanya (moviment Maria 2.0) com en un àmbit global (moviment Voices of Faith ) donen suport a aquest tipus d’iniciatives, coincidents amb el dia internacional de la dona.
És possible que quelcom comenci a moure’s, fins i tot al Vaticà. Aquest mes, el suplement ‘Donne, Chiesa, Mondo’, editat per L’Osservatore Romano (el diari de la Santa Seu), dedica el monogràfic a reclamar més llocs de poder i autoritat per a les dones en l’ Església catòlica.
Pepa Torres: “En vísperas de la Revuelta de las mujeres en la Iglesia… I have a dream”
Onze de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència
L’objectiu principal d’aquesta celebració, proclamada per l’ONU el 2015, és assolir una major participació i inclusió de les dones i les nenes al món de la ciència i la tecnologia per tal de trencar amb la bretxa de gènere.
Família, escola i poders públics hem d’assumir l’objectiu d’encoratjar les nenes en disciplines com la tecnologia, les ciències 
o les matemàtiques. I per això l’11 de febrer es commemora per sensibilitzar i conscienciar la societat per aconseguir l’accés i la participació plena i equitativa a la ciència per les dones i les nenes.
Iniciatives contra la violència masclista
Des d’aquest dimarts la flota de taxis de Santa Coloma de Gramenet s’ha incorporat a la xarxa violeta de la ciutat per combatre la violència masclista.
Aquesta xarxa es va activar el passat 25 de novembre de 2019, també hi formen part bars, restaurants i locals d’oci, aparcaments, farmàcies, benzineres i serveis municipals com la grua municipal o els serveis de neteja. Són llocs on les persones que hagin patit o una agressió o pateixin per la seva integritat per qüestions sexistes puguin trobar-hi refugi.
Per dotar els taxistes de les eines necessàries per oferir una primera atenció a les víctimes que ho requereixin, aquests dies l’àrea de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha instal·lat un punt informatiu a la parada de taxis del centre de la ciutat per donar a conèixer als conductors els protocols d’actuació establerts per aquests casos. Els taxistes podran fer una primera atenció i, en el cas d’agressions greus, s’activarà la Policia Local i un psicòleg.
Parlem d’ecofeminisme(s)
El llib
re Per què les dones salvaran el planeta, publicat per Raig Verd, recull 24 articles i entrevistes a referents de l’ECOFEMINISME ( l’últim és de l’activista espanyola Yayo Herrero). Tracten qüestions com l’educació, els refugiats climàtics, l’urbanisme i la política i pretenen acostar a la gent la mirada ecofeminista, perquè , segons la seva editora Laura Huerga “ser ecofeminista és la recerca de la igualtat de gènere (i de raça, i de classe…) en la lluita per protegir el planeta i, d’aquesta manera, aconseguir la justícia social”.
Les lluites feminista i ecologista són en un moment d’eclosió. A les manifestacions del 8 de març es poden veure pancartes ecologistes, i a les manifestacions convocades pel moviment #FridaysForFuture, n’hi ha, també, de feministes. El feminisme ecologista, l’ecofeminisme, sorgeix com a moviment interseccional necessari per a unir forces en ambdues lluites per arribar a la justícia social. El concepte va ser elaborat per Françoise d’Eaubonne el 1974. I el 1983, la diputada dels Verds alemanys Petra Kelly encarnava les lluites ecologista i feminista.
L’ecofeminisme denuncia la manera com l’economia i la política ‘s’han consolidat en contra i fora de les bases materials que sustenten la vida i contribueix a desmuntar aquest abisme que separa fictíciament la humanitat de la naturalesa. Per exemple, les feines reproductives i de cures, històricament fetes per les dones, solen ser més respectuoses amb l’entorn, els espais i els cossos. El feminisme, i l’ecofeminisme, busquen una divisió més justa d’aquestes tasques reproductives, sigui remunerant-les o repartint-les. Un dels àmbits en què es veu més clarament la mirada ecofeminista al món occidental és l’ urbanisme. L’urbanisme feminista és també ecologista, perquè cerca ciutats de distàncies més curtes, pensades per al transport públic, amb espais públics i verds per a crear comunitat i que no generi problemes de salut, com els derivats de la pol·lució de les grans ciutats.
No hi ha un sol ecofeminisme sinó diverses corrents. Atenent a les seves característiques distintives, es poden classificar els tipus més comuns d’enfocaments ecofeministes, bàsicament: el clàssic o essencialista, el constructivista, l’espiritual, el queer (terme que s’utilitza per a designar persones que no s’identifiquen amb els models de gènere binari home-dona) i el vegà.
Una de les reivindicacions de l’ecofeminisme és d’ordre polític. Per aconseguir canvis reals que beneficiïn tant les dones com el planeta, és imprescindible que hi hagi dones en política, en òrgans amb capacitat de decisió sobre la vida de les comunitats.
Per aconseguir tot això és fonamental que hi hagi una bona educació de les nenes, perquè elles mateixes puguin pensar en ciutats feministes i en projectes ecologistes. Un dels clams del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència és que es visibilitzin els referents femenins en àmbits com l’enginyeria, l’ambientologia, la ciència, etc. Cal tenir dones expertes en aquests camps per a repensar l’ordenament urbanístic i pensar projectes d’energies renovables, de sobirania alimentària i d’economia verda. En definitiva, que hi hagi més dones en posicions de lideratge.
Dora Maar, l’artista plàstica que va embogir d’amor
Henriette Theodora Markovitch, (Tours, 1907 – París, 1997) – Dora Maar -, va ser una artista (pintora, fotògrafa i escultora), que coneixem per la seva relació amb Pablo Picasso entre 1936 i 1944 que per la seva avantguardista obra. Ara la Galeria Tate de Londres en fa una exposició que, sense dubte, paga la pena veure.
Va estudiar fotografia a l’Academie Lothe i a L’École de fotografie de la Ville de París, però en aquell temps la fotografia era una disciplina que no es valorava gaire i la va compatibilitzar amb la pintura i fins i tot la interpretació. Va tenir amistat amb els surrealistes i durant la dècada dels 30, els seus fotomuntatges van esdevenir icones del moviment. Va iniciar una relació amb Picasso ( ella tenia 29 anys i ell 55) que esdevindria turmentosa. Ella era la seva model i mussa i va fotografiar tot el procés de creació del Guernica i també va retratar el pintor en quatre ocasions. Tenia una forma molt personal de treballar el clarobscur. Quan Picasso es va cansar d’ella i va iniciar una nova relació , amb Françoise Gilot , Dora va començar a mostrar un comportament estrany i paranoic i va ser ingressada a l’hospital psiquiàtric Sainte-Anne on li van aplicar electroxocs. Finalment va millorar, però va decidir tancar-se en el seu estudi durant molts anys, aïllada del món i va morir el 1997 completament sola, als 89 anys.
La historiadora i crítica Victoria Combalía (Barcelona, 1952) va dedicar 20anys a escriure la documentadíssima biografia titulada senzillament Dora Maar (Circe)