Sempre coneixem dones singulars

Ching Shih

Sota aquest nom o molts altres és coneguda una dona que exercia de prostituta abans de casar-se amb el capità Cheng I, que dirigia una flota pirata esdevenint així una de les dones pirates més afamades. Va comandar una de les flotes més grans de la història durant el segle XIX,  de més de 2.000 vaixells, i va realitzar molts actes de pillatge, tant a vaixells mercants, com a poblacions costaneres o fluvials. Dirigia amb mà dura la seva flota, va elaborar un codi de lleis sobre els seus subordinats que exigia l’obediència plena als líders de la flota pirata; finalment, després d’aconseguir el perdó del govern va morir el 1844 a la ciutat de Canton on dirigia un bordell i una casa d’apostes. Sembla que era una d’aquelles dones que feia el que volia: va posar un ultimàtum al capità pirata que la va segrestar junt amb altres prostitutes  i li va dir que només es casaria amb ell si  compartien al cinquanta per cent  tots els seus diners  i el comandament de les tropes; després d’enviudar es va enamorar del seu fill adoptiu i s’hi va casar.

Una versió fictícia de la vida de Ching Shih apareix en el conte “La viuda Ching, pirata“, una de les històries de la Historia universal de la infamia de Jorge Luis Borges.

Phoolan Devi

Aquesta índia nascuda el 1963, coneguda com La Reina dels Bandits, va ser una bandolera i política socialista. Va néixer en el si d’una família de la casta mallah, una de les més baixes de l’Índia. Als 11 anys va ser obligada a casar-se amb un home 20 anys més gran que va abusar sexualment d’ella de forma continuada. Es va escapar del seu marit i va tornar a la casa familiar on fou rebutjada. Quan tenia 21 anys va ser acusada de robatori, detinguda i violada per la policia.

En sortir de la presó, Devi es va guanyar la vida mitjançant robatoris menors fins que va ser capturada per una colla de dacoits (bandolers o assaltants de camins) essent protegida d’una nova violació pel cap de la colla, Vikram, que es casà amb ella. Després de l’assassinat de Vikram, Devi va esdevenir  líder d’una colla de mallahs i va dirigir atacs contra castes superiors. Això va ocasionar que el governador la perseguís infructuosament i va suposar l’inici de la seva llegenda: esdevé la Reina dels Bandits i es comercialitzen les nines de Devi caracteritzada com la deessa Durga. El 1983 Devi  es va rendir sota  les seves condicions. Després de passar 11 anys a les presons de Gwalior i Tihar,  es va beneficiar d’un indult parcial i va sortir de la presó el 1994. Malgrat les campanyes en contra seu  per part dels partits de castes superiors, va ser elegida com a diputada el 1996. El 1998 va ser nominada per al Premi Nobel de la Pau, i l’any 1999 va renovar el seu escó, però el juliol de 2001 Devi va ser assassinada a trets a l’entrada de la seva residència a Nova Delhi.

Tot i ser analfabeta, Devi va escriure la seva autobiografia amb l’ajuda de les autores Marie-Therese Cuny i Rambali Paul.

Shekhar Kapur va fer la pel·lícula Bandit Queen (1994) sobre la vida de Phoolan Devi fins al seu lliurament el 1983, però ella no va reconèixer la veracitat dels fets i va demanar que es retirés.

Elles dues són dones exemplars, també? Se’ns dubte sí són singulars.

 

 

Deixa un comentari