Una altra dona singular, la infermera Florence Nightingale

La enfermera Florence Nightingale y su importante labor de higienizar la sanidad

El 12 de maig  se celebra el Dia Internacional de la Infermeria en honor a aquesta dona que va néixer aquest dia  de l’any  1820 a Florència,  i a la qual s’atribueix  ser la precursora de la infermeria professional moderna i la creadora del primer model  conceptual d’infermeria. Va trencar amb els prejudicis de l’època que, sovint, impedien les dones a accedir als estudis, al·legant una “crida divina” per a endinsar-se en els estudis científics. Ni la seva germana, que era una reputada escriptora, va ajudar-la. Com que la família no li pagava els estudis ( tot i que eren de classe alta i rics) , es va formar de manera autodidacta tot freqüentant  centres sanitaris, tant del seu país com d’altres llocs del món. El 1853  va  assumir el càrrec de superintendent a l’ Institut  londinenc per a la  Cura  de Senyores Malaltes. Un centre que atenia les dones sense sostre.  No només tenia cura de la seva salut sinó també dels seu benestar ( va procurar un ascensor per a  l’edifici, que hi hagués aigua calenta, va contractar institutrius per tal que vetllessin que a la sortida del centre tinguessin un lloc on fer la convalescència …)  Florence Nightingale també va anar al front durant la guerra de Crimea ( 1854) i es va adonar que la majoria de les morts estaven relacionades amb les nefastes condicions higièniques ( infeccions…)  i va aconseguir de la reina el permís per a imposar dràstiques millores i protocols higiènics.  En 1860, va inaugurar  una Escola d’Ensinistrament  d’Infermeres a  l ‘hospital St. Thomas.  Per la seva tasca, el 1883 va rebre  la Real Creu Roja, lliurada per la reina Victòria i el 1907 el Rei Eduard  VII li va concedir l’ Ordre del Mèrit,essent   la primera dona de la història que la rebia.  El  1908 li van lliurar  les Claus de la Ciutat de Londres  i va ser la primera dona  admisa ala britànica Royal Statistical Society  i , també, a constar com a membre honorari  de l’American Statistical Association. Va morir en aquesta ciutat el 1910.

A part de dedicar-se a les millores de l’atenció sanitària es va implicar en  la  lluita contra la malnutrició a l’Índia,  l’abolició de lleis contra la prostitució particularment dures amb les dones i l’expansió de formes de participació femenina en el món laboral. Influí decisivament en la fundació de la Creu Roja Britànica el 1870 i va formant part del comitè de dames fins a la mort. Jean Henri Dunant, el fundador de la Creu Roja, en visitar Londres el 1872, en reconegué el mèrit i la institució creà una distinció en honor a la seva figura.

Deixa un comentari