El 12 de maig se celebra el Dia Internacional de la Infermeria en honor a aquesta dona que va néixer aquest dia de l’any 1820 a Florència, i a la qual s’atribueix ser la precursora de la infermeria professional moderna i la creadora del primer model conceptual d’infermeria. Va trencar amb els prejudicis de l’època que, sovint, impedien les dones a accedir als estudis, al·legant una “crida divina” per a endinsar-se en els estudis científics. Ni la seva germana, que era una reputada escriptora, va ajudar-la. Com que la família no li pagava els estudis ( tot i que eren de classe alta i rics) , es va formar de manera autodidacta tot freqüentant centres sanitaris, tant del seu país com d’altres llocs del món. El 1853 va assumir el càrrec de superintendent a l’ Institut londinenc per a la Cura de Senyores Malaltes. Un centre que atenia les dones sense sostre. No només tenia cura de la seva salut sinó també dels seu benestar ( va procurar un ascensor per a l’edifici, que hi hagués aigua calenta, va contractar institutrius per tal que vetllessin que a la sortida del centre tinguessin un lloc on fer la convalescència …) Florence Nightingale també va anar al front durant la guerra de Crimea ( 1854) i es va adonar que la majoria de les morts estaven relacionades amb les nefastes condicions higièniques ( infeccions…) i va aconseguir de la reina el permís per a imposar dràstiques millores i protocols higiènics. En 1860, va inaugurar una Escola d’Ensinistrament d’Infermeres a l ‘hospital St. Thomas. Per la seva tasca, el 1883 va rebre la Real Creu Roja, lliurada per la reina Victòria i el 1907 el Rei Eduard VII li va concedir l’ Ordre del Mèrit,essent la primera dona de la història que la rebia. El 1908 li van lliurar les Claus de la Ciutat de Londres i va ser la primera dona admisa ala britànica Royal Statistical Society i , també, a constar com a membre honorari de l’American Statistical Association. Va morir en aquesta ciutat el 1910.
A part de dedicar-se a les millores de l’atenció sanitària es va implicar en la lluita contra la malnutrició a l’Índia, l’abolició de lleis contra la prostitució particularment dures amb les dones i l’expansió de formes de participació femenina en el món laboral. Influí decisivament en la fundació de la Creu Roja Britànica el 1870 i va formant part del comitè de dames fins a la mort. Jean Henri Dunant, el fundador de la Creu Roja, en visitar Londres el 1872, en reconegué el mèrit i la institució creà una distinció en honor a la seva figura.