Nadia Murad i Lamiya Aji Baixar

Acabo de llegir l’autobiografia de Nadia Murad Jo seré l’última (2017) i encara tinc el cor encongit. No només per allò que va patir ella sinó també perquè s’hi narra la història d’un genocidi, el del poble yazidita del qual tan poc coneixement en teníem. Els yazidites vivien al Sinjar iraquià (a 60 km al nord-oest de Mossul ) fins a l’arribada dels gihadistes ( musulmans  sunnites de línia dura) de l’autoanomenat Estat Islàmic, que  van assassinar els homes i segrestar les dones per convertir-les en esclaves sexuals. Per als combatents de Daeix  (EI en àrab) i la seva interpretació  ultra  de l’islam, els yazidites són heretges, adoradors del dimoni. Els creients d’aquesta religió esotèrica ancestral creuen en el Déu únic i en el cap dels àngels representat per un paó; el seu lloc sagrat és Lalish, al kurdistan iraquià. ) Parlen kurd.

EI va arrasar Kocho, poblet proper a Sinjar, el 4 d’agost de 2014. Van matar tots els homes adults ( molt pocs van poder fugir a les muntanyes) i es van endur els nens petits per fer-los nens soldats i les noies i dones per a vendre-les com esclaves sexuals. Els van obligar a convertir-se a l’Islam, els van obligar a resar. Els tractaven com a animals. Tant la Nadia, nascuda el 1993, com la Lamiya Aji Baixar, del 1998, van ser “sabiyya” ( esclava) de membres destacats d’EI  durant 20 mesos. Totes dues van poder escapar d’aquest calvari.

Lamiya l’abril de 2016 va aconseguir fugir i durant la seva fugida cap al Kurdistan, en travessar un camp de mines, va trepitjar-ne una i resultà ferida amb greus cremades  a la cara i va perdre l’ull dret. Fou acollida per l’organització iraquiana-alemana Air Bridge Iraq i tractada medicament a Alemanya.   Ara viu a Stuttgart, exerceix com a portaveu de les dones víctimes de la campanya de violència sexual i participa activament en el suport de dones i nens víctimes de l’esclavitud i la barbàrie per part de Daeix.

Nadia va sobreviure a les contínues vexacions durant mesos, va aconseguir fugir gràcies a l’ajuda d’una família musulmana de Mosul i un cop al Kurdistan es va assabentar de la mort de 6 dels seus germans i la seva mare.  El 2017 va publicar la seva autobiografia amb la finalitat de donar veu al seu poble que havia viscut un veritable holocaust i el mateix any va rebre el 37è Premi per la Pau de l’Associació per les Nacions Unides i també el 37è Premi per la Pau a Barcelona; el  2018 li va ser atorgat el Premi Nobel de la Pau juntament amb el ginecòleg congolès Denis Mukwege pels seus esforços per acabar amb l’ús de la violència sexual com a arma de guerra i conflicte armat. Actualment viu també a Alemanya.

El 2016 van rebre, conjuntament, el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència del Parlament Europeu.

Els gihadistes van voler robar-nos el nostre honor, però van perdre el seu”, és una de les frases més colpidores que va pronunciar Nadia en el seu discurs davant el Consell de Seguretat de l’ONU a Nova York. És ambaixadora de bona voluntat de l’ONU i lluita a favor de la protecció  de les víctimes del tràfic  de persones. Allà on va repeteix sense descans que més de 3.000 yazidites segueixen actualment desaparegudes i segurament encara en captiveri.

Deixa un comentari