ESPAI DE COEDUCACIÓ – Pàgina 119 – UN BLOG D'INFORMACIÓ I REFLEXIÓ PER A UNA VERITABLE COEDUCACIÓ

La batalla pel vot de les dones a Espanya durant la República

L’any 2006, amb motiu de la celebració dels 75 anys de l’obtenció del vot de les dones, l’1 de octubre de 1931, El Instituto de la Mujer va presentar una exposició als jardins de l’estació d’Atocha (Madrid) tot recordant aquella batalla. Podem veure’n un resum a l’article del diari El País Ellas lo consiguieron.

L’ànima d’aquesta lluita va ser Clara Campoamor (Madrid,1888-Lausana, Suiza, 1972) diputada del Partit Radical per Madrid. Campoamor, l’ única dona en la Comissió Constitucional, va argumentar la necessitat del sufragi femení posant de manifest la paradoxa que les dones podien ser elegides diputades des del 8 de maig de 1931, però no podien votar.

Hi va haver molta discussió, alguns dels més progressistes temien que les espanyoles, moltes d’elles ancorades en la submissió al marit i l’obediència al confessor no fessin seva la causa republicana i no entenguessin bé la democràcia. Aquest fou el cas de les altres dues dones diputades: Victoria Kent, diputada del Partit Radical Socialista, i Margarita Nelken, del PSOE. Elles creien que la dona espanyola no tenia, en aquells moments, preparació social i política per votar responsablement, per la qual cosa, per influència de l’Església, el seu vot seria conservador, cosa que perjudicaria els partits d’esquerra.

En canvi, la dreta, contrària a l’ emancipació de les dones, va donar suport a Clara Campoamor pels motius que esgrimia Victoria Kent, pensant que els vots de les dones els serien favorables.

Discurs de Clara Campoamor davant les Corts l’ 1 d’ octubre de 1931, on quedaria aprovat el vot femení a Espanya.

Més tard, ja a l’exili, Clara Campoamor va escriure un llibre on recorda amargament la seva lluita pel sufragi en la qual va ser abandonada pel seu partit: “Mi pecado mortal, el voto femenino y yo“ (1936)

Sobre Clara Campoamor, podeu llegir l’article La gran defensora del voto femenino (El País 20/01/2006)

La del vot va ser la primera de les victòries en la lluita pels drets ja que les dones seguien sent “menors d’edat eternes” respecte el marit i no tenien personalitat jurídica. Tot i això, les conquestes van quedar ofegades per la Guerra Civil i la dictadura. Caldria esperar a 1975 perquè l’ espanyola obtingués plena capacitat jurídica.

Espais digitals per a les dones

Al suplement Ciberp@ís de dijous 2 d’abril trobo dues adreces interessants:

1. Un espai digital perquè les dones s’expressin.

L’exposicio digital Imagining Ourselves organitzada per l’International Museum of Women amb participació de moltes dones joves de tot el món disposades a oferir una visió en femení de la societat global. És un projecte en moltes llengües (que inclou l’espanyol) que incorpora l’ús personal i original de vídeos, fotografies, textos i música amb l’objectiu de promoure un canvi positiu en el compromís femení amb la societat. Aquestes dones tracten temes diversos: finances, maternitat, pau, futur, política …

2. Un espai perquè les dones maltractades trobin assessorament.

EllasDenuncian. Vol ajudar les dones víctimes de maltractaments. Té una secció de Consultes Jurídiques, a càrrec d’una advocada especialitzada en violència contra les dones; assessora gratuïtament sobre mesures a prendre en cas de maltractament i d’altres consultes de tipus legal. Les seves promotores volen elaborar un gran fitxer classificat per Comunitats Autònomes amb informació i dades de contacte d’associacions d’ajuda a les dones maltractades.

Una mirada a les dones del camp

A nombroses petites explotacions agrícoles hi treballen tant l’home com la dona, però en no constar la dona com a titulars tampoc no poden cobrar jubilació ni tenen dret a baixes per maternitat o malaltia. Per això, per a les dones del camp el Real Decreto de titularitat compartida aprovat el 8 de març pel Consell de Ministres representa una victòria.

M’he assabentat de l’existència, a nivell estatal, d’una Federación de Asociaciones de Mujeres Rurales (Fademur) que, bàsicament, reivindica el reconeixement del treball de les dones a l’àmbit rural. En aquest sentit, Fademur valora molt positivament el Real Decreto. Aquesta regulació ha estat una demanda històrica tant de Fademur com de la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos (UPA). El decret constitueix un pas important en el reconeixement dels drets individuals de les dones agricultores i ramaderes; a totes les Comunitats Autònomes s’obriran registres on s’inscriuran les explotacions agràries gestionades per matrimonis o parelles de fet la qual cosa permetrà que les ajudes, pagaments, drets de producció, primes, quotes i altres que corresponen al titular de l’explotació s’atribuiran conjuntament als cotitulars inscrits. En paraules de Teresa López, presidenta de Fademur: “es un paso muy importante, estamos consiguiendo hacer visible el trabajo de más de 100.000 mujeres que llevan conjuntamente con sus parejas la gestión de las explotaciones familiares pero no aparecen en los papeles. Ahora, por fin, podrán ver los frutos de ese trabajo: por primera vez tendrán ingresos propios derivados de su actividad, además de las cuotas, derechos, subvenciones… que les corresponden. En España hay cerca de 7 millones de mujeres que viven en municipios de menos de 20.000 habitantes, considerados rurales. De éstas, aproximadamente un 82% trabaja en explotaciones agrarias, “si bien un 60% de ellas no paga cotización social y son por tanto mujeres que desarrollan un trabajo invisible, sin ningún reconocimiento”. Es para estas mujeres que trabaja Fademur y a las que no nos podemos permitir perder porque ellas son el motor fundamental para el desarrollo rural”

A la presentació a Palma de Mallorca de Fademur Illes Balears, que va tenir lloc el 4 de març, Elena Espinosa (ministra de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino), va fer públic l’anunci del Decret i tant Teresa López com Joana Mascaró, presidenta de Fademur Illes Balears, van valorar la seva aprovació tot afirmant la primera que per fi es reconeixeran drets econòmics i socials de les dones que treballen a les explotacions agràries. A més va demanar al govern Balear agilitat en la creació del registre a la qual cosa Francesc Antich, president del govern, va assegurar que ja estan enllestint els textos legislatius necessaris per accelerar tant la creació del registre com l’afiliació a la Seguretat Social de les treballadores del camp.

A la pàgina web de Fademur em faig ressò de l’alarmant notícia següent: L’ OIT (Organización Internacional del Trabajo) adverteix que la crisi econòmica podria generar, a tot el món, fins a 22 milions més d’aturades el 2009 i posar en perill els avenços relatius a la igualtat en el treball i la llar. Podeu llegir l’article.

Catàleg de l’exposició del Instituto de la Mujer dedicada a les dones rurals, Mujeres y sociedad rural: entre la inercia y la ruptura

N’hi ha que creuen en les dones

Llegeixo al diari El País de dissabte 28 un titular que em crida l’atenció “Tener mujeres al mando es más rentable”

Presenta la senyora Eva Levy, una caçatalents (responsable de captació de la consultora ExcellentSerch) que busca dones per a consells d’administració de les empreses i es pronuncia amb aquesta contundència: “Todos los datos indican que donde hay mujeres hay un mayor éxito empresarial. Las compañías que tienen dos o más consejeras obtienen més beneficios.””Las mujeres aportan nuevos y complementarios enfoques. La mejor mezcla para los negocios es la audacia masculina con la ponderación femenina que nos hace ver cosas a medio y largo plazo” “Y las mujeres tienen preparación de sobra para estar ahí. Los estereotipos persiguen las mujeres. Ahora se argumenta que no toman riesgos. No es cierto. También aquí los análisis demuestran que la toma de decisiones de riesgo no depende del género, sinó de la situación”. “Ellas ya han cambiado. Es la empresa a la que le toca adaptarse para alcanzar el éxito”. Ella creu fermament en la diversitat, tant de gènere com geogràfica i pensa que l’homogeneïtat actual- 92% d’homes- és un empobriment per a les empreses.

Eva Levy fou presidenta de la Federación Española de Mujeres Empresarias, Directivas y Ejecutivas i és experta en Marquèting i Comunicació, recentment ha estat fitxada per la Consultora de RRHH ExcellentSearch, amb aquesta missió, una línia de negoci pionera a Espanya i de gran projecció.

D’altra banda, avui (29 de març) s’ha fet pública la comdemna a 17 anys amb què el tribunal Provincial de Cadis penalitza la mare de la nena mauritana obligada a casar-se amb un home gran, cosí llunyà. El tribunal la considera culpable d’agressió sexual per violació de la menor. Per a l’home la pena és de 13 anys mentre que el pare de la noia ha estat absolt de la majoria de càrrecs i només és condemnat per un delicte d’amenaces a un any i sis mesos de presó. També la noia ha de rebre una indemnització i els codemnats no podran apropar-se-li a 500 metres o cumunicar-se amb ella durant un període de temps. Tot i així, la Fiscalia de Cadis es planteja recórrer la sentència per tal que s’augmentin les penes per als tres comdemnats.

Un cop més, dones i ciència

Llegeixo a La Vanguardia de 24 de març un reportatge: “Mujer y ciencia: el talento desperdiciado “.

Inclou el testimoni de dones investigadores:

María Lois, biòloga del centre de Recerca en Agrigenòmica “No es cierto que haya que elegir entre familia y carrera investigadora”

Linda Buck, premi Nobel de Medicina 2004: “Espero que este premio ayude a mujeres jóvenes a ser conscientes de que es posible conseguir cosas”

María Blasco, investigadora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques: “Falta el yes, we can de las mujeres científicas. Lo que realmente tiene que cambiar es la idea asumida por la sociedad y las propias mujeres”

Margarita Salas, investigadora del Centro de Biologia molecular Severo Ochoa: Si una mujer quiere ser madre lo tiene más difícil en su carrera investigadora. Debe haber ayuda de las parejas”

I l’article que signa Josep Corbella ¡Cuanto talento perdido! Preocupación por el alto número de mujeres que abandonan la carrera científica Bàsicament, el que es desprèn de l’article és que a mesura que progressa la carrera científica més dones abandonen la investigació.

Molts experts coincideixen en les causes del problema: d’una banda, la ciència d’alt nivell és una activitat molt exigent, competitiva i que demana tota la dedicació i l’etapa en la qual s’exigeix més esforços coincideix amb la de maternitat (entre 30 i 40 anys); d’altra banda, a la societat actual encara persisteixen molts privilegis en favor dels homes – possibilitat d’horaris laborals més amplis, millors sous …

Veig que la pèrdua de talents femenins no es produeix tan sols a Espanya sinó arreu d’Europa i que als EEUU la situació és semblant a l’europea. Alguns dels problemes que troben les dones que es volen dedicar a la investigació científica: la manca de referents “Hay pocas científicas que sean modelos para las jóvenes investigadoras” i els hàndicaps, un de més petit, “La etapa de mayor dedicación a la carreracoincideix amb la maternitat” i un de més gran, “Los privilegios que persisten a favor de los hombres en la sociedad son el gran obstáculo”.

També em crida l’atenció que les dones investigadores tenen un salari inferior que els homes per la mateixa feina.

Voldria destacar aquest comentari:

Un experimento revelador . El problema se inicia en la escuela. Pidan a alumnos de primaria que representen en un dibujo qué es la ciencia y tres de cada cuatro niños dibujarán a científicos hombres y tres de cada cuatro niñas dibujarán a mujeres. Repitan la prueba en secundaria y el número de chicos que representan a los científicos como hombres subirá al 95%. ¿Qué ocurrirá entre las chicas? Que el número de las que dibujan mujeres científicas caerá al 22%. Es el resultado de un estudio que Josep M. Fernández-Novell, de la Universitat de Barcelona, ha realizado en cinco municipios de la provincia de Barcelona. ¿La explicación? Según Fernández-Novell, que en primaria los alumnos se proyectan a sí mismos en el dibujo y en secundaria reflejan estereotipos sociales. “Debemos combatir la imagen machista de la ciencia en la ESO”, concluye el investigador.”

El reportatge es fa ressò, també, de les dones que han guanyat premis Nobel científics des de 1901: 8 de Medicina, 3 de Química i 2 de Física

Catàleg de l’Exposisió del Instituto de la Mujer La otra mitad de la ciencia

Estrena al teatre Romea de dos monòlegs de l’autora Víctor Català

Al teatre Romea, Emma Vilarasau i Àngels Gonyalons protagonitzen els monòlegs La infanticida i Germana Pau de l’autora Víctor Català, pseudònim de Caterina Albert i Paradís. En opinió de Josep Maria Mestres, director del muntatge, l’escriptora de l’Escala és la gran dama de les lletres catalanes juntament amb Mercè Rodoreda ( i no només per la seva novel·la Solitud) a l’obra de la qual hi trobem una barreja de “lirisme i brutalitat shakespeariana”.

Després de 17 anys, Emma Vilarasau es retroba amb el personatge de Nela, al mateix escenari on va obtenir els millors elogis per part de la critica per la seva magnífica interpretació a La infanticida. Aquesta és, a més, l’obra per la qual Caterina Albert es va veure obligada a usar pseudònim. L’obra, distingida en els Jocs Florals d’Olot del 1898, va ser molt ben acollida per la crítica, tot i que aquesta actitud va canviar quan es va descobrir que l’autora era una dona. Des d’aleshores Caterina Albert va usar el pseudònim de Víctor Català per publicar la resta de les seves obres.

Àngels Gonyalons ens descobrirà Germana Pau, peça dramàtica inèdita als escenaris, i que ens narra de forma magistral els sentiments d’odi i enveja per un desig insatisfet.

Dossier de premsa del teatre

Comentari a La malla

Notícia de l’estrena a El Periodico

La infanticida: Nela, la protagonista d’aquest monòleg dramàtic, és una jove camperola. Narra aquesta història des de la cel·la del manicomi, on l’han tancada després de matar la seva filla acabada de néixer. La criatura és el fruit dels seus amors desenfrenats amb un jove de la burgesia. Atemorida per si el seu pare s’assabenta de la deshonra i compleix l’amenaça de degollar-la, la Nela escull aquest destí per a la seva filla.

Germana Pau: En el llit d’una cel·la d’una casa de curació assistida per germanes Paüles, jeu un home molt malalt. La Germana Pau s’ha d’ocupar d’ell. La monja coneix l’home d’abans de fer-se religiosa; entendrem perquè l’actitud de la dona canvia radicalment i precipita la relació amb el pacient cap a un final inesperat.

Per conèixer millor l’autora, Víctor Català, clica damunt la seva fotografia.

Com podem veure en aquesta Guia didàctica (realitzada per Gemma de Luna per treballar el text a classes de secundària) a La infanticida (Editat per La sal. Edicions de le dones, 1984) se subverteix el paper que la societat ha atorgart tradicionalment a la dona, el de mare.

Sobre dones i esports: l’esport és un reflex de la societat i repeteix estereotips

Llegeixo al diari El País divendres 29 de març) Campeonas invisibles. Amb un subtítol ben significatiu: Las españolas han dado un gran salto en el deporte, pero distan mucho de recibir la misma atención que los hombres. El negocio es la clave.

I encara per a les esportistes individuals existeixen les beques ADO (són iguals pera homes i dones, depenen de les marques, dels resultats) però les que es dediquen a esports col·lectius ho tenen molt difícil, no aconsegueixen patrocinadors i, evidentment, guanyen menys diners que els seus col·legues masculins.

A la TV el 90% de les retransmissions són de competicions masculines. Per a les dones únicament el tennis professional té un circuit fort. Per què passa això? Si el sacrifici és el mateix per què les dones tenen menys oportunitats?

Com es podria fomentar l’interès per l’esport femení?

El Instituto de la Mujer ha fet exposicions sobre Mujer y deporte amb l’objectiu de promoure la pràctica d’activitat esportiva entre les dones i Siempre adelante, mujeres deportistas com a homenatge a totes les dones que practiquen l’esport a nivell competitiu.

De violència i altres abusos contra les dones.

Primera: Un nou cas de mort d’una dona a mans del seu company. Es tracta d’una noia de 26 anys d’Altafulla, morta per la seva parella que va ser trobada al maleter del seu cotxe a prop d’un peatge de l’autopista. LLegiu la notícia a El País (16 març 2009) …………………………………………………………………………………………………………………..

Segona: A propòsit del cas de la nena Selamha, he llegit un article d’opinió de l’escriptora Almudena Grandes a El País. Els pares de la Selamha, una adolescent de 14 anys de Puerto Real, van casar-la amb un home de més de 40 anys. Ells, d’origen maurità, ho justifiquen per qüestions religioses. La noia, però, els va denunciar en tornar a Espanya i com que és espanyola el jutge ha considerat que s’ha comès un delicte amb ella i els ha condemnat. Podeu llegir-ho aquí.

Les dones segons Philip Scott Johnson

Philip Scott Johnson, artista nordamericà, té una peculiar visió de les dones en la història de l’art i de les dones en l’univers cinematogràfic:[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nUDIoN-_Hxs" width="425" height="350" wmode="transparent" /][kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vEc4YWICeXk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

A propòsit de Judith i Holofernes

L’editorial Alfabia publica una novel·la de l’escriptora italiana Anna Banti Artemisia, en referència a Gentilleschi, l’autora de la pintura Judith i Holofernes (una de les dues que surten al temari d’Història de l’Art de 2n de batxillerat) Per aquest motiu, l’editorial ha aconseguit que el Museu Capodimonte de Nàpols deixi al Thyssen de Madrid la pintura (i hi serà fins al juny) Ignacio Vidal-Folch ens en parla en una crònica del diari El País ((10/03/09) on es posa en relleu que:

“La de Gentilleschi s’ha convertit en una obra mítica per a la retòrica i el discurs feminista”.

Anna Banti és el pseudònim de Lucia Lopresti, (Florència, 1895-Ronchi di Massa, 1985)

Artemisia Gentileschi, la primera gran pintora italiana, serveix a Anna Banti per establir un diàlg entre passat i present, on l’art esdevé centre de la vida i motiu de superació personal i de les diferències de sexe. L’ escriptora, va haver de reinventar el text quan el manuscrit original fou destruït en un bombardeig a Florència. Es tracta d’una novel·la històrica rica i modèlica, una obra mestra que Ediciones Alfabia rescata i enriqueix amb unestudi introductori de Susan Sontag.

La decapitació d’Holofernes va ser un tema tractat per molts altres pintors. En podeu veure una mostra