
Existeix un comitè de L’ONU que vetlla pel compliment de la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW, per les seves sigles en anglès) és fruit del treball d’anys realitzat per la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, que va ser creada el 1946 pel Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides.
L’anomenada Comissió, basant-se en la Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació Contra la Dona de Nacions Unides de 1967, comença a preparar la CEDAW el 1974. L’Assemblea General de les Navions Unides finalment la va aprovar el 18 de desembre de 1979.
Periòdicament, els executius dels diferents països presenten informes a aquesta comissió per tal d’anar valorant els avenços de les polítiques d’igualtat. En concret , els representants espanyols ho feien avui dimecres. A l’informe del Govern, realitzat per Instituto de la Mujer es recull literalment “en el període 2004-2008 s’ha assistit en el nostre país a un increment considerable de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones”. S’afirma que la Ley Orgánica de Igualdad Efectiva entre Mujeres y Hombres, de 2007, aborda “la integració del principi d’igualtat a la política d’educació, garantint la igualtat real d’oportunitats”. Notícia sobre l’informe oficial.
L’ONU, però, admet també el que anomenem estudis ombra que permeten al comitè contastar la informació oficial. El de la Plataforma Impacto de Género YA ( formada per 23 grups i associacions feministes entre les quals la Comissió de matractaments a les dones) afirma que, malgrat les lleis de protecció integral contra la violència de gènere i d’igualtat efectiva entre sexes “l’aprovació de les normes no ha estat acompanyada de polítiques públiques eficaces i ben dotades econòmicament” i denuncia que persisteixen “importants impediments de l’accés efectiu a la igualtat i a una vida sense violència per a les dones”. S’alerta, per exemple “que no s’actua per eliminar la discriminació amb tots els mitjans apropiats i no es garanteix l’exercici i gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals en no existir “investigació relativa a la magnitud de la violència contra les dones amb aportacions orientatives sobre eñl balanç de resultats d’aplicació de la llei”. També es palesa dèficit en matèria sanitària, on es destaca que “el percentatge d’avortaments practicats en la xarxapública sanitària és inferior al 3%, el personal sanitari segueix esgrimint l’objecció de consciència malgrat que la Cedaw considera discriminatori utilitzar-la per mermar l’aplicació de les lleis que reconeixen drets fonamentals de les dones”. Informe de la Plataforma
Són, doncs, dos informes discrepants; mentre que l’oficial mostra que al pais per llei està garantida la coeducació real a l’estudi ombra s’assegura que “existeixen deficiències en coeducació i que 150 centres d’educació separada per sexes es financien amb diners públics”. També es denuncia que, “tot i que en els darrers anys la tasa d’activitat femenina ha tingut un creixement elevat, segueix sent la més baixa en relació a la mitjana europea”
Podeu llegir l’article La ONU recibe dos informes discrepantes sobre igualdad (El País 20/07/09)








Així comença el tercer volum de la trilogia d’








A les Pitiüses les dones sovint assumeixen les tasques del camp perquè els homes de la família s’han anat incorporant al sector terciari. Des de fa 5 anys l’Associació de Dones Pageses i del món Rural de les Pitiüses treballa per i amb les dones del camp d’Eivissa i Formentera en projectes factibles, que volen millorar l’entorn de les dones que treballen el camp malgrat que la majoria no són titulars de les finques. De fet, de les 11 dones que integren la directiva de l’associació, només dos ho són. La majoria de les 158 dones vinculades a l’associació són filles de pagesos, han fet feines del camp des de la seva joventut i ara s’encarreguen de les terres i els animals a plena dedicació. La tasca principal de l’associació és ajudar les dones a tramitar documents i donar-los informació sobre ajudes específiques per al món rural.
Al reportatge del diari El País El fracaso escolar, ¿cuestión de sexo? (12 d’abril de 2009), segons el pedagog Antonio Matamala (director de Batxillerat del col·legi Liceo Europeo de Madrid) les noies superen els nois en comprensió lectora, atenció a classe i esforç personal (mentre que els nois estudien de mitjana tres hores setmanals, les noies ho fan vuit).
L’escriptora Cristina Morató (Barcelona, 1961) que ja va publicar Reinas de África sobre dones emprenedores del s. XIX fascinades pel continent africà, ha escrit
Un altre llibre interessant és el que ha escrit , després de quatre anys de silenci, l’escriptora Angeles Caso (Gijón, 1959) Las olvidadas (Planeta) on mostra la vida d’ un grup de dones creadores, que van viure entre els segles XII i XVII i que han estat “ignorades” per la història. “He tractat de recuperar noms de dones actives en tots els camps; pioneres en moltss aspectes, i que han estat silenciades per la història”, va assegurar l’escriptora, autora de: El peso de la sombras, finalista del Premio Planeta i Un largo silencio, Premio Fernando Lara 2000.