Segons llegim al Diario de Ibiza (16/07/09), la Secretaria de Salut laboral de Comissions Obreres ha organitzat unes jornades per analitzar els riscos laborals als quals estan exposades les dones treballadores. La ponent Montse López, tècnica de l’Institut Social de Treball, Ambient i Salut (Istas), va assenyalar la importància de “fer visibles els danys que pateixen les dones en el seus treballs no reconeguts com a risc laboral”. Per exemple, l’esgotament físic i mental originat en una cadena de muntatge, l’assetjament sexual i els relacionats amb la reproducció, embaràs i lactància. A tota la feina fora de casa, les dones han d’afegir les tasques de la llar. A l’illa aquests riscos afecten particularment les dones que treballen a l’hosteleria, en concret cambreres de pis d’hotels. Algunes pateixen problemes de salut comuns, sobretot musculo-esquelètics.
Trilogia “Millennium”
Trobada en un passadís ( Del 8 al 12 d’abril)
“Es calcula que van ser sis-centes les dones soldat que van combatre durant la guerra de Secessió. S’havien allistat disfressades d’homes. Hollywood ha deixat escapar aquí el que podria ser un gran tema històric -o potser hi ha renunciat per una qüestió ideològica. Els llibres d’història sempre s’han mostrat reticents a parlar de les dones que no respecten el marc de la divisió de sexes, i aquest límit no es troba enlloc tan marcat com en l’àmbit de la guerra i de les armes.”
Així comença el tercer volum de la trilogia d’Stieg Larsson, La reina al palau dels corrents d’aire, el desenllaç de la sèrie que presenta una heroïna molt singular, la pirata informàtica Lisbeth Salender, qui odia els homes que no estimen les dones i somia en un bidó de gasolina amb el qual cremar-los.
Podem llegir a l’article de La Vanguardia (14/07/09) El estraño caso de Stieg Larsson una aproximació a la biografia de l’escriptor i periodista: Larsson (Västerbotten, 1954- Estocolm, 2004) era un periodista idealista i compromès, expert en l’ extrema dreta sueca. Des de ben jove manifestava que esdevindria escriptor de novel·la negra, gènere al qual era addicte (en especial, a les anomenades dames del crim), i en fer els 47 anys va començar a escriure la seva exitosa trilogia. Ho feia de nits, després de la seva feina a la revista Expo, fundada i dirigida per ell. Va escriure ràpidament els tres volums d’aventures de la Salender i el periodista Mikael Blomkvist (en nou mesos més de 1.500 pàgines) els va lliurar a l’editorial i pocs dies després va morir d’un atac de cor. No va poder veure com les seves novel·les esdevenien un fenomen global amb molts de milions d’exemplars venuts.
Larsson va introduir en les seves novel·les alguns dels temes socials que més el preocupaven com la violência contra les dones. La seva companya, l’arquitecta Eva Gabrielsson diu que “aquest era per a ell un compromís ferm des que de jove va presenciar una violació i es sentia culpable de no haver-la pogut evitar; per això va dedicar molt de temps a ajudar les víctimes”.
Pàgina web de Millennium i Facebook de l’autor
Carta de la seva vídua Eva Gabrielsson a Qué leer
El dia 18 de juliol vaig llegir a Babelia (Suplement literari de El País) l’article Larsson y el retorno de las amazonas de Diego López Garrido, Secretari d’Estat per a la Unió Europea.
“Los personajes fuertes, imparables y fascinantemente tiernos de la novela son mujeres. No sólo la perturbadora Lisbeth Salander. También las policías (pública y privada) Figuerola y Modig. Y la editora Erika Benger, a la que reserva un diálogo demoledor con un miserable. Y la inteligente abogada Giannini, que destroza literalmente al villano psiquiatra. (…)
Y frente a ellas, los hombres que odian a las mujeres. Los que perpetran el cotidiano pecado que más degrada a la Humanidad. El crimen más intolerable y más tolerado a la vez. La violencia física, psíquica y política contra la mujer, masivamente extendida desde siempre.”
Braçalets GPS per mantenir allunyats els maltractadors
Hem sabut avui per la premsa que a partir del 24 de juliol seran a disposició dels jutjats de tot el país 3000 polseres localitzadores d’acusats d’agressió de violència contra les dones. Aquests braçalets tindran vigilats els maltractadors amb ordre d’allunyament les 24 hores del dia, envia senyals a la central i informa si l’agressor s’acosta a la víctima a menys de 500 metres. Malauradament els dispositius que ara entraran en servei només cobreixen un 10% de les ordres d’allunyament que es van dictar el 2008 i, per tant, atendran ara per ara les situacions de més risc. D’altra banda, la mesura arriba amb retard perquè ja estava prevista des de 2004 amb l’aprovació de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció contra la Violència de Gènere, però només havien posat en marxa aquest sistema tecnològic de control a Balears i a la Comunitat de Madrid. En aquesta, des de març de 2006 hi ha 55 equips disponibles i 165 persones, entre maltractadors i víctimes les utilitzen. El Govern balear va lliurar 25 polseres antimaltractament als magistrats l’octubre de 2006 i tan sols són en circulació 8.
L’any 2008, a la totalitat de l’Estat espanyol, es van registrar 63.000 delictes relacionats amb violència masclista i de les 70 victimes mortals, 10 tenien mesures de protecció en vigor. Aquest any ja hi ha hagut 26 víctimes mortals, cinc de les quals amb mesures de protecció.
Podeu llegir l’article a Diariojuridico.com i als informatius de la Cadena Ser (09/07/09)
Art de dones
Del 6 al 29 de juliol podem veure a Vila (Centre Sociocultural S’Alamera que depèn del Consell d’Eivissa), una exposició que apropa al públic més 50 obres de 10 dones artistes (pintores i alguna escultora) amb la qual es vol potenciar la presència de la dona dins la vida cultural illenca. A la mostra podem veure obres de: Antònia Martín, Elvira Escandell, Margarita Escandell, Júlia Ribas, Loli Hidalgo, Francesca Buforn, Carmen Pérez, Paloma de los Ríos, Sílvia Ferrer i Susana Juan. Allò que tenen en comú és ser dones i artistes.
Com diu el Conseller del Departament de Política Educativa i Cultural, Marià Torres Torres “la creació de la dona ha estat silenciada, com una tasca domèstica més, com quelcom pertanyent a l’àmbit de la vida privada (…) l’exposició es proposa recuperar la veu de la dona creativa.”
M’ha agradat particularment la pintura de Júlia Ribas que mostra dues branques temàtiques: una visió del paisatge africà en tons ocres i una mostra de l’arquitectura eivissenca amb predomini dels blancs.
Article al Diario de Ibiza (07/07/09) signat per Jose Manuel Piña Lo que pintan las mujeres
Unes imatges
Tot remenant he trobat això (Heu de fer clic sobre el títol)
Breu història en imatges comentades.
Vídeo sobre la situació de la dona actualment arreu del món. Intent de sensibilizació i denuncia social.
Homenatge audiovisual a totes les dones, elaborat amb motiu de l’acte celebrat el Dia Internacional de la Dona .
Un cop més, les dones pageses
A les Pitiüses les dones sovint assumeixen les tasques del camp perquè els homes de la família s’han anat incorporant al sector terciari. Des de fa 5 anys l’Associació de Dones Pageses i del món Rural de les Pitiüses treballa per i amb les dones del camp d’Eivissa i Formentera en projectes factibles, que volen millorar l’entorn de les dones que treballen el camp malgrat que la majoria no són titulars de les finques. De fet, de les 11 dones que integren la directiva de l’associació, només dos ho són. La majoria de les 158 dones vinculades a l’associació són filles de pagesos, han fet feines del camp des de la seva joventut i ara s’encarreguen de les terres i els animals a plena dedicació. La tasca principal de l’associació és ajudar les dones a tramitar documents i donar-los informació sobre ajudes específiques per al món rural.
Podem llegir l’article La tierra es mujer al Diario de Ibiza (05/07/09)
Les noies obtenen millors resultats escolars
Al reportatge del diari El País El fracaso escolar, ¿cuestión de sexo? (12 d’abril de 2009), segons el pedagog Antonio Matamala (director de Batxillerat del col·legi Liceo Europeo de Madrid) les noies superen els nois en comprensió lectora, atenció a classe i esforç personal (mentre que els nois estudien de mitjana tres hores setmanals, les noies ho fan vuit).
Destaquen encara aquests altres titulars: Més del 80% dels alumnes conflictius són nois. El percentatge de nois repetidors (49%) quasi dobla els de les noies (26%) El 36% dels nois surten del sistema escolar sense finalitzar ESO.
Pel que veiem, doncs, en educació el sexe dèbil és clarament el masculí. El percentatge de llicenciatures aconseguit per les dones ronda ja el 61%; tot i així, elles segueixen mostrant-se reticents davant carreres científiques.
Llibres per a l’estiu
L’escriptora Cristina Morató (Barcelona, 1961) que ja va publicar Reinas de África sobre dones emprenedores del s. XIX fascinades pel continent africà, ha escrit Cautiva de Arabia (Plaza & Janés), biografia de Marga d’Andurain (1893-1948), una dona aventurera que es va treure el títol de pilot i que va ser espia al servei de Lawrence de Arabia: va seduir oficials i càrrecs públics, traficava amb opi i feia contraban. Va desaparèixer als 55 anys en caure del seu veler a prop de Tànger. Morató ha contactat amb el fill de l’aventurera, Jacques d’Andurain, de 92 anys i heroi de la República francesa i va presentar el seu llibre a Palmira, on va sentir parlar per primer cop de Marga d’Andurain ja que va ser propietària d’un hotelet, Zenobia (en record de la famosa reina guerrera que va desfiar Roma) L’escriptora va quedar fascinada per la personalitat de l’aventurera basca i ha volgut escriure la seva biografia amb cert afany de reivindicar aquesta dona maldita.
Un altre llibre interessant és el que ha escrit , després de quatre anys de silenci, l’escriptora Angeles Caso (Gijón, 1959) Las olvidadas (Planeta) on mostra la vida d’ un grup de dones creadores, que van viure entre els segles XII i XVII i que han estat “ignorades” per la història. “He tractat de recuperar noms de dones actives en tots els camps; pioneres en moltss aspectes, i que han estat silenciades per la història”, va assegurar l’escriptora, autora de: El peso de la sombras, finalista del Premio Planeta i Un largo silencio, Premio Fernando Lara 2000.
Durant la presentació del seu nou llibre, que apareix publicat junt a una biografia d’ Elisabeth de Àustria i Hongria que ha realitzat també ella, Angeles Caso va explicar que la presència femenina en el món de la creació no va ser tan escassa com tradicionalment ens han fet creure. Amb el seu llibre vol recuperar totes aquelles dones “condemnades a la desmemòria”, moltes de les quals es van veure obligades a romandre amagades darrera figures masculines.
Algunes de les dones incloses al volum són : Hildebranda de Bingen, consellera d’ emperadors i papes i autora de diversos tractats científics; Cristina de Pisan, poetessa i escriptora que va iniciar el debat en torn a la intel·ligència femenina; l’ espanyola Leonor López Carrillo, autora d’ unes memòrias escrites en 1402 o la popular Beatriz Galindo, professora de llatí d’ Isabel la Catòlica.
Primera dona acceptada en el gremi de gondolers de Venècia
La italiana Giorgia Boscolo de 23 anys ha esdevingut la primera dona acceptada oficialment en el gremi de gondolers de Venècia en 900 anys. La seva vocació és de tradició familiar, des dels 7 anys acompanyava el seu pare de qui va aprendre l’ofici. Ha hagut de presentar-se 3 cops als exàmens i sempre la suspenien en la prova pràctica fins aquesta última vegada. Llegim aquesta notícia que no deixa de sorprendre’ns (Italia por descubrir, 27/6/09) sobretot pel fet que ha generat polèmica i rebuig per part dels col·legues masculins de la noia la majoria dels quals pensen que una dona no pot portar una gòndola. Fins i tot el seu pare té dubtes perquè cal molta força per conduir-les ( fan 11 metres de longitud i pesen 600 kg). Abans que ella dues dones ho havien intentat i no havien superat els exàmens. Una d’elles, l’americana Alexandra Hai, treballa com a gondolera privada per a un hotel de Venècia.
Article del diari El País.
L’escola ha de separar per sexes?
Tot i que no hi ha cap evidència científica que vinculi aspectes biològics amb capacitats d’aprenentatge, hi ha escoles que separen els nois i les noies adduint que això potencia les possibilitats de tots dos col·lectius. Els arguments que esgrimeixen els defensors d’una escola diferencia per sexes són que les diferències biològiques i de gènere condicionen l’aprenentatge, els nois adquireixen més lentament habilitats lingüístiques i maduren després, en canvi tenen més facilitat per al pensament lògic matemàtic, són més inquiets a causa de la tetosterona i les noies atenen millor a classe. Per això creuen que separar per sexes redueix la violència escolar i millora l’autoestima de les noies. Aquestes són les raons sostingudes per María Calvo, presidenta acadèmica a Espanya de l’Asssociació Europea de Centres d’Educació Diferenciada. El seu lema seria Iguales…pero diferentes
A tot això responen els detractors afirmant que no està demostrat científicament que les diferencies biològiques condicionin l’aprenentatge i que les diferències de resultats que palesen informes com PISA s’expliquen més per raons socials com ara l’educació dels pares (la major diferència per gèneres és de 38 punts sobre una mitjana de 500 en relació a la lectura favorable a les noies respecte el nois; per estudis dels pares la diferència és de 85 punts de millors resultats obtinguts per nois i noies els pares dels quals tenen estudis en relació als que no). Per a ells, l’escola seria l’espai que hauria de posar de manifest les desigualtats i educar en igualtat. Resultats PISA 2006
A Espanya, malgrat que la llei d’educació garanteix aquesta pretesa igualtat, hi ha escoles que diferencien per sexes i, fins i tot, escoles concertades que ho fan, la gran majoria estan vinculats a col·lectius catòlics (uns 150 centres privats dels quals 57 reben subvenció) Algunes comunitats s’han plantejat retirar-los les subvencions, a Cantàbria això ja és una realitat. A Catalunya una d’aquestes escoles concertades és el Col·legi Xaloc en el nostre barri. Com veiem en el seu Projecte Educatiu, es declara seguidor de l’EASSE i argumenta les raons per sostenir una educació diferenciada.
Ángel Gurría, secretari general de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) creu que no es pot segir perpetuant els etereotips de gènere. Actituds com “la lectura no és per als nois” o “les matemàtiques no són per a les noies” surten massa cares. Per tant, l’OCDE rebutja les tesis dels defensors de l’escola que separa per sexes com posa de manifest un estudi d’anàlisi de resultats de l’Informe Pisa ¿Preparados igualitariamente para la vida? Resultados escolares de chicos y chicas de 15 años. (Pablo Zoido i altres autors).
Podeu llegir l’ article signat per J.A. AUNIÓN La diferencia entre alumnos y alumnas es más social que biológica – El País (13/06/09) – d’on prové la fotografia de la capçalera d’aquest article, aula de l’escola per a nois d’Irún Erain.
Podeu llegir l’escrit de Gemma Lienas No con mis impuestos publicat al diari El País (22/06/09) on ens fa saber la seva estranyesa pel fet que en la futura llei d’Educació de Catalunya la coeducació no sigui forçosa per a poder ser escola concertada.
Per mostrar la seva disconformitat amb el fet que se subvencionin centres escolars que segreguen nens i nenes, l’Associació de Joves Estudiants de Catalunya AJEC) ha fet un vídeo que es presentarà a la premsa el proper 26 de juny a l’Escola de Mitjans Audivisuals i serà penjat a YouTube. Hi han col·laborat representants de la societat civil com el cantant Raimon i l’actriu Pepa Arenós.