Una dona, primera premi Nobel d’Economia

premi-nobel-economia

Avui parlem d’una altra nominació, aquest cop d’Economia, Elinor Ostrom d’EEUU, premi compartit amb el seu compatriota Oliver E. Williamson. El jurat ha volgut premiar les seves anàlisis sobre la política econòmica i sobre els límits de les empreses. Ostrom ha estat guardonada per les seves teories sobre la gestió de la propietat pública, treball que ha reptat la creença convencional que la propietat comuna és gestionada de manera pobra i hauria ser regulada per les autoritats centrals o privatitzada.

Nascuda el 1933 a Los Ángeles, Ostrom és catedràtica de Ciències Polítiques per la Universitat d’Indiana i fundadora del Centre per a Estudis de la Diversitat Institucional de la Universitat d’Arizona.

Al Nobel d’ Economia optaven els espanyoles Xavier Sala i Martín i Jordi Galí

LLegim la notícia a El País

Premi Nobel de literatura 2009: Herta Müller (5)

herta-2 llibreAhir va ser anunciat el premi Nobel de Literatura 2009 que va recaure en la poetessa i novel·lista romanesa en llengua alemanya HERTA MÜLLER (Nitchidorf, Romania, 1953)

El seu primer llibre va aparèixer, en versió censurada, a Romania el 1982. L’any 1987 va deixar Romania, juntament amb el seu marit, l’escriptor Richard Wagner. Avui resideix a Berlín i des del 1995 és membre de la Deutsche Akademie für Sprache und Dichtung de Darmstadt.

El guardó de l’Acadèmia sueca, dotat amb prop d’un milió d’euros, reconeix en l’escriptora la seva capacitat per descriure el “paisatge dels desposseïts”. S’assenyala especialment en els seus llibres la seva agudesa analítica i precisió poètica.

Podem llegir la notícia al diari El País i a Europa press.cat

En espanyol estan editades quatre de les seves obres, En tierras bajas i El hombre es un gran faisán en el mundo (Editorial Siruela), La bestia del corazón (Editorial Mondadori) i La piel del zorro (Editorial Plaza&Janés). En català podem trobar:

  • L’home és un gran faisà en el món, 1986.  Edicions Bromera, 2009
  • La bèstia del cor, 1994. Edicions Bromera, 2009
  • Tot el que tinc, ho duc al damunt, 2009. Edicions Bromera, 2010
  • En terres baixes, 1982. Edicions Bromera, 2010

Müller és la dotzena dona a tenir el Nobel de Literatura. Com la resta del premiats d’enguany, el recollirà el proper 10 de desembre, aniversari de la mort d’Alfred Nobel.

Grazia Deledda, Nobel 1926 (4)

dggraziagd

deladda

delaGRAZIA DELEDDA, fou una novel·lista i poetessa italiana. Va néixer el 27 de setembre de 1871 a la ciutat de Nuoro, situada a la illa de Sardenya, en una família de la petita burgesia. Va ser educada de manera privada i va aprofundir com a autodidacta en els seus estudis literaris. La seva primera novel·la d’èxit es pot considerar En el blau (1890). El 1895 l’ escriptora es trasllada a Roma i publica un nou llibre, Ànimes honestes. L’any 1926 fou guardonada amb el Premi Nobel per escriure amb claredat sobre la vida de la seva illa i els problemes humans generals. Es considera que les seves obres estan influïdes pel verisme de Giovanni Verga i pel decadentisme de Gabriele D’Annunzio. Alguna de les seves obres més destacades són La mare, Cendres, Elias Portolu. Cosima (1937) és la seva obra pòstuma. Cendres fou també una pel·lícula (1916) dirigida per Febo Mari interpretada per Eleonora Duse, una gran actriu de teatre que tenia ja quasi 60 anys. Escena de la pel·lícula

Deladda va morir el 15 d’agost de 1935 a la seva residència a Roma.

Selma Lagerlöf, Nobel 1909 (3)

viatge-suecianils-2nilsselma ilc2b7lustracioSELMA LAGERLÖLF, (Mårbacka, Suècia 1858 -1940) guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1909, en reconeixement a la seva habilitat per a utilitzar tant el seu cor com el seu geni per assolir el peculiar i original caràcter i les actituds dels seus personatges, en els quals tots nosaltres ens reconeixem. Va esdevenir la primera dona guardonada en aquesta categoria.

Va sofrir displàsia infantil del maluc, sense rebre tractament, el que la va fer dur una vida més aviat sedentària, afavorint la seva natural afició a la lectura. Va fer-se mestra d’escola primària i ben aviat es despertà la seva afició a l’escriptura.

Sens dubte la novel·la més coneguda de Lagerlöf és Nils Holgerssons underbara resa genom Sverige (“El meravellós viatge de Nils Holgersson”) llibre encarregat pel consell d’Educació suec per a ensenyar als nens la geografia del país. El petit Nils Holgersson ha estat transformat en un petit follet com a càstig pel seu mal comportament. Per trencar el malefici i tornar a ser un nen ha d’acompanyar un estol d’ànecs en el seu viatge a través de Suècia. Amb ells viuà nombroses aventures, algunes perilloses i d’altres divertides, però cap no el deixarà indiferent. per a Nils serà el viatge de la seva vida, el descobriment d’un món que el canviarà per sempre i el farà persona. Hi trobem històries emocionants, personatges commovedors i detacables reflexions sobre la naturalesa humana .

És particularment notable a Körkarlen (“El Carreter”, 1912), que explica la història d’un home que mor la nit de cap d’any i ha de manejar el carro de la Mort durant tot l’any següent. El director de cinema suec Victor Sjöström va fer l’any 1921 una adaptació cinematogràfica de la novel·la, que segueix sent considerada una de les millors pel·lícules d’aquesta nacionalitat de tots els temps.

És també autora d’excel·lents contes breus.

Delinqüència femenina

dones-a-la-presodelinquencia

Avui hi ha un reportatge interessant al diari El País, El enigma de la escasa delincuencia femenina. Planteja les raons o enigmes del baix percentatge de dones a les presons. És un fet que hi ha menys dones delinqüents, són menys violentes i menys reincidents. Actualment, només deu de cada cent reclusos són dones.

Factors biològics i socioculturals expliquen les diferències entre homes i dones en aquest àmbit. El perfil de la dona presa ha canviat en les últimes dècades. En els anys 80 el 86% de les dones complien condemna per delictes contra la propietat o contra les persones i només un 11% per tràfic de drogues. Actualment aquest és el delicte que més dones porta a la presó (65%) tant de dones grans que es dediquen a la venda com joves drogoaddictes a les quals l’addicció obliga a robar per comprar o dones estrangeres detingudes per entrar droga al país.

Tampoc l’increment de delictes comesos per noies joves no es percep pels experts com un senyal d’alarma. En general, en les noies hi ha més risc que desenvolupin conductes que poden resultar més perjudicials per a elles mateixes que per als altres. Un dels motius d’internament en centres de correcció d’algunes joves és el maltractament a la seva mare.

Podem llegir el testimoni d’algunes dones que passen per l’expariència de la presó i expliquen què els hi ha dut:

Tamara és una noia de 22 anys  que des de molt jove s’ha dedicat al furt amb intimidació. Porta 30 mesos a la presó i té pendents 6 anys i 10 causes. Actualment, després d’acumular moltes notificacions per mal comportament i tràfic de drogues, diu que ha canviat; vol ser perruquera, casar-se i oblidar la droga que l’ha dut on és.

La veneçolana M. Elena, de 37 anys i mare de dos adolescents de 17 i 15 anys, es penedeix d’haver fet cas a una amiga i haver entrat 1,7 quilograms de droga. Ara estudia Treball Social  a la UNED i somia iniciar una nova vida am els seus fills.

Claudia, la mare d’Aitana, es va veure obligada a denunciar la seva filla després de quasi 5 anys de maltractaments continuats  tant a ella com a la seva parella i a l’àvia. la noia justifica la seva violència pels “porros” i  en realitat creu que ara els joves són més violents perquè els pares són massa tolerants. Després de tres mesos d’internament assegura que ha canviat tot i que en els 21 mesos que liresten sap que ha de treballar molt.

Toni Morrison, Nobel de Literatura 1993 (2)

morrisoncaricatura

dibujoels-ulls-blaus

TONI MORRISON va guanyar l’any 1993 el Premi Nobel, tot i que la seva obra completa no comprenia més que sis títols, perquè amb les seves novel·les, de gran força i poeticitat, dóna vida a un aspecte essencial de la realitat americana.

El 1987 publicà Beloved, un llibre que relata la història d’una esclava que troba la llibertat, però que mata la seva filla petita per salvar-la de l’esclavitud. Aquesta novel·la va suposar la consagració definitiva de Morrison i li va valer l’obtenció del Premi Pulitzer. Els seus llibres posteriors van ser també grans èxits de vendes.

Aquesta escriptora afroamericana, nascuda a Lorain (Ohio) en una família pobra, va adoptar el nom de Toni Morrison a partir d’un sobrenom familiar i el cognom del seu marit. Es va formar a la Universitat de Howard, a Washington. En les seves obres parla de la vida dels afroamericans i reivindica els seus drets, sempre ha estat compromesa amb la lluita contra de la discriminació racial.

Actualment, és professora d’humanitats a la Universidad de Princeton.

La seva primera novel·la, The Bluest Eye (Ulls blaus),  que va veure la llum l’any 1970, narra la història d’una nena negra que vol tenir els ulls del color de les nines de les nenes blanques. Altres novel·les seves destacades són: Song of Solomon (1977), Playing in the dark (1993), Paradise (1999), Love (20o3) i A Mercy (2008) – traduïda a l’espanyol Una bendició.

També ha escrit teatre: Dreaming Emmet (1986) i no ficció: The Black Book (1974), Remember:The Journey to School Integration (2004)

Ressenya de la novel·la Una bendición a la revista Qué leer

Web oficial (en anglès)

Pàgina amb informacions sobre l’obra (en anglès)

Videos

El CCIB de Barcelona acollirà el II Congrés de les Dones, 10 anys després

congresslogan

Fa 10 anys, el 1999, es va celebrar el I Congrés  de les Dones de Barcelona. Les dones van reivindicar el seu paper en la societat i van demanar  a les institucions públiques democràtiques que valoressin la seva aportació. Els dies 16 i 17  d’octubre tindrà lloc al Fòrum aquesta nova trobada reivindicativa de l’ univers femení. La cita ha estat impulsada per la Regidoria de Dones i Joventut de l’Ajuntament i respon a la voluntat de treballar les polítiques d’igualtat. Com diu Elsa Blasco, la Regidora,  es tracta de caminar cap a una societat més justa i equilibrada.  Mercè Otero, membre de l’Associació Ca la Dona,  explica que el II Congrés té la voluntat d’esdevenir l’espai de trobada del moviment de dones, el moviment feminista i l’associacionisme de dones de Barcelona, però també de les dones que no participen d’aquestes associacions i estan interessades en els temes de gènere.

Les activitats seran ben diverses, des del concert del dia 16 al vespre a l’Auditori del Fòrum amb l’actuació de Sole Giménez, Dolo Beltran o Mònica Green, fins tallers, homenatges a dones maltractades, ponències  o debats.

El web del Congrés: www.bcn.cat/congresdones09

Presentació del Congrés al Youtube

Ja ha acabat el període d’incripció, però s’hi pot participar com a voluntària  (omple el formulari d’inscripció o truca al telèfon 93 402 74 55)

També es poden fer propostes per correu electrònic congresdones09@bcn.cat

Una de les iniciatives és  la feminització de Facebook

En concret es demana la igualtat de llenguatge en aquesta xarxa social d’Internet. Facebook està estudiant la proposta. Els responsables de l’equip  segueixen en contacte amb l’equip promotor.

Facebook, és femení o masculí? Hi ha un fet evident, les dones participen molt més que els homes en aquesta xarxa social. Tot i així, Facebook utilitza exclusivament el llenguatge masculí, per exemple, en les seves versions en català i castellà.

L’equip promotor del Congrés, amb el suport de la Regidoria de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, s’han adreçat a la direcció de Facebook, a Palo Alto -Califòrnia, per sol·licitar:

  • Que revisin la construcció gramatical de gènere a Facebook i que en tots aquells idiomes que sigui possible -com el català i el castellà -, Facebook incorpori també el llenguatge femení. Per un principi inclusiu i d’igualtat de condicions, tal com assenyalen algunes institucions, entre elles la UNESCO.
  • Que Facebook no es limiti a un “Benvingut / da”. Els mitjans tècnics permeten adaptar ràpidament el llenguatge i, que en els menús i en altres aplicatius, surtin les opcions “Totes les amigues” (“Todas las amigas”- castellano -), “Cerca amigues” (“Busca amigas”- castellano – ), etc.
  • El llenguatge, la comunicació i les xarxes socials només tenen sentit si són inclusives, mai si exclouen. La innovació ha d’anar paral·lela a la igualtat des del llenguatge.

L’ús del burka

burkafatimafatima-i-marit

Fàtima Hssini és la germana d’un suïcida islàmic que es va immolar a Faluya, Iran l’any 2005. La seva germana, que va saber que ” havia estat en un camp d’entrenament  i s’havia casat” (segons el seu codi això significa immolar-se) , havia de declarar davant l’Audència Nacional i es va presentar com vesteix habitualment, coberta amb burka. El jutge Bermúdez no li va prendre declaració perquè va dir que el tribunal necessita valorar les expressions de la testimoni. Fatima fa 22 anys que viu a Castelldefelds, casada amb un espanyol convers;  va declarar que no entenia la polèmica per la seva negativa a declarar sense burka, considera que és “d’ ignorants” i recorda que en anteriors ocasions  havia comparegut amb la cara coberta sense problemes. Una setmana després, finalment, la dona va mostrar el rostre i va reconèixer els fets i es va acomiadar de l’ Audiència Nacional proclamant: “Allah akbar (Alà és gran).

El burka ha estat i és motiu de polèmica eb diversos països europeus del nostre entorn.

A França, Sarkozy li ha declarat la guerra. Aquest juny va dir al Parlament  que aquesta forma de vestir és signe d’esclavitud de la dona i no és benvingut a França.

El govern holandès s’oposa que el burka sigui present a les aules i centres oficials del país.

A Alrmanya, la meitat dels estats federats han restringit l’ús del mocador i prohibit si l’usa una professora o dona amb càrrec públic.

La notícia al diari El País (28/09/09) i a La Vanguardia (28/09/09)

A l’entorn del fet, i tot comentant les fotografies que es van fer de la dona,  El burka, un retrato paradójico

La llei no perdona els maltractadors

Una víctima de maltractaments insisteix a conviure amb la seva parella, que la va agredir  i per la qual cosa té una ordre d’allunyamental. La dona l’ha perdonat, però la llei és ferma. Ara l’Audiència de Tarragona ha portat la qüestió  al Tribunal de Justícia de la UE en considerar que s’han de revisar alguns aspectes de la Llei atès que la víctima ha declarat la seva voluntat de seguir amb el seu agressor. El Codi Penal, després de la reforma de 2003, obliga a dictar penes d’allunyament en totes les condemnes per violència domèstica i de gènere. Per aquest article s’han presentat més d’una desena de qüestions de constitucionalitat que encara no s’han resolt. En concret, la dona del cas de Tarragona es considera una “víctima del sistema”.

Hem llegit la notícia a El País (2/09/09)

Autores premiades amb el Nobel de literatura (1)

pearlventest1 PEARL S. BUCK

Va néixer a EUA al 1892 i hi va morir al 1973, peró passà gran part de la seva vida a la Xina i moltes de les seves novel·les tracten de la seva vida i s’ambienten en aquest país. Fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1938. La seva primera novel·la fou Vent de l’est, vent de l’oest (East Wind-West Wind, 1930). Tracta d’una relació amorosa entre persones de diferents cultures. Amb aquesta narració ens introdueix en una família distingida i ens ofereix una excel·lent visió de l’ambient i les tradicions orientals quan comencen a xocar amb les occidentals.

La seva novel·la La bona terra (The Good Earth,1931) la va fer guanyadora del Premi Pulitzer (1932) i es convertí en una de les escriptores de moda del moment.

De fet, totes les seves novel·les descriuen la vida, els costums i la personalitat xinesa.

El 1937 es va adaptar La bona terra al cinema i la pel·lícula va aconseguir els oscars a la millor actriu i a la millor fotografia.

dragon-seedpeli-2pelila-bona

El 1944 es va adaptar una altra de les seves novel·les L’estirp del drac. No va tenir gaire èxit, però resulta curiós veure tot un repartiment d’actors i actrius occidentals amb els ulls oblics, entre ells la protagonista, Katherine Hepburn.

Una de les frases cèlebres de l’autora segons la Wikiquote: “Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat”.

Pàgina en anglès amb molta informació sobre la seva vida i la seva obra i accés a la Fundació Pearl S.Buck i d’altres pàgines