Dia mundial contra l’ablació

ablacio Tres milions de nenes de tot el món estan en risc de ser  víctimes de la mutilació genital (extirpació dels òrgans genitals externs )

28 països d’Àfrica i Àsia practiquen el ritual  i cada vegada hi ha més casos a molts altres països de tot el món per la immigració. 500.000 dones immigrants que actualmente viuen  a Europa han estat  mutilades als seus païses d’origen A més, cada any unes 180.000 són en risc de patir-la.  A nivelll mundial 140 milions ja l’han patida. Les nenes que l’han patida tenen seqüeles  físiques i psíquiques de per vida.

UNICEF i l’ONC World Vision han decretat el 6 de febrer com a Dia Internacional de la Tolerància Zero a la Mutilació Genital Femenina per tal de conscienciar tothom d’oposar-se a aquesta violència contra les nenes i adolescents  contrària a tots  els drets fonamentals com el de la salut.
Notícia a RTVE.

Mosameet Hena, una nena de 14 anys, mor condemnada per una fetua.

mosameet-henaVa ocórrer a Bangladesh el passat dijous. La noia fou condemnada per un tribunal local a 100 fuetades per tenir una pressumpta “relació il·licita” amb un dels seus cosins, un home de 40 anys ( alguns informes asseguren que l’home va violar repetidament  la menor; ell també fou condemnat,  però va fugir ). Després de rebre 80 cops amb una canya de bambú es va desmaiar i la van portar a l’hospital on va morir al cap d’una  setmana.

Els tribunals locals islàmics, shalish, van ser prohibits fa 8 mesos, però encara persisteixen en alguns llogarets amb població analfabeta i molt fanàtica,  influïts per líders religiosos.

Els activistes pro drets humans, com Sultana Kamal d’AIN o Salish Kendro, denuncien aquests incidents, ara menys comuns que als anys 90, però encara hi ha masas gent que segueix practicant venjances en nom de l’islam. En ser una societat patriarcal. Aquestes lleis il·legals, cruels i violentes són molt dures amb les dones.

Muere azotada en Bangladesh una niña por presunta “relación ilícita” El País, 5 febrer.

Mortes per violència de gènere 2011

El primer mes de l’any ja hi ha hagut 7 casos (5 espanyoles i 2 estrangeres), 4 més que  l’any 2010 per  les mateixes dates. Totes convivien amb l’agressor ( només una estava tramitant la separació )  Cap de les dones no havia denunciat el seu agressor. Un dels agressors va matar també el fill que tenia amb la dona, un noi de 16 anys.

Podem llegir l’article que explica cada un dels casos a El Pais d’avui 1 de febrer. Retrato de las siete fallecidas por la violencia machista en 2011.

Les presentadores de TV han de ser joves i “vistoses”?

estaticaEn relació al cas de la presentadora anglesa Miriam O’Reilly que havia estat acomiadada de la BBC per ser massa gran (té 53 anys) i ha guanyat el plet que havia interposat, podem llegir un article interessant a La Vanguardia (14 de gener) “Si es mujer, joven y guapa” on s’analitza perquè la TV a Espanya – totes les cadenes,  de fet – limiten la presència de dones periodistes de mitjana edat en els informatius ( en canvi molts dels homes presentadors tenen més de 50 anys ) Moltes dones que s’han de posar de cara al públic es veuen obligades a operar-se, en un intent de trobar la joventut eterna com s’explica a l’article “Trasplante de juventud” ( La Vanguardia, 15 gener) on s’argumenta que intentar retenir la joventut sigui com sigui  ( ingerir fins i tot tota mena de substàncie) és sun atemptat greu a la salut.

Podem llegir  el testimoni de Rosa Maria Mateo, nascuda el 1943 , qui fou alunyada de la professió malgrat els reconeixements i èxits obtinguts. Actualment és jubilada. Com ella afirma, preval en aquest àmbit la perspectiva masculina, les arrugues són pitjor vistes  en les  dones.

En  aquests temps de tanta competència on el que més importa són els números  d’audiència, els amos i directors de les cadenes pensen, sens dubte, que una senyoreta bonica i d’ulls blaus els fa incrementar.

2010: balanç de violència masclista

Per problemes amb el servidor dels blocs no he pogut abans fer referència a aquest article publicat divendres 31 al diari El País: LAS CLAVES DE UN AÑO NEGRO DE VIOLENCIA MACHISTA on es fa balanç de la xifra de dones mortes a mans de les seves parelles o exparelles (71 + DUES QUE S’HI HAN AFEGIT A LA PRIMERA ESTADÍSTICA I ENCARA FALTA PER DILUCIDAR QUÈ VA PASSAR AMB UNA ALTRA DONA DESAPAREGUDA; PER TANT SÓN 17 MÉS QUE EL 2009 ) Només el 28% d’aquestes dones havia denunciat el seu agressor, és a dir 20 dones.

S’hi donen tres causes que dificulten la demanda d’ajut: la dependència econòmica, l’emocional i els fills. La crisi econòmica frena la petició d’ajuda.

Moltes de les dones acaben vivint la seva situació com a normal. D’altra banda,  el 40% dels espanyols culpabilitza la víctima de la situació.

Voldria fer esment especial a les dades aportades per la secretaria d’Estat d’Igualtat que contradeixen  les declaracions del bisbe J.A. Reig Pla: el 42% de les 71 dones mortes enguany estaven encara casades. A més,  si restem de les 71 les víctimes  que encara no estaven en edat de matrimoni (joves de 16 anys)  la xifra augmenta fins al 49%. Per últim, el 54,17% de les trucades al 016 enguany per consultes són de dones casades, percentatge que arriba al 72% en incloure les dones en edat de casar-se que han consultat.

Un dels reptes per a l’any 2011 és fer visible la bossa de maltractament oculta; per això Igualtat posarà en marxa programes de detecció precoç en els qual col·laboraran metges d’atenció primària i infermeres. Un altre és conscienciar la societat per tal que denunciï, no només la víctima i contrarestar aquesta opinió tan generalitzada entre la societat que les víctimes són les culpables.

Mor Geraldine Hoff Doyle, icona de la dona treballadora durant la II Guerra Mundial

we-can-do-it Avui 30 de desembre de 2010, als 86 anys i a causa de l’artritis,  ha mort als EEUU la dona que va esdevenir símbol del feminisme en protagonitzar el cartell de la fotografia,  ben conegut per tots nosaltres.

Com moltes altres dones dels EUU, mentre els homes lluitaven a la Guerra, Doyle va treballar en una fàbrica propera a casa seva. El treball de les dones ocupava  els titulars de la premsa i un fotògraf de l’agència United Press va fer-li  un retrat a Doyle  a partir del qual es va fer un póster, dissenyat per l’artista gràfic J. Howard Mille.  Tot i que el propòsit inicial era la lluita contra les vagues i l’absentisme laboral, el cartell va acabar esdevenint, a partir dels anys vuitanta, símbol del feminismo.  (El País, 30 desembre)

Violència de gènere i els nous models de família

En resposta a les declaracions del bisbe d’Alcalà d’Henares,  Juan Antonio Reig Pla, segons el qual els matrimonis catòlics són “menos dados a la violencia que los que viven inestablemente” (notícia recollida a la premsa el 27 de desembre:  La iglesia vincula el maltrato a las parejas de hecho, Público), l’escriptora i periodista Maruja Torres publica avui a El País una columna que titula “Obispollo” on, amb els seus tocs d’humor característics, recorda la història de la seva mare:  una dona casada, evidentment per l’església,  amb un home, el seu pare,  que la maltractava amb el consentiment, per així dir-ho,  del seu confessor qui li deia: “aguanta con resignación cristiana, que es la cruz que te ha tocado llevar”.

Per a la secretària d’Estat d’Igualtat, Bibiana Aido, en violència de gènere el missatge ha de ser clar i contundent: animar les dones a denunciar, a no aguantar ni tolerar cap tipus de violència a la llar;  però, pel que sembla,  per a  l’església sembla que la clau rau, com sempre,  en la perpetuïtat de la institució matrimonial i en la docilitat de les dones.

Com moltres altres veus, les organitzacions de dones també han contestat les declaracions del representant de  la Conferència Espiscopal tot demanant-li a la institució que rectifiqui urgentment. En un comunicat emès ahir, expressen que consideren “indignant” i “inacceptable” que un representant de l’església  catòlica “vinculi els casos de malstractaments a entorns familiars no acceptats per aquesta institució”. La Federació de Dones Progresistes, la Unió d’ Associacions Familiars, Fundació Dones i la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades denuncien que les afirmacions del bisbe “entorpeixen” la lluita contra la xacra de la violència masclista.

Recordem que el 2010 han mort 71 dones a mans de les seves parelles o ex parelles.

En 18 dies s’han produït 6 víctimes de violència masclista

forgesEncara s’estan investigant 3 casos que no són clars, però a pocs dies d’acabar l’any 2010 hi ha 71 víctimes i 6 dels casos han tingut lloc en els  primers 18 dies del mes de desembre. Les dones mortes deixen 48 orfes i, el que és pitjor 4 fills han estat morts junt amb les seves mares. Són preocupants els casos de menors de 30 anys (17) Fins fa un parell de mesos semblava que les campanyes de prevenció havien fet disminuir les víctimes en aquest sector d’edat. Segons el delegat del govern per a a  la Violència de Gènere Miguel Lorente, entre les causes de l’augment hi ha “el debat de la victimització de les dones” i , possiblement, l’existència d’una bossa de maltractament que no acaba d’emergir en forma de denúncia. Perquè 50 de les assassinades enguany no havia  denunciat els seus assassins. La presidenta d l’Observatori de la Violència de Gènere assenyala que, tot i que la reacció judicial ha millorat,  la justícia sovint només actua quan s’ha produït la violència i insisteix que cal incidir en la prevenció. És, però, alarmant que alguns jutges actuïn inadequadament en molts casos; per exemple, l’última víctima, assassinada ahir a Ciudad Real,  havia denunciat l’agressorper amenaces però el jutge l’havia deixat absolt.

El periodico

Observatorio para la violencia de género

Un jutge permet que un maltractador visiti la seva filla a la casa d’acollida on és l’exparella

El jutjat d’ Instrucció número 2 d’ Utrera (Sevilla) ha dictat una ordre d’allunyament contra un acusat de maltractaments i ha fixat com a lloc de trobada amb la seva filla la casa d’acollida de la mare.

La Conselleria d’Igualtat de la Junta d’Andalusia ha recorregut l’ordre davant el Consell General del Poder Judicial. Ho ha fet perquè la decisió pot posar en perill  la integritat física de la dona i  de totes les de la casa.  El pressumpte agressor té prohibit aproximar-se a la víctima a menys de 300 metres. Llegit a Publico.es

Segons notícia de l”agència Europa Press, cautelarment, la Conselleria per a la Igualtat i Benestar Social de la Junta d’Andalusia ha pres la determinació de canviar de casa d’acollida a la dona  a fi d’evitar  que el seu agressor tingui coneixement de la seva localització. Llegit a La opinión de Málaga

No sé pas què li haurà passat pel cap a aquest jutge.