Informacions – Pàgina 46 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Campionat Mundial de futbol femení

Acaba de començar a Alemanya el Mundial de futbol femení i promet de ser tot un espectacle. Podríem formular una pregunta merament retòrica: té el mateix impacte aquest torneig que el masculí ? La resposta és unívoca. Tothom sembla admetre que el mateix esport, jugat per dones, no atrau multituds com les que convoquen els equips masculins.

D’altra banda, tot sovint l’esport femení no és exempt de polèmiques que van més enllà de la qüestió esportiva.

La selecció de Guinea Ecuatorial jugarà demà contra Noruega després de les acusacions i sospites sobre la feminitat d’alguna de les seves jugadores. L’ entrenadora del combinat de Nigèria, Eucharia Uche, va sostenir, després de la ronda classificatòria per al Mundial, que tres futbolistes en realitat eren homes o transexuals i que havien aconseguit el títol africà el 2008 i la classificació mundialista amb mètodes poc ortodoxos.

Una de les acusades era Genoveva Añonma, la capitana i única jugadora que milita en un club alemay. “Crec que les nigerianes són males perdedores i envegen el fet que nosaltres, d’ un país molt petit, els haguem guanyat el campionat africà el 2008”, va declarar al diari “Frankfurter Allgemeine Zeitung”.

Salimata, una de les jugadores més importants de l’ equip i autora de gols decisius, no ha viatjat amb la selecció, sembla ser per una lesió de genoll, i la seva germana ha volgut acompanyar-la. Se sospita, però, que les germanes no van superar el test de sexe que fan les federacions nacionals.

El tema recorda el de la corredora sudafricana Caster Semenya qui va ser sotmesa a un test per sospita de no ser dona i, finalment, fou autorizada a participar en los propers campionats mundials d’ atletisme.

Dues bones notícies

PRIMERA:

Tot seguint la campanya Women2Drive, diverses dones d’Aràbia Saudí desafien la prohibició de conduir imposada per la monarquia ultraconservadora i ho mostren a facebooke, twitter i altres xarxes socials. No hi ha cap llei escrita que prohibeixi treure el carnet i conduir les dones, però el clergat fidel al règim ha emès fàtues en aquest sentit, cosa que es fa extensiva a les dones estrangres que viuen al país. Recordem que una dona amb niqab fou detinguda recentment per fer-ho.

El Periodico (17 juny 2011)

dones-executives1 SEGONA:

Segons un projecte de llei aprovat per la Càmera de representants i que serà ratificat pel Senat, Bèlgica imposarà un 3o% de dones en els consells d’administració. Actualment, les dones no arriben al 7% en els òrgans de gestió de les societats que cotitzen a la borsa. Per als defensors del projecte, la votació parlamentària rectifica injustícies històriques. Concretament, els ecologistes, també partidaris de la llei, asseguren que l’arribada de les dones a les cúpules empresarials generarà beneficis. La votació va ser guanyada per 71 vots a favor (esquerra, democristians i ecologistes) hi va haver 54 vots en contra (entre ells els separatistes flamencs) i 16 abstencions.

El Pais (19 juny 2011)

Bótox a nenes de 8 anys?

Vaig llegir diumenge 12 a El País l’article No tan pronto, por favor on es mostra la perversió dels concursos de vellesa per a nenes de menys de 10 anys. Aquest tema és tractat amb bones dosis d’humor a la pel·lícula Little Miss Sunshine (2006) dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris (fotografia).

Tot i que a Espanya el fenomen no té tant de ressò, països com ara Regne Unit estudien frenar la “sexualització” i l’ús comercial dels nens i les nenes als mitjans de comunicació i Internet. Als EEUU va ser retirada la custòdia a una mare de la ciutat de San Francisco que li havia fet injectar bótox a la seva filla de 8 anys i se’n defensava tot argumentant que només volia el millor per a ella per tal que es convertís en una superestrella.

Les principals víctimes del problema són les nenes. Els experts aconsellen esperar que els infants facin el seu procés eròtic sense necessitat d’impulsar-los que imitin les conductes dels grans.

Mor la feminista iraní Haleh Sahabí

La veterana activista feminista iraní Haleh Sahabí de 54 anys va morir en un confús incident, durant el funeral del seu pare, membre de l’oposició.

Segons la web opositora kaleme.com, propera al líder del moviment verd Mir Husein Musaví, la dona va patir un atac cardíac quan protestava i s’enfrontava als policies que volien impedir la cerimònia de dol per Ezatolah Sahabi.

Segons el govern no hi va haver enfrontaments sinó que la causa de la mort van ser els seus problemes de cor, ara bé segons kaleme la salut de Haleh s’havia deteriorat molt a la presó on és des que el juny de 2009 van esclatar protestes populars contra la reelecció del president iraní, Mahmud Ahmadineyad, que l’oposició va qualificà de fraudulenta.

Una activista muere de un infarto tras sufrir acoso policial en el funeral de su padre. (El País, 2 juny)

Tres avenços per a la igualtat

El Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei d’Igualtat de Tracte

“Ningú no podrà ser discriminat per raó de naixement, origen racial o ètnic, religió, convicció o opinió, edat, discapacitat, orientació o identitat sexual, malatia o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Un organisme independent s’encarregarà d’investigar les vulneracions de la norma.

A nivell pràctic, es prohibeix que el sexe sigui un factor per decidir les primes de les assegurances ( s’incorpora d’aquesta manera la sentència del Tribunal de justícia de la UE del passat mes de març.

Una altra conseqüència, si s’aprova el projecte, és que el Govern està decidit a prohibir les subvencions a col·legis que separen per sexe, cosa que interessa actualment a 67 col·legis que reben subvencions de les comunitats autònomes (uns 100 milions d’euros).

Tot i que els socialistes compten amb el suport dels diputats d’esquerres, CiU ja ha expressat la seva postura contrària argumentant que “discriminaria les classes mitjanes, que serien privades del seu dret a triar” !!!! També al·leguen que la mesura invaeix competències autonòmiques. En fi, atès que falta ben poc per a les properes eleccions i el PP no es mostra gaire partidari de frenar les subvencions a aquest tipus de centre escolar, veiem complicat que la nova llei pugui veure la llum.

El gobierno, decidido a prohibir las ayudas a colegios que separan por sexo. El País (28/05)

El Consell de Ministres ha aprovat un projecte de llei de Cotitularitat Compartida per la qual les dones rurals podran figurar com a cotitulars, juntament amb les seves parelles ( ja siguin jurídiques o de fet) , de l’explotació agrària que gestionen com a negoci familiar. Fins ara el titular era únic i per inèrcia patriarcal el responsable en el 71% dels casos era l’home. Aquest projecte de Llei vol reconèixer el treball de la dona al camp i, sobretot, fer-la partícep dels reconeixements jurídics i econòmics derivats de la seva activitat. Unes 100.000 dones podran beneficiar-se’n.

Las mujeres del campo podrán ser cotitulares de la explotación familiar. El País (28/05)

Sentència del Tribunal Suprem de Justícia sobre els uniformes laborals. El Tribunal Suprem de Justícia ha sentenciat que, si bé les empreses poden decidir els uniformes del seus empleats, aquesta llibertat no legitima que els treballadors hagin de suporatt limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertat públiques”. Per tant, les infermeres o altres col·lectius no poden ser obligades a dur faldilles. S’ha acabat l’estereotip: elles faldilles, ells pantalons.

Derecho al pantalón. El país ( 29/05)

En relació al cas Strauss-Kahn

Ja fa dies que volia fer una entrada comentant el cas del president del Fons Monetari Internacional, Dominique Strauss-Kahn, arrestat el 14 de maig a Nova York acusat d’agressió sexual a una cambrera del seu hotel. Havia estat llegint articles diversos i molts d’ell fan palès la impunitat amb què aquest home havia actuat en ocasions anteriors i el silenci per por d’alguna de les sevbes víctimes. Costa de creure que un “secret” que molta gent coneixien – la seva “passió” per les “faldilles” !!! pogués haver-se mantingut ocult fins ara i et fa perdre la fe en les institucions democràtiques i en els partits d’esquerres (l’home és membre del Partit Socialista francès)

Avui he llegit a La vanguardia un article de Laura Freixas que va en aquesta línia: Abusitos y abusazos.

Human Rights Watch demana l’alliberació d’una activista saudí

Segons nota d’agència, Manal al- Sharif fou detinguda diumenge i traslladada a presó per haver penjat un vídeo a YouTube on apareixia conduint, contravenint la prohibició tàcita ( no estipulada per llei) imperant a Aràbia Saudí, l’únic país al món que prohibeix conduir dones, saudís o estrangeres, i ho considera una violació de l’ordre públic.

De fet, l’acció de Manal obeix a una campanya online, “Woman 2 Drive” , que ha utilitzat Facebook i Twitter per instar les dones d’ Aràbia Saudí que tenen permisos de conduir internacionals que comencin a conduir per tot el territori del país el 17 de juny com a part de les seves activitats quotidianes.

Manal al Sharif és assessora de seguretat informàtica i té 32 anys d’edat.

Amnistia Internacional

En record d’Almena Lomax

El dia 8 d’abril vaig llegir a El País la necrològica d’aquesta dona, pionera del periodisme afroamericà i fundadora d’un diari per a la seva comunitat durant els temps de la segregació. Ha mort a Pasadena, Califònia als 95 anys. El 1941 en el número fundacional de Los Angeles Tribune es podia llegir aquesta declaració: “La millor protecció que poden oferir els diaris contra la distorsió, l’exageració i el rumor és la publicació franca i desapassionada dels fets. La Veritat sempre dignifica: el rumor mai no ho fa.” I la veritat, en aquella època, era l’explotació racista dels negres per part de l’Amèrica blanca.

El 1946 va guanyar el premi del periodisme afroamericà Wendell L. Willkie per una columna en què ridiculitzava el mite de la potència exual dels amants afroamericans. deu anys després va viatjar a Alabama per cobrir el boicot contra els autobusos segregats de Montgomery iniciat per Rosa Parks. Allí va entrevistar Martin Luther King.

Quan va haver de tancar el seu diari per no poder pagar els impostos es va traslladar a Alabama amb els seus 6 fills. Encara en molts estats dels sud seguia vigent la segregació. No seria fins a 4 anys després que Johnson va aprovar les lleis de protecció dels drets civils i ella va lluitar contra la discriminació dels negres als llocs públics en no poder entrar amb els seus fills en un restaurant només per a blancs. Sobre aquests incidents va escriure: ” Els negres que són o poden ser líders, que tenen una motivació per millorar el món a favor de la humanitat, han d’anar a la gola del llop de Jim Crow ( personatge fictici que representava el segregacionisme a EEUU) i conèixer-lo per la seva realitat brutal i inhumana.”

Journey to the Beginning

Sobre l’últim cas de violència de gènere

Tots ens vam esparverar per l’últim assassinat d’una noia de 19 anys, mare d’una nena de 3 i embarassada de pocs mesos, a mans de la seva parella. Tots dos d’origen romanès, estaven junts des de tota la vida; segons la mare de la noia discutien “el normal”. Aquest cop, però, al noi se li va anar la mà i, per postres va fer que el seu pare, des de Romania i via webcam, veiés el cadàver de la noia i, a més, va comunicar-li que tenia la intenció de matar també la seva cunyada, una noia de 13 anys, quan tornés de l’escola. Afortunadament, aquest nou assassinat es va poder evitar i ara la jutgessa titular del jutjat de Violència sobre la Dona nº 1 de Torrejón de Ardoz ha decretat el seu ingrés a presó provisional comunicada i sense fiança acusat dels delictes d’homicidi i avortament.

Però potser encara esparvera més l’article de Salvador Sostres, periodista del diari El MUNDO ( el qual, per cert, el diari ja ha retirat ) “Un chico normal” on argumenta les raons que pot haver tingut aquest noi per matar la seva parella. Ell, un noi normal que l’estimava tant, no va poder suportar que ella volgués acabar la relació i sobretot no va suportar saber que el fill que estava gestant era fruit d’una nova relació. Aquest article ha motivat moltes crítiques, fins i tot els treballadors del mateix diari on es va publicar l’article, han fet un comunicat de rebuig – potser per això ha estat retirat del diari.

Los trabajadores de ‘El Mundo’ dirigen una carta a su director para pedir que Sostres no vuelva a escribir en el medio La Ser

¿Violencia de què? El País

Paula Fernández afirma que “Sostres no merece llamarse periodista” ABC

El PSOE de Torrejón de Ardoz condena enérgicamente el último caso de Violencia Machista en nuestra Ciudad Agrupación Socialista de Torrejón de Ardoz

La ministra de Sanidad, Política Social e Igualdad condena el último caso de violencia de género ocurrido en Madrid Sala de Premsa de La Moncloa

El maltractament a les dones és l’única taxa criminal que creix

El govern ha fet públic el Balanç de Criminalitat de 2010. L’índex de criminalitat és el més baix de tota la dècada (45,1 infraccions per cada 100 habitants, set punts menys que la xifra més alta, la de 2002. Les infraccions penals s’han reduït en un 1,8%, tret dels casos de violència contra les dones. Les dones mortes el 2010 van augmentar de manera significativa respecte 2009 ( 74 casos enfront 56 )

NO ANEM BÉ