Categoria: Informacions

Avui que un any més se celebra aquest dia que té com a objectiu primordial cridar l’atenció en la necessitat de la prevenció i conscienciar la població de la importància del diagnòstic precoç, vull fer esment a l’article del diari El Nacional que denuncia les traves del Ministeri a nous tractaments, la qual cosa provoca que pacients i professionals denunciïn el retard d’Espanya a l’hora d’incorporar medicaments aprovats per Europa. Aquest és el cas del tractament a seguir per a casos greus de càncer metastàsic, el Trodelvy, un fàrmac innovador aprovat per la Unió Europea el novembre de l’any passat que encara no ha estat autoritzat per les autoritats espanyoles, a diferència del que ja han fet França o Alemanya.

L’accés als tractaments és un hàndicap que ha estat llargament denunciat per associacions de pacients i pels mateixos professionals de l’oncologia. Segons l’informe europeu WAIT (Wating to Access Innovative Therapies, Espera per accedir a teràpies innovadores), passen una mitjana de 517 dies des que un medicament és aprovat per les autoritats europees fins que és accessible pels pacients a Espanya enfront dels 113 dies a Alemanya, 240 dies a França o 340 dies al Regne Unit. En el cas del càncer de mama, una desena de tractaments estan pendents d’aprovació per part de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris, malgrat haver rebut ja l’aval de l’Agència Europea del Medicament.

La setmana passada, la Federació Espanyola de Càncer de Mama publicava un manifest en què posava de manifest “la preocupació que hi ha entre els pacients” i exigia solucionar urgentment “els problemes d’accés als medicaments innovadors”, especialment per als casos de pitjor pronòstic. Però continuen sense una resposta del Ministeri de Sanitat. També ja el passat juliol, en el marc del debat de política general, es va aprovar una resolució al Congrés dels Diputats que, entre altres coses, insta el govern espanyol a agilitzar els terminis d’autorització i incorporació dels medicaments per al càncer metastàsic, “no superant, en cas, el període de 180 dies que estableix la llei”. La  iniciativa va sortir endavant malgrat el vot en contra del PSOE. El Ministerio de Salud encara no ha donat resposta.  

L’any passat a Espanya van ser diagnosticats fins a 34.750 nous casos de càncer de mama, un augment del 2,36%, segons les dades de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer. Va ser el segon més diagnosticat (el primer en dones), després del de còlon i recte (43.370) i per davant del de pulmó (30.948) i pròstata (30.884). Un 20% d’aquests diagnòstics acaba convertint-se en metastàsic, un estadi que provoca la mort de més de 6.000 pacients cada any a l’Estat espanyol.

L’esportista Elnaz Rekabi ha competit sense el hijab per mostrar la seva solidaritat amb les protestes per la mort de MASHA AMINI.

El passat diumenge al Campionat Asiàtic que tenia lloc a Seül, Corea del Sud, l’esportista va competir sense el hijab malgrat la imposició de l’Iran que l’obliga a fer-ho amb els cabells coberts. La conseqüència de la seva protesta, segons mitjans de la regió, ha estat la seva detenció pel règim iranià; hauria estat transferida directament a la presó d’Evin a Teheran, on s’envien la majoria de presos polítics iranians. Ha publicat la BBC en persa que l’entorn de Rekabi ha denunciat que ha perdut tot el contacte amb l’atleta i apunten que les autoritats iranianes haurien requisat el seu passaport i el seu telèfon.

En un comunicat recollit per la Cadena Ser, l’ambaixada de l’Iran a Seül ha negat aquestes  informacions.  “La senyora Elnaz Rekabi, que va participar en la ronda final dels Campionats d’Àsia d’Escalada, va partir de Seül rumb a l’Iran avui a primera hora, 18 d’octubre del 2022, juntament amb altres membres del seu equip”. Però, la versió de le autoritats iranianes contrasta amb la del cercle més proper de l’escaladora, que denuncien no haver pogut contactar amb ella i apunten que Rekabi tenia planejat tornar el proper dimecres.

SEMBLA QUE TOT HA ESTAT UNA FALSA ALARMA. Quan  l’escaladora ha tornat al país, tot i ser rebuda amb aclamacions pel seu gest de treure’s el vel, ha declarat: “Em disculpo per les preocupacions que vaig causar, a causa de la programació inapropiada i que em van cridar de manera impredictible per sortir a escalar, involuntàriament vaig tenir un problema amb la meva vestimenta“. Molts especulen que Rekabi fou forçada a emetre aquesta disculpa per part del règim iranià, un fet no gens estrany en aquest país.

La societat russa ha entrat en pànic davant una mobilització parcial que molts senten com total. Centenars de dones de zones remotes com Iakutsk s’han manifestat en contra de la militarització dels seus fills als carrers de diverses ciutats. També a Daguestan han sortit a protestar pares de joves enviats a Ucraïna, i han estat rebuts per la policia amb  trets a l’aire. I a Novossibirsk hi ha hagut protestes, i s’han fet públiques imatges d’una dona intentant convèncer els antiavalots perquè s’uneixin a la manifestació.

Les russes tornen a sortir al carrer contra la mobilització de Putin. Centenars de dones han sortit aquest diumenge a la ciutat de Iakutsk per protestar contra la guerra a Ucraïna, i la mobilització militar parcial ordenada per Moscou aquesta setmana, que afecta desproporcionadament les zones rurals i més remotes de la Federació russa. Sota el lema “no al genocidi”, les dones han reclamat la fi de la invasió i el retorn dels seus fills del front, tal com han informat mitjans locals. Segons aquestes informacions i els vídeos que circulen per les xarxes, la policia hauria actuat per reprimir la manifestació, que s’ha saldat amb algunes detencions. Les associacions prodrets civils de Rússia calculen que unes 2.000 persones han estat detingudes pels agents de l’autoritat arreu del país, en el marc de les protestes que han aflorat arran del decret de mobilització.

La indignació que ha desencadenat la tràgica mort de Mahsa Amini, no s’atura a Iran; les protestes segueixen  extenent-se  per diferents indrets i s’ha produït  la mort de, pel cap baix, 3 persones al Kurdistan.
Avui, a Teheran, els  estudiants de diferents  universitats han dut a terme noves protestes; en  una d’elles, a la universitat  Zahra, un centre d’educació superior exclusiu per a dones caracteritzat per les seves idees conservadores, algunes de les estudiants s’han tret el vel i fins i tot l’han cremat. N’han publicat  fotos a les xarxes, sempre d’esquena, sense ensenyar la cara, per evitar ser capturades per les autoritats.

Ahir el centre de la capital va ser escenari de noves marxes en què dones i homes – la majoria molt  joves- cantaven eslògans demanant justícia i llibertat. Aquestes mobilitzacions són vigilades per un nombrós operatiu de seguretat que no només inclou  diferents cossos de la policia, l’exèrcit, els guàrdies revolucionaris i les seves forces paramilitars, sinó també centenars d’agents vestits de civil coneguts  com Lebos Shahsid.

Hem pogut veure centenars de vídeos on grups de nois i noies enfrontant-se a les autoritats o a aquests cossos civils que reprimien  les protestes.

Aquesta nit estan convocades noves protestes.

Mahsa Amini, originària del kurdistan, va viatjar a Teheran amb la seva família. Juntament  amb un germà, va sortir a passejar i es van topar amb unes policies de la moral -sempre vestides de negre i protegides por col·legues homes- van determinar que Mahsa no portava  el vel correctament i la van arrestar; la van  traslladar a la comisaria per tal de rebre un curs d’“educació” sobre el correcte us del hijab. Dues hores més tard la jove de 22 anys va sortir-ne en una ambulància i dos dies després ha mort,  segons ha  confirmat la seva família.

Les autoritats asseguren que va patir un atac al cor,  però l’hospital ha confirmat que va ingressar amb contusions a les cames i el cap.  En ingressar-hi, el seu ull dret era blau i sagnava per l’orella – aquestes imatges estan enregistrades  en fotos i  vídeos-. Des d’aleshores estava en coma.

La indignació social ha estat tan gran que fins i tot abans de saber-se la mort de la noia el president Ibrahim Raisi ha ordenat al ministre de l’Interior una  investigació.

Les  redades  de l’anomenada Gasht-e Ershad, o policia  de la moral, han existit des del començament  de la Revolució el 1979. Durant aquests anys milers de dones han passat per les  comisaries, però en els últims mesos la seva presència és més gran i fins i tot violenta. Les xarxes en van plenes d’episodis violents en què els integrants d’aquesta policia capturen dones per qualsevol motiu que, segons ells,  va contra la moral.

Urooj Abbas i Anisa Abbas, dues veïnes de Terrassa (Vallès Occidental) de 20 i 24 anys,  han estat assassinades al Pakistan per voler-se divorciar dels seus marits.

Les dues víctimes es van casar amb els seus cosins al Pakistan abans d’arribar a Catalunya segons un contracte formal sense transcendència a la seva vida quotidiana, ja que elles vivien a Terrassa i els seus marits al país asiàtic. Elles van començar a portar un estil de vida occidental que no va agradar els seus germans, els quals consideraven que la seva llibertat s’allunyava dels valors de la seva cultura. De fet, una de les joves va començar a sortir amb un noi que va ser apunyalat per un dels germans ara detinguts.

Enganyades per la família,  van viatjar al seu país amb idea de tornar a Catalunya; quan els ho han impedir, van demanar el divorci, cosa que la família va considerar “un atemptat a l’honor” i és per això que les van matar amb molta violència.

Els presumptes autors dels fets són els dos marits, un tiet, els germans i els sogres de les víctimes, que actualment estan arrestats al Pakistan. Els Mossos d’Esquadra tenen una investigació oberta per esbrinar més detalls d’aquest doble assassinat masclista.

La situació de les dones i les nenes a Afganistan sota el règim talibà és cada cop més insostenible. Les adolescents tenen prohibit l’accés a l’educació, se’ls imposen casaments forçats a partir dels 15 anys i fins i tot poden ser botí de guerra; a moltes dones se’ls ha prohibit anar als seus llocs de treball i s’ha imposat l’obligatorietat que les dones viatgin acompanyades per un home de la família.

Des del 7 de maig totes les afganes han d’usar burka en públic, però algunes  periodistes  s’hi havien negat. Aquest diumenge, finalment, van aparèixer amb els rostres coberts en complir-se l’ultimàtum dels talibans per tal que seguissin el seu mandat sense excepcions, sota pena de perdre la feina i patir pitjors represàlies.

“El burka i tota la resta que ens imposen no ens detindran i seguirem la batalla pels nostres drets”, va afirmar durant el seu  programa, amb la cara tapada, la presentadora Basira Joya del canal Arayan, qui, a més, va recordar-los que “l’islam és una religió de bondat i mai no imposa res ni a homes ni a dones”.

Molts dels companys presentadors han fet la feina amb la cara coberta amb mascaretes negres en senyal de protesta i solidaritat.

La realitat que viuen les dones al país s’assembla cada cop més a la viscuda durant el primer règim talibà entre 1996 i 2001, quan van ser recloses a les seves llars, sense possibilitat d’estudiar o treballar.

Darrere  de moltes d’aquestes regulacions  contra les dones hi ha el Ministeri de la Propagació de la Virtut i Prevenció del Vici, una institució molt  activa durant el primer règim talibà  i que es va extingir amb la invasió dels EEUU. Després de ser un mal record per als afgans durant els següents 20 anys, amb el retorn al poder dels talibans el passat  15 d’agost, la institució també va retornar i es va instal·lar, precisament, a l’actualment dsaparegut Ministeri de la Dona.

Ha tingut lloc el canvi de nom del carrer Enric Bargés, un capità general que participà a les guerres d’Àfrica i les carlines on hi ha un centre educatiu, l’Institut Emperador Carles, pel de la mestra i pedagoga Dolors Batlle, molt lligada al barri per la seva tasca educativa.

Dolors  Batlle i Sunyer (Agullana, 2 de març de 1892 – Barcelona, 16 de gener de 1982) va començar a exercir l’ensenyament a Barcelona a l’escola unitària de la plaça de Comas, a les Corts, i va ser seleccionada per formar part del Grup Escolar La Farigola. Fou una de les mestres capdavanteres que abans de la guerra van renovar els esquemes educatius de Catalunya. Per això fou escollida per dirigir –primer amb Josep Barceló i Matas i, després  amb Pere Blasi– el Grup Escolar Lluís Vives, un dels grups de més prestigi del Patronat Escolar de Barcelona. En aquest centre de Sants-Badal s’hi va estar des de la inauguració el 1931 fins al gener de 1939, com a directora de la secció de noies. Durant la guerra es va fer càrrec de la direcció de tot el Grup, per l’activitat política de Pere Blasi. Després de 1939, va patir sancions i fou depurada pel nou règim franquista.