Categoria: Informacions

En el marc de la celebració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones, l’Ajuntament de Barcelona ha premiat el projecte ‘#noetsegueixo’, conjunt d’eines transmèdia per a la prevenció de la violència 2.0′, del Centre Cultural de Dones Francesca Bonnemaison, El guardó  ha estat atorgat en un acte al Saló de Cent. Aquesta era la novena edició de Premi 25 de novembre.

L’edició d’enguany premia les iniciatives que tenen per objectiu l’atenció i la prevenció de la violència masclista en l’entorn digital i per mitjà de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).  Actualment  les noves tecnologies són usades per la majoria de la població i també  en aquest espai on es posa de manifest la violència masclista. Controlar compulsivament si l’altre persona ha llegit un missatge de WhatsApp o bé saber a tothora on es troba són dos exemples de males pràctiques.  Marta Vergonyós, directora de La Bonne,  ha recollit el premi i ha assenyalat: “Evidentment reconeixem els avantatges de les noves tecnologies pel que fa a les relacions, però cal que es facin servir com a eines amoroses i d’autoafirmació, i no de control, opressió i assetjament”. El projecte serà una realitat a inicis del 2015 i el contingut es podrà consultar en català i en anglès.  LA VANGUARDIA

D’altra banda el consistori de Barcelona engega aquesta setmana una campanya de comunicació per donar a conèixer els serveis municipals d’atenció per violència masclista: Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) o el Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH). L’objectiu és conscienciar els i les adolescents d’entre 12 i 17 anys sobre violència masclista i donar a conèixer els recursos que tenen a l’abast.

La Regidoria de Dona i Drets Civils té previst engegar, a través del Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD), un recurs pedagògic adreçat a professionals de l’educació de joves entre 12 i 18 anys per tal de prevenir les violències de gènere a l’espai virtual, entre d’altres mesures.

Sobre el mal ús de les noves tecnologies i el control excessiu que alguns nois fan sobre les noies gràcies a elles, mirem el  curt DOBLE CHEK de Paco Caballero. 

L’ “Informe global de 2014 sobre el tràfic de persones” de l’Oficina de l’ONU contra la Droga i el Delicte (ONUDD) analitza la situació d’aquest delicte contra els drets humans, amb dades de 40.000 casos recollits entre 2010 i 2012. Les xifres mostren que es tracta d’un problema d’abast global -hi ha 152 països d’origen i 124 països de destí- i que els casos documentats són només “la punta de l’iceberg” d’una situació que afecta “milions” de persones. Els resultats van fer-se públics per la investigadora cap de l’informe, Kristiina Kangaspunta qui afegeix que l’explotació sexual és el tipus d’abús més freqüent, ja que representa més de la meitat dels casos. Una de cada tres víctimes  de  tràfic de persones és menor (un augment del 5% respecte dades anteriors) i les dones suposen el 70% de persones que pateixen aquesta “forma d’esclavitud moderna”. L’explotació sexual és, a escala global, el tipus d’abús més freqüent (  el 53% dels casos). Hi  ha grans diferències regionals al respecte; a  Àsia i Àfrica els casos detectats són majoritàriament d’explotació laboral, a Europa és més freqüent la sexual. A Amèrica s’han detectat les dues situacions. L’informe  destaca que en el 40% dels països es van registrar escasses o cap condemna de presó per aquest delicte, i en els últims 10 anys no s’ha produït cap augment apreciable en la resposta penal contra el tràfic. La gran majoria dels tractants condemnats, el 72%, són homes i ciutadans del país en què explotaven les seves víctimes, segons l’informe. Un dels problemes que manifesta l’ informe és que alguns països, malgrat comptar amb legislacions que castiguen el delicte,no  l’apliquen per manca de personal format i mitjans per perseguir els crims.

Com diu la ONUDD a la seva pàgina web: La trata de persones és  un problema mundial i  un dels   delictes més vergonyosos que existeix, ja que priva de la seva dignitat  milions de persones a  tot  el món. Els tratants enganyen dones, homes i nens de tots els racons del planeta i els sotmeten diàriament a situacions d’explotació. Si bé la forma més coneguda és l’explotació sexual, centenars de milers de víctimes també són objecte de trata per al treball forçós, servitud domèstica, mendicitat infantil o extracció d’òrgans. 

Noruega encapçala les estadístiques de Nacions Unides en matèria d’igualtat. Compta amb una  primera ministra ( Erna Solberg)  i  una bisbe al capdavant de l’Església luterana (Helga Haugland Byfuglien) I des del 14 d’octubre, després de la seva aprovació al Parlament,  té l’obligació de cridar a files també les seves conciutadanes. La mesura converteix el país nòrdic en el primer d’Europa a estendre el servei militar obligatori a les dones que, segons una nova llei, s’hauran d’incorporar a partir de l’estiu del 2016, començant per les joves nascudes el 1997.

Les dones van entrar per primera vegada a les Forces Armades el 1985, després de l’impuls reivindicatiu del feminisme, però no han superat mai el 10% dels efectius. Amb la intenció de duplicar aquest percentatge en nom de la igualtat, l’anterior primer ministre, el laborista Jens Stoltenberg ( actual secretari general de l’OTAN)  va presentar el 2008 la proposta de canvi en la llei del servei militar, a la qual s’ha acollit ara l’actual coalició de centredreta, encapçalada per la conservadora Solberg.

Els partidaris de la iniciativa la defensen com una garantia per assegurar el reclutament en un país de només cinc milions d’habitants. Els detractors la rebutgen en considerar-la supèrflua en un exèrcit cada vegada més professional. La sociòloga Ulla-Britt Lilleaas, a més, apunta el risc que tenen les dones de ser víctimes d’assetjament sexual en la vida militar.

Mentre Noruega celebra com una fita històrica l’aprovació de la mili per a les dones, en el terreny de la igualtat no està tot fet; pel que fa al tema de la violència de gènere encara queda molt a fer: una enquesta recent indica que el 10% de les dones noruegues han patit violacions.

Aquest migdia han tallat el carrer Provença i han ocupat el Cercle d’Economia per denunciar el “cercle de poderosos en perpetuar un sistema de mercat devastador, que atempta contra la justícia social i l’equitat també de gènere”, segons han llegit en un manifest. Han demanat també  la destitució de la presidenta, Mónica Oriol. A més, han penjat escombres, cubells i regadores a la façana de l’edifici.

Aquest matí ja havien tallat la Gran Via, l’avinguda Paral·lel, la Diagonal i l’avinguda Meridiana. La mobilització,  d’unes 250 persones, porta per nom Vaga De Totes i vol denunciar les desigualtats. A les 19h se celebrarà  la manifestació unitària a la plaça Catalunya de Barcelona.

L’escola, amb seu al carrer Comte Borrell de Barcelona,  ha rebut el reconeixement d’Organització Visiblement Responsable que atorga l’associació Visibles. IPSI treballa perquè les dones ocupin posicions de màxima responsabilitat en tota mena d’organitzacions. En aquest sentit, l’escola fomenta  la igualtat entre homes i dones. twiter 

L’actriu, famosa pel seu paper a la saga de Harry Potter , va fer un discurs fa unes setmanes en el qual es proclamava feminista i pel qual ha rebut moltes crítiques inexplicables.

Amb el seu discurs sobre la igualtat de gènere dóna  suport i difusió a la campanya HeforShe  (un Moviment Solidari per a la igualtat de gènere). Tant l’estructura del discurs, com els aspectes formals són un exemple de bona i emotiva oratòria. L’obertura i la cloenda, les referències a anècdotes personals, la repetició d’ideas clau, la crida a la participació… tot plegat un exemple per reflexionar i inspirar-se.

Discurs (Youtube amb subtítols en castellà)

Els noms de carrers de Catalunya que homenatgen dones són minoria i bona part recorden figures de santes. 

En ple segle XXI, les dones han de continuar batallant més que els homes perquè la societat conegui i reconegui el que fan i han fet. Una prova d’aquesta discriminació és el percentatge de carrers amb nom d’home i de dona que hi ha a Catalunya i, en concret, a Barcelona. Elles es queden amb una minoria dels noms dels carrers del país. A la capital catalana, la diferència és abismal: el 43% de carrers tenen nom d’home i només el 7% de dona.

Per denunciar i visibilitzar aquest problema, l’Institut Català de les Dones (ICD), juntament amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ha llançat una eina col·laborativa per construir el mapa dels carrers de Catalunya dedicats a dones. CARRERS CATALANS EN FEMENÍ

Noms aprovats  que estan a l’espera de tenir carrer

Gretel Ammann Filòsofa, activista feminista i assagista.  Va patir repressió pel seu lesbianisme.

Madrona Andreu Realitzadora. Filla del doctor Andreu, va filmar més de 120 hores centrades en la seva família.

Dolors Canals Mestra. Va treballar per la renovació pedagògica.

Isabel de la Calle Directora d’orquestra i pianista.

Amelia Earhart Primera dona que va travessar l’Atlàntic com a comandant de l’aeronau.

Dolors Frau Mezzosoprano. Va actuar als principals teatres d’Itàlia.

Núria Nogueras Periodista, va impulsar la campanya per legalitzar l’ús terapèutic de la marihuana.

Amparo Poch Metge, escriptora i activista.

Carme Ribé Bibliotecària, va practicar el que seria el sistema bibliotecari català.

Irene Sunyer Mestra i biòloga.

Les dones amb més carrers a Catalunya

Mercè Rodoreda

A tocar de la carretera de les Aigües de Barcelona es ret homenatge en forma de carrer a Mercè Rodoreda. A la capital catalana també porten el seu nom una escola, una biblioteca i un edifici, entre d’altres. Gran part dels municipis del país també li han dedicat un espai.

Montserrat Roig

Autora de peces que quedaran a la memòria literària catalana, gaudeix d’una gran representació en el nomenclàtor de Catalunya.

Maria Aurèlia Capmany

Al vell mig del barri de Ciutat Vella de Barcelona, un carrer porta el nom de la novel·lista, dramaturga i assagista.

El premi ha recaigut en  l’activista pakistanesa Malala Yusufzai juntament amb l’activista indi Kailash Satyarthi per la seva defensa del dret dels nens, especialment les nenes, a l’educació. 

La noia havia rebut el premi Sakhàrov i és la primera persona nascuda al Pakistan que ha rebut aquest guardó. Com hom recordarà, el 9 d’octubre del 2012, Malala va resultar greument ferida en ser metrallada pels talibans, que la castigaven així pel seu activisme en defensa de l’educació femenina. Des d’aleshores, s’ha convertit en una icona mundial.

A diferència de la resta de premis Nobel, que s’anuncien i s’entreguen a Suècia, el de la Pau sempre es fa públic a Oslo, Noruega, i és decidit pel Comitè Nobel del Parlament d’aquest país que l’atorga “a la persona que ha fet la millor tasca o la quantitat més gran de contribucions per a la fraternitat entre les nacions, la supressió o reducció d’exèrcits així com la participació i promoció de congressos de pau i drets humans en l’any immediatament anterior”