Segons denuncia la seva família, la jove activista de 29 anys que té milers de seguidors a les xarxes social,  porta vuit  mesos detinguda i sotmesa a tortures, fins i tot  agressions sexuals.

Ja va ser empresonada el 2014 durant 70 dies per viralitzar que havia intentat entrar des dels Emirats Àrabs a Aràbia Saudita en cotxe. Aquest país era l’únic al món que prohibia conduir  les dones i Loujain Alhathloul no parava de denunciar-ho. Va esdevenir l’heroïna de les feministes. Malgrat l’oposició dels ultraconservadors saudites, més de quatre anys després, les dones condueixen gràcies al fet que el príncep hereu Mohamed bin Salman va concedir aquest dret obeint a un programa de reformes per a modernitzar el petroestat islàmic. Tot i això Loujain no ha vist conduir les seves compatriotes perquè és a la presó des de maig de 2018 acusada de traïdoria i de ser pagada per enemics estrangers. Les mateixes acusacions que pesen sobre molts i moltes altres activistes també a la presó.

Ella va convertir-se en una  influencer a les xarxes socials saudites a principis d’aquesta dècada quan era una jove estudiant de Literatura francesa a Canadà i va començar a penjar vídeos on compartia els seus somnis d’igualtat per a les dones  saudites. Parlava del vel – ella no en duia – i les rígides normes del vestir del seu país o es mostrava contrària al sistema de tutel·latge  i la negació  de drets bàsics a les dones. Com explica Hala al Dosari, una activista que ara viu exiliada a EEUU,  el 2013  les feministes saudites  volien impulsar la campanya pro la   conducció  i arribar a les més joves, i van contactar amb  ella perquè tenia  milers de seguidores a Internet i ella de seguida va fer seva aquesta causa, però aviat va pagar car  el seu protagonisme ja que va començar a rebre amenaces, patí campanyes de difamació i l’anaven detenint per a interrogar-la. La seva popularitat augmentà també pel seu matrimoni per amor amb un actor saudita, Fahad Albutairi, d’origen no tribal, al qual no es va oposar el liberal pare d’Alhathoul. La parella exhibia a les xarxes la felicitat del  seu amor mutu, no marcat per les convencions socials ( les mostres d’afecte públic són rebutjades a Aràbia)

Malgrat el canvi de règim i els intents de modernització, Loujain no va abandonar els seu activisme. El febrer del 2018 va participar a Ginebra en una avaluació  de l’ONU sobre els drets humans a Aràbia Saudita i es va involucrar en la posada en marxa d’un refugi per a dones maltractades. Per a la família, aquests fets van ser considerats una burla pel règim  i expliquen, potser, l’últim dels arrestos,  que encara la té a la presó,  i l’acarnissament dels carcellers.  No saben perquè,  el marit va formalitzar el divorci poc després de l’entrada d’ella a la presó.

Després de mesos de silenci per temor a represàlies,  la família de l’activista  ha decidit denunciar la situació de la filla i germana.

Amnistia Internacional també fa una crida a signar perquè el país posi fi a la brutal repressió que pateixen dones com Loujain que segueixen detingudes i incomunicades després de mesos i  sobre les quals pesen peticions de presó de fins a 20 anys:

Presiona a las autoridades saudíes para que pongan fin a esta terrible represión ejercida contra las mujeres que se atreven a alzar su voz. Actualización 24 de enero de 2019.

 

 

Llegeixo a la premsa i també ho diuen a TV3 que 5 milions de dones han fet una cadena humana al llarg de 620 km per reivindicar la igualtat de drets i contra la discriminació. Això em fa pensar que la revolució de les dones és imparable.

I aquí, en cavi, ens hem de plànyer amb 3 notícies negatives:  VOX pretén que es renunciï  a mesures contra la violència masclista per permetre un govern de dretes a Andalusia. En concret vol que es retiri la dotació econòmica.

Els membres de La Manada seguiran en llibertat provisional per decisió dels magistrats de Navarra ( 2 vots contra 1).

S’ha produït el primer cas de violència masclista a Laredo, Cantàbria. Es tracta d’una noia dominicana de 26 anys apunyalada per la seva parella, un equatorià, contra qui no hi havia denúncia prèvia.

Sembla que, lamentablement, el nou any no ha portat grans canvis a aquest país que alguns veuen tan gran i tan demòcrata.

La inspectora Cecília Egea es jubila després de 36 anys de servei. Arquitecta de formació i bombera de vocació, va ser de les primeres dones a  accedir al cos i la primera a  assolir la màxima categoria jeràrquica. Ella és la primera dona bombera que es jubila.

Desitgem que ben aviat  un fet  com aquest  no sigui notícia. Voldria dir que formaria part de la normalitat que una dona arribes al màxim nivell de l’ estructura jeràrquica del cos.

El 2010 només un de cada cent bombers catalans és una dona.   2.429 bombers i només   27 bomberes.  La Generalitat volia trencar aquest desequilibri i fomentar l’entrada de dones al cos. El Departament d’Interior va elaborar el documental “Bomberes”, per tal de despertar la vocació per a aquesta professió entre les dones. L’objectiu era aconseguir que la presència femenina a les proves d’accés al cos de Bombers s’incrementés en  un 30%.

Les primeres dones bomberes van ser voluntàries, els anys 1980, mentre que les dues primeres funcionàries ho van ser el 1998. Irene Casas, que ha entrat al cos de Bombers als 29 anys i és l’única dona bombera del seu parc actual, el de Santa Coloma de Farners, a la Selva, afirma que, malgrat que hi ha “alguns bombers de la vella escola que encara no porten bé treballar amb bomberes”, mai se li ha “posat en dubte” cap habilitat pel fet de ser dona. Tot i així, afegeix, s’ha de continuar fent “pedagogia de la igualtat”, sobretot, en aquest tipus de feines. Lamenta que, de petites, a les nenes no se les motivi per fer de bomberes, tal com sí que passa amb els nens. I quan això succeeix, sovint se les orienta a l’atenció a les víctimes o a les cures. Això fa que, per a moltes dones, ser membre del cos de Bombers no sigui una opció. Ella va  estudiar dret i va fer un màster en criminologia i execució penal; però la seva vocació era ser bombera i ho ha aconseguit després de participar com a auxiliar d’ofici en la seva primera campanya forestal i superar superar unes oposicions.

Aquesta  professió encara viu del tòpic?

Informació de Twitter Bomberscat i  Ser dona en un món d’homes: tres generacions planten cara al masclisme (article de Nació digital, 7/3/2018)

Per  corregir   l’escletxa  salarial que castiga les treballadores,  l’ Organització  Internacional del Treball (OIT) aposta no només  per a afavorir una major participació  de dones en ocupacions on predominen els homes, sinó també  que ells  entrin en sectors amb  gran  presència femenina.

Joaquín Nieto, director de la oficina de la OIT per a Espanya afirma: “Cal afavorir la diversitat de gènere: és necessari  que hi hagi  més dones enginyeres, però també  més homes infermers o  mestres” .

A més, l ‘organisme internacional destaca, entre les mesures més efectives,  polítiques de transparència com  les implantades a Alemanya ( les empreses d’aquest país de més de  250 treballadores estan obligades a informar les seves empleades del sou dels seus companys homes.

Al Nacional.cat podem llegir articles  sobre el tema que inclouen les mesures que el govern de Catalunya implementa per reduir la discriminació salarial entre dones i homes:

La lluita contra les desigualtats laborals de gènere i la fi de la bretxa salarial (28 nov)

 La Generalitat impulsa la igualtat també a la contractació pública (20 nov)

I a eldiario.es ( 27 nov) llegim:

La maternidad dispara la brecha salarial entre mujeres y hombres en España