Una secta islamista ha segrestat 223 noies nigerianes

La secta radical islamista Boko Haram va segrestar  223 noies d’entre 17 i 18 anys i amenaça a vendre-les com a esclaves. Aboubakar Shekau, líder del grup  terrorista , anunciava els seus plans per a les noies, les quals van  treure d’una escola-internat de la localitat de Chibok el passat 14 d’abril, en un vídeo de 57 minuts de to amenaçador on afirmava que l’educació occidental havia d’acabar per a les noies i es queixa de la democràcia i critica tots els que no segueixen els preceptes islamistes.

Des que es va  produir el segrestament, els pares de les joves i nombroses organitzacions de la societat civil han posat en marxa una àmplia campanya en demanda d’una major implicació al Govern del país en la recerca i rescat de les noies, per+ò també tractant de mobilitzar la comunitat internacional.  Per exemple, els nigerians de Nova York també han protagonitzat marxes de protesta.

El País ( 6 de juny)

El naixement i la mort ens iguala?

Segons el  “DailyMail”, una dona de Ladakh,al nord de l’Índia, s’ ha vist  obligada a recórrer a peu 72 quilòmetres per arribar a un hospital per donar a llum el seu segon fill. Va trigar nou dies a temperatures extremes de fins a 35 graus. Després va haver de tornar, també a peu, a casa seva. Durant la travessa, que va realitzar en companyia de membres de la seva família, dormien a coves a la muntanya. 

El fotògraf islandès Tim Vollmer que es va afegir a l’expedició i la va fotografiar, va  afirmar  que “és  simplement  increïble, tan fàcil i la quantitat d’ajuda que aconseguim al món occidental per a donar a llum en comparació al que passa aquí”

“Casa’t i sigues submisa” (Sposati e sii sottomessa)

casateysesumisaCasa’t i sigues submisa, aquest és el títol d’un llibre editat per Nuevo Inicio, una editorial vinculada a   l’Arquebisbat de Granada.  El llibre ha estat escrit per la periodista italiana Costanza Miriano; ella mateixa el va lliurar al papa Francesc i amb aquest s’inicia una col·lecció sobre la vida “experimentada a través dels ulls de la dona i des de la fe cristiana”, ensenya l'”obediència lleial i generosa, la submissió”.  Diverses associacions de dones l’han denunciat   perquè el consideren  contrari a la lluita contra la violència de gènere. Tant la presidenta de Fundació Dones, Marisa Soleto, com  la presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María Pérez del Campo han rebutjat el llibre per fomentar un model de família construït des de l’exigència de submissió a les esposes que semlba ser el model que defensa l’església, la qual cosa demostra la seva escassa evolució.  Per això demanen la seva retirada.   

Ara  (11 /11 )

Entrevista a Malala

MalalaPodem llegir-la al setmanari del diari El país d’aquest cap de setmana; ha estat realitzada per Rosa Montero.

MALALA YOUSAFZAI: “Hay que morir alguna vez en la vida”

D’entre les declaracions que hi podem llegir destaquem:

CLAMO POR LOS DERECHOS DE LAS NIÑAS EN NOMBRE DEL MISMO DIOS DE LOS TALIBANES. 

LOS TALIBANES ERAN MÁS DÉBILES QUE LA GENTE CON LÁPICES I LIBROS. 

 

Aturem els matrimonis infantils

Tot i que hi ha hagut desmentiments i contradiccions, es va fer pública la notícia que a  Iemen una nena de 8 anys obligada a contraure matrimoni amb un home que li quintuplicava l’edat va morir  la nit de noces per lesions sexuals. (El País, 9 setembre)

Segons el Fons de Població  de Nacions Unides  (UNFPA) entre 2011 i 2020, més de 140 milions de nenes esdevindran nenes-núvia . L’ Organització  Mundial de la Salut (OMS), calcula que cada dia són  casades  39.000 nenes menors de 18 anys

137IemenEl passat juliol vam poder llegir la notícia sobre la fugida d’una nena d’onze anys del mateix país que ara ens ocupa que va denunciar la seva família per obligar-la a casar-se. Ella mateixa, Nada al-Ahdal, va explicar la seva història en un vídeo de YouTube (El País, 25 de juliol)

A  Iemen, l’edat legal per  contraure matrimoni  és de 17 anys, i la meitat de les nenes es  casen abans de fer-ne els 18. En el seu  missatge Nada diu: “Vull dir a les mares i els pares: deixeu-nos  realitzar els nostres somnis, no els mateu”.

Atenció a les vexacions a les noies als “San Fermín”

El secretari  d’ Estat de Serveis Socials i  Igualtat  critica la publicació  de fotografies de noies segurament borratxes que són magrejades per homes surant les festes de Pamplona.  Al seu Twitter ha escrit: Los Sanfermines son tradición y fiesta. Patrimonio de todos. Defendamos San Fermín y no permitamos imágenes deplorables de acoso a mujeres.

Plataformes contra la violència masclista denuncien agressions sexuals.

El Periodico (Cal mirar el vídeo)

Venda d’adolescents sirianes de famílies fugides per la guerra PER LA GUERRA

Moltes famílies de refugiats a Jordània casen les seves filles adolescents amb homes  d’Aràbia Saudí per costejar-se la vida.

La guerra a Síria dura ja més de dos anys  i a l’entorn d’1.5 milió de persones que es troben a la misèria. Jordània és el país que més desplaçats ha rebut, 532.400.  382.400 viuen fora dels camps de refugiats,  i són hostes incòmodes en un país amb molt d’atur  i on no poden treballar per subsistir. Moltes famílies s’han vist empeses a pràctiques que en països occidentals es consideren venda  de menors o  prostitució encoberta.  Molts d’aquests “matrimonis” acaben en un divorci ja que els homes es cansen de les noies  i les repudien.

Aquest és el cas d’una noia anomenada Reem de 16 anys i casada amb un home de 70 del qual ja s’ha divorciat. ” Em vaig haver de sacrificar per ajudar la meva família. El meu germà és petit i   necessita aliment i bolquers”.  A  Síria,  el seu  pare s’havia unit  a l ‘Exèrcit  Lliure Sirià, per  lluitar contra el règim  de Bachar el Asad, però va ser ferit i fa nou mesos, després que la seva casa fos malmesa en un atac, la família va abandonar Homs, la seva ciutat i  va  anar a Jordània. Reem té tres germans més i, desesperats per la situació econòmica, una alcavota va  concertar el seu matrimoni amb un ric àrab que va prometre a la família 2.000 dinars (2.200 euros) però  va acabar  pagant només  la meitat. Als rics “pretendents ” del Golf Pèrsic les alcavotes els anomenen “donants”. Una d’aquestes alcavotes és  Hala Alí, de 27 anys, també  refugiada, que  és divorciada i mare de tres fills; cobra 50 dinars per “ensenyar” les joves als “donants” i si finalment hi ha casament, 400.  Depenent de l’edat i  el físic, el preu que una família cobra pel matrimoni d’una noia verge  és de fins a 7.000 dinars. Les divorciades es  devaluen. Reem ja té concertada una cita amb un altre “donant”,  aquest de 47 anys. A Jordània l’edat  legal per a contraure matrimoni és de 18 anys i, per tant, aquestes pràctiques són il·legals.

El País (20 maig) A la fotografia Reem i l’alcavota Hala Alí

Tribus que són presons per a les dones

Un cop més, posaem  de manifest la situació d’absoluta dependència i inferioritat de les dones i noies paquistanís respecte els homes fins als punt que solen ser moneda de canvi per pagar deutes familiars, els pares els prohibeixen enamorar-se sense permís o les casen abans de  l’edat legal mínima. El País (11 de maig) A la fotografia, Sombal de 16 anys, segrestada per un pretendent rebutjat.

Homofòbia a les aules

Hem llegit aquesta setmana a El Periodico un article que posa de manifest  la necessitat de combatre l’ homofòbia a les escoles i instituts.   Tant lesbianes com gais, bisexuals i transsexuals són encara objecte d’assetjament escolar per la seva orientació sexual.   El Casal Lambda és promotor junt amb  l’Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes (AMPGIL) del primer estudi  sobre el bullying a homosexuals a  Catalunya. Una de les principals conclusions és que falten molts  més informes sobre la qüestió i que els que s’han fet sobre bullying convencional no serveixen per  explicar l’ homofòbic.

Es també interessant aquest article de Rosa Montero a El País sobre el tema: La homofobia en las aulas que recorda el cas de Jokin Ceberio de 2004  i on podem llegir:  Cualquier cosa que te separe de la masa puede hacerte víctima de su envidia y de sus miedos.