Categoria: Discriminació

Des de la històrica decisió del Tribunal Suprem de l’any passat, de   legalitzar  el matrimoni homosexual a tot el ­país, les ­forces conservadores contràries s’han rearmat en diversos estats.  A  Mississipi ( un dels estats meridionals que conforma l’anomenat conturó bíblic) el governador republicà Phil Bryant  ha  firmat  la llei de Protecció de la Llibertat de Consciència de la Discriminació Governamental  ( anomenada llei de llibertat religiosa) que ha provocat la consternació del col·lectiu homosexual i de qualsevol ment progressista. Per aquesta llei   els funcionaris que rebutgin expedir llicències de matrimoni o celebrar cerimònies entre persones del mateix sexe al·legant  llibertat de consciència o  atemptat als principis de fe seran perdonats.  Per la mateixa objecció, als amos de negocis o a grups religiosos se’ls permet denegar llocs de treball, col·locació en un hotel o serveis d’atenció si els interessats són gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals. I encara més, ofereix l’opció als metges i altres empleats de la sanitat de “declinar la participació en la provisió” de procediments de reassignació de sexe, consell psicològic o ajuda en teràpies de fertilitat. Al·legant la interferència federal, s’afirma que el matrimoni només és possible entre un home i una dona o que les relacions sexuals només es produeixen en aquest marc. Declara, a més, que el gènere “és determinat per l’anatomia i la genètica en el moment del naixement”. En aquesta línia, els negocis indicaran  a qui es facilita l’accés als lavabos, els vestidors o vestuaris .

A Indiana i Carolina del Nord  es van imposar també dures lleis d’intolerància i discriminació , però la del governador Bryant encara va més enllà. No només els gais i lesbianes són contraris a la nova llei sinó també totes les ments progressistes i, com veiem a la fotografia, reclamen al governador que veti l’entrada en vigor de la norma,  prevista per al proper juliol.

Llegit a La Vanguardia ( 7 d’abril de 2016)

 

La noia, de 25 anys i amb doble nacionalitat britànica i iraniana  no reconeguda per L’Iran, es diu GHONCHEH GHAVANI i fa 8 dies que està en vaga de fam a la presó d’Evin on va ser tancada el 30 de juny per haver assistit a un partit de voleibol masculí a l’estadi Azadi de Teheran en el context del Mundial de Voleibol. Les dones del país tenen prohibit anar a qualsevol mena de competició esportiva d’homes encara que estiguin acompanyades per marits, pares o germans. Ella és llicenciada en Dret a Londres i segons Amnistia Internacional, la versió oficial de la detenció de la noia nega que tingui res a veure amb les dones i l’esport ja que acusen Ghoncheh de “propaganda contra el règim”. El primer ministre britànic David Cameron ha intercedit  en va davant el president Hassan Rohani per la jove britanicoiraniana.   Per primera vegada en 19 dies la mare de la noia, britànica, va poder visitar la seva filla i s’ha sumat a la vaga de fam.

La Vanguardia ( 9 d’octubre)

Això ha afirmat Mónica Oriol, presidenta del Círculo de Empresarios (un lobi caracterizat pel seu  gran  liberalisme econòmic) Va assegurar ahir preferir com a empleada una «dona de més de 45 ays o de menys de 25, perquè si es queda embarassada enstrobem amb el problema». Les seves paraules van ser condemnades  de manera unànime – cosa poc habitual – pel Govren, l’ oposició, els sindicats i  diferents associacions d’empresàries i  executives. 

Oriol va assegurar  que per a una dona era fàcil aconseguir un  lloc de treball, però no ho era tant arribar a llocs de responsabilitat perquè per assolir-los cal ” més sacrifici” i menys lleis”.  El problema, segons ella,  és que no hi ha gaires dones disposades a assumir aquest esforç. «Quan li dius a una dona de 35 anys si vol tornar tard a la nit i viatjar constantment, la realitat és que no. Arribar a llocs directius no s’aconsegueix amb quotes o regulacions, sinó que la dona ha de saber que un lloc directiu demana sacrifici».  Per a  les que sí estiguin disposades a assumir- los per tal d’arribar a l’alta direcció, la millor opció és  “casar-se amb un funcionari o amb un home a qui li agradin molt els nens”.

Potser això és el que ella mateixa va fer i per això té 6 fills dels quals, per cert, en té cura una altra dona que treballa a casa seva.

Cal afegir que l’empresària , néta, filla i neboda d’empresaris, va entrar en el consell  d’ administració d’ una empresa per la quota femenina mínima que s’exigeix.

Deprés de les nombroses veus crítiques cap a la seva presidenta, en un comunicat,  el Cercle va donar suport a Oriol i va assegurar que havia estat  malinterpretada, ja que el seu objetiu  era cridar l’atenció sobre la «necessitat  d’eliminar les barreres existents a la contractació de dones». ¿¿¿???

 

 Un club de futbol d’Alacant capta sòcies amb aquest cartell, evidentment del tot inacceptable. Tot i que el CFI Alicante ha negat tenir res a veure amb el cartell, el cert és que la seva difusió ha encès la xarxa per sexista.