Mississipi ( EEUU) legalitza denegar assistència, feina o casaments als homosexuals.

Des de la històrica decisió del Tribunal Suprem de l’any passat, de   legalitzar  el matrimoni homosexual a tot el ­país, les ­forces conservadores contràries s’han rearmat en diversos estats.  A  Mississipi ( un dels estats meridionals que conforma l’anomenat conturó bíblic) el governador republicà Phil Bryant  ha  firmat  la llei de Protecció de la Llibertat de Consciència de la Discriminació Governamental  ( anomenada llei de llibertat religiosa) que ha provocat la consternació del col·lectiu homosexual i de qualsevol ment progressista. Per aquesta llei   els funcionaris que rebutgin expedir llicències de matrimoni o celebrar cerimònies entre persones del mateix sexe al·legant  llibertat de consciència o  atemptat als principis de fe seran perdonats.  Per la mateixa objecció, als amos de negocis o a grups religiosos se’ls permet denegar llocs de treball, col·locació en un hotel o serveis d’atenció si els interessats són gais, lesbianes, bisexuals o transsexuals. I encara més, ofereix l’opció als metges i altres empleats de la sanitat de “declinar la participació en la provisió” de procediments de reassignació de sexe, consell psicològic o ajuda en teràpies de fertilitat. Al·legant la interferència federal, s’afirma que el matrimoni només és possible entre un home i una dona o que les relacions sexuals només es produeixen en aquest marc. Declara, a més, que el gènere “és determinat per l’anatomia i la genètica en el moment del naixement”. En aquesta línia, els negocis indicaran  a qui es facilita l’accés als lavabos, els vestidors o vestuaris .

A Indiana i Carolina del Nord  es van imposar també dures lleis d’intolerància i discriminació , però la del governador Bryant encara va més enllà. No només els gais i lesbianes són contraris a la nova llei sinó també totes les ments progressistes i, com veiem a la fotografia, reclamen al governador que veti l’entrada en vigor de la norma,  prevista per al proper juliol.

Llegit a La Vanguardia ( 7 d’abril de 2016)

 

Deixa un comentari