Categoria: Discriminació

Dones iranianes poden veure la seva selecció al mundial

  A l’estadi Azadi de Teheran una gran pantalla ha retransmès el partit de la seva selecció contra l’espanyola; la novetat rau en el fet que a l’esdeveniment hi han pogut assistir tant homes com dones.

Després de les restriccions imposades a l’inici del Mundial per seguir els partits en llocs públics, les autoritats iranianes han cedit, tot i que en molts espais encara no està permès el seguiment del partit. 
És,  sens dubte, un primer pas inèdit ja que des de la Revolució Islàmica del 1979 està prohibit per a les dones entrar als estadis de futbol a veure partits d’equips masculins, encara que algunes en ocasions s’han colat disfressades d’homes amb barbes i perruques. Algunes ho fan tan bé que aconsegueixen veure partits sense problemes. A moltes les enxampen i les multen.

El moviment Open Stadiums ha celebrat amb eufòria la notícia, però ara el que cal és que aquest  no sigui un fet insòlit.

Les dones d’Aràbia Saudita ja poden conduir

Des d’avui diumenge 24 de juny i gràcies  a un decret del rei que va abolir la prohibició que regia des del 1957, les ciutadanes de l’Aràbia Saudita poden conduir.

Milers de dones saudites han après a conduir en els últims mesos en autoescoles.  Les lleis saudites discriminen les dones: han de viure sota la supervisió d’un guardià masculí a qui han de demanar permís per anar al metge, estudiar, treballar, viatjar, obrir un compte al banc o divorciar-se. No obstant, a partir d’ara, per decret reial i en certs casos, podran accedir a la sanitat, estudiar o treballar sense autorització. Elles estan obligades a seguir codis de vestimenta molt estrictes i no poden relacionar-se amb homes que no siguin de la seva família. Si pateixen abusos sexuals i els denuncien, probablement acabaran a la presó. Les dones voten i es poden presentar com a candidates a les eleccions municipals des del 2015, i el 2012 van començar a competir en els Jocs Olímpics.

L’any  1990 ja es va produir la primera rebel·lió femenina al volant, i des de 2007, l’Associació per a la Protecció i Defensa dels Drets de les Dones a l’Aràbia Saudita, cofundada per Wajeha a l’Huwaider , va iniciar una campanya per demanar al rei que permetés de conduir  les dones:  Women to drive movement, amb lemes com “Condueix la teva pròpia vida”.

De moment hem vist imatges de dones conduint cotxes d’alta gama; ara cal que també dones de menors possibilitats econòmiques puguin, de veritat, conduir les seves vides.

 

Presència nul·la d’autores a la selectivitat

Podem llegir al diari ARA un interessant reflexió sobre l’escassa presència femenina a les PAU 2018,   de fet caldria afegir gairebé cap dels currículums de les matèries de les quals s’examinen.

Per a l’examen d’Anàlisi musical s’han d’estudiar 40 obres i no n’hi ha cap d’una dona. En d’altres casos, com ara Història de l’art o Cultura audiovisual , la presència de dones  és del 3%: El marxisme sanarà els malalts, de Frida Kahlo, i Maman, de Louise Bourgeoisen el cas de la primera assignatura. A  cultura audiovisual,  d’una llista de 113 pel·lícules que poden entrar a l’examen de la selectivitat només hi apareixen tres dones: Mar Coll, amb Tres dies amb la família, i les germanes Wachowski, autores de Matrix. Aquest cas és encara més rellevant per a UPF Igualtat, perquè es podria tractar d’un cas de “transfòbia”, ja que als documents oficials de les PAU hi apareixen citats com a “germans Wachowski”, però fa dos anys, Lilly Wachowski va anunciar que és una dona transgènere –abans Andy–,   com ja ho havia fet la seva germana i companya creativa Lana.

La Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s’ha fet ressò d’aquesta enorme desigualtat de gènere.  Filosofia és un dels exàmens amb cap autora entre el material obligatori. S’han d’estudiar cinc autors, Plató, Descartes, Locke, Mill i Nietzsche, entre els quals no hi ha  cap dona. A Grec i a Llatí passa el mateix: des de Terenci o Ovidi fins a Sòfocles o Eurípides, però no hi ha cap autora que sigui obligatòria de llegir.

Ens sumem a la crida d’atenció d’UPF Igualtat per tal que  augmenti la presència d’autores també a  les proves d’accés a la universitat. 

Titular de premsa preocupant: L’educació exclou la dona del sector tecnològic

Llegeixo a La Vanguardia de dissabte 19 de maig  un reportatge sobre la bretxa de gènere en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Un primer titular: Només un 13% dels estudiants universitaris en graus sobre noves tecnologies són dones.

L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un informe que estudia en detall l’ecosistema tecnològic de la ciutat en clau de perspectiva de gènere. L’estudi ha estat elaborat per Eticas Foundation i impulsat per la regidoria de Feminismes i LGTB i el comissionat de Tecnologia, Innovació Digital i Barcelona Activa. quest informe va ser presentat ahir al Museu Picasso per part de la directora general de Barcelona Activa Sara Berbel acompanyada de la regidora Laura Pérez i Francesca Bria, presidenta del comissionat de Tecnologia.  L’estudi posa en evidència la falta de dones a les empreses tecnològiques i assenyala que l’arrel del problema és  l’educació.
Només una de cada tres persones que treballen en empreses de l’àmbit de les TIC és dona ( 34,2%). Un 49% només ocupen càrrecs administratius. Un 3% es dediquen al màrqueting i un 9%  l’àmbit comercial.  Les dones amb feines directives només arriben l9,2 %.

L’escola, ja des de l’educció primària ha de contribuir a  acabar amb aquests esteriotips de gènere. El que hom proposa, per tant, és aconseguir que les noies triïn cada cop més itineraris científics i tecnològics fomentant els referents femenins en l’àmbit tecnològic, introduint la reflexió sobre la infrarepresentació de les dones en els plans d’estudis i impulsant polítiques d’inclusió.

Barcelona – i Catalunya – ha d’acabar amb la masculinització de la indústria tecnològica.

Kathrine Switzer, atleta i feminista

Kathrine Switzer, nascuda el 1947 a Amberg, Bavària  a l’Alemanya ocupada i nacionalitzada estatunidenca. El 1967 fou la primera dona a córrer la Marató de Boston, ja que fins aleshores era una prova exclusivament per a homes.  Es va inscriure com a K. Switzer i va creuar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. L’any abans, la seva col·lega Bobbi Gibb ja ho havia intentat.   Tot i que un dels jutges va voler detenir-la va aconseguir  acabar la cursa amb un temps de 4 hores i 20 minuts.  En 1971, la Marató de Nova York va decidir  integrar la categoria de dones, obrint  les portes a les dones a la  resta de maratons a nivell mundial. L’any següent, cinc anys després d’aquella gesta de Kathrine es va permetre oficialment les dones competir a la  marató de Boston.

Des de llavors Kathrine Switzer s’ha dedicat a lluitar contra la desigualtat entre dones i homes. Ha organitzat carreres en 27 països l’Avon International Running Circuit, en les quals han participat més d’1.000.000 de dones. No fou fins  1984 que la marató femenina esdevingué  prova olímpica a Los Ángeles, la va guanyar la nordamericana Joan Benoit.

Veiem el vídeo  Women Who Make America que rememora la gesta de Kathrine Switzer.

22 de febrer. Prou diferència salarial entre dones i homes.

Avui és el Dia Europeu per la Igualtat Salarial entre Dones i Homes que se celebra a la Unió Europea des de l’any 2011. Un dels seus principis fundacionals,  que ja figura en el Tractat de Roma de 1957,  és “El mateix sou per la mateixa feina”. 

La bretxa salarial dona-home és una il·legalitat alimentada pels estereotips socials.  A Catalunya, una dona cobra un sou d’un 25% menys que el d’un home de mitjana tot i fer tasques molt similars o idèntiques. Una dona ha de treballar 79 dies més de mitjana que un home per cobrar el mateix, i treballar onze anys i mig més per gaudir d’una pensió de la mateixa quantitat. El salari brut mensual de les dones a Catalunya és més de 500 euros inferior que el dels homes;  7 de cada 10 persones que tenen un salari de 1.000 euros o inferior són dones. 

Aquestes xifres demostren que la llei vigent que prohibeix la discriminació no és suficient. Calen més controls, i sobretot, conscienciació social. Podríem emmirallar-nos en Islàndia, primer país a prohibir per llei que els homes puguin cobrar més que les dones,  en feines de la mateixa categoria, establint sancions importants, certificats d’igualtat salarial a les empreses i auditories obligatòries que demostrin la inexistència de discriminació per gènere.

Escassetat de biografies femenines a la Viquipèdia

S’intenta corregir l’enorme diferència de gènere que existeix a l’enciclopèdia virtual. Amb més de 37 milions d’articles i gairebé 290 idiomes, l’espai que es destina a biografies de dones és breu. Dades fetes públiques el darrer més indiquen que, en llengua espanyola només hi ha una mica més del 18% de biografies de dones i en català el 14%.  Percentatges similars als d’altres llengües del món, la qual cosa ens indica que, un cop més el sabers i les obres de les dones es difon a un baix nivell. Com sempre, també a les noves tecnologies, sembla que la història la  fan els homes i la transmeten els homes.  És per això que a Madrid i a Barcelona les “Wikimujeres” i les “Viquidones” es troben un dia cada setmana per editar en grup. Dilluns a Medialab Prado a  Madrid i dimarts a la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona. La periodista Montserrat Boix és la coordinadora de Wikimujeres a Espanya. Pretenen potenciar el paper de les dones a Internet i a les xarxes. La mateixa fundació Wiquimedia  es va adonar d’aquesta bretxa de gènere i va decidir a terme polítiques proactives també per  augmentar el nombre d’editores.

En concret, l’objectiu és  arribar a les 20.000 biografies abans que acabi 2017 i quan editen en grup resolen dubtes.

La imatge creada pel nord-america Howard Miller durant la II Guerra Mundial que té  per lema “We can do it!” per exhortar la feina de les dones mentre els homes eren al front ha esdevingut símbol de l’empoderament femení també en aquest àmbit de l’enciclopèdia virtual.

Notícies que no ens agraden

Viatgers borratxos agredeixen sexualment una maquinista del metro de Madrid. 

Segons ha denunciat el Sindicat de Maquinistes de Metro de Madrid  una conductora va patir “tocaments i vexacions” per part d’un grup de joves ebris la matinada de diumenge,  quan feia servei en la línia 7B, entre les estacions de La Rambla i  San Fernando de Henares.

El sindicat  ha volgut  denunciar aquest  acte clarament masclista  i  reclama més seguretat  al metro, “sobretot  a certes hores” tant per a viatgers com per a treballadors.

Per a quan la veritable igualtat????

A Barcelona, una de cada quatre noies de 2n de Batxillerat se sent  víctima d’algun tipus  abús sexual. 

Un de les conclusions de l’enquesta de Factors de Risc en Estudiants de Secundària (FRESC), que elabora cada quatre anys l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i que té com  objectiu  radiografiar  els hàbits dels joves és que  el 26,4% de noies de 2n de Batxillerat han patit alguna vegada abús sexual, entès com qualsevol conducta verbal o física amb contingut sexual ofensiu o no desitjat.

El cap d’avaluació de l’ASPB, Carles Ariza, ha explicat que la dada suposa un augment d’uns 10 o 12 punts respecte el 2012. Aquest percentatge és major en centres escolars en barris amb un nivell socioeconòmic desfavorit (18,9% davant del 15,3% dels barris afavorits).

En aquest sentit, gairebé dos de cada deu noies alumnes diu haver patit maltractaments físics o emocionals per part de la seva parella, davant d’un 12% dels nois. Els percentatges creixen a mesura que creix l’edat.

I això que qui  hauria de liderar el canvi són els i les joves!!!

Ahir les dones franceses van ser cridades a la vaga contra les diferències salarials

Estadístiques oficiales indiquen que les dones reben un 15 per cent menys de remuneració que els seus companys per les mateixes feines. A partir de la tarda d’ahir dilluns, els 38,2 dies laborables restants de 2016 representen les diferències de salari entre dones i  homes”, per això en un text publicat a  Internet, l’ organització Les Glorieuses van cridar les dones a mobilitzar-se per a reivindicar la igualtat salarial a les 16 hores 34 minuts i 75 segons d’ahir dilluns 16 de novembre ja que a partir d’aquest moment precís i fins a finals d’any treballaran gratis.

La mateixa ministra de Drets de la Dona, Laurence Rossignol, va  afirmar que si bé és difícil per a ella com a membre del Govern donar suport a aquesta convocatòria “la iniciativa compta amb tota la seva   simpatia perquè s’inscriu dins el seu objectiu clar de donar visibilitat a les dones.

Una iniciativa similar va ser realitzada per Islàndia el passat 25 d’octubre a les 14:38 hores, el dia en què cada any dones i grups feministes lluiten contra les desigualtats.  Tot i que en aquest és el país  més equitatiu del món  segons el Foro Económico Mundial, les islandeses van decidir convocar una marxa n en protesta pel  14% de diferència salarial que segueix existint  entre ambdós sexes.

Pel que fa a Espanya, les dones treballen una mitjana de 54 dies a l’ any “gratis”, i  la diferència salarial és del 14,9%, segons dades d’Eurostat. Per conscienciar del problema, UGT iniciarà una campanya a nivell de xarxes socials amb  el lema #YoTrabajoGratis, des de avui  8 de novembre fins al 31 de desembre, període en què les espanyoles treballen “voluntàriament”.

Creixen les diferències salarials entre homes i dones

Segons un informe fet públic per Oxfam Intermón, la crisi ha provocat  que a Espanya el salari mig caigui un 6,1 % entre 2008 i 2014 i  els sous més baixos s’enfonsin un 28%. Aquestes caigudes han afectat més els i les joves i en particular les dones cobren actualment el que els homes guanyaven fa una dècada i haurien de treballar 50 dies més l’any per a igualar les seves nòmines.  La situació situa Espanya en el sisè país europeu de més gran escletxa salarial de gènere ( només per sota d’ Eslovàquia, Alemanya, República Txeca, Àustria i Estònia).

L’ONG proposa 6 mesures per acabar amb les diferències, entre elles la penalització dels centres de treball que incompleixin el dret a la igualtat i estableixin salaris diferents per a homes i  dones amb  la mateixa categoria laboral i mesures per a facilitar la conciliació personal familiar i professional.