Autor: Carme Torrijos

Triarà aquest any una dona PERSONA DE L’ANY la revista TIME?

Des que la revista Time va començar a concedir el títol PERSONA DE L’ANY el 1927 gairebé no hi ha hagut reconeixement de dones.  Algunes de les anomenades anteriorment ho han estat per accident o matrimoni com Melinda Gates i el seu marit  Bill, pel seu activisme humanitari el 2005 ; el  1986, la dirigent  filipina Corazon Aquino va obtnir  el títol, la reina Isabel II l’any de la seva entronització (1952), Wallis Simpson el 1936 i  l’esposa del líder xinès  (també  junt el seu marit) Chiang Kai-Shek el 1937.

Enguany, per fi, entre les finalistes hi ha: Hillary Clinton; les Pussy Riot; la líder birmana Aung San Suu Kyi; la nova cap  de Yahoo,  Marissa Mayer; la gimnasta afroamericana (i nova Nòvia d’ Amèrica) Gabby Douglas i potser la que té més possbilitats, la pakistaní de 15 anys Malala Yousafzai, tirotejada per la seva defensa de l’escolarització de les nenes al seu país [també candidata al Premi Nobel de la Pau) Hi ha un altre nom a la llista de finalistes amb poques possibilitatas realas de guanyar, però la inclusió de la qual ha molestat als conservadors dels EEUU: Sandra Fluke, l’ estudiant de Dret i  activista pels drets de les dones de 31 anys a la qual el presentador ultra Rush Limbauh va dir “puta” peor testificar a favor de la gratuïtat dels anticonceptius al Congrés.

L’increment dels preus judicials frenarà la lluita contra la violència masclista

Les polèmiques noves taxes judicials  fan  témer Immaculada Montalbán, presidenta de l’observatori del Poder Judicial que analitza delictes de caire masclista,  l’increment d’aquest tipus de delictes.  Per exemple,   l’encariment  del preu dels divorcis dificultarà  que la víctima pugui trencar els vincles amb l’agressor.

Des de demà mateix no només divorciar-se sinó també fer una liquidació  de béns  o interposar una petició  de pensió  compensatòria serà més car.

Per a Montalbán, l’increment dels impostos judicials coartarà les víctimes d’interposar demandes judicials  ja que afecten molts procediments civils com liquidació de guanys , la interposició d’indemnitzacions per dedicació a la família, la pensió compensatòria, la reclamació  de l ‘ús  del domicili  familiar, el divorcis…

Les taxes, publicades avui al Boletín Oficial del Estado (BOE) ,  són diverses. Així, un divorci pot costar entre 300 euros en primera instància i de mutu  acord  a 800 euros en apel·lació Això si no hi ha peticions econòmiques; si n’hi ha, a la suma reclamada  cal sumar-li una escala gradual.

Per exemple: si  un matrimoni  que es vol divorciar té  un habitatge, un cotxe o qualsevol altre bé, s’ha de calcular quant és el valor de tot, aplicar-li la taxa fixa que correspongui i aplicar-li el percentatge de 0.5% d’impost  que va   a parar als comptes de l’ Estat. Només són exempts de pagar les taxes aquells que tinguin dret, per renda, a justícia gratuïta (la unitat familiar dels quals no excedeix  els 1.500 euros mensuals).

 

Una dona a la cúpula d’Interpol

La francesa Mireille Ballestrazzi, fins ara vicepresidenta per Europa i de 58 anys, és anomenada presidenta de l‘Organització  Internacional de Policia Criminal Interpol. El fet ha estat anunciat avui mateix per l’organització  reunida a la 81 assemblea mundial a  Roma a la qual  han assistit  autoritats policials de 190 països del món. És la primera dona  que ocupa el càrrec.  La funció d’aquestra organització és permetre que les policies de tot el planeta col·laborin per  la lluita contra la delinqüència en el segle XXI.

El País ( de de novembre)

 

Una pares maten la seva filla amb àcid a Pakistan

El fet ha succeït a la comarca  del Caixmir i, segons la policia, perquè els progenitors sospitaven que a Anusha,  la filla de 15 anys, li agradava un noi i hi mantenia relacions il·lícites.

Cada any són víctimes de l’àcid   1500 dones  en una vintena de països d’arreu del món. El documental  Saving face, guanyador de l’Oscar aquest any,  denuncia aquesta pràctica repugnant. Moltes d’aquestes dones queden amb greus cicatrius físiques i psicològiques, desprotegides, sense recursos  legals,   accés a l’assistència mèdica o mitjans per guanyar-se la vida. A la fotografia Saira, de 23 anys, que va ser atacada amb àcid el 2003, mostra una fotografia d’abans de l’atac.

El País (3 novembre)

L’últim cas de violència masclista, una nena de 13 anys

A El Salobral ( Albacete ) un home de 39 anys va matar a trets de pistola i en ple carrer una adolescent de 13 de la qual, segons sembla, n’estava enamorat. A més va matar un amic seu que li hauria recriminat la seva obsessió per la menor i va ferir el marit de l’àvia de la nena. Finalment, després d’hores de setge policial, va acabar suïcidant-se. Amb aquest crim ja són 38  segons dades oficials les dones mortes per les parelles, exparelles o, com ara, per qui diu estimar-les. Aquesta és la víctima més jove i un dels casos més colpidor. Què duu  un home fet i dret a obsessionar-se fins a tal punt amb una nena a la qual porta 26 anys ( segons sembla va començar a tractar-la quan ella tenia 11 anys)? En algun moment ella va consentir una relació que anava més enllà de la pròpia de veïns? N’era conscient,  ella, de les pretensions de l’home? (El País, 28 d’octubre)

Aquest assassinat ha reobert  el debat  sobre les relacions  entre adolescents  i homes adults, multiplicades en els   últims anys, segons  la percepció de la policia,  gràcies a les xarxes socials a Internet. Justament, per la preocupació que tot plegat desperta, hem de celebrar que l’Audiència Nacional de Madrid hagi condemnat un adult de 23 anys que va abusar  sexualment d’una menor de 13. Els pares de la noia van denunciar els fets,  però tant la Fiscalia de Menors com la policia els va advertir que era difícil que s’obtingués condemna perquè les relacions havien estat “consentides” per la nena. Els magistrats, finalment,  han arribat  a la  conclusió que l’abusador va convèncer la seva víctima fent-se valer de “la seva posició  dominant ” i que la noia no era conscient dels seus actes.

Cal un protocol per tractar aquests casos, per això la reforma prevista del Codi  Penal inclourà  la figura del fustigació per reforçar la protecció  de les menors davant  potencials pederastes. Ara el Codi  Penal estableix  en el seu article 181 sobre abusos sexuals que aquests han de ser castigats entre d’altres  supòsits “quan el consentiment  [per als actes] s’obtingui prevalent-se el responsable d’una situació de superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima”. Però no sempre hi ha unanimitat entre els magistrats i els agents implicats a l’hora d’escatir quan s’ha fet ús d’aquesta superioritat. En el cas que ens ocupa sí s’ha considerat abús de superioritat per part de l’adult que fins i tot va convèncer la noia d’abandonar el domicili familiar, i la condemna ha estat ferma; a més, existeixen dilacions indegudes, atès  que els abusos van succeir el 2005 i la sentència no s’ha dictat fins al setembre passat. (EL País, 28 d’octubre)

 

Un congressista republicà d’EEUU diu que els embarassos per violació són perquè Déu ho vol.

L’agost passat va haver gran polèmica al país per les declaracions d’un congressista del partit republicà,  Todd Akin, que va dir que si la violació és legítima, el cos de la dona té mecanismes per tancar-se del tot i prevenir l’embaràs !!! , ara el candidat a Senador per Indianapolis,  Richard Mourdock (fotografia), a només 15 dies de les eleccions, ha tornat a manifestar opinions polèmiques sobre els embarassos per violació. Va assegurar que la vida comença amb  la concepció  i va  mostrar  la seva  fèrria oposició  a l’ avortament, tret que  la vida de la mare estigui  en perill. Fins i tot el líder republicà, Mitt Romney, s’ha distanciat d’aquestes declaracions. El president del Partit Demòcrata a Indiana, Dan Parker, ha emès un  comunicat: “Com  catòlic  provida estic avergonyit  que Richard Mourdock creï que una violació  és quelcom  que Déu vol que succeeixi. Les víctimes de violació  són víctimes d’ un acte extremadament  violent  i el meu no és un Déu violent”.

Todd Akin va haver de demanar disculpes  per les seves declaracions sobre les violacions “legítimes” ( malgrat les pressions del seu partit es va negar a deixar el càrrec); veurem què passa ara amb Richard Mourdock.

El País ( 24 d’octubre)

Noruega amplia a 14 setmanes el permís de paternitat

Mentre que al sud d’Europa es parla de pujades d’impostos i retallades de prestacions socials, a Noruega s’amplien les setmanes de permís de paternitat remunerat i exclusiu  per a pares.  La llicència passarà de les 47 setmanes amb sou complet actuals a un total de 49  o de 57 a 59 si s’accepta percebre només el 80% de salari i esdevindrà la més àmplia de tot Europa (a Espanya només n’hi  ha 2)  Amb aquesta iniciativa,  que es posarà en marxa el proper juliol i amplia encara més el seu ja extens permís, es redueixen les diferències entre homes i dones en el món professional i s’ aconsegueix que els homes participin més en la criança dels fills.

D’aquesea manera, la mare disposa de 14 setmanes i el pare d’altres 14 ( ara 12) A Espanya, el subsidi total de maternitat és de 16 setmanes de les quals els pares poden fer-ne 15 dies. L’any 2011, 318.600 dones van gaudir del permís compartible per 5.798 homes.

És ben evident que no avancem en el camí de la igualtat i conciliació familiar i laboral que permetin les dones una millor reincorporació al món laborar  després de la maternitat com sí fan els nostres veïns europeus ( darrera dels noruecs hi ha els islandesos – 12  setmanes remunerades de permís al pare i els suecs i alemanys – 8 )

La Vanguardia (22 d’octubre)

Una multitud d’homes agredeix sexualment una periodista francesa a El Caire

Una reportera francesa de la televisió  France24 que informava sobre les protestes contra el govern islamista  va ser víctima d’una agressió sexual perpetrada por una gernació d’homes per la qual cosa va presentar una denúncia a la policia en poder sobreviure gràcies a l’ajuda d’un company.

A  Egipte els atacs  sexuals a dones són relativament  freqüents,  tema que el govern  ha mantingut  tabú. Però l”opinió pública internacional se’n va fer ressò el passat febrer quan la periodista sudafricana Lara Logan va patir una agressió sexual similar a  la plaça Tahrir, escenari de la revolució contra l’l expresident Hosni Mubarak.

La Vanguardia (21 d’octubre)

Mikael Gustafson, president d’Igualtat de gènere del Parlament europeu.

Aquest suec de 46 anys es declara feminista, ecologista, vegetarià i d’esquerres i és el primer president de la Comissió de Dret de la Dona i Igualtat de Genere home de l’eurocambra des que es va crear el 1984. Ja fa un any que ocupa el càrrec tot i les crítiques dels qui pensen que un home no hauria d’ocupar-lo perquè només les dones poden lluitar per la igualtat. Ell creu que la igualtat és una qüestió de democràcia i de drets humans; va assumir el càrrec perquè creu que el masclisme es pot eradicar  des de la política. Diu que  a casa cuina, neteja i es doblega els mitjons. La seva dona i la seva filla són les seves conselleres, i també l’ajuden les seves col·laboradores. Un dels seus objectius és la lluita contra la violència masclista. Tem que les dones   surtin perjudicades en la situació actual de crisi econòmica a  Europa i les retallades en qüestions socials.

El País ( 20 d’octubre)

Malala es recupera en un hospital britànic

Malala va arribar dilluns a l’hospital Queen Elizabeth de Birmingham, especialitzat  en cures intensives i destí principal dels soldats britànics ferits a Afganistan on es recupera de l’operació i a més queda protegida de possibles nous intents  d’atemptat per part dels talibans. Tot i que encara no és fora de perill els metges que l’atenen són optimistes. El País 16 d’octubre)

Segons el viceministre d’educació Asif Nang, més de 16.000 escoles d’Afganistan van resar per Malala dissabte a les 9 del matí (com mostra la fotografia) i van condemnar l’atemptat. El País ( 13 d’octubre)