Segur que a tot el món coneix molt bé els tres finalistes masculins del Baló d’Or 2012 ( Ronaldo del Real Madrid, Messi i Iniesta del Barça ) però molt pocs coneixen les finalistes femenines: Marta, del Brasil i les nordamericanes Alex Morgan i Abby Wambatch en un any esplèndid per al futbol femení (finalment aquesta última ha estat la guanyadora; a la fotografia és la de cabell curt ) I no cal dir, perquè tothom ja ho sabrà que Messi ha estat el vencedor per quarta vegada consecutiva.
Autor: Carme Torrijos
Primera dona morta de l’any a València
Una dona de 33 anys ha mort en ple carrer a Benaguasil a mans de la seva exparella qui s’ha lliurat a la policia.
A Índia clamen pel respecte a la dona
La mort d’una jove estudiant de fisioteràpia de 23 anys després d’una violació múltiple a la capital ha mobilitzat la societat índia. Amanat, com ha estat anomenada la noia, ha esdevingut símbol d’igualtat en un país on ser dona és un perill.
Les manifestacions demanant justícia han estat constants des del 16 de desembre en saber-se la brutal agressió. Algunes d’aquestes concentracions han estat marcades pels enfrontaments entre ciutadans i forces de seguretat i dispersades amb aigua, gasos lacrimògens i pals. Un policia i un periodista van morir i hi ha hagut més de 140 ferits.
Aquesta violació, més brutal de les moltes que tenen lloc al país sobretot a dones “occidentalitzades”, ha remogut les consciències a l’Índia i a la resta del món. Ha posat de manifest la desigualtat que viuen les dones al país i la incapacitat del govern i les forces de seguretat de protegir-les. El secretari general de l’ONU, Ban Ki Moon, ha demanat a les autoritat que facin el necessari per fer justícia i evitar nous crims. En el seu comunicat llegim: “Cada dona i nena té el dret a ser respectada, valorada i protegida”.
Any i mig de presó per a un exconseller per incitar a la violència de gènere
Un antic policia nacional i exconseller populista de Llucmajor (Mallorca), Joaquín Rabasco, i la seva secretària, Clàudia Falleman, han estat condemnats a un any i mig de presó i a una multa de 18.000 euros per penjar al web del seu partit local una animació que mostrava fins a 20 formes d’ acabar amb la vida d’ una dona.
El jutge aprecia a la cinta una “clara intención despectiva de la imagen de la mujer”.
Triarà aquest any una dona PERSONA DE L’ANY la revista TIME?
Des que la revista Time va començar a concedir el títol PERSONA DE L’ANY el 1927 gairebé no hi ha hagut reconeixement de dones. Algunes de les anomenades anteriorment ho han estat per accident o matrimoni com Melinda Gates i el seu marit Bill, pel seu activisme humanitari el 2005 ; el 1986, la dirigent filipina Corazon Aquino va obtnir el títol, la reina Isabel II l’any de la seva entronització (1952), Wallis Simpson el 1936 i l’esposa del líder xinès (també junt el seu marit) Chiang Kai-Shek el 1937.
Enguany, per fi, entre les finalistes hi ha: Hillary Clinton; les Pussy Riot; la líder birmana Aung San Suu Kyi; la nova cap de Yahoo, Marissa Mayer; la gimnasta afroamericana (i nova Nòvia d’ Amèrica) Gabby Douglas i potser la que té més possbilitats, la pakistaní de 15 anys Malala Yousafzai, tirotejada per la seva defensa de l’escolarització de les nenes al seu país [també candidata al Premi Nobel de la Pau) Hi ha un altre nom a la llista de finalistes amb poques possibilitatas realas de guanyar, però la inclusió de la qual ha molestat als conservadors dels EEUU: Sandra Fluke, l’ estudiant de Dret i activista pels drets de les dones de 31 anys a la qual el presentador ultra Rush Limbauh va dir “puta” peor testificar a favor de la gratuïtat dels anticonceptius al Congrés.
L’increment dels preus judicials frenarà la lluita contra la violència masclista
Les polèmiques noves taxes judicials fan témer Immaculada Montalbán, presidenta de l’observatori del Poder Judicial que analitza delictes de caire masclista, l’increment d’aquest tipus de delictes. Per exemple, l’encariment del preu dels divorcis dificultarà que la víctima pugui trencar els vincles amb l’agressor.
Des de demà mateix no només divorciar-se sinó també fer una liquidació de béns o interposar una petició de pensió compensatòria serà més car.
Per a Montalbán, l’increment dels impostos judicials coartarà les víctimes d’interposar demandes judicials ja que afecten molts procediments civils com liquidació de guanys , la interposició d’indemnitzacions per dedicació a la família, la pensió compensatòria, la reclamació de l ‘ús del domicili familiar, el divorcis…
Les taxes, publicades avui al Boletín Oficial del Estado (BOE) , són diverses. Així, un divorci pot costar entre 300 euros en primera instància i de mutu acord a 800 euros en apel·lació Això si no hi ha peticions econòmiques; si n’hi ha, a la suma reclamada cal sumar-li una escala gradual.
Per exemple: si un matrimoni que es vol divorciar té un habitatge, un cotxe o qualsevol altre bé, s’ha de calcular quant és el valor de tot, aplicar-li la taxa fixa que correspongui i aplicar-li el percentatge de 0.5% d’impost que va a parar als comptes de l’ Estat. Només són exempts de pagar les taxes aquells que tinguin dret, per renda, a justícia gratuïta (la unitat familiar dels quals no excedeix els 1.500 euros mensuals).
Una dona a la cúpula d’Interpol
La francesa Mireille Ballestrazzi, fins ara vicepresidenta per Europa i de 58 anys, és anomenada presidenta de l‘Organització Internacional de Policia Criminal Interpol. El fet ha estat anunciat avui mateix per l’organització reunida a la 81 assemblea mundial a Roma a la qual han assistit autoritats policials de 190 països del món. És la primera dona que ocupa el càrrec. La funció d’aquestra organització és permetre que les policies de tot el planeta col·laborin per la lluita contra la delinqüència en el segle XXI.
El País ( de de novembre)
Una pares maten la seva filla amb àcid a Pakistan
El fet ha succeït a la comarca del Caixmir i, segons la policia, perquè els progenitors sospitaven que a Anusha, la filla de 15 anys, li agradava un noi i hi mantenia relacions il·lícites.
Cada any són víctimes de l’àcid 1500 dones en una vintena de països d’arreu del món. El documental Saving face, guanyador de l’Oscar aquest any, denuncia aquesta pràctica repugnant. Moltes d’aquestes dones queden amb greus cicatrius físiques i psicològiques, desprotegides, sense recursos legals, accés a l’assistència mèdica o mitjans per guanyar-se la vida. A la fotografia Saira, de 23 anys, que va ser atacada amb àcid el 2003, mostra una fotografia d’abans de l’atac.
El País (3 novembre)
L’últim cas de violència masclista, una nena de 13 anys
A El Salobral ( Albacete ) un home de 39 anys va matar a trets de pistola i en ple carrer una adolescent de 13 de la qual, segons sembla, n’estava enamorat. A més va matar un amic seu que li hauria recriminat la seva obsessió per la menor i va ferir el marit de l’àvia de la nena. Finalment, després d’hores de setge policial, va acabar suïcidant-se. Amb aquest crim ja són 38 segons dades oficials les dones mortes per les parelles, exparelles o, com ara, per qui diu estimar-les. Aquesta és la víctima més jove i un dels casos més colpidor. Què duu un home fet i dret a obsessionar-se fins a tal punt amb una nena a la qual porta 26 anys ( segons sembla va començar a tractar-la quan ella tenia 11 anys)? En algun moment ella va consentir una relació que anava més enllà de la pròpia de veïns? N’era conscient, ella, de les pretensions de l’home? (El País, 28 d’octubre)
Aquest assassinat ha reobert el debat sobre les relacions entre adolescents i homes adults, multiplicades en els últims anys, segons la percepció de la policia, gràcies a les xarxes socials a Internet. Justament, per la preocupació que tot plegat desperta, hem de celebrar que l’Audiència Nacional de Madrid hagi condemnat un adult de 23 anys que va abusar sexualment d’una menor de 13. Els pares de la noia van denunciar els fets, però tant la Fiscalia de Menors com la policia els va advertir que era difícil que s’obtingués condemna perquè les relacions havien estat “consentides” per la nena. Els magistrats, finalment, han arribat a la conclusió que l’abusador va convèncer la seva víctima fent-se valer de “la seva posició dominant ” i que la noia no era conscient dels seus actes.
Cal un protocol per tractar aquests casos, per això la reforma prevista del Codi Penal inclourà la figura del fustigació per reforçar la protecció de les menors davant potencials pederastes. Ara el Codi Penal estableix en el seu article 181 sobre abusos sexuals que aquests han de ser castigats entre d’altres supòsits “quan el consentiment [per als actes] s’obtingui prevalent-se el responsable d’una situació de superioritat manifesta que coarti la llibertat de la víctima”. Però no sempre hi ha unanimitat entre els magistrats i els agents implicats a l’hora d’escatir quan s’ha fet ús d’aquesta superioritat. En el cas que ens ocupa sí s’ha considerat abús de superioritat per part de l’adult que fins i tot va convèncer la noia d’abandonar el domicili familiar, i la condemna ha estat ferma; a més, existeixen dilacions indegudes, atès que els abusos van succeir el 2005 i la sentència no s’ha dictat fins al setembre passat. (EL País, 28 d’octubre)
Un congressista republicà d’EEUU diu que els embarassos per violació són perquè Déu ho vol.
L’agost passat va haver gran polèmica al país per les declaracions d’un congressista del partit republicà, Todd Akin, que va dir que si la violació és legítima, el cos de la dona té mecanismes per tancar-se del tot i prevenir l’embaràs !!! , ara el candidat a Senador per Indianapolis, Richard Mourdock (fotografia), a només 15 dies de les eleccions, ha tornat a manifestar opinions polèmiques sobre els embarassos per violació. Va assegurar que la vida comença amb la concepció i va mostrar la seva fèrria oposició a l’ avortament, tret que la vida de la mare estigui en perill. Fins i tot el líder republicà, Mitt Romney, s’ha distanciat d’aquestes declaracions. El president del Partit Demòcrata a Indiana, Dan Parker, ha emès un comunicat: “Com catòlic provida estic avergonyit que Richard Mourdock creï que una violació és quelcom que Déu vol que succeeixi. Les víctimes de violació són víctimes d’ un acte extremadament violent i el meu no és un Déu violent”.
Todd Akin va haver de demanar disculpes per les seves declaracions sobre les violacions “legítimes” ( malgrat les pressions del seu partit es va negar a deixar el càrrec); veurem què passa ara amb Richard Mourdock.
El País ( 24 d’octubre)