Autor: Carme Torrijos

Dones iranianes poden veure la seva selecció al mundial

  A l’estadi Azadi de Teheran una gran pantalla ha retransmès el partit de la seva selecció contra l’espanyola; la novetat rau en el fet que a l’esdeveniment hi han pogut assistir tant homes com dones.

Després de les restriccions imposades a l’inici del Mundial per seguir els partits en llocs públics, les autoritats iranianes han cedit, tot i que en molts espais encara no està permès el seguiment del partit. 
És,  sens dubte, un primer pas inèdit ja que des de la Revolució Islàmica del 1979 està prohibit per a les dones entrar als estadis de futbol a veure partits d’equips masculins, encara que algunes en ocasions s’han colat disfressades d’homes amb barbes i perruques. Algunes ho fan tan bé que aconsegueixen veure partits sense problemes. A moltes les enxampen i les multen.

El moviment Open Stadiums ha celebrat amb eufòria la notícia, però ara el que cal és que aquest  no sigui un fet insòlit.

Les dones d’Aràbia Saudita ja poden conduir

Des d’avui diumenge 24 de juny i gràcies  a un decret del rei que va abolir la prohibició que regia des del 1957, les ciutadanes de l’Aràbia Saudita poden conduir.

Milers de dones saudites han après a conduir en els últims mesos en autoescoles.  Les lleis saudites discriminen les dones: han de viure sota la supervisió d’un guardià masculí a qui han de demanar permís per anar al metge, estudiar, treballar, viatjar, obrir un compte al banc o divorciar-se. No obstant, a partir d’ara, per decret reial i en certs casos, podran accedir a la sanitat, estudiar o treballar sense autorització. Elles estan obligades a seguir codis de vestimenta molt estrictes i no poden relacionar-se amb homes que no siguin de la seva família. Si pateixen abusos sexuals i els denuncien, probablement acabaran a la presó. Les dones voten i es poden presentar com a candidates a les eleccions municipals des del 2015, i el 2012 van començar a competir en els Jocs Olímpics.

L’any  1990 ja es va produir la primera rebel·lió femenina al volant, i des de 2007, l’Associació per a la Protecció i Defensa dels Drets de les Dones a l’Aràbia Saudita, cofundada per Wajeha a l’Huwaider , va iniciar una campanya per demanar al rei que permetés de conduir  les dones:  Women to drive movement, amb lemes com “Condueix la teva pròpia vida”.

De moment hem vist imatges de dones conduint cotxes d’alta gama; ara cal que també dones de menors possibilitats econòmiques puguin, de veritat, conduir les seves vides.

 

Per a la justícia espanyola és més greu votar “il·legalment” (diuen) que violar salvatgement en grup

L’Audiència de Navarra decreta llibertat provisional pels cinc homes que integren l’autoanomenada Manada, que podran sortir de la presó esperar la sentència ferma a les seves cases si paguen una fiança de 6.000 euros. Només un dels tres magistrats ha votat en contra de la decisió (el president de la sala, que era partidari de prorrogar la presó de manera incondicional).  Després de la sentència que els exonerava d’haver violat la jove però els condemnava per abusos sexuals, els membres de la Manada van  recórrer novament la mesura per poder tramitar en llibertat els recursos contra la sentència, i ara ho han aconseguit.

Des que s’ha conegut  la decisió les xarxes no han parat de bullir. Es convoquen manifestacions de rebuig  a tot arreu. Amb les etiquetes #LasCallesTambienSonNuestras i #YoTeCreo, les activistes Teresa Lozano i Zua Méndez, conegudes com a Towanda Rebels i autores del vídeo ‘Yo te creo’ en defensa de la víctima de la Manada, han fet una crida a totes les dones a sortir al carrer.

 “Si La Manada sale, nosotras ocupamos las calles”

 

Presència nul·la d’autores a la selectivitat

Podem llegir al diari ARA un interessant reflexió sobre l’escassa presència femenina a les PAU 2018,   de fet caldria afegir gairebé cap dels currículums de les matèries de les quals s’examinen.

Per a l’examen d’Anàlisi musical s’han d’estudiar 40 obres i no n’hi ha cap d’una dona. En d’altres casos, com ara Història de l’art o Cultura audiovisual , la presència de dones  és del 3%: El marxisme sanarà els malalts, de Frida Kahlo, i Maman, de Louise Bourgeoisen el cas de la primera assignatura. A  cultura audiovisual,  d’una llista de 113 pel·lícules que poden entrar a l’examen de la selectivitat només hi apareixen tres dones: Mar Coll, amb Tres dies amb la família, i les germanes Wachowski, autores de Matrix. Aquest cas és encara més rellevant per a UPF Igualtat, perquè es podria tractar d’un cas de “transfòbia”, ja que als documents oficials de les PAU hi apareixen citats com a “germans Wachowski”, però fa dos anys, Lilly Wachowski va anunciar que és una dona transgènere –abans Andy–,   com ja ho havia fet la seva germana i companya creativa Lana.

La Unitat d’Igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s’ha fet ressò d’aquesta enorme desigualtat de gènere.  Filosofia és un dels exàmens amb cap autora entre el material obligatori. S’han d’estudiar cinc autors, Plató, Descartes, Locke, Mill i Nietzsche, entre els quals no hi ha  cap dona. A Grec i a Llatí passa el mateix: des de Terenci o Ovidi fins a Sòfocles o Eurípides, però no hi ha cap autora que sigui obligatòria de llegir.

Ens sumem a la crida d’atenció d’UPF Igualtat per tal que  augmenti la presència d’autores també a  les proves d’accés a la universitat. 

Titular de premsa preocupant: L’educació exclou la dona del sector tecnològic

Llegeixo a La Vanguardia de dissabte 19 de maig  un reportatge sobre la bretxa de gènere en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Un primer titular: Només un 13% dels estudiants universitaris en graus sobre noves tecnologies són dones.

L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un informe que estudia en detall l’ecosistema tecnològic de la ciutat en clau de perspectiva de gènere. L’estudi ha estat elaborat per Eticas Foundation i impulsat per la regidoria de Feminismes i LGTB i el comissionat de Tecnologia, Innovació Digital i Barcelona Activa. quest informe va ser presentat ahir al Museu Picasso per part de la directora general de Barcelona Activa Sara Berbel acompanyada de la regidora Laura Pérez i Francesca Bria, presidenta del comissionat de Tecnologia.  L’estudi posa en evidència la falta de dones a les empreses tecnològiques i assenyala que l’arrel del problema és  l’educació.
Només una de cada tres persones que treballen en empreses de l’àmbit de les TIC és dona ( 34,2%). Un 49% només ocupen càrrecs administratius. Un 3% es dediquen al màrqueting i un 9%  l’àmbit comercial.  Les dones amb feines directives només arriben l9,2 %.

L’escola, ja des de l’educció primària ha de contribuir a  acabar amb aquests esteriotips de gènere. El que hom proposa, per tant, és aconseguir que les noies triïn cada cop més itineraris científics i tecnològics fomentant els referents femenins en l’àmbit tecnològic, introduint la reflexió sobre la infrarepresentació de les dones en els plans d’estudis i impulsant polítiques d’inclusió.

Barcelona – i Catalunya – ha d’acabar amb la masculinització de la indústria tecnològica.

Una nova sentència execrable

Després de la molt polèmica sentència del cas de la Manada, penetrar una menor de 15 anys en estat de xoc tampoc és violació , segons la justícia espanyola. Tres magistrades (María José Magaldi, María del Carmen Hita i Rosa Fernández, del jutjat n.4 de Vilanova i la Geltrú)  ho consideren abús sexual perquè no ha quedat provat que el condemnat “fes  ús de la força física o l’amenacés”. Segons  les magistrades existeix “un consentiment o, si més no, una oposició no activa” de la víctima. Per això, el condemnat, germà del pare de la menor,  haurà de complir pena de 6 anys i mig i no de 15 com demanava l’acusació. També haurà de pagar 20.000 euros a la víctima en concepte de responsabilitat civil pels danys  causats. (Un informe psicològic assenyala que la menor “es culpava de tot” i “se sentia bruta”. A més, després de l’“abús sexual”,  va presentar “símptomes d’estrès postraumàtic, ansietat i fòbies per les quals va haver de fer tractament psicològic i no va poder fer vida normal fins a molt de temps després). Els fets van succeir a Sant Pere de Ribes i, el més curiós és que l’argumentació de la sentència recull que la menor  no va dir res  “pel temor a trencar l’harmonia familiar, cosa  que el processat sabia i utilitzava per obtenir satisfacció sexual a costa de la nena” (durant el judici ella va  manifestar moltes vegades  que “no volia destrossar  la família”, per això  callava i es deixava fer.)

D’altra banda, no acabem d’entendre que  la comissió encarregada de revisar els delictes sexuals en el Codi  Penal estigui formada per 20 homes i cap dona. De fet, entre els 120 membres que formen part de l’organisme, entre totes  les seves seccions, només hi ha  17 dones.

El que denuncia el hashtag #Cuéntalo

#cuentalo ha estat  tendència mundial a Twitter durant dies. Un ‘hashtag’ on milers de dones han compartit els testimonis de les  agressions sexuals patides. Una iniciativa en xarxa que, segons les  expertes, esdevé viral perquè compta amb tot allò que cal a les dones: suport social, perdre la por el, no sentir-se soles i empoderament. Cal tenir present que només es denuncien el 10 % d’aquest tipus de delictes.

La cadena de testimonis va ser iniciada per la periodista Cristina Fallarás  a partir d’un article de la coodirectora del diari Público Virginia Pérez Alonso sobre el relat de l’agressió sexual patida amb  tretze anys.
La cadena aconsegueix, en primer lloc, fer adonar les dones que no és cap vergonya, ajuda a  compartir la càrrega, deixa de normalitzar les violacions, i posa en evidència que la violència sexual té moltes cares: es produeix assetjament sexual al carrer, a  l’àmbit laboral, dins la família, el pateixen tota mena de dones, de totes les edats i races, heterosexuals, lesbianes …
Com vam poder veure a les massives mobilitzacions del passat 8M,  ens  trobem  davant  un evident augment de la consciència feminista en grups de dones de totes les edats, i molt significativament entre les joves. És comú a tots els països del món i a Espanya l’ha esperonat la injusta sentència pel conegut cas de la Manada. El lema ‘Paramos para transfórmalo todo‘ que va encapçalar algunes manifestacions reflecteix el projecte col·lectiu  del feminisme i les xarxes socials ajuden a difondre aquesta onada.

#AsíSeManipula

   

El  col·lectiu  Mujeres de RTVE inicia un campanya a les xarxes per a denunciar la manipulació informativa en la corporació i demanar de nou la seva renovació  immediata. Desenes de testimonis  de casos concrets plasmen com s’utilitzen els mitjans públics amb fins partidistes: Rodes de premsa censurades,  treballadors arraconats por no deixar-se manipular o peticiones com “que el president del Gobierno no surti amb  imputats”, es  tergiversa la realitat per afavorir el relat del Gobierno o certs interessos,  redaccions paral·leles, ordres de faltar al principi de pluralitat que per llei ha de regir la  corporació… Volen conscienciar sobre la situació que es  viu a l’ens i  que es perllonga pel bloqueig del PP a  la renovació  del president i el Consell d’Administració.

Segons expliquen en un comunicat, amb  l’ etiqueta #AsíSeManipula pretenen que els ciutadans “puguin accedir a situacions reals que expliquen com es manipula cada dia i amb els diners de tots”.  També animen els espectadors i oients  a compartir els seus testimonis “i  explicar exemples de manipulació” que hagin percebut a RTVE.

Els treballadors de RTVE  van reunir-se en assemblea divendres passat per establir una sèrie de mesures coordinades amb les quals denunciar el que qualifiquen de segrest dels mitjans públics per part del Gobierno. Entre aquestes, vestiran de negre tots els divendres com a senyal de dol.

#yositecreo, contra la sentència a “la Manada”

 Milers de persones – la majoria dones – omplen la plaça de Sant Jaume contra la sentència a la Manada.  També s’han convocat concentracions davant d’altres ajuntaments per expressar el rebuig a la decisió del tribunal. La indignació  que ha causat  la decisió judicial ha estat unànime a tot l’estat i s’han produït concentracions als carrers i places de totes les ciutats.

Les convocatòries de la protesta s’han  escampat per WhatsApp i les xarxes socials ràpidament des del mateix moment en què s’ha conegut la sentència.

Un dels lemes que més es repeteixen en aquestes concentracions  és “No és abús, és violació”, en una clara referència la decisió del tribunal de condemnar els membres de la Manada per abusos sexuals i no per violació i ni tan sols per agressió sexual. Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l’existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació”, segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l’anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “sense violència o intimidació i sense consentiment” comet un abús sexual.

En excloure en aquest cas la violència o intimidació i deixar-ho en un abús,  a part de ser una pena de menys anys per als agressors,  sembla que encoratgi les noies i dones  a resistir-se i arriscar-se fins a la mort perquè es consideri violació. És a dir, el missatge que rebem és que violar surt molt barat.

                    “No és no; la resta és violació”.