Autor: Carme Torrijos

11 d’octubre: Dia Internacional de la nena 2020

Avui se celebra el dia internacional de les nenes, declarat per Nacions Unides per tal de fomentar el reconeixement i progrés de les adolescents. Aquest any el lema és LA MEVA VEU, EL NOSTRE FUTUR EN COMÚ. Es vol un món millor en el qual les nenes adolescents se sentin motivades i reconegudes, que les tingui en compte i inverteixi en elles.

Els objectius concrets que es proposen són:

  • Viure lliures de la violència  per  raó de gènere, de les pràctiques nocives com ara els matrimonis infantils, la trata sexual o la mutilació genital, i d’infeccions de transmissió sexual com ara la SIDA.
  • Aprendre noves  habilitats per al futur que elles  triïn.
  • Dirigir una generació d’activistes per a  accelerar  el canvi social.

El 2020, es commemorem els  25 anys  des  de l’adopció de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing : l’agenda global per a  promoure els  drets i l’empoderament de les dones i les nens a nivell mundial.  D’altra banda, també a principis d’aquest any es va llençar la campanya Generació Igualtat, que abarca diversos anys i consisteix en un programa per una acció sobre la igualtat de gènere.

En aquest blog podeu llegir diferents entrades sobre aquest dia, per exemple:  Dia Internacional de la nena (2015)

La poeta nord-americana Louise Glück, premi Nobel de Literatura 2020

L’Acadèmia Sueca acaba de fer públic que la poeta LOUISE GLÜCK ha rebut el guardó més prestigiós del món i el més ben dotat, amb gairebé 850.000 euros. Ella no estava entre els 5 favorits d’enguany, entre els quals Javier Marías. L’Acadèmia sueca distingeix  l’autora per  «la seva  inconfusible veu poètica, que amb una bellesa  austera fa universal l’existència individual».

Glück va néixer a Nova York el 1943. Va guanyar el  Premi Pulitzer de poesia el 1993 pel seu poemari The Wild Iris. Ha rebut també el National Book Critics Circle Award per Triumph of Achilles, el Premi de l’Acadèmia  Americana de Poetes per Firstborn, i  nombroses beques Guggenheim. Actualment viu a Cambridge, Massachusetts, i es dedica a docència al departament de llengua anglesa del Williams College. Paral·lelament, imparteix classes a la Universidad de Yale. La infantesa i la vida familiar són dos dels temes centrals de les seves obres.

La seva obra consta d’11 llibres de poesia entre els quals, a més dels citats, cal incloure Averno, The seven ages, Vita Nova, Ararat entre d’altres. També ha publicat una col·lecció d’assaigs, Proofs and Theories: Essays on Poetry  que va rebre el PEN Martha Albrand Award for Nonfiction.

El 2017 l’editorial Edicions del Buc (València) va publicar un poemari seu, el primer en català, Nit fidel i virtuosa   (traducció de Núria Busquets)

 

Dues dones reben el Premi Nobel de Química 2020

La institució   ha guardonat   les investigadores EMMANUELLE CHARPENTIER i JENNIFER A. DOUDNA per la seva  investigació sobre la tècnica CRISPR/Cas9, un  mètode per a l’edició del genoma.

Jennifer A. Doudna, (1964, EEUU)  és bioquímica i treballa com a professora a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i fa investigació a l’Institut Mèdic Howoard Hughes. La francesa Emmanuelle  Charpentier (1968), investigadora en microbiologia, genètica i bioquímica, és la directora de la Unitat Max Planck per a  la Ciència de Patògens  a Alemanya.

Juntes van desenvolupar fa ja  8 anys la seva tècnica, anomenada també tisores genètiques, que permet tallar l’ADN en una posició concreta, la qual cosa permet editar fàcilment el genoma. Ja fa temps que hom esperava que aquesta eina química rebés el Nobel.

L’ús d’aquesta eina ha contribuït a molt descobriments importants en la investigació bàsica d’àrees diverses i sobretot en medicina ja que s’estan realitzant assaigs clínics de noves teràpies contra el càncer i malalties hereditàries.

Aquesta és la primera vegada que una parella femenina és guardonada amb el Nobel de Química. Amb paraules molt similars a les de l’astrònoma nord-americana ANDREA GHEZ que ahir va ser la quarta dona de la història que va rebre el Nobel de Física ( juntament amb dos investigadors homes, en aquest cas) Charpentier ha dit que espera portar un missatge molt fort a les joves per animar-les que emprenguin carreres científiques.

 

 

La búlgara Jeni Pateva, sufragista i activista pels drets humans

Jeni Bojilova-Pateva, nascuda el 1878 al principat búlgar autònom de l’imperi otomà de Gradets, va estudiar magisteri i va cursar estudis superiors de diferents especialitats a l’estranger (Ginebra, Berlin i París) on va ser influïda pel moviment internacional de dones. En tornar el 1903 a Bulgària, es va establir a Burgàs, juntament amb el seu marit, i  va treballar activament pels drets de les dones. Va començar la seva participació política en assumptes públics lluitant contra la llei aprovada el 1998 per l’ Assemblea Nacional Búlgara que  prohibia a les dones casades exercir la professió de mestre. Juntament  amb Anna Karima i Julia Malinova i algunes altres dones, el 1901 va cofundar l’organització Unió de Dones de Bulgària,  la primera organització nacional de dones del país. Malgrat la pressió de grups de dones i professors, la llei va romandre vigent fins al 1904. Aquest mateix any, Pateva va fundar un grup educatiu perquè les dones assistissin a cursos d’idiomes i alfabetització i alhora va organitzar programes per millorar l’accés a estudis professionals i universitaris per a dones. L’any 1907 el sufragi femení va esdevenir un dels objectius oficials de la Unió de Dones Búlgara. I el 1908, Pateva va participar al Quart Congrés de l’ALiança Intenacional de dones pel sufragi celebrat a Amsterdam. Al seus llibres, articles i intervencions en congressos defensava la plena igualtat de les dones en tots els àmbits de la vida pública.

Des de 1911, durant la guerra dels balcans i la 1a Guerra Mundial va treballar activament per la pau. Va iniciar programes per donar suport als presoners de guerra i les seves famílies. Tot i que les activitats de la Unió de Dones es van suspendre durant la major part dels conflictes bèl·lics,  va viatjar per Europa participant en conferències de dones i compartint la seva visió de l’humanisme i la no-violència, defensant la participació de les dones en la negociació de la pau mundial.
El 1925, després de 20 anys com a presidenta de la Unió  de Dones Búlgara,  Pateva va renunciar-hi perquè l’organització va donar suport al règim feixista dictatorial d’ Aleksandar Tsankov i les seves polítiques de terrorisme blanc contra intel·lectuals i opositors polítics. L’any següent va organitzar la Societat de la Pau de les Dones a Bulgària, la qual va presidir fins al 1944. Aquest any  un segon cop d’estat va provocar un règim comunista que va implementar el socialisme d’estat; va donar  el vot a les dones, però alhora va abolir les organitzacions de dones. Jeni Pateva i la seva família van ser declarats enemics de l’estat per la seva riquesa i estatus com a part de l’elit de la ciutat de Burgàs. El 1947, quan es va anunciar la sentència de mort de l’opositor Nikola Petkov , Pateva es va posicionar tot exigint a la legislatura que abolís la pena de mort. Com a conseqüència, tant la seva casa com la fàbrica del seu fill Bozhan van ser nacionalitzades. En no tenir mitjans de vida, va escriure al govern demanant una pensió, que li fou denegada.

Finalment, Jeni Pateva  va morir sense diners el 17 de juny de 1955 a Sofia. No va ser fins al 1994 que va ser recuperada l’organització de dones que havia fundat i presidit durant 20 anys.  El 2016, la casa de l’activista a Burgàs va ser significada amb una placa que l’honora.
Hom la recorda, juntament amb Anna Karima, com una de les dues “líders més destacades del moviment de dones” de la seva època.

A El Salvador un avortament involuntari ha costat 6 anys de presó a una dona

Cindy Erazo, de 29 anys, ha passat els darrers sis anys de la seva vida a la presó després de parir un fetus mort el 2014 en un centre comercial de San Salvador a causa d’una emergència obstètrica. Va ser detinguda i condemnada a 30 anys de presó per homicidi agreujat, pena que li fou reduïda a 10 anys per un tribunal d’apel·lació. El seu cas s’ha donat a conèixer gràcies a les accions del Centre de Drets  Reproductius, una organització defensora dels  Drets Humans.

L’alliberament de Cindy ha estat considerada històrica pels activistes d’aquesta organització ja que les dones del país són processades per avortament encara que aquest sigui per una emergència. El Salvador té una prohibició total de l’avortament  des de  1998, fins i tot en casos en què  la vida de la dona està en risc o l’embaràs és resultat d’una violació. Actualment més  de 18 dones són a la  presó per aquesta raó. Els activistes han aprofitat l’ocasió per a  instar el president del país Nayib Bukele, a “posar fi a la prohibició de l’avortament i alliberar les dones que encara són detingudes en condicions  inhumanes”.

Feminista havies de ser

Amb aquest títol es va inaugurar ahir a la sala 3 del  Palau Robert una exposició comissionada per la periodista i, com no, feminista Natza Ferré. Restarà oberta fins al proper 29 de novembre.
L’exposició reivindica de manera diferent i creativa el feminisme tot  proposant un recorregut per alguns dels molts motius que justifiquen la necessitat del feminisme com a moviment d’alliberament de les dones per a transformar la societat i assolir la igualtat de gènere.

Hem llegit aquesta afirmació amb la qual no podem estar més d’acord:

DES DE “SOLTERONES”, “MALFOLLADES” O “LLETGES” FINS A “PURITANES” O “ DEIXADES” EL PATRIARCAT SEMPRE HA FALTAT EL RESPECTE A LES FEMINISTES. LA PARAULA FEMINAZI ÉS EL PARADIGMA DE L’INSULT CONTRA LES DONES QUE DEFENSEN ELS SEUS DRETS. A MÉS, IRONICAMENT, AQUESTA ÉS UNA ARMA LLANCÍVOLA POPULARITZADA PER L’EXTREMA DRETA. 

A l’exposició, molt visual i engrescadora, veiem reflectides totes les situacions concretes i injustes per a les dones:

  • La bretxa salarial ( estimada actualment en un  23% a Catalunya, segons dades de l’Observatori de la Igualtat de Gènere)
  • L’escassa presència en llocs de lideratge ( a Catalunya només un 35,4% de dones ocupen càrrecs de direcció encara que representin més de la meitat de la plantilla )
  • L’assetjament sexual ( el 80% dels casos no arriba a ser denunciat)
  • Les escasses polítiques de conciliació laboral afecten essencialment les dones. ( la maternitat a Catalunya avui és d’1,3 fills per dona, la més baixa des del 2001)
  • Menysteniment de la salut femenina que se centra en els temes reproductius.
  • L’absència de veus femenines qualificades als mitjans ( les dones només ocupen el 29% dels espais d’opinió)
  • L’assumpció per part de les dones del 67% de les tasques domèstiques i familiars.

Es desmunten determinades campanyes del masclisme com per exemple la de la falsedat de moltes denúncies de masclisme ( àmpliament sostinguda per elements reaccionaris com VOX)

En la part final es vol donar un missatge d’esperança per al feminisme. Per exemple es posa de manifest la importància de l’increment d’un 40% de les denúncies per abusos sexuals, l’onada de protestes femenines a escala global contra el productor de cinema Weinstein, o la celebració el 8 de març del Dia Internacional de les Dones ( dones de 170 països estan sortint al carrer reclamant la igualtat i la fi del patriarcat).

També s’ofereix  un espai per tal que les dones puguin expressar els seus testimonis i/o propostes.

 

En la mort de la jutge Ruth Bader Ginsburg

Com  a advocada  i com a jutgessa del Tribunal Suprem d’Estats Units, Ruth Bader Ginsburg va ser una pionera en la defensa dels  drets de la dona. Va obrir portes que a ella mateixa li van ser tancades i va esdevenir icona feminista de ressons mundials. Va néixer el 1933 a Brooklyn (Nova York) en una modesta família jueva i va poder anar a la universitat gràcies als estalvis de la seva mare qui confià sempre en la seva intel·ligència. El 1950 es va matricular a dret a  la facultat de Cornwell, on va conèixer Martin Ginsburg amb qui es casaria. Es van establir a  Oklahoma, on  Martin va fer el servei militar. Ella va trobar feina en una oficina de la Seguretat Social però en quedar embarassada el seu cap li va baixar el sou i la va canviar de lloc tot adduint que no podria viatjar. Aquest fet li va fer adonar-se de fins a quin punt els homes decidien el que les dones podien o no podien fer. I va dedicar la seva vida a derribar aquesta barrera social i legal.
Tant el seu marit com ella van ampliar els seus estudis a Harvard. Ella fou una de les nou dones entre els 552 estudiants d’aquell curs. Quan ell va acabar la carrera,  la família es va  instal·lar a Nova York, on Martin exercí com a advocat. Ruth va acabar la carrera a Colúmbia i malgrat tenir un dels 10 millors currículums de l’any, els bufets la van rebutjar, per la qual cosa va optar per fer classes  de dret a la universitat de Rutgers, un treball que li va permetre fer una estada a Suècia, experiència ben profitosa quant a la situació legal de les dones.  

En plena efervescència del feminisme dels 70,  des de  la Unió Americana de Llibertats  Civils (ACLU), Ginsburg va portar personalment casos de discriminació  la dona que culminà amb molts èxits, però, en quedar embarassada d’un segon fill va ocultar-ho per evitar patir discriminació ella mateixa.

El 1980 Jimmy Carter la va triar com a jutge de la Corte de Apel·lacions  de Washington;  la família es va traslladar a la capital i Martin va canviar el seu treball pel de profesor a Georgetown. El 1993 Clinton la va nomenar jutge del Suprem essent la segona dona a assolir el càrrec. El  1996 va liderar la sentència, amb set con vots a favor i només un en contra, que va obligar l’Acadèmia Militar de Virgínia a admetre dones.

Va iniciar-se una molt exitosa carrera en la defensa de lleis que afavorien les igualtats de tota mena. A través dels seus dissents, les  generacions més joves van descobrir qui era, i es va convertir en una icona entre els millenials. La seva imatge apareix a samarretes, tasses, disfresses  i recentment  mascaretes. La seva vida ha estat analitzada en llibres, documentals,  telesèries i fins i tot una pel·lícula  de Hollywood, en la qual l’actriu Felicity  Jones fa de jutge ( Aquí traduïda com Una cuestión de género)

Va vèncer cinc càncers, però no va poder amb les complicacions derivades del de pàncrees. En el seu funeral, fou acomiadada amb admiració per jutges, polítics de tots els signes, artistes i intel·lectuals. Però la seva mort, a només 45 días de les  eleccions, commociona el país que tem que Donald Trump nomeni un tercer jutge ultraconservador i alteri l’equilibri ideològic del tribunal.

Per l’abolició de l’esclavatge de la prostitució

AMELIA TIGANUS és una supervivent de l’explotació sexual que va ser captada a Romania per una xarxa que la va esclavitzar durant cinc anys a més de 40 prostíbuls espanyols. Ja en fa tretze que es va alliberar i ara fa campanya, juntament amb altres supervivents, per perseguir i erradicar el proxenetisme. Precisament el proper dilluns pariciparà en un seminari online organitzat per l’espai de recursos per a dones de La CIBA de Sant Coloma de Gramenet per reclamar l’abolició de la prostitució. Per a Amelia “Els prostíbuls són autèntics camps de concentració exclusius per a dones empobrides que dormen es espais asfixiants on, durant hores, la repetició de la penetració es converteix en un acte de tortura”

Tiganus estarà acompanyada de l’argentina GRACIELA COLLANTES  i la colombiana CLAUDIA QUINTERO, que van ser explotades als seus països d’origen. Les tres dones, víctimes i supervivents, presentaran a Santa Coloma les seves propostes per acabar amb la prostitució a Espanya, tercer país en el rànquing de demanda de prostitució segons Nacions Unides.

Reclamen una nova llei integral contra la prostitució i l’explotació de persones que persegueixi totes les formes de proxenetisme, que impulsi polítiques públiques integrals adreçades a les dones en perill i que s’assenyali al puter, el “gran invisibilitzat” de la prostitució. Consideren que els homes que demanden sexe haurien de ser penalitzats perquè “són agressores sexuals” ja que  els diners no els eximeixen de responsabilitat sinó que són la prova de la coacció. Per això, elles no els poden considerar clients  ja que el cos no és res que es pugui comprar  i vendre segons els principis de l’economia neoliberal. Així mateix rebutgen  la idea que la prostitució pugui ser una feina per als qui defensen la seva regulació i asseguren que la xacra “despersonalitza” la dona. Segons Tiganus, “Hem de suportar durant hores la repetició de la penetració, que et grapegin i et bavegin. Això té un nom i és tortura. Ja és hora de parlar clar i explicar en què consisteix aquesta suposada feina”.

El 23 de setembre se celebra el  Dia Internacional contra l’explotació sexual i la trata de persones

18 setembre. Dia Internacional per la igualtat salarial entre homes i dones

Per primer cop Nacions Unides ha fixat el dia 18 de setembre  com el Dia Internacional de la Igualtat Salarial. (Des del 2011, el 22 de febrer se celebra  el Dia europeu per la igualtat salarial ) Aquesta voluntat de fer-lo extensiu arreu del món representa el compromís de Nacions Unides per aconseguir la igualtat de sou entre homes i dones per un treball d’igual valor, la qual cosa obeix a la fita assumida per l’organització de lluitar pels Drets  Humans i contra totes les formes de discriminació, que inclou la  discriminació contra les  dones i les nenes.

Arreu del mon les dones reben menor salari que els homes en molts sectors laborals. La diferència mitjana s’estima en un 23% a nivell mundial. Les dones guanyen només  0,65 cèntims per cada euro guanyat pels homes, cosa que es tradueix en una desigualtat d’ingressos de per vida entre ambdós gèneres. I no parlem de les dificultats més grans per a elles d’escalar laboralment, a causa normalment per la càrrega que implica la maternitat.  La igualtat  laboral i l’empoderament  de les dones i les nenes segueixen estancats a causa de la persistència de desigualtats històriques i estructurals  en les  relacions  de poder entre dones i homes. Alhora les situacions de pobresa augmenten les desigualtats i desaventatges d’accés a recursos i oprtunitats per a les dones.  Fins i tot crisis puntuals com l’actual pandèmia de la covid desfavoreixen econòmicament més les dones que els homes, inclús al 1r món.

Aconseguir la igualtat de remuneració és una fita per als drets humans i la igualtat de gènere i cal l’esforç de tota la comunitat mundial per assolir-la.
La Coalició Internacional per a la Igualtat Salarial (EPIC per les seves  sigles  en anglès ) està dirigida per  l’ OIT , ONU Dones   i altres socis i el seu objectiu no és altre que involucrar tots els sectors per tal d’aconseguir la plena igualtat salarial arreu del món.

Tita Llorens, una nedadora que bat rècords injustament no reconeguda

La menorquina Tita Llorens té 52 anys i va començar a nedar en aigües obertes als 30 i a fer proeses en llargues travessies als 45. Va ser la primera dona que va unir nedant les Illes amb la península i ara prepara una doble travessa anada i tornada al Riu de la Plata ( és a dir, es proposa unir Argentina i Uruguai) que es disposa a fer el proper gener si la covid no li ho impedeix. Sempre sense neoprè. La seva última travessia fou a començament de setembre a la ria de Vigo, on va nedar vint-i-set quilòmetres amb l’aigua a disset graus. La seva travessa de trenta-sis hores i mitja de Xàvia a la Figuera Borda d’Eivissa (100km) la va dedicar  a Montserrat Tresserras, que també ho havia intentat i que l’havia inspirada. Es van arribar a conèixer i totes dues compartien la idea que els nedadors en aigües obertes ho han de ser del tot, amb la pell nua.

Després de vuit hores el dia de treball en una empresa que construeix piscines, se’n va a entrenar unes quatre hores. Alterna l’aigua dolça i l’aigua salada: la piscina municipal de Ciutadella que du el seu nom i la platja de Santandria. A part d”invocar les dones fortes ella vol fer coses que no s’han fet mai. Va ser la primera persona que va fer Eivissa-Mallorca. I la primera persona que va fer Eivissa-Dénia sense neoprè.(David Meca ho havia fet amb neoprè) El canal que es proposa fer ara, el del Riu de la Plata, la primera persona que el va travessar també va ser una dona, la nedadora argentina  Lilian Harrison, l’any 1923. En aquella època, sense GPS, sense saber què es trobaria, era una verirable proesa, ara es fa amb la seguretat del temps, coordenades etc. Per això, Tita Llorens vol nedar sense neoprè i no està d’acord amb el fet que la federació obligui a dur-ne a partir de crta temperatura.

I tot això ho fa pagant-ho  de la seva butxaca, sense a penes ajudes ni subvencions privades o institucionals. És conscient que ser una dona que va començar a fer travesses a partir dels quaranta-cinc anys li tanca moltes portes. Això és incomprensible, però és una veritat incontestable que en molts aspectes, i sobretot en el seu grup d’edat, no ha arribat el tema de la igualtat en l’esport. Tenen una doble invisibilitat: ser dones i, com diu Tita, no tenir un cos 10 per a vendre. I ella, l’únic que vol vendre són les coses que fa, no la seva figura.