Carme Torrijos – Pàgina 21 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Més dones de ciència pioneres

Maria Sybilla (1647-1717) Naturalista i entomòloga holandesa que als 52 anys va viatjar a Surinam amb la seva filla petita amb la finalitat de documentar la vida vegetal i especialment dels artròpedes, essent la primera aventurera a creuar l’oceà. Per conèixer millor la seva figura podem llegir l’entrada d’aquest blog Aportacions de les dones a la cultura artística i científica

Caroline Herschel (1750-1848) Aquesta astrònoma d’origen alemany va descubrir vuit cometes tres nebuloses i va elaborar nombrosos catàlegs i fou coinventora junt al seu germà William del telescopi Herschel.

Beatriz Galindo (1465-1534) Aquesta espanyola anomenada “la latina” fou llatinista i educadora de la cort d’Isabel de Castella, preceptora dels fills dels reis catòlics, va estudiar teologia i medecina i va escriure poesia en llatí. Va fundar els convents de la Concepción Francisca i la Concepción Jerónima (aquí va ser enterrada), a Madrid, on es donava instrucció a nenes de famílies sense recursos.

María Andrea Casamayor (?-1780) Matemàtica nascuda a Saragossa, és encara una desconeguda malgrat que el seu llibre Tirocinio Aritmético pretenia la divulgació de les regles bàsiques de les matemàtiques a la població i la seva aplicació en la vida diària i els negocis.

María de Maetzu (1881-1948) Impulsora de la pedagogia a Espanya, la seva màxima didàctica fou: ‘És certa la dita antiga que la lletra amb sang entra, però no amb la del nen, sinó amb la del mestre’. Va dedicar la vida a aconseguir la igualtat de la dona a través de l’educació. Va revolucionar el sistema educatiu del país. Va haver-se d’exiliar a Argentina on va morir.
“Sóc feminista; m’avergonyiria no ser-ho, perquè crec que tota dona que pensa ha de sentir el desig de col·laborar com a persona, en l’obra total de la cultura humana.”

Maria de Maeztu a mujeres con ciencia

Rebecca Solnit, més enllà del feminisme

Rebecca Solnit (EEUU, 1961) és una historiadora, escriptora, periodista i activista estatunidenca. Ha escrit sobre un gran varietat de temes: medi ambient, geografia humana, política, feminisme i història de l’art. Des de la dècada dels 80 ha treballat en campanyes en defensa del medi ambient i dels drets humans, la defensa dels amerindis i les seves terres a principis dels 90, amb activistes antiguerra d’Irak, ha col·laborat amb les organitzacions que treballen per lluitar contra el canvi climàtic i ha estat una activista pels drets de les dones, centrada especialment en la violència contra les dones. És autora de nombrosos llibres i assajos crítics, a més de catàlegs i antologies de museus, també ha escrit per a nombroses publicacions impreses i en línia i és col·laboradora habitual d’un bloc polític. El 2014 va publicar el seu llibre Men Explain Things to Me, una col·lecció d’assajos breus que descriuen casos de mansplaining (un neologisme inventat per ella) que refereixen casos en què els homes expliquen coses a les dones d’una manera condescendent i/o amb actitud de superioritat. Els homes m’expliquen coses és una reflexió sobre com s’ha construït al llarg de la història la diferència entre homes i dones, el paternalisme i la condescendència amb què molts homes encara tracten les dones, sermonejant-les sobre conceptes que elles dominen molt més i sobre com les dones encara avui ho tenen més difícil: per ser escoltades, per caminar de nit sense por, per denunciar els assetjaments, per reivindicar els seus drets, per eradicar la cultura de la violació i dels privilegis sexuals. I alhora són textos plens d’intel·ligència i esperança que conviden a tots, homes i dones, a pensar en la vigència del feminisme.
L’esperat nou llibre de l’assagista, Recuerdos de mi inexistencia (Lumen, febrer 2021) són unes memòries, una emocionant història d’iniciació. Ressenya del diari Público.

Entrevista a efeminista

El 2015 va publicar al portal literari Lithub un article titulat 80 libros que ninguna mujer debería leer, una interpel·lació a la compilació de la revista Esquire Los 80 libros que todo hombre debe leer. Al seu article, Solnit fa aparèixer les obres d’Ayn Rand ( profundament antifeminista) Jack Kerouac, William Burroughs i Norman Mailer, entre d’altres

Elisa Leonida Zamfirescu, la primera enginyera d’Europa

La romanesa Elisa Leonida Zamfirescu (1887-1973) va ser enginyera i investigadora en l’àmbit de la geologia. Cap dels laboratoris de l’Institut Geològic de Romania i membre de l’Associació General d’Enginyers de Romania, és considerada al seu país com la primera dona enginyera del món ( encara que Alice Perry o Jenny Markelin-Svensson van obtenir el títol abans) malgrat les moltes dificultats que va haver de superar per obtenir el títol havent de marxar a Berlín per graduar-se. La seva contribució a la investigació de la riquesa dels minerals de Romania ha estat reconeguda mundialment i amb ella va fer progressar l’economia romanesa i la divulgació del romanès com a llengua científica.

Podem llegir més sobre aquesta pionera a l’entrada Elisa Leonida Zamfirescu, una dona pionera desconeguda

June Almeida es va anticipar a la detecció de la Covid

June Almeida (1930-2007) va fer contribucions significatives al coneixement científic, malgrat les dificultats que va haver de superar. Aquesta viròloga escocesa doctora en ciències fou pionera en l’obtenció d’imatges i la identificació i el diagnòstic dels virus. Va descobrir un nou tipus de coronavirus i, el 1979, va publicar el llibre Manual for rapid laboratory viral diagnosis.

Va haver de deixar l’escola als 16 anys per treballar com a tècnica d’histopatologia a la Glasgow Royal Infirmary i després es a l’Hospital St. Bartholomew. Ja casada, es va traslladar a Canadà on va dur a terme la seva carrera fins que va tornar a Anglaterra on va desenvolupar un mètode per visualitzar millor els virus mitjançant l’ús d’anticossos. Va treballar en el virus de l’hepatitis B i els virus del refredat comú. Almeida va aconseguir les primeres imatges del virus de la rubèola utilitzant una immunomicroscopia electrònica. David Tyrrell i Almeida van treballar en la caracterització d’un nou tipus de coronavirus, família que inclou el virus SARS i el virus SARS-CoV2 que causa la COVID-19.

Femen irromp en les eleccions catalanes

El grup feminista FEMEN s’ha presentat al col·legi electoral del carrer Sant Joan de la Salle, 42 de Barcelona, per protestar davant del candidat de Vox, Ignacio Garriga, abans d’anar a votar. Les feministes han llançat papers de color verd on demanaven com els de la fotografia i reiteraven que “Femen va contra el feixisme institucional“. El programa de Vox, entre d’altres propostes demana: suprimir les autonomies, les llengües pròpies, derogar la llei de memòria històrica, suprimir les quotes de gènere en les llistes electorals, deportació immediata d’immigrants il·legals, reconeixement de la sobirania espanyola sobe Ceuta i Melilla, tancament de mesquites que qualifiquen de fonamentalistes, eliminació de la televisió autonòmica i el defensor del poble, suprimir intervencions quirúrgiques a càrrec de la hisenda pública com ara abortament o canvi de gènere, eliminació de l’accés gratuït a la sanitat per a immigrants il·legals i copagament per als residents legals que no tenguin un mínim de 10 anys de permanència, garantir el dret a l’educació en espanyol a tot el territori esdevenint l’espanyol llegua vehicular obligatòria i les llengües cooficials opcionals, impulsar una llei de protecció de la tauromàquia i de la caça, derogación de la llei de violència de gènere i de tota norma que discrimini un sexe de l’altre i supressió d’organismes feministes radicals subvencionats, posar fi a subvencions públiques a partits polítics i fundacions, sindicats, patronals i organitzacions del que ells consideren proselitisme ideològic ( no el seu), creació d’un memorial de les víctimes del terrorisme, restaurar el rigor penal per al terrorisme i els delictes més greus incloent la cadena perpètua, eliminar privilegis penitenciaris (salaris, seguritat social) als presos condemnats per terrorisme i a immigrants il·legals.

Les noies de Femen han estat retingudes pels Mossos i han quedat aïllades a l’altra banda del carrer. Des del seu compte @femenspain, han recordat que Vox “no és patriòtic sinó feixista”. Finalment, els Mossos s’han emportat les manifestants que anaven despullades i havien escrit les seves protestes al cos, una de les característiques del seu format reivindicatiu que sempre les identifica.

Femen és un moviment feminista internacional de dones activistes que “actuen contra tres pilars fonamentals del patriarcat”. I els situen en la indústria del sexe, la religió i els grups o règims antidemocràtics. El mètode de les seves protestes s’anomena ‘sextremisme’: tècnica de protesta on les dones fan servir el seu cos despullat, en aquest cas topless, amb una consigna política i un eslògan pintat. El seu lema és “Els nostres cossos són política”.

Iniciatives que encoratgen les nenes cap al camp científic i tecnològic

La Conselleria d’educació del Govern Balear va implementar el concurs Jo també vull ser científica amb la finalitat de visibilitzar el paper que han tingut les dones en la ciència al llarg de la història per tal que les nenes i joves tinguin referents femenins que les animin a triar carreres de l’àmbit científic.

Aquest concurs de vídeos escolars demanava els i les participants que elaboressin un anunci dirigit a conscienciar el públic de l’existència d’una bretxa de gènere en els camps científics i tecnològics.

La convocatòria ha gaudit de gran èxit, s’hi han presentat més de 300 vídeos en els quals han participat 880 alumnes de 55 centres de Balears. Les guanyadores de la categoria d’Infantil i Primària han estat tres alumnes de 6è de primària del CEIP Sa Bodega d’Eivissa que representen en el vídeo Marie Curie, Diane Fossey i Margaret Hamilton. De la categoria de Secundària i Batxillerat, el vídeo guanyador ha estat el presentat per dues alumnes 1r de Batxillerat de l’IES Antoni Maura de Palma que fa conèixer algunes científiques de diferents especialitats i èpoques. Els premis han consistit en una tablet, una calculadora científica i un lot de llibres. A més, les seves classes participaran en un taller Steam i una visita de les científiques que han format part del jurat.

La iniciativa sorgeix per a commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència i a mé de la conselleria d’Educació, Universitat i Investigació, a través de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa i el CEP Ibsteam hi han col·laborat Convivèxit, IBDona, Emaya, la Plataforma 11F Baleares i la Casio Divisió Educativa, així com les doctores de la UIB Alicia Sintes (Física) i Mar Leza (Biologia).

Vídeo guanyador de la categoria Secundària i Batxillerat

Vídeo guanyador de la categoria Infantil i Primària

Isabel Zendal, la primera infermera amb missió internacional

Isabel Zendal Gómez (1771 – ??) fou infermera i rectora de l’Orfanat de la Caritat de la Corunya. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la considera la primera infermera de la història en missió internacional.

Zendal va participar en la Reial Expedició Filantrópica de la vacuna de Francisco Xavier Balmis i Berenguer (expedició de caràcter filantròpic que va fer la volta al món l’objectiu de la qual era que la vacunació de la verola arribés a tots els racons del llavors Imperi espanyol, ja que el virus estava ocasionant la mort de milers de nens). Isabel va tenir cura dels 22 nens de la Casa d’Expòsits de La Corunya que van viatjar a Amèrica, amb edats d’entre 3 i 9 anys, i dels 26 que van anar a Filipines, durant els 10 anys que va durar l’expedició.

Eunice Newton Foote, física, climatòloga, inventora i activista pels drets civils

Eunice Newton Foote (EEUU, 1819-1888) va ser el primer científic (dona) que va experimentar l’efecte d’escalfament de la radiació solar sobre diferents gasos i va teoritzar sobre l’escalfament global del planeta en el seu article Circumstances affecting the Heat of the Sun’s Rays a la conferència de l’American Association for the Advancement of Science (AAAS). Per ser una dona no va poder llegir el seu treball, que teoritzava l’existència de l’efecte d’hivernacle i anticipava el canvi climàtic.
Malgrat la importància de la seva investigació, Eunice va ser condemnada a l’oblit més de 150 anys.

Va formar part de la convenció sobre drets de les dones a Seneca Falls el 1848 i fou una de les persones signants de la Declaració de Sentiments de la convenció, que exigia la igualtat amb els homes en l’estatus social, així com també els drets legals incloent-hi el dret a vot.

Eunice Newton Foote a mujeres con ciencia

Gerda Taro, fotoperiodista de guerra amb conviccions polítiques

Gerda Taro, (Gerta Pohorylle – Stuttgart, Alemanya, 1910 – El Escorial, 1937 – va ser fotògrafa de guerra i companya de Robert Capa, amb qui cobrí com a corresponsal la Guerra Civil espanyola, fins la seva mort en un accident en la retirada de les tropes republicanes durant la batalla de Brunete.

Era filla de jueus polonesos i tot i els seus orígens burgesos, va entrar a formar part de moviments socialistes i obrers. Per això, amb l’arribada dels nazis va decidir fugir amb una amiga a París on va conèixer Endre Friedmann, un jueu hongarès que intentava guanyar-se la vida com a fotògraf ( Robert Capa) qui li va ensenyar els seus coneixements de fotografia.

Les fotos en solitari de Gerda destaquen per la proximitat de la seva feina a la primera línia de foc, compartint el risc del combat amb els soldats republicans, entre els que era coneguda com la pequeña rubia.

No només va fotografiar el front bèl·lic sinó també els estralls de la guerra entre la població civil. Conscient del poder de la fotografia creia que aquelles fotos tenien fi informatiu i propagandístic. Tant Taro com Capa volien acabar amb la política no intervencionista propugnada pels poders occidentals sobre el conflicte espanyol. Mostraven la destrucció de la guerra des del punt de vista de les víctimes amb l’objectiu de pressionar sobre les decisions polítiques.

En la seva mort, el Partit Comunista Francès va organitzar un acte commemoratiu i va comprar una tomba amb una concessió a 100 anys en el cementiri Père-Lachaise de París. Es va acomidar amb honor una dona jove i valenta que s’havia implicat fins a les últimes conseqüències amb la causa antifascista. El titular de la revista Life fou: “La Guerra Civil Espanyola mata la seva primera fotògrafa“.

11 febrer: Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència. Helena González, ciència i humor

Helena González-Burón és una dona que aglutina les seves dues grans passions: ciència i arts escèniques amb l’objectiu de divulgar el coneixement científic.

És llicenciada en Biologia i Bioquímica per la Universitat de Salamanca, ciutat on va néixer, i es va doctorar en Biomedicina per la Universitat de Barcelona especialitzant-se en epigenètica del càncer. Va canviar el laboratori per la divulgació científica i per això va fundar el 2013 BigVan ciencia per tal de vehicular els seus monòlegs sobre ciència i ha escrit 15 llibres de divulgació, sempre de manera lúdica i humorística. Un dels seus títols: Tenemos menos genes que un brócoli… y se nota. S’interessa principalment per la divulgació científica entre els i les estudiants de primària.

Aquest dijous, Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència, Helena González va parlar al CosmoCaixa sobre epigenètica, per tal de fer-nos saber que aspectes com l’entorn o l’educació també influeixen en el nostre destí, sempre amb l’amenitat i l’humor que la caracteritza.

I precisament en relació a aquesta data cal reflexionar sobre algunes xifres: segons dades de la Unesco al món només el 28% dels professionals de la investigació i el 35% dels estudiants de carreres de ciències són dones. Potser, una explicació de la situació es deu a la mancança històrica de referents científics femenins i a la insuficient visibilització dels models que han existit. I tot i que ara sembla que es va “corregint” aquesta desigualtat històrica, encara falta molt per fer a nivell de les direccions dels laboratoris d’investigació.