Coneguem María Luisa Puiggener, una altra pintora en l’oblit

María Luisa Puiggener (Jerez de la Frontera, Cadis, 1867-1921)  Aquesta pintora andalusa obtingué fama i reconeixement en l’àmbit artístic sevillà de principis del segle XX, però el fet de ser dona en un món artístic bàsicament masculí aleshores i, potser, per conrear estil i temes en desús ( tenia el defecte de no ser modernista) expliquen que aviat caigués en l’oblit. Filla d’un editor, impressor i periodista,  va gaudir d’una educació il·lustrada gens comuna en la seva època.

En les  dues primeres dècades  del segle XX va fer més de vint  exposicions on mostrava una obra de tall  costumista propera a la pintura social ( com Escena de empeño o Una joya, datada cap al 1900 i que es mostra a la fotografia) la qual li atorgà en vida premis i reconeixement per part de la crítica, que en destaca la qualitat artística. Es evident que en aquella època els prejudicis masclistes inflavaloraven el talent creatiu de les dones. Mireu que va escriure un dels  crítics  del moment sobre el quadre Una artista (h. 1903): “Firmólo sin su nombre de pila y nadie podía averiguar que fuese una mano femenina la que lo trazara, tal era el vigor con que estaba ejecutado“. El fet que la pintora firmés amb la inicial del seu nom –“L. Puiggener”– va contribuir a generar polèmiques: “Ha producido animados debates porque nadie quería convencerse de que la mano experta segura que había pintado esos cuadros fuera la de una mujer”.

El cert és que en un temps en què a la societat els papers establerts per a les dones eren molt reduïts en l’àmbit cultural,  María Luisa Puiggener va contribuir a visibiltizar les dones creadores  en les  exposicions  artístiques i especialment pel que fa a guardons.

Tot i així, malgrat aquest èxit en vida, actualment és difícil el reconeixement de la seva producció artística.

Deixa un comentari