Delinqüència femenina

dones-a-la-presodelinquencia

Avui hi ha un reportatge interessant al diari El País, El enigma de la escasa delincuencia femenina. Planteja les raons o enigmes del baix percentatge de dones a les presons. És un fet que hi ha menys dones delinqüents, són menys violentes i menys reincidents. Actualment, només deu de cada cent reclusos són dones.

Factors biològics i socioculturals expliquen les diferències entre homes i dones en aquest àmbit. El perfil de la dona presa ha canviat en les últimes dècades. En els anys 80 el 86% de les dones complien condemna per delictes contra la propietat o contra les persones i només un 11% per tràfic de drogues. Actualment aquest és el delicte que més dones porta a la presó (65%) tant de dones grans que es dediquen a la venda com joves drogoaddictes a les quals l’addicció obliga a robar per comprar o dones estrangeres detingudes per entrar droga al país.

Tampoc l’increment de delictes comesos per noies joves no es percep pels experts com un senyal d’alarma. En general, en les noies hi ha més risc que desenvolupin conductes que poden resultar més perjudicials per a elles mateixes que per als altres. Un dels motius d’internament en centres de correcció d’algunes joves és el maltractament a la seva mare.

Podem llegir el testimoni d’algunes dones que passen per l’expariència de la presó i expliquen què els hi ha dut:

Tamara és una noia de 22 anys  que des de molt jove s’ha dedicat al furt amb intimidació. Porta 30 mesos a la presó i té pendents 6 anys i 10 causes. Actualment, després d’acumular moltes notificacions per mal comportament i tràfic de drogues, diu que ha canviat; vol ser perruquera, casar-se i oblidar la droga que l’ha dut on és.

La veneçolana M. Elena, de 37 anys i mare de dos adolescents de 17 i 15 anys, es penedeix d’haver fet cas a una amiga i haver entrat 1,7 quilograms de droga. Ara estudia Treball Social  a la UNED i somia iniciar una nova vida am els seus fills.

Claudia, la mare d’Aitana, es va veure obligada a denunciar la seva filla després de quasi 5 anys de maltractaments continuats  tant a ella com a la seva parella i a l’àvia. la noia justifica la seva violència pels “porros” i  en realitat creu que ara els joves són més violents perquè els pares són massa tolerants. Després de tres mesos d’internament assegura que ha canviat tot i que en els 21 mesos que liresten sap que ha de treballar molt.

Toni Morrison, Nobel de Literatura 1993 (2)

morrisoncaricatura

dibujoels-ulls-blaus

TONI MORRISON va guanyar l’any 1993 el Premi Nobel, tot i que la seva obra completa no comprenia més que sis títols, perquè amb les seves novel·les, de gran força i poeticitat, dóna vida a un aspecte essencial de la realitat americana.

El 1987 publicà Beloved, un llibre que relata la història d’una esclava que troba la llibertat, però que mata la seva filla petita per salvar-la de l’esclavitud. Aquesta novel·la va suposar la consagració definitiva de Morrison i li va valer l’obtenció del Premi Pulitzer. Els seus llibres posteriors van ser també grans èxits de vendes.

Aquesta escriptora afroamericana, nascuda a Lorain (Ohio) en una família pobra, va adoptar el nom de Toni Morrison a partir d’un sobrenom familiar i el cognom del seu marit. Es va formar a la Universitat de Howard, a Washington. En les seves obres parla de la vida dels afroamericans i reivindica els seus drets, sempre ha estat compromesa amb la lluita contra de la discriminació racial.

Actualment, és professora d’humanitats a la Universidad de Princeton.

La seva primera novel·la, The Bluest Eye (Ulls blaus),  que va veure la llum l’any 1970, narra la història d’una nena negra que vol tenir els ulls del color de les nines de les nenes blanques. Altres novel·les seves destacades són: Song of Solomon (1977), Playing in the dark (1993), Paradise (1999), Love (20o3) i A Mercy (2008) – traduïda a l’espanyol Una bendició.

També ha escrit teatre: Dreaming Emmet (1986) i no ficció: The Black Book (1974), Remember:The Journey to School Integration (2004)

Ressenya de la novel·la Una bendición a la revista Qué leer

Web oficial (en anglès)

Pàgina amb informacions sobre l’obra (en anglès)

Videos

El CCIB de Barcelona acollirà el II Congrés de les Dones, 10 anys després

congresslogan

Fa 10 anys, el 1999, es va celebrar el I Congrés  de les Dones de Barcelona. Les dones van reivindicar el seu paper en la societat i van demanar  a les institucions públiques democràtiques que valoressin la seva aportació. Els dies 16 i 17  d’octubre tindrà lloc al Fòrum aquesta nova trobada reivindicativa de l’ univers femení. La cita ha estat impulsada per la Regidoria de Dones i Joventut de l’Ajuntament i respon a la voluntat de treballar les polítiques d’igualtat. Com diu Elsa Blasco, la Regidora,  es tracta de caminar cap a una societat més justa i equilibrada.  Mercè Otero, membre de l’Associació Ca la Dona,  explica que el II Congrés té la voluntat d’esdevenir l’espai de trobada del moviment de dones, el moviment feminista i l’associacionisme de dones de Barcelona, però també de les dones que no participen d’aquestes associacions i estan interessades en els temes de gènere.

Les activitats seran ben diverses, des del concert del dia 16 al vespre a l’Auditori del Fòrum amb l’actuació de Sole Giménez, Dolo Beltran o Mònica Green, fins tallers, homenatges a dones maltractades, ponències  o debats.

El web del Congrés: www.bcn.cat/congresdones09

Presentació del Congrés al Youtube

Ja ha acabat el període d’incripció, però s’hi pot participar com a voluntària  (omple el formulari d’inscripció o truca al telèfon 93 402 74 55)

També es poden fer propostes per correu electrònic congresdones09@bcn.cat

Una de les iniciatives és  la feminització de Facebook

En concret es demana la igualtat de llenguatge en aquesta xarxa social d’Internet. Facebook està estudiant la proposta. Els responsables de l’equip  segueixen en contacte amb l’equip promotor.

Facebook, és femení o masculí? Hi ha un fet evident, les dones participen molt més que els homes en aquesta xarxa social. Tot i així, Facebook utilitza exclusivament el llenguatge masculí, per exemple, en les seves versions en català i castellà.

L’equip promotor del Congrés, amb el suport de la Regidoria de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, s’han adreçat a la direcció de Facebook, a Palo Alto -Califòrnia, per sol·licitar:

  • Que revisin la construcció gramatical de gènere a Facebook i que en tots aquells idiomes que sigui possible -com el català i el castellà -, Facebook incorpori també el llenguatge femení. Per un principi inclusiu i d’igualtat de condicions, tal com assenyalen algunes institucions, entre elles la UNESCO.
  • Que Facebook no es limiti a un “Benvingut / da”. Els mitjans tècnics permeten adaptar ràpidament el llenguatge i, que en els menús i en altres aplicatius, surtin les opcions “Totes les amigues” (“Todas las amigas”- castellano -), “Cerca amigues” (“Busca amigas”- castellano – ), etc.
  • El llenguatge, la comunicació i les xarxes socials només tenen sentit si són inclusives, mai si exclouen. La innovació ha d’anar paral·lela a la igualtat des del llenguatge.

L’ús del burka

burkafatimafatima-i-marit

Fàtima Hssini és la germana d’un suïcida islàmic que es va immolar a Faluya, Iran l’any 2005. La seva germana, que va saber que ” havia estat en un camp d’entrenament  i s’havia casat” (segons el seu codi això significa immolar-se) , havia de declarar davant l’Audència Nacional i es va presentar com vesteix habitualment, coberta amb burka. El jutge Bermúdez no li va prendre declaració perquè va dir que el tribunal necessita valorar les expressions de la testimoni. Fatima fa 22 anys que viu a Castelldefelds, casada amb un espanyol convers;  va declarar que no entenia la polèmica per la seva negativa a declarar sense burka, considera que és “d’ ignorants” i recorda que en anteriors ocasions  havia comparegut amb la cara coberta sense problemes. Una setmana després, finalment, la dona va mostrar el rostre i va reconèixer els fets i es va acomiadar de l’ Audiència Nacional proclamant: “Allah akbar (Alà és gran).

El burka ha estat i és motiu de polèmica eb diversos països europeus del nostre entorn.

A França, Sarkozy li ha declarat la guerra. Aquest juny va dir al Parlament  que aquesta forma de vestir és signe d’esclavitud de la dona i no és benvingut a França.

El govern holandès s’oposa que el burka sigui present a les aules i centres oficials del país.

A Alrmanya, la meitat dels estats federats han restringit l’ús del mocador i prohibit si l’usa una professora o dona amb càrrec públic.

La notícia al diari El País (28/09/09) i a La Vanguardia (28/09/09)

A l’entorn del fet, i tot comentant les fotografies que es van fer de la dona,  El burka, un retrato paradójico

La llei no perdona els maltractadors

Una víctima de maltractaments insisteix a conviure amb la seva parella, que la va agredir  i per la qual cosa té una ordre d’allunyamental. La dona l’ha perdonat, però la llei és ferma. Ara l’Audiència de Tarragona ha portat la qüestió  al Tribunal de Justícia de la UE en considerar que s’han de revisar alguns aspectes de la Llei atès que la víctima ha declarat la seva voluntat de seguir amb el seu agressor. El Codi Penal, després de la reforma de 2003, obliga a dictar penes d’allunyament en totes les condemnes per violència domèstica i de gènere. Per aquest article s’han presentat més d’una desena de qüestions de constitucionalitat que encara no s’han resolt. En concret, la dona del cas de Tarragona es considera una “víctima del sistema”.

Hem llegit la notícia a El País (2/09/09)

Autores premiades amb el Nobel de literatura (1)

pearlventest1 PEARL S. BUCK

Va néixer a EUA al 1892 i hi va morir al 1973, peró passà gran part de la seva vida a la Xina i moltes de les seves novel·les tracten de la seva vida i s’ambienten en aquest país. Fou guardonada amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1938. La seva primera novel·la fou Vent de l’est, vent de l’oest (East Wind-West Wind, 1930). Tracta d’una relació amorosa entre persones de diferents cultures. Amb aquesta narració ens introdueix en una família distingida i ens ofereix una excel·lent visió de l’ambient i les tradicions orientals quan comencen a xocar amb les occidentals.

La seva novel·la La bona terra (The Good Earth,1931) la va fer guanyadora del Premi Pulitzer (1932) i es convertí en una de les escriptores de moda del moment.

De fet, totes les seves novel·les descriuen la vida, els costums i la personalitat xinesa.

El 1937 es va adaptar La bona terra al cinema i la pel·lícula va aconseguir els oscars a la millor actriu i a la millor fotografia.

dragon-seedpeli-2pelila-bona

El 1944 es va adaptar una altra de les seves novel·les L’estirp del drac. No va tenir gaire èxit, però resulta curiós veure tot un repartiment d’actors i actrius occidentals amb els ulls oblics, entre ells la protagonista, Katherine Hepburn.

Una de les frases cèlebres de l’autora segons la Wikiquote: “Moltes persones es perden les petites alegries mentre esperen la gran felicitat”.

Pàgina en anglès amb molta informació sobre la seva vida i la seva obra i accés a la Fundació Pearl S.Buck i d’altres pàgines

Nathalie Sarraute i Carmen Laforet

NATHALIE SARRAUTE, (18 de juliol del 1900 a Ivanovo, Rússia 1900; 19 d’octubre del 1999 a París) fou una escriptora francesa d’origen rus. Se la considera una membre destacada del moviment literari francès d’avantguarda, el Nouveau roman. Autora de novel·les i d’obres de teatre.

Les seves novel·les més destacades són:

nfanceaustnretrato-de-un-desconocido

L’any 1986 l’obra de teatre “Per un sí o per un no” fou portada a escena en català per la Companyia Flotats al Teatre Poliorama de Barcelona. L’obra tracta de dos amics que a partir d’una conversa anodina entren en una batalla sense treva i s’enfonsen en un joc de postures irreconciliables. Està articulada entorn la “veritat” dels mots, que pot dur a conseqüències incalculables.

CARMEN LAFORET, una de les escriptores més conegudes va néixer el 6 de setembre de 1921 a Barcelona. Va passar la seva infància i adolescència a les Illes Canàries. Va estudiar filosofia a Barcelona i 1944 va guanyar el Premi Nadal amb la seva novel·la Nada”, que és una narració en primera persona. També va guanyar el Premi Fastenrath de la Real Acadèmia Espanyola. Va escriure novel·les curtes, llibres de contes i narracions de viatge. Carmen Laforet sofria Alzheimer i va morir a Madrid el 28 de febrer de 2004.

nadalaforetcl

La protagonista de la novel·la és una jove, Andrea, que arriba a Barcelona en els anys de la postguerra per estudiar i començar una nueva vida, però ben aviat s’adona que allò que l’envoltarà serà aquest no-res del títol. haurà d’emprendre una lluita per marxar d’aquest entorn. Podem relacionar l’autora amb el corrent literari sorgit en aquells temps anomenat existencialisme.