Acostant-nos a la figura de Sylvia Plath.

La Biblioteca Municipal d’Eivissa, situada a Can Ventosa, té una iniciativa molt interessant per tal de fer conèixer l’obra de diferents autores, sovint oblidades. Aquest més l’escriptora triada és Sylvia Plath en el  90è aniversari del seu naixement.

Nascuda a Boston, Massachusetts, el 1932, tot i que ja de molt joveneta s’inclinava per lal’escriptura, va començar a publicar després de separar-se del seu marit, el poeta Ted Hughes amb qui es casà el 1956, matrimoni del qual van néixer dos fills amb qui va viure una relació turmentosa. El 1960 va publicar  El Colós, i tres anys  després la novel·la La campana de vidre, a manera d’autobiografia , però sota el pseudònim de Victoria Lewis, en la qual se centra en un intent de suïcidi. Un mes després de la seva publicació, Plath va posar fi a la seva vida als 30 anys, ficant el cap al gorn i deprés de prepara l’esmorzar als seus fills petits que eren a casa..

Segons  la crítica, la seva aportació  poètica més interessant és Ariel, publicada pòstumament  el 1965. Després el seu marit va  reunir  la seva poesia en dos volums: Crossing the Water (1971) i Winter Trees (1971). Quasi tota la seva obra ha estat traduïda al català per Montserrat Abelló i Soler.

El 2003 es va estrenar la pel·lícula Sylvia, protagonitzada per Gwyneth Paltrow. Plath, cultivadora del gènere confessional,  ha esdvingut una dona de culte per als estudiosos de la literatura americana, essent, a més a més,  un símbol de les reivindicacions feministes del segle XX en qüestionar totes les normes, usos i costums  establerts per a a les dones. Fou l’escriptora que va plasmar millor les seves lluites internes i la seva depressió crònica. Va ser la primera guanyadora d’un Pulitzer, concedit a títol pòstum el 1982.

Hi ha una petita entrada sobre l’autora feta als inicis d’aquest bloc, el gener de 2009, Saps qui és? 

Pel que fa a la iniciativa, abans esmentada, de la Biblioteca Municipal de Can Ventosa, algunes altres de les escriptores que han estat triades són: Marta Pessarrodona, Llanos Lozano, Mary Ann Evans ( George Eliot), Natalia Ginzburg, Care Santos, Edith Wharton i Antònia Vicens. Com es pot veure, una tipologia ben variada.

L’ecofeminista Berta Cáceres homenatjada en un llibre

El llibre Quien mató a Berta Cáceres? de Nina Lakhani aborda l’assassinat d’aquesta activista hondurenya just ara fa 5 anys. Poc abans de la seva mort Cáceres va rebre el Premi Goldman, el guardó ambiental més prestigiós del món. El crim de Berta va ser liderar una campanya per aturar la construcció d’una presa hidroelèctrica al riu Gualcarque, un riu sagrat per a la població indígena de Río Blanco (Honduras).

Amb aquest llibre Lakhani, periodista especialitzada en Centre amèrica, vol fer justícia a una dona que ha esdevingut un emblema mundial de la lluita per salvar el planeta i del que s’ha anomenat l’ecofeminisme.

La mateixa autora del llibre va ser intimidada quan investigava l‘ assassinat. Fou l’única periodista estrangera que va assistir a la farsa judicial que es va celebrar el 2018 i que relata en un dels capítols del llibre.

Olga Xirinacs, Premi Jaume Fuster

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha reconegut “la qualitat de l’obra, la importància de la seva trajectòria i el compromís” de l’autora tarraconina OLGA XIRINACS amb la literatura en atorgar-li el Premi Jaume Fuster que, enguany, celebra la seva XXII edició.

Properament, l’escriptora, que té actualment 86 anys, presentarà el llibre de proses curtes Cua de vaca, que fa el número  86 de tots els que ha  publicat.

Maria Antònia Canals, referent en l’ensenyament de les matemàtiques, en el record

 

Divendres 29 d’abril va morir a Girona Maria Antònia Canals, referent de l’ensenyament de les matemàtiques i cofundadora de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Canals, nascuda a Barcelona l’any 1930, està considerada una figura clau de la renovació pedagògica i va ser una de les persones que va introduir el mètode Montessori a Catalunya. Es va llicenciar en magisteri l’any 1950 i en ciències exactes per la Universitat de Barcelona l’any 1953. Va cofundar també, juntament amb les pedagogues Maria Teresa Codina i Anna Maria Roig, l’Escola Talitha el 1956. Aquesta escola, que es va mantenir activa durant 18 anys i que desafià el franquisme, va funcionar fora del sistema educatiu oficial tot recuperant la renovació pedagògica catalana dels anys trenta. És autora de nombroses publicacions sobre les matemàtiques.

Gràcies per tota una vida dedicada als infants.

Canvi de nom d’un carrer pel de la pedagoga Dolors Batlle i Sunyer

Ha tingut lloc el canvi de nom del carrer Enric Bargés, un capità general que participà a les guerres d’Àfrica i les carlines on hi ha un centre educatiu, l’Institut Emperador Carles, pel de la mestra i pedagoga Dolors Batlle, molt lligada al barri per la seva tasca educativa.

Dolors  Batlle i Sunyer (Agullana, 2 de març de 1892 – Barcelona, 16 de gener de 1982) va començar a exercir l’ensenyament a Barcelona a l’escola unitària de la plaça de Comas, a les Corts, i va ser seleccionada per formar part del Grup Escolar La Farigola. Fou una de les mestres capdavanteres que abans de la guerra van renovar els esquemes educatius de Catalunya. Per això fou escollida per dirigir –primer amb Josep Barceló i Matas i, després  amb Pere Blasi– el Grup Escolar Lluís Vives, un dels grups de més prestigi del Patronat Escolar de Barcelona. En aquest centre de Sants-Badal s’hi va estar des de la inauguració el 1931 fins al gener de 1939, com a directora de la secció de noies. Durant la guerra es va fer càrrec de la direcció de tot el Grup, per l’activitat política de Pere Blasi. Després de 1939, va patir sancions i fou depurada pel nou règim franquista.

Premis del certamen de TikTok “Rodando por la igualdad”

Amb motiu del 8-M, ha tingut lloc la segona edició del projecte “Rodando por la igualdad”, un certamen nacional de vídeos en TikTok per la igualtat de gènere. En aquesta ocasió, un total de 30 municipis i una Mancomunitat s’han unit a la iniciativa de Cortoespaña, impulsada per a  fomentar la creativitat audiovisual, la reflexió i la capacitat crítica respecte a una igualtat real entre dines i homes.

El primer premi, dotat amb 1.000 euros, l’han guanyat Liena Vicente i Elma Palomar, de Saragossa, per la seva creació «Octavo piso», que reflecteix les desigualtats de gènere amb una noia  que puja esgotada 8 pisos per  l’escala mentre que un noi arriba al mateix lloc còmodament en ascensor i que tanca la porta a la noia, que queda endarrerida malgrat el seu esforç.

El segon premi, de 500 euros, l’ha aconseguit Alba Olivares Guisado, de la localitat sevillana Alcalá de Guadaíra, per  un vídeo on un grup de dones i homes canten i ballen  al ritme de les  cançons  «Ella», de Bebe, i «Mil mujeres», de Belén López, Arkano i Jorge Pardo, tot denunciant situacions masclistes. Acaben  amb el missatge: «Ha arribat l’hora del respecte i la igualtat perquè totes les dones mereixen llibertat».

El tercer premi, de 400 euros, ha estat per a l’eivissenca Yasmina Santos Ordóñez pel seu vídeo  «Aquelarre»,  on un grup de dones a la platja, canvien la corona de princesa per una  armadura lila, empoderant-se per alliberar-se, tot demanant a les companyes i els companys que els ajudin a vèncer el drac, per tal de derribar les torres que pretenen tancar-les.

BENVINGUDES TOTES LES INICITIVES QUE AJUDEN A FOMENTAR LA IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES I SOBRETOT QUE IMPLIQUEN I S’ADRECEN A LES I ELS JOVES.

 

Rècord d’assistència de públic al Camp Nou per un partit de futbol femení

Avui es juga al Camp Nou el partit de quarts de la Champions entre el Barça i el Real Madrid. Les jugadores de la casa, guanyadores de la lliga, han estat rebudes amb un  espectacular mosaic on es pot llegir Més que empoderament, (en anglès). La jornada ha estat qualificada pel club com a històrica.

A part del desig de la victòria del Barça, també s’espera que aquest partit de futbol femení sigui rècord d’assistència de públic.

A nivell de seleccions les xifres de major assistència són: 90.185 en l’EEUU-Xina de l’any 1999 a Rose Bowl, i 80.203 espectadors en l’EEUU-Japó de l’any 2012 a Wembley.

A nivell de clubs: 60.739 espectadors en l’Atlètic-Barça de l’any 2019 al Wanda Metropolitano i 51.211 espectadors  al Tigres-Monterrey de 2018 al BBVA Bancomer.

http://www.elpunt.cat

Efectivament, 91.553 espectadors hi han assitit, esdevenint el rècord que es volia assolir.

El Barça ha guanyat 5 a 2 i es classifica per a les semifinals de la Champions.

Oksana Baulina, periodista russa que ha mort a Kíiv

Dimecres 23 es va saber que la jove periodista russa Oksana Baulina havia mort en un bombardeig a Kíiv mentre enregistrava imatges de la destrucció provocada per les tropes russes en un centre comercial. Segons ha informat a Twitter el periodista Alberto Sicilia, que actualment es troba treballant des del país, podria haver estat assassinada en un atac de “precisió” rus.

El bombardeig que la va matar es va produir en el moment que periodistes i fotògrafs s’havien desplaçat cap al centre comercial, situat al districte de Podilskyi, destruït per l’artilleria russa el dia anterior, per informar sobre l’atac. En el moment de la mort, la periodista, famosa per investigar la corrupció del Kremlin, es trobava en el seu cotxe al pàrquing del centre comercial.

Abans d’anar a cobrir la guerra a Kíiv i Lviv,  l’Oksana havia fet feina com a productora per a la Fundació Anticorrupció, de l’opositor rus Alexei Navalni. Quan aquesta  organització fou catalogada com a extremista, va haver d’abandonar Rússia per a poder continuar informant sobre la corrupció del govern de Putin per a The Insider.

Alberto Sicilia, després de revisar les fotos del cotxe calcinat, i constatar que els voltants del cotxe van quedar intactes i que les  dues portes del costat contrari a la de l’objectiu es van mantenir tancades i fins i tot el parabrises estava intacte, sospita que els russos la tenien ‘localitzada’ i la van matar amb un coet des d’un dron o algun sistema similar. Per tant, creu que va ser un assassinat de precisió.

Putin no vol opositors.

Alice Guy, la primera directora cinematogràfica

Alice Guy (Saint-Mandé, 1873 – Nova Jersey, 1968), directora de cinema francesa. Tot i que sempre s’ha considerat que els Georges Méliès va ser el primer a tot el món a exercir aquest ofici, en realitat ho fou Guy, així com és també la inventora de la ficció cinematogràfica i del cinema narratiu.

Va ser pionera en l’ús dels efectes especials, la ciència-ficció fílmica, els càstings interracials, el llenguatge cinematogràfic (plans, il·luminació, attrezzo, muntatge, caracterització…) i fundadora del que més endavant s’ha considerat la professió de productor executiu.

Va filmar més de mil pel·lícules curtes al llarg de la seva vida, de les qual se’n conserven 350, i fundà diverses productores a França i Estats Units, com Solax Estudis a Flushing, Nova York. Tot i que va lluitar per ser reconeguda internacionalment com a directora, actriu i productora, la història del cinema va esborrar la seva contribució i va atribuir les seves pel·lícules al seu marit, als seus directors de fotografia, a persones anònimes, o bé directament no van ser ni mencionades. Malgrat la marginació que va patir per part dels historiadors pel fet de ser dona, en el context de l’època va ser apreciada i admirada pels professionals del sector.

Guy explorà i conreà tots els gèneres, en un terreny verge, el de la narració cinematogràfica: westerns, comèdies, drames, pel·lícules de ciència-ficció, relat històric, narració fantàstica…

També interessada en qüestions de gènere, sovint feia pel·lícules amb heroïnes femenines actives i aventureres. Va subvertir construccions socials i tabús, escrivint pel·lícules que tractessin les convencions de gènere com una estructura social per després desconstruir-les. Va fer diverses pel·lícules de temàtica lleugerament feminista carregades d’humor, en què explorava la comèdia, com Les Résultats du féminisme (1906), La Femme collante (1906) i Madame a des envies (1907), una pel·lícula que protagonitza ella mateixa fent d’una embarassada que intenta satisfer els seus capritxos robant una piruleta a un nen. A l’any 1912 també va produir In the Year 2000, una nova versió de Les Résultats du féminisme que no es conserva actualment.

El 1913 va escriure Woman’s Place in Photoplay Production, un article on denunciava l’exclusió que tenien les dones dins el mon del cinema, paralel·la a la conversió del cinema en el negoci rendible i mitjà de comunicació massiu per excel·lència que coneixem. I és ben cert que, tot i que va ser una cineasta prolífica, actualment segueix sent una gran desconeguda dins de la història del cinema, cosa que va preocupar la mateixa Alice Guy en els darrers anys, tot veient la seva inexplicable absència del registre històric de la indústria. El rescat de la seva figura històrica no va començar fins fa quinze anys, per això no és difícil trobar-la apartada en els llibres més antics del cinema, tot i que cada vegada més està sent normalitzada com a fundadora del cinema d’acord amb els coneixements històrics a partir, sobretot, de 1995-1999.

Iúlia Zdanovskaia, jove matemàtica ucraïnesa morta per les bombes russes a Khàrviv

Iúlia Zdanovskaia, una matemàtica ucraïnesa de 21 anys que va morir el 8 de març a Khàrkiv durant un atac de l’exèrcit rus, mentre treballava de voluntària. La Societat Matemàtica del Canadà ha compartit a les xarxes la seva història. Iúlia va representar l’any 2017 a Ucraïna a l’Olimpíada Matemàtica Femenina Europa i va guanyar una medalla de plata en la competició. La Societat li ha dedicat a la jove un post a les seves xarxes socials i li han dedicat una publicació que editen, anomenada Crux Mathematicorum.

Zdanovskaia era nascuda a Khàrviv i va refusar la idea de marxar de la ciutat. Actualment, estava estudiant un programa de matemàtica computacional a la Universitat de Kíiv i l’apassionaven les matemàtiques, l’ensenyament i les ciències computacionals, i darrerament s’havia unit a Teach for Ukraine, on feia de mentora i de model per a les noves generacions. L’agrupació de Drets Humans de Khàrkiv va publicar la notícia de la seva mort i va informar també de la mort d’una altra voluntària, Anastasia Yalanska.