A l’Afganistan unes nenes són assassinades a l’escola

En una escola de l’Afganistan han estat assassinades més de 120 nenes i 3 professors. Els autors de l’atac, conservadors radicals,  s’oposen a l’educació de les nenes i les dones. Els crims s’han produï a la província de Tajar, al nord-est. Segons la Policia, els radicals van utilitzar unes pólvores tòxiques per contaminar l’aire a les aules, i desenes d’estudiants van perdre el coneixement. La Direcció Nacional de Seguretat (DNS, l’agència d’intel·ligència afganesa) creu que els talibans estan decidits a provocar el tancament d’escoles. Segons un membre de la Direcció Nacional de Seguretat, Lutfulà Mashal, ells es proposen tancar escoles. En intoxicar les nenes pretenen generar por, intenten aconseguir que les famílies no enviïn les seves filles a l’escola.

Des del 2001, quan va ser enderrocat el règim talibà, les nenes i adolescents han tornat a les aules, especialment a la capital, Kabul. Abans tenien prohibit treballar i rebre educació.

Tot i així, , se segueixen produint atacs contra estudiants, professors i centres educatius, normalment al sud i l’est del país, que són zones més conservadores, on els talibans tenen més suport. ( El Periodico)

 

Dones “a les amèriques”

Al setmanari del diari El Pais d’avui 20 de maig hi ha un reportatge sobre dones que van anar al nou continent. El reportatge es fa ressò del llibre escrit per l’historiador  Juan Francisco Maura de la Universitat de Vermont, publicat recentment per la Universitat de València, Españolas de ultramar en la historia y la literatura.

Ja en el tercer viatge de Colón (1497-1498) s’ha documentat la presència de 30 dones a petició dels reis Isabel i Ferran.  Ja al s. XVI podem parlar, per exemple,  de CATALINA DE ERAUSO, coneguda amb el sobrenom de la Monja Alférez o d’ ISABEL  BERRETO, almiranta de Felip II. N’hi ha d’armadores com BEATRIZ DE LA CUEVA,  innovadores com MARÍA ESCOBAR i empresàries com MENCÍA ORTIZ.  D’altres, ja nascudes a Amèrica i descendents d’espanyols, com sor JUANA   INÉS  DE LA  CRUZ van reivindicar el paper de les dones oprimides.

Segons Carolina Aguado, comissaria de l’exposició del Museu Naval de Madrid No fueron solos, allò que tenen en comú totes aquestes dones és el seu coratge. L’havien de tenir en una societat on la dona era un zero a l’esquerra i on un viatge d’aquestes característiques a un món desconegut era ple de perills (  pirates,  naufragis, malalties, lluites…) Tota una gesta.

Alguna d’aquestes aventures les va narrar la mateixa protagonista en forma de memòries. La “monja alférez” ( a la fotografia) , novícia d’un convent espanyol, explica que va haver de lluitar vestida de soldat. Els seus superiors van tolerar totes les vulneracions a les normes, fins i tot els seus gustos sexuals poc ortodoxos.

Reportatge ELLAS TAMBIEN HICIERON LAS AMÉRICAS ( El País)

Nova novel·la de LIONEL SHRIVER

L’autora de la novel·la Tenemos que hablar de Kevin ( Anagrama) sobre les reflexions de la mare d’un adolescent que ha comès un crim atroç i recentment adapatada al cinema,  amb una actuació magistral de Tilda Swinton, ha publicat també en Anagrama Todo esto para qué, un relat sobre el càncer i l’injust sistema sanitari dels EEUU. La protagonista, Glynis, malalta de càncer, odia la tan estesa creença que el càncer el vencen aquells que s’hi acaren amb valentia.

LIONEL SHIVER va néixer com   Margaret Ann Shriver el 18 de maig de 1957 a Carolina del Nord, filla d’un pastor presbiterià i una mestressa de casa. Però als 15 anys va decidir que un nom masculí amb connotacions ferotges feia més per ella. Es dedica al periodisme i havia publicat 6 novel·les sense gaire èxit abans de la gran repercussió de Tenemos que hablar de Kevin.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

S’HAN PRODUÏT DOS NOUS CASOS DE DONES TROBADES MORTES A LA SEVES LLARS.  JA SÓN 18 LES VÍCTIMES D’ ENGUANY.

LA PRIMERA DE LES DONES MORTES, DE 75 ANYS,  FOU TROBADA A MANZANARES (CIUDAD REAL) EL 4 DE MAIG; L’ALTRA CAS, UNA   DONA  DE 48 ANYS, VA SER TROBADA EL DIA  14 A ESTEPONA (SEVILLA). CAP DE LES DUES HAVIA DENUNCIAT EL SEU AGRESSOR. EN TOTS DOS CASOS ELLS ES VAN SUÏCIDAR.

 

 

Víctima número 16 de violència masclista

A Elx ( Alacant) una dona de 25 anys ha estat morta pel  seu company qui s’ha lliurat a la policia nacional. Segons ha dit la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, el detingut, un home de 58 anys, no tenia antecedents per maltractament i tampoc la víctima havia presentat cap denúncia contra el seu agressor.

Amb aquesta nova mort s’han produït ja 16 casos al conjunt de l’Estat espanyol.

Història política del pantaló.

Així es titula l’assaig de la sociòloga francesa Christine Bard ( publicat en castellà per l’editorial Tusquets) en el qual l’ autora recorre les etapes més significatives de l’ús d’aquesta peça de vestir per part de les dones. Va simbolitzar la masculinitat i el poder. Durant la Revolució francesa va expressar els valors republicans i el nou  ordre  polític. Tot i així, per a les dones l’Antic Règim  i no van accedir a la llibertat i a la igualtat. Se’ls van privar molts drets i també  l’ús dels pantalons. Als anys 20 del segle XX quan se’ls posaven per a la pràctica de l’esport fins a l’actualitat on encara moltes dones han de lluitar per poder-los fer servir a certs llocs de treball . Fins i tot després que les dones aconseguissin la igualtat civil, amplis sectors de la societat no acceptaven que vestissin pantalons. A finals dels seixanta i principis dels  setanta, té lloc la  la revolució  dels texans que es converteixen en la primera peça de vestir mixta. Als EEUU esdevenen un emblema dels moviments revolucionaris als campus universitaris, del rebuig a la guerra de Vietnam, de la lluita dels negres pel fi de la segregació i del feminisme.

El País ( 20 d’abril)

Nous casos de violència contra les dones

En pocs dies s’han produït 3 nous casos, un a Fuerteventura i dos a Sevilla.

Al municipi de Tuineje,  Fuerteventura  una dona de 28 anys d’ edat i nacionalitat alemanya va morir dissabte passat com a conseqüència d’una presumpta   agressió per arma blanca a mans de la seva parella sentimental, un home de 38 anys que ja ha estat detingut, segons han informat fonts de la Guàrdia Civil.

El primer dels casos de Sevilla va tenir lloc el dia 16 d’abril és el d’una dona de 55 anys morta a mans del seu marit de 57 qui es va suïcidar posteriorment. Va ser trobada al pis que compartien pel fill petit de la parella.

A Estepa ( Sevilla) Ana María F.G., de 26 anys ha estat trobada morta aquest dilluns a casa seva   amb ferides d’arma blanca. Pel crim ha estat detingut la parella sentimental de la dona,   M.A.R.P., de 20 anys i veí de la localitat.

Amb aquests són ja 13 els casos de violència de gènere  a Espanya en el que va d’any.

Documental “Mujeres de carretera. Esclavas del vudú”

Marc Faro i Anna Teixidor, periodistes de Figueres, han realitzat el documental MUJERES DE CARRETERA. ESCLAVAS DEL VUDÚ on mostren la vida d’Ivie Okundaye, una noia de 18 . anys d’origen nigerià obligada a prostituir-se que va morir atropellada per un vehicle a La Jonquera el 18 de setembre de 2009. la família d’Ivie és animista i en el fèretre de la noia van dipositar una lot i un ganivet perquè el seu viatge al cel fos més segur. La noia havia arriba a Catalunya un any abans de la seva mort en avió i amb visat de turista ( un cop caducat era una “sense papers”) Primer exercí la prostitució al Parc Bosc de Figueres i més tard a La Jonquera on la prostitució és controlada per màfies de l’Est. Les nigerianes estan controlades i extorsionades a partir del deute que contrauen en emigrar que pot arribar a 50.000 € i el mecanisme de control és quelcom tan eficaç com invisible com el vudú.

El documental sobre Ivie va rebre la beca Agita de creació  de l’Ajuntament de Figueres i fou presentat al Museu de l’Empordà de la mateixa població. El proper dimecres TV3 l’emetrà al programa 30 minuts.

12 abril 2012- La Vanguardia. Ivie, la mujer obligada a prostituirse que murió atropellada en la N-II

 

També a Gaza les dones adúlteres són assassinades “per honor”

K.K fou trobada per la policia en una barraca de la platja propera a Jan Yunis, al sud de la Franja, amb el seu suposat amant. Van ser detinguts i el fet va ser conegut per la família de la noia, universitària de 22 anys,  casada amb el seu cosí i  mare d’una nena d’any i mig. L’oncle de K.K la va obligar a beure herbicida i la va dur inconscient a l’hospital on va dir que s’havia intentat suïcidar. Quan s’estava recuperant va engegar-li un tret a la boca i va morir a l’acte. La família va voler ocultar el veritable culpable d’aquest assassinat per honor i va lliurar a la policia un germà malalt mental, però els metges van identificar el veritable assassí i ara està detingut tot esperant una condemna que, de ben segur,  es limitarà a uns pocs mesos. S’aplica una llei de l’any 36 que es remunta a temps del mandat britànic i que considera que els assassinats per honor no són intencionats.

Tot i que no hi ha acord en les xifres de crims comesos per marits o familiars de dones suposadament adúlteres per “rentar l’honor”, algunes fonts assenyalen que es produeixen uns 20 casos a l’any, xifra similar a la de Jordània i potser una mica menor a la de Líban. Molts casos es camuflen com intents de suïcidi.

El conservadorisme és extremat a Gaza  des de l’arribada del moviment islamista Hamàs : no es veuen dones sense hiyad o al carrer al vespre, fins i tot van acompanyades per algun familiar a les entrevistes de treball i han de banyar-se vestides.

El País (8 d’abril)