L’Audiència de Madrid absol un cap que donava copets a les natges i tocava les seves dues empleades perquè no aprecia propòsit sexual sinó sentimental. Considera que per tal que hi hagi assetjament sexual s’ha de donar una situació greument intimidatòria, hostil o humiliant. Es tracta d’un farmacèutic de Madrid que feia petons a una de les subalternes sense que ella ho volgués o li tocava les cames o els cabells, també abraçava l’altra de les empleades o els escrivia cartes. Finalment les dones el van denunciar i l’home ha estat condemnat a tres mesos i dos dies de presó i indemnitzar-les amb poc més d’11.200 euros. Però el juliol passat l’ Audiència desestimà la condemna i va absoldre el farmacèutic en entendre que no va haver assetjament; en tot cas abusos, un delicte més greu pel qual no havia estat acusat i per tant , pel qual no se’ l podia condemnar. L’advocada Ángela Cerrillos, presidenta de l’ associació de dones juristes Themis, no comparteix la sentència. Creu que sí hi ha base probatòria per a una condemna per assetjament. Les dues empleades van explicar que l’acusat, en negar-se elles a cedir als tocaments i els petons, els va retirar temporalment incentius econòmics que percebien i això es pot considerar un intent de pressió o intimidació. Glenys de Jesús, directora de l ‘Observatori de Gènere i Justícia de Women’s Link, tampoc no comparteix la sentència, que considera “discriminatòria”. A més, hi ha una situació de subordinació, intimidatòria i greument hostil. Ell era el seu cap i feia aquestes proposicions des d’aquesta situació de poder. El País (9 d’octubre)
A Pakistan els talibans tirotegen una noia que defensava el dret a estudiar
Malala Yousafzai, de 14 anys i que viu a la vall del Swat al nordest, ha rebut un tret al cap i està ferida de gravetat. Un home amb barba li ha disparat el tret quan sortia de l’escola a Mingora, la capital de la comarca. Els trets també han ferit altres dues nenes. Tot a causa d’un bloc que la nena escrivia des de 2009, quan en tenia 11. La BBC en urdu va començar a publicar el diari; el bloc reflectia l’horror que havia suposat a la seva comarca el control talibà des de l’any 2007. La nena escrivia sota el pseudònim de Gul Makai. I es queixava que a l’escola no podien portar roba de color, que no podien portar uniforme -com els nois- per tal que no se sabés que estudiaven i havien d’amagar els llibre sota el xador. També va explicar que els talibans van prohibir la música, van imposar la seva llei i van acabar per tancar les escoles de nenes. Tot i que ara la influència talibà és molt menor i les escoles s’han reobert, els extremistes mai no van perdonar les seves crítiques. Malala, que primer volia ser metge i després estudiar dret per dedicar-se a la política, està molt greu segons un comunicat de l’hospital militar de Peshawar; la bala li va entrar per l’orella i va arribar al coll. Els metges aconsellen que sigui tractada fora del país i el Govern està fent gestions per al seu trasllat, potser a Dubai. El País ( 9 d’octubre)
La poligàmia, vigent entre els homes àrabs
Al món àrab, la sharia – llei islàmica que regeix el dret de família – permet l’home casar-se fins amb quatre dones. A Hebró, la ciutat més gran de Cisjordània, els matrimonis polígams són el 10%. Que moltes dones palestines acceptin casar-se amb un home que ja té altres dones o que el seu marit en prengui d’altres només s’explica per les escasses alternatives que una societat ofereix a les dones solteres i divorciades (el divorci és un estigma). Molt poques són del parer que la poligàmia és bona perquè respecta els preceptes islàmics. Per exemple, Um Mohamed Abu Zeinab, venedora de llenceria i maquillatge de 39 anys, va haver de consentir que, després de 13 anys de matrimoni, el seu espòs, advocat, es tornés a casar. El fet implicava que ella i els seus quatre fills havien de deixar la part de dalt del pis per a la nova esposa i traslladar-se al soterrani. Com que no podia divorciar-se per por a la pèrdua de la custòdia dels fills ha hagut de resignar-se. En canvi Saida Bader, directora d’un orfenat a Hebró, veu tot d’avantatges en el fet que el marit sigui polígam. És la segona dona del doctor Maher Bader, parlamentari del moviment islamista Hamàs que té sis fills de la seva primera dona. Amb Saida, que també és la seva cosina, en té de moment altres dos. Ella considera que el seu marit és feliç amb la seva primera esposa i es va casar amb ella per canviar d’ambient, de casa, d’amics. Ell alterna equitativament les nits: una amb una dona i una amb l’altra i per Saida aquest sistema és òptim ja que si una d’elles està malalta l’altra pot satisfer les seves necessitats sexuals!!!.
El jutge de sharia considera que la poligàmia permet resoldre un problema de la seva societat, és preventiva i evita el pecat ja que a Hebrón tenen 37.000 solteres de més de 27 anys. Per a Maysun Qawasmi, periodista de 43 anys i 5 fills, que ha format una llista electoral exclusivament de dones, és una pràctica impossible en les condicions econòmiques actuals en què viuen la majoria dels palestins, que estan sota ocupació militar.
Miles de palestinas se resignan a vivir con polígamos (El País, 7 d’octubre)
Interessant reportatge a “El País”
El reportatge tracta de la voluntat de la Unió Europea d’augmentar el percentatge de dones als consell d’administració de les empreses. Es titula Romper el techo de cristal a golpe de ley (El País 6 d’octubre)
Atès que la via voluntària és del tot insuficient, la Comissió Europea vol imposar un 40% de dones en els consells i les institucions, però troba fortes resistències. Els partidaris de les quotes paritàries només per llei pot trencar-se la baixa representació femenina. Els que no ho són creuen que la quota introdueix una rigidesa excessiva en les decisions de les empreses privades. Els vots d’aquests paísos són suficients per bloquejar la iniciativa.
Viviane Reding, vicepresidenta de la Comissió Europea i titular de Justícia, vol que en 2020 el 40% dels membres dels consells de direcció de les grans companyies europees siguin dones. A principis de 2012 només ho eren el 13,7% i no per falta de preparació; elles són el 60% de llicenciats a Europa. Reding planteja la via de la imposició sota pena de sanció. De moment, la seva proposta ha estat informal —la formal arribarà a la Comissió abans de finals d’any— però ja ha rebut el rebuig de nou països: Gran Bretanya, Holanda, Bulgària, República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria i Malta.
Reding compta amb el favor de la majoria del Parlament Europeu i també els lobbies feministes. Però no ho tindrà fàcil per treure endavant la iniciativa ja que els vots dels països contraris són suficients per a bloquejar-la. Amb tot Reding ha manifestat en una de les seves aparicions aquesta setmana estar preparada per a una “interessant lluita”.
Un càrrec del PP diu: “Les lleis són com les dones, són per violar-les”
Dimarts, en el seu segon dia com a president del Consell de Ciutadania Exterior (òrgan consultiu i assessor que pertany al Ministeri d’Ocupació), José Manuel Castelao va declarar en una reunió de treball a Santiago de Compostela, davant alguns consellers de la comissió que s’havia d’ocupar dels temes d’Educació i Cultura: “Les lleis són com les dones. Són per violar-les”. Els membres de consell presents, entre ells Ana Maria Navarro, representant de Veneçuela, es van quedar bocabadats.
Segons informa la Cadena SER, poc després de les seves paraules Castelao ha presentat la seva dimissió i ha afirmat que lamenta el comentari.
La Voz de Galícia (5 d’octubre)
Una de bona i una de dolenta
Notícies llegides avui a La Vanguardia:
La bona: HAIDA TAJIK és la ministra més jove de Noruega ( 29 anys) i la primera musulmana. Acaba de ser anomenada ministra de Cultura , un fet no gens irrellevant justament un any després que l’ultradretà Anders Breivik matés 77 persones. Haida és nascuda en una petita ciutat de l’oest del país en una família d’immigrants pakistanesos. Va estudiar Periodisme i Dret i des de molt jove és de les Joventuts del Partit Laborista al qual pertanyien la majoria dels morts a l’atemptat de l’any passat. El 2009 va ser elegida diputada i el passat setembre ha estat anomenada ministra, en el marc d’una remodelació del govern, pel primer ministre laborista Jens Stoltenberg, molt desgastat pels atemptats de l’islamòfob Breivik.
La dolenta: Des que el partit islamista Ennahda va fer-se amb el poder a Tunísia i va prometre dur el país a la democràcia, cada vegada hi ha més dones que acusen el Govern i la policia de trepitjar el seus drets i eixamplar la desigualtat entre sexes. Aquest cop la indignació és a causa de la violació d’una noia per tres policies que l’acusen “d’atemptar contra la decència” per la qual cosa s’enfronta a una pena de sis mesos de presó. Com diu Nabila Bakli, una arquitecta i activista durant la revolució, els abusos policials són ” una porta oberta a la barbàries judicial i a la xaria” (llei canònica de l’islam que regula el conjunt d’activitats públiques i privades de tot fidel musulmà) i podria posar fi a la laïcitat del país. “És el preludi d’un crim contra la humanitat”.
Tot i que els policies estan empresonats i a l’espera de judici i que si s’aplica el Codi penal vigent per delictes de violació podien rebre cadena perpètua, les feministes desconfien d’una justícia que permet que els policies converteixin les seves víctimes en acusats. Activistes franceses s’han fet ressò del cas i donen suport a la noia davant la Victòria de Samotràcia del Louvre. Protestan en París en apoyo a tunecina violada por policías.
Conclusions de la tesi de Carles Serra sobre joves d’un institut de Girona
L’estudi es proposa analitzar les relacions interètniques en un institut de secundària de Girona. S’anomena IDENTITAT, RACISME i VIOLÈNCIA. El professor Carles Serra va fer un treball de camp del que se’n diu antropologia presencial. Observà durant un curs a tots els espais de l’institut, el Guillen d’Efak que es troba perifèria de Girona, el comportament dels alumnes.
Una de les conclusions de l’observació és l’extremat masclisme dels i les joves, a més dels comportaments racistes i el rebuig a tot allò que és cultura i sobretot, la cultura en català.
Ikea retira les fotos de dones del seu catàleg d’Aràbia Saudí
Segons informa avui l’edició d’Estocolm del diari gratuït Metro, l’absència de dones a la versió per a Aràbia Saudí obeeix a les estrictes normes del país per a la reproducció de fotografies on es veu massa la pell de les dones. Tot i així, la ministra de Comerç sueca, Ewa Björling, ha declarat que no es pot apartar les dones de la realitat i que les fotografies són “un trist exemple més que el país encara té un llarg camí per recórrer per aconseguir la igualtat de gènere”.
La portaveu d’Ikea Ylva Mangnusson ha sostingut que el grup té “un clar codi de comportament” en el qual la igualtat entre homes i dones és una peça fonamental. La responsable del catàleg a Aràbia Saudí és Inter Ikea, va aclarir. I fins ara els responsables d’aquesta no han fet declaracions sobre els canvis al catàleg.
Notícies – dolentes – diverses
A Kabul ( Afganistan ) Més de 100 dones han protestat pels carrers per la flagel·lació pública d’una noia de 16 anys qui ha estat durament per mantenir relacions il·lícites. La Vanguardia ( 23 de setembre)
Com a Egipte, també a Tunísia, un altre dels països que van viure la seva “primavera”, els salafistes increpen als carrers les dones que no duen vel. Al diari El País d’ahir diumenge veiem una fotografia presa al centre de la capital Tunis dilluns passat. la dona, contesta el jove, potser el vol convèncer que no és retrocedint anys que avançaran. El salafisme pretén un retorn als orígens de la fe de Mahoma.
A Perú, el país viu commocionat la mort d’una jove que va participar en un “reality”. El cadàver de Ruth Thalía Sayas, de 19 anys, va ser trobat dissabte després de la confessió de la seva exparella. Segons la policia, el mòbil és una mescla de gelosia i econòmic, ja que el passat juliol, la noia havia guanyat una certa quantitat de diners per confessar, davant el seu promès, els seus pares i milers d’espectadors, que s’havia dedicat a la prostitució.( El Pais)
Pel que fa a l’Estat Espanyol, en les últimes hores es poden haver produït dos nous casos, presumptament de violència masclista, a Galícia i Saragossa. El cos d’una dona d’entre 20 i 30 anys ha estat trobat a prop de Pontevedra amb cremades i cops (Europa Pres) . D’altra banda agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l ‘Estat han trobat a primera hora de la tarda el cos sense sin vida d’una jove desapareguda aquest cap de setmana a Saragossa i suposadament assassinada per un home que s’ha suïcidat, segons ha confirmat a Europa Press la Policia d’Aragó. (Aragondigital)
A Egipte augmenten les agressions a noies sense vel
Abans de la
Primavera Àrab, l’ús del vel a la televisió pública egípcia era censurat, ara ja podem veure locutores i periodistes que el duen (Fotografia de la periodista Fatma Nabil) i fins i tot hi ha la possibilitat que es faci obligatori. Diu el poder egipci que el fet només normalitza al mitjà allò que és normal al carrer. I als carrers de El Caire i altres ciutats del país cada cop és més freqüent que dones i noies que no duen el vel pateixin agressions sexuals com ara tocaments o insults ( com mostra l’escena de la fotografia del 20 d’agost passat )
Sembla, doncs, que s’hagi substituït l’autoritarisme secular per l’islamista.
Cámara, acción… velo ( El País, 8 de setembre)