Ramika Khabari i el seus raps contra els talibans a l’Afganistan

Aquesta noi de 19 anys declara que a la universitat i als carrers del seu barri ha de cobrir-se per evitar els insults, però a cara descoberta i a ritme de “hip-hop”  canta les reivindicacions de les dones reprimides al seu país. Com per exemple a la seva última cançó  Dohtar afghan (Noia afgana)  Quan ella era una nena els talibans van prohibir la música i la televisió, però quan va arribar a l’adolescència ja no estaven prohibits i a més havia arribat Internet i va ser gràcies a això que Ramika, filla de mestres i afeccionada a la guitarra, va aprendre anglès i va descobrir el rap. Amb les seves cançons voldria canviar el seu país que, precisament avui han anat massivament a les urnes malgrat les amenaces dels talibans. ( El País, 5 d’abril) Per cert, les dones, moltes amb burka, havien de dipositar el seu vot en una urna diferent a la dels homes com veiem a la fotografia.

1396610195_314706_1396610979_noticia_normalRAMIKAimage_content_medium_1708426_20140405135334

Campanya de dones brasileres contra les violacions

Una-internauta-brasilena-cuelg_54405344632_51348736062_224_270El govern del país va publicar un sondeig el 27 de març que contenia, entre d’altres, les dades següents:

El  65,1% dels enquestats es mostren d’acord amb l’afirmació: “Les dones que porten robes que deixen veure el seu cos mereixen ser violades” i el 58% amb aquesta altra: “Si les dones sabessin comportar-se hi hauria menys violacions”. És a dir, per a bona part de la societat brasilera les víctimes tenen la culpa.

Aquestes respostes han indignat moltes dones que, diuen, estan cansades de ser assetjades als transports públics i de sentir comentaris grollers pel carrer. Han dit prou i han inundat la xarxa amb la campanya “No mereixo ser violada”  (#NaoMerecoSerEstuprada). Amb eslògans com ara: “No importa la nostra roba. No és una invitació, no és una petició, no és un permís” o “¡Les minifaldilles no violen, els violadors violen!” i fotografies com les que il·lustren aquest article.

La mateixa  presidenta brasilera, Dilma Rouseff   s’ ha pronunciat sobre els  resultats de l’enquesta i ha afirmat que demostren que “la societat brasilera ha d’avançar molt en el combat contra la violència sobre la dona”.

Allò que més sorprèn d’aquesta enquesta és que de les 3.800 persones que va respondre, el 66% eren dones.

Llegit a La Vanguardia ( 1 d’abril)

El club de les males mares

POST_Party_v2-01És un club virtual que en dos mesos ha fet 2000 sòcies. La creadora és Laura Baena, una supervisora creativa i publicista que se sent això, una mala mare, perquè no pot arribar a tot. L’associació pretén els estereotips de les “superwoman”  i reivindicar les mares de veritat que treballen a casa i a fora i han d’anar corrent a tot arreu en una societat que els exigeix la perfecció. El Club no es vol quedar només com un espai virtual i estan preparant una gran festa pel maig a Madrid.

CLUB DE LAS MALAS MADRES

8 de març: DIA DE LA DONA TREBALLADORA

1394208985_955733_1394209059_noticia_normal FORGES. Enllacem amb els diari El  País on es publiquen articles interessants:

VIAJE AL PAIS DEL ABORTO CLANDESTINO on podem llegir:  Es más fácil recurrir a un aborto clandestino que a uno legal.

LA CULTURA RECLAMA SU DERECHO A DECIDIR Artistas de toda España se unen para protestar, por distintas vías, contra la reforma de la ley del aborto de Gallardón.

LA CONQUISTA DE UN DERECHO  [Mapa de l’avortament de 1980 a 2014)

O MADRE O LOCA. ( Gabriela Cañas) [blog MUJERES]

Petició a la RAE en favor de “La Avellaneda”

200px-FEDERICO_DE_MADRAZO_-Gertrudis_Gómez_de_Avellaneda_(Museo_Lázaro_Galdiano,_1857)Change.or està demanant aquests dies signatures per a una petició dirigida a la RAE  ( Real Academia de la Lengua española) Volen que aquesta nomeni acadèmica honorífica Gertrudis Gómez de Avellaneda ( 1814- 1973) qui fou rebutjada per ser dona.

PODEM LLEGIR A LA PETICIÓ:  La Avellaneda fue la más importante escritora Hispano-Cubana del siglo XIX, la gran romántica. Residió en España casi treinta años, país en el que escribió, publicó y estrenó la mayoría de su obra poética, novelística y teatral. Fue la primera mujer propuesta para la Real Académica Española y fue rechazada por el sólo hecho de SER MUJER. Cien años después lo consiguió CARMEN CONDE. La Avellaneda fue la primera en escribir una novela en contra del esclavismo, “Sab”, veinte años antes de publicarse “La Cabaña del Tío Tom”, madre soltera en el siglo XIX y una luchadora por los derechos de la mujer. Una escritora cuyos méritos: diecinueve obras de teatro estrenadas en España y aclamada por todos los ciudadanos y periodistas de la época, nueve novelas y varios libros de poesía, entre otros libros, fueron un éxito. Sus restos están enterrados en Sevilla, donde ella quiso y dejó dicho en su testamento.

El 23 de marzo de 2014 es el bicentenario de su nacimiento: sería un buen regalo de cumpleaños que se le nombrara Académica a título Póstumo o al menos Académica Honorífica.

A la Unió Europea les dones pateix violència sexista

Un macrosondeig de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea ( Fra en anglès) ha realitzat un estudi que interessa 28 països membres. Els  resultats de 42.000 enquestes a domicili a dones d’entre 18 a 74 anys han posat de manifest dades esgarrifadores: el 33% de les europees més grans de 15 anys han patit violència física, sexual o psicològica en l’últim any ( 62 milions de dones) [a Espanya el 22%] i un terç de les enquestades van patir algun tipus d’abús a la infantesa.

El 78% de les enquestades consideren “molt comú” o “bastant comú” la violència masclista al seu país. Aquesta violència és patida tant als espais físics ( casa i públics) com on line ( 11% de ciberassatjament). Fins i tot les directives pateixen alts índex d’assetjament sexual. Quant als tipus d’agressions inclouen la falta de llibertat econòmica o la violació en el matrimoni. Curiosament, els resultats de l’enquesta indiquen que als països nòrdics les xifres de dones que han patit violència física o sexual quan eren menors de 15 anys són més altes que al sud d’Europa: Finlàndia – 51% / Espanya – 28%.

La consciència tant de les víctimes com de les autoritats enfront les agressions expliquen el contrast entre les xifres de diferents països és evident:   Suècia, exemple d’igualtat, mostra uns índex de violència física i sexual més alts que Holanda (28% enfront 13% ) perquè les sueques denuncien més en saber que l’Estat les protegirà.

L’organisme responsable de l’estudi ha qualificat els fets com una veritable plaga social i una gran violació dels drets humans.

Llegim el reportatge a El Periódico (5 de març)

Destaquem aquest paràgraf : L’existència de la violència quotidiana es reflecteix en la por confessada per les dones. Les noies, especialment les menors de 30 anys, mostren una preocupació superior a ser agredides físicament o sexualment en públic que en l’esfera privada. Les més grans de 50, per contra, temen l’àmbit privat. L’edat, doncs, és un factor determinant. La violència impacta en les seves vides i deixa profundes seqüeles en elles. El 21% de les europees encara temen ser víctimes d’un assalt físic o sexual. «És una resposta racional a una amenaça real», conclou l’informe

Pàgina de l’organisme que ha realitzat l’estudi: (http://fra.europa.eu/en/theme/gender).

 

Aràbia Saudí: mor una alumna en vetar la universitat l’accés de metges homes

Segons el diari Okaz, els fets van succeir dimecres a la Universitat rei Saud de  Riad. Les autoritats van impedir l’entrada al recinte d’una ambulància amb metges malgrat les protestes de les companyes de la noia, la qual havia patit un infart. La Vanguardia, 7 de febrer.

Activistes de Femen protesten davant Rouco per la reforma de l’avortament

Cinc  activistes de Femen,  ensenyant els pits  i cridant ” l’avortament és sagrat” van abordar ahir diumenge a la porta d’una església de Madrid al  president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco Varela.

La protesta de Femen va tenir lloc un dia després que milers de persones es manifestessin contra l’avantprojecte de llei de  protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada.

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón,   impulsor de la reforma, va afirmar  a la convenció nacional del PP  “cap insult el farà abdicar del seu compromís  de complir el programa electoral i regular i  garantir els  drets de les dones i també dels concebuts i no nascuts”.

LA VERITAT ÉS QUE MILERS I MILERS DE DONES ESTAN MOLT ENFADADES AMB GALLARDÓN.

 

Violació múltiple a l’Índia

Un consell tribal viola en grup una noia  de 20 anys com a càstig. La policia ha detingut 13 implicats a l’agressió, que va ser el càstig imposat per haver mantingut relacions amb un home d’una altra localitat.  La jove va ser ingressada a l’hospital en estat crític. Els fets van passar dilluns a la nit al poble de Labhpur, a l’ estat  de Bengala Occidental.

Les violacions en grup són massa freqüents al país i han ocasionat moltes protestes per pat de tota mena d’associacions sobretot d’ençà de la mort d’una estudiant després de ser violada per un grup de nois en un autobús a finals de 2012. Aquesta violació va provocar protestes quasi a diari  i un debat  sense precedents sobre la situació de la dona al subcontinent asiàtic la qual cosa va dur el govern a endurir les lleis contra les agressions sexuals.   Tot i així les dones tenen por, són assaltades contínuament i no denuncien les agressions per por al rebuig social; altres aspectes que juguen a favor dels violadors són la passivitat de la policia i la lentitud de la justícia.

El Periodico (23 de gener 2014)

El naixement i la mort ens iguala?

Segons el  “DailyMail”, una dona de Ladakh,al nord de l’Índia, s’ ha vist  obligada a recórrer a peu 72 quilòmetres per arribar a un hospital per donar a llum el seu segon fill. Va trigar nou dies a temperatures extremes de fins a 35 graus. Després va haver de tornar, també a peu, a casa seva. Durant la travessa, que va realitzar en companyia de membres de la seva família, dormien a coves a la muntanya. 

El fotògraf islandès Tim Vollmer que es va afegir a l’expedició i la va fotografiar, va  afirmar  que “és  simplement  increïble, tan fàcil i la quantitat d’ajuda que aconseguim al món occidental per a donar a llum en comparació al que passa aquí”