Elisa Leonida Zamfirescu, una dona pionera desconeguda

Avui google ens fa conèixer aquesta enginyera i investigadora en l’àmbit de la geologia romanesa.  Elisa Leonida va néixer el 1887 a Galati i va morir el  1973 a Bucarest.  ( Zamfirescu és el cognom del seu marit, químic ) Cap dels laboratoris de l’Institut Geològic de Romania i membre de l’Associació General d’Enginyers de Romania, és considerada com la primera dona enginyera del món. [Tot i altres escrits assenyalen que fou la irlandesa  Alice Jacqueline Perry – qui, en tot cas, no va tenir tanta projecció com la romanesa en el camp de la investigació- la primera en graduar-se com a enginyera quatre anys abans, el 1908; per tant el tema segueix en discussió.] Sens dubte, la seva contribució d’Elisa Leonida Zamfirescu en la investigació de la riquesa dels minerals de Romania,  amb la qual va contribuir al progrés de l’economia romanesa i la divulgació del romanès com a llengua científica, ha estat reconeguda mundialment.  Va introduir noves tècniques d’anàlisi de l’aigua potable i també va participar en els principals estudis de camp sobre la identificació i l’anàlisi de nous recursos com per exemple del petroli esquist, del gas natural, del crom, de la bauxita o del coure. També va ser professora de física i química a l’Escola per a nenes “Pitar Mo?” i a l’Escola d’electricistes i de mecànics a Bucarest

A causa dels prejudicis socials de l’època, Elisa Leonida va ser rebutjada per l‘Escola de Ponts i Camins de Bucarest.  Però va ser persistent i va  ingressar el 1909 en la Real Acadèmia Tècnica de Berlín, Charlottemburg. Malgrat que fou admesa, al moment d’inscriure’s  el degà de l’acadèmia berlinesa va provar de disuadir-la amb el manual de la bona esposa, encara que no tenia marit.  l’important per a la dona eren les tres “K”: Kirche, Kinder, Küche (església, nens, cuina).

Per iniciativa de la Confederació Nacional de les Dones a Romania, el 1997, es va establir “Premi Elisa Leonida Zamfirescu” que és atorgat a dones que han destacat en el camp de la ciència i la tecnologia. També en el Museu de la Tècnica i en el Museu Nacional de Geologia de Bucarest, hi ha panells informatius de la seva biografia i d’altres dones enginyeres.

Fonts: Elisa Leonida Zamfirescu: la pionera que se rebeló contra las tres K ( El Periodico, 10 nov. 2018) i Viquipèdia

Iniciatives per estimular vocacions científiques entre les joves

I també amb la voluntat de visibilitzar el paper de les seves predecessores, la Fundació Dr. Esteve va publicar Doce mujeres en la biomedicina del siglo XX, realitzat per diferents autors coordinats per Roser Gonzàlez-Duarte (catedrática de Genètica de la Universitat de Barcelona) que recopila les aportaciones científiques i  la biografia de dotze investigadores de primer nivell, no només les investigacions per les quals han aconseguit un lloc en la història de la medicina – set van obtenir un Premi Nobel– sinó també els obstacles que van haver de superar.

rita-levi-jove.jpgRita Levi actual Per exemple,  Rita Levi-Montalcini, Premi Nobel de Medicina pel descobriment del factor de creixement nerviós, dona, jueva i investigadora durant la dictadura de Mussolini.

Menor reconeixement va obtenir Rosalind Franklin el paper decisiu de la qual en un dels avenços més trascendents  del segle XX – el descobriment de l’estructura de l’ADN- no va ser recompensat amb el Nobel, atorgat el 1962 a Watson, Crick i Wilkins.

Les altres 10 científiques són: Elizabeth Helen Blackburn – Gerty Theresa Cori – Gertrude Belle Elion – Dorothy Hodgkin – Barbara McClintock – Elizabeth Fondal Neufeld – Christiane Nüsslein-Volhard – Janet Rowley – Helen Brooke Taussig – Rosalyn Yalow

Luisa Fernanda Martínez de Haro, catedràtica de cirurgia

És la PRIMERA CATEDRÀTICA  en cirurgia de la universitat espanyola. El Boletín Oficial del Estado (BOE) va publicar  el 8 de maig de 2017  el nomenament de la professora de la Facultat de Medicina de la Universidad de Murcia (UMU) Luisa Fernanda Martínez de Haro (Albacete, 1956) com a catedràtica en l’àrea de “cirurgia”, esdevenint  la primera del sistema universitari  espanyol.

Fins fa pocs dies el seu nom no figurava a la Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure en català. Justament algú la hi ha incorporada  tot seguint la proposta de la iniciativa #PrimeraDona, que posa al descobert dones punteres i és complementària a  #onsónlesdones que reivindica la presència de dones als mitjans. L’entrada no ha estat traduïda al castellà.

Ada Lovelace Day

Una dona  victoriana tot i el món  patriarcal que l’envoltava va intuir l’essència matemàtica de l’univers i les possibilitats de la computació.

Cal que coneguem aquesta dona exemplar i el seu llegat imprescindible per a  dones en carreres  vinculades a la ciència, la tecnologia i les matemàtiques.

Fou  la primera programadora en la història dels computadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. A les seves notes de treball  va incloure el que ara es considera el primer algorisme.  És per això que se la denomina la primera programadora. Ada Augusta Byron King, comtessa de Lovelace (Londres, 1815 –  1852) era filla d’Anne Isabella Milbanke, i del poeta romàntic  Lord Byron. Ja separada del poeta Byron i per evitar la seva influència, la mare es va ocupar que Ada cresqués  rodejada de coneguts matemàtics; aviat  va  destacar en un context  on  la ciència era domini  dels homes

Per tal de  reivindicar  els aconseguiments de dones en el camp STEM  i inspirar les properes generacions, tots els segons dimarts d’octubre de cada any se celebra  el  Dia Internacional d’ Ada Lovelace.

La idea de commemorar aquest  dia va sorgir el 2009 perquè cal  reduir l’escletxa entre les dones i  les ciències. És el dia dedicat a reconèixer el treball de les dones en la ciència, les matemàtiques i la tecnologia.

Denunciem les lletres de cançons masclistes

El passat  gener  es va fer viral un vídeo en el qual la poeta Alejandra Martínez de Miguel denunciava cançons masclistes. ( Lletres de Maluma… )Fins i tot es va crear  una app per a fer-ho.  ( Recopilació feta per “Colectivas deseantes”)

Fa 30 anys grups de moda que passaven per progres també feien lletres dignes  de denúncia en relació a la qüestió de gènere, però  les feministes no ho tenien gens fàcil per a denunciar-les.

El 1988, Los Ronaldos,  liderats per Coque Malla,  cantaven: “Estás haciendo mal, al no dejarme pasar. Estás haciendo mal, y no sé lo que va a pasar. Tendría que besarte, desnudarte, pegarte; luego violarte, hasta que digas sí”. Tot i que un grup de feministes basques va fer una denúncia pública d’aquesta lletra el grup la va seguir cantant; finalment es va deixar d’emetre per anar  contra la Lley de 2004 contra la Violència de gènere.

I en aquells finals dels 80 Loquillo cantava La mataré;  Hombres G  Sufre mamón, devuélveme a mi chica; Siniestro Total  Hoy voy a asesinarte; o Radio futura Si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared, te voy a dar una paliza por haber escrito mi nombre dentro.

Cal crear una consciència per tal  que aquest  tipus de cançons sigui  inacceptable socialmente. I combatre el masclisme  ocupant espais des de propostes feministes i propositives on són possibles altres tipus de relacions.

L’obra de l’artista silenciada Charlotte Salomon a Barcelona

L’obra de Charlotte Salomon, l’artista jueva que va ser deportada i assassinada als 26 anys al camp de concentració nazi d’Auschwitz,  es pot veure a Barcelona, al Monestir de Pedralbes. L’exposició es titula com la seva gran obra, ‘Vida? O teatre?’, i inclou una àmplia selecció del gran conjunt de guaixos  creats durant el seu exili a França (1940-1942), gràcies als quals va superar emocionalment un trauma familiar ( els suïcidis de la seva mare i la seva  àvia la van conduir a refugiar-se en l’art com a via catàrtica i de salvament).

[ Guaix és una pintura opaca soluble a l’aigua, de diferents colors, que ans al contrari de l’aquarel·la, cobreix el suport, generalment paper, cartó o més rarament pergamí. També es diu guaix d’una obra feta amb aquesta tècnica de pintura]

L’obra pictòrica de Charlotte Salomon  es conserva al Jewish Historical Museum d’Amsterdam. Tenim ara l’oportunitat de conèixer l’art  d’una altra dona oblidada per la història no només a causa de la brevetat de la seva vida, sinó també per  ‘la construcció masculina de la història de l’art’. Un dels eixos de la programació d’exposicions del Monestir de Pedralbes és la   recerca i divulgació d’estudis de gènere i espiritualitat, especialment de ‘dones silenciades’. L’exposició  es completa amb  dos audiovisuals que sintetitzen la seva vida a Berlín (fins el 1938) i a França (1938-1942). També es poden veure uns interactius que aprofundeixen aspectes de la seva obra principal que dóna nom a la mostra. La durada de l’exposició és  del 17 d’octubre  fins al 17 de febrer del 2019.

19 d’octubre – Dia Mundial Contra el Càncer de Mama

Cada any, el 19 d’octubre se celebra el Dia Mundial Contra el Càncer de Mama com a recordatori  del compromís de tota la societat en la lluita contra el càncer de mama (importància del diagnòstic precoç). Aquest tumor és el més freqüent en les dones occidentals. A l’estat espanyol es diagnostiquen cap a  32.825 nous casos  l ‘any (Dades de 2018 )
1 de cada 8 dones tindrà càncer de mama  al llarg de la seva vida. Hi ha motius, però,  per ser optimistes: el percentatge d’e curació no para d’augmentar, el 86% de malaltes sobreviu. I això gràcies a la investigació de nous tractaments .

En  ser una malaltia que afecta gran part  de la població femenina arreu del món,   l’OMS (Organització  Mundial de la Salut) va impulsar aquest dia.

Per a col·laborar amb aquesta data a Barcelona s’organitzen una sèrie  d’actes com ara l’encesa de llums roses a edificis importants de la ciutat com l’Ajuntament…)

 

 

Una espanyola triada la millor metge de família del món

L’organització  mundial de la medicina de família, WONCA (sigles angleses) ha triat Verónica Casado,  que exerceix al centre de salut de Parquesol de  Valladolid  des de fa quasi 30 anys,  la millor metge de família del món.  El premi el recollirà en breu a Seül. Prèviament havia estat distingida  amb els premis europeu i iberoamericà  de l’especialitat.

Ha aprofitat l’interès  mediàtic per a denunciar la situació de precarietat de la medicina espanyola des de l’esclat  de la crisi econòmica ( falten mitjans i falta personal)

El premi, que és un guardó  que reconeix un únic  metge de família pel seu treball, com  proveïdor d’ assistència amb una visió  integral però també  per la seva  forma de prendre decisions i actuar en equip, és la primera vegada que es lliura a una doctora espanyola, després d’haver-lo rebut, parlant de dones, una ugandesa el  2016, una nordamericana el  2013 i  de forma conjunta a dues de Trinitat i  Tobago i  Canadà el 2010.