Alarmants resultats d’un estudi sobre l’alumnat de la Universitat de Girona. Conclou que els joves veuen “normals” moltes situacions d’abusos i assetjament sexual. Constata que la majoria només entén com a violència sexual casos com els de les violacions. En canvi, els comentaris intimidatoris, gestos o els tocaments no els consideren tant greus.
També a la Universitat de Lleida un estudi dona similars resultats: El “Sondeig a l’alumnat de la UdL sobre percepció de la violència de gènere en l’entorn universitari” presenta el resultat de l’enquestat feta a alumnat de 1r i 3r per tal de comprovar si, en el transcurs de l’etapa universitària, poden canviar les seves creences sobre el tema, a més d’identificar el grau de detecció, tolerància i denúncia de possibles casos de violència de gènere i proposar mesures de sensibilització. Els resultats obtinguts confirmen la tolerància per part de l’alumnat de situacions de violència que no són físiques i la falta de conscienciació sobre la violència de gènere.
Els resultats justifiquen el disseny de mesures de sensibilització i prevenció l’entorn universitari.
La pionera catalana de la natació en aigües obertes Montserrat Tresserras Dou (Olot, 1930) ha mort als 88 anys a Olot, on vivia. Fa unes quantes dècades va convertir-se en un dels referents indiscutibles de les aigües obertes a Catalunya i a la península Ibèrica. Alguna de les seves fites no van ser superades fins a 40 anys després per David Meca.
Els seus grans reptes van tenir lloc entre el 1957 i el 1970. Va ser la primera dona del món que va aconseguir nedar el canal de la Mànega dues vegades en sentits oposats. Una altra fita fou ser la primera dona a aconseguir creuar entre Mallorca i Menorca i també va realitzar amb èxit la travessia Concordia-Colón, entre l’Argentina i l’Uruguai.
I tot això sense banyadors de neoprè ni barretes energètiques, només una dona nedant a poc a poc, amb determinació i eficàcia. Tenia una gran resistència i provava reptes que ni els homes es plantejaven.
El seu nom figura a l’International Marathon Swimming Hall of Fame i al Salo de la Fama dels nedadors a gran distància.
Rosa Bonet ( a les fotografies, abans i ara) va ser la primera àrbitre femenina espanyola. L’any 1979 amb 16 anys va voler ser àrbitre de futbol. Va obtenir el carnet l’1 de Setembre de 1980, el núm del llavors Colegio Castellano de Árbitros, després de molts entrebancs pel fet de ser una dona. Però la seva lluita no va acabar aquí ja que després de portar uns quants anys arbitrant partits fins a juvenils (última categoria del futbol base), va voler fer un salt més i saltar al futbol amateur regional. Però una “suposada” normativa espanyola en base als estatuts que marcava la FIFA, impedia les dones arbitrar més enllà del futbol regional. Rosa va contactar amb la UEFA i amb la FIFA per tal de verificar i ratificar o no la suposada normativa, i aquests organismes van assegurar-li que no existia un reglament que ho impedís. El comitè d’àrbitres espanyol, posat en evidència davant l’episodi, va eliminar la normativa a la meitat dels vuitanta i Rosa Bonet va poder estrenar-se com a àrbitre en categories regionals. Actualment retirada, Bonet ha seguit durant molts anys vinculada al món del futbol com a monitora d”àrbitres, entre altres coses.
Ser la primera va significar fer un pas important i desconegut i va contribuir a obrir camí a les altres; tot i això la presència de les dones en l’arbitratge de futbol és mínima i la desigualtat i discriminació que pateixen és encara vigent.
Es tracta en realitat d’una aproximació a 29 dones creadores que han desenvolupat la seva obra al marge dels cànons masculins i un autoretrat on analitza la seva trajectòria vital i literària. El títol té a veure amb el gest que van fer als anys vint, Maruja Mallo ( pintora surrealista gallega, “musa” de la generació del 27), la pintora Margarita Mansoi la poetessa Concha Méndez en treure’s el barret en plena Puerta del Sol de Madrid fent un acte de desobediència i, per tant van desafiar les normes de l’època. Moltes dones han hagut de treure’s el barret i, concretament, les 29 objecte d’estudi de Lindo han aconseguit sobresortir en un món intel·lectual majoritàriament masculí. El llibre és prologat per l’escriptora mexicana, Premi Cervantes de literatura 2913 Elena Poniatowska
Nou dones, a més de les tres anteriors ( Rosa Chacel , Maria Zambrano, María Teresa León, Ernestina de Champourcin, Josefina de la Torre i Marga Gil Röesset) , van participar en l’anomenat “sinsombrerismo”, nom que prové de l’anècdota que van protagonitzar juntament amb Salvador Dalí i Federico García Lorca que, a l’ Espanya finisecular i vuitcentista de principis del segle XX, van decidir posar fi al costum ranci de portar el cap cobert i es van treure el barret enmig de la Puerta del Sol. Reportatge de RTVE: Imprescindibles. Las sin sombrero
Segons el Balanç de Criminalitat del Ministerio del Interior s’han produït 1305 agressions sexuals amb penetració de gener a setembre de 2018; 1violació cada 5 hores. 23% més respecte l’any passat
L’increment d’aquestes agressions fa convenient, com mai, incidir en campanyes de conscienciació.
L’AJUNTAMENT DE BARCELONA ha presentat la campanya:
“SI TU NO VOLS, JO TAMPOC”: “El futur no és masclista”
La política contra la violència masclista de la ciutat s’ha endinsat en l’oci nocturn i ha arribat amb els estands antimasclistes a més de 30.000 joves en tres anys ( estands que trobem en esdeveniments importants de la ciutat com les festes de la Mercè) i ha aconseguit l’adhesió dels grans festivals i sales de concerts al Protocol No Callem.
La campanya s’adreça a persones que ara es troben entre els 12 i els 30 anys i, sobretot, als nois. Ens interpel·la des de la idea positiva de les relacions lliures. Vídeo de la campanya
L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET presentarà el 28 de novembre un protocol que té com a objectiu principal l’eradicació de la violència contra les dones en els espais públics de diversió. Fruit del consens i d’un treball de participació ciutadana, es presenta com una eina útil per prevenir les violències sexistes, fent-les visibles i prenent consciència de la seva gravetat, però també s’entén com un element de denúncia, de cohesió veïnal i de resposta davant de qualsevol tipus d’assetjament sexual o de discriminació per raons de gènere i/o d’identitat i orientació sexual en ambients festius.
Altres actes commemoratius són sessions de teatre-fòrum i monòlegs adreçats als i les alumnes dels instituts de la ciutat i debats, xerrades i les caminades pels barris. Díptic
L’INSTITUT CATALÀ DE LES DONES dedica aquest vídeo adreçat als adolescents que posa èmfasi a la necessitat de desactivar el control que s’exerceix a través de les eines digitals: DESACTIVA EL CONTROL
La campanya de 2018 és: Les dones tenim dret a viure lliures de violències sexuals amb l’etiqueta#LliuresISensePor
EL MINISTERIO DE SANIDAD SERVICIOS SOCIALES E IGUALDAD edita aquest vídeo per eradicar el control i la limitació de la vida digital de les dones: PANTALLAS AMIGAS
PER QUI NO ELS HAGI VIST, ELS VÍDEOS DE LA CAMPANYA
Silvia Díaz Cruz és una química experta en contaminació dels filtres solars. Els seus estudis sobre contaminació han servit perquè Hawaii prohibeixi cremes cosmètiques nocives per al medi ambient. Aquesta investigadora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (del CSIC) fa 15 anys que estudia els filtres solars i el seu impacte ambiental a les aigües de rius, mars, en peixos maduixes, ous d’aus, dofins per tot arreu. Aquests filtres s’han estès tant perquè no només els contenen cremes de protecció solar sinó que la indústria de la cosmètica la higiene els usa a tot tipus d’articles: xampús, pintaungles, laques…
Cada any s’introdueixen als mars entre 6 i 14.000 tones de filtres solars. Anys enrere en un primer intent per prohibir-les, els laboratoris van adduir que els estudis no eren concloents; amb estudis posteriors i els suports de tot el món, han aconseguit la prohibició, segons llei prevista per al 2021. Hawaii és el primer estat dels EEUU que la fa entrar en vigor.
Una altra investigació seva ha demostrat que la placenta de les dones embarassades biacumula i pot transmetre els filtres solars als fetus. Aquests filtres són disruptors endocrins i els desequilibris que ocasionen poden passar factura a les generacions futures.
La indústria cosmètica és reticent a introduir canvis en els components dels productes, però la investigadora insisteix en el caràcter nocius per als ecosistemes d’aquests productes i per això recorda que NO és recomanable l’exposició al sol en hores de major radiació. Perquè PROTEGIR EL MEDI AMBIENT ÉS PROTEGIR-NOS NOSALTRES MATEIXOS.
En una acció que forma part del moviment #YoMeAtrevo, una trentena de dones, la majoria de talles grans, va desfilar en roba interior per la Plaça Botero de la ciutat de Medellín a Colòmbia , on hi ha 23 escultures donades per l ‘artista colombià Fernando Botero. La iniciativa, que va començar en les xarxes socials, busca crear acceptació entre les dones en relació als seus cossos.
La portaveu del projecte, Andrea Piñeros, ha explicat que #YoMeAtrevo va començar com un compte a Instagram on compartien missatges que tenen a veure amb l’autoestima, i va esdevenir la plataforma d’expressió de les dones allunyades del prototipus de bellesa comercial per tornar-se poderoses i segures d’elles mateixes. El seu lema:
“Una autoestima empoderada es el antídoto contra la violencia”
A les tutories hem vist els vídeos proposats per les campanyes de conscienciació i hem parlat de les agressions de diferent tipus de masclisme que viuen al seu dia a dia.
Llegim avui a la premsa que la Conselleria d’Interior vol endurir les sancions per agressió sexual en entorns de lleure públics i privats. La intenció és endurir la llei 11/2009 per convertir algunes sancions que ara es consideren lleus en greus. També es pretén reforçar la formació dels personal encarregat d’espectacles de lleure i assegurar-se que hi hagi punts liles per facilitar la prevenció i ladenúncia. ( La Vanguardia, 24 de novembre)
A pocs dies de la celebració del 25 de novembre i quan ajuntaments, sindicats i tors els organismes fan campanyes per a eradicar aquesta xacra, ens omplen d’estupor aquests titulars de premsa sobre sentències judicials sobre casos de violència masclista:
La sentencia de la Audiencia de Lleida que recuerda a la de La Manada. Condemnen a quatre anys de presó per abús sexual a dos defensats per un advocat de ‘La Manada’. Lasentència de l’Audiència de Lleida ha reobert el debat sobre la línia que separa els delictes d’agressió sexual i abús sexual. El tribunal lleidatà ha condemnat a quatre anys i mig a un oncle i un nebot per delictes d’abús sexual a una dona sense el seu consentiment el 17 d’agost de 2017 a la sortida d’un bar de Vielha. La Fiscalia demanava 15 anys; però segons la sentència, del testimoni de la jove no es pot concloure que les pràctiques sexuals a les que va ser sotmesa “se realizaran venciendo su voluntad mediante una acción violenta o intimidativa, que permitan calificar el atentado a su libertad sexual como delito de agresión”. Si bé la víctima “lloraba y les decía que no (…) no fue capaz de expresar la negativa de manera física”. “En definitiva, la víctima se encontró sin recursos para reaccionar de otro modo, quedando prácticamente paralizada, sin gritar ni resistirse, más allá eso sí, de seguir manifestando su negativa de los actos de que estaba siendo objeto, lo que hizo innecesario el empleo de violencia o intimidación para doblegar su voluntad”. I per això, el delicte es mereix només 4 anys i mig. La sentència descarta el delicte de violació perquè la víctima no va usar la força per a oposar-se
El tribunal de La Manada condena a 10 meses de cárcel a un hombre que intentó asfixiar a su mujer. La Secció Segon de l’Audiència de Navarra, el tribunal que va jutjar La Manada, ha condemnat un home a deu mesos i quinze dies de presó per un delicte de maltractament ocasional a la seva dona i l’ha absolt d’un delicte d’ homicidi en grau de temptativa. Segons la sentència, l’acusat ( que era a punt d’asfixiar la dona ) “de modo consciente y voluntario”, “dejó de apretar el cuello a la víctima poniendo fin a la situación de peligro para su vida”. El fiscal demanava 8 anys y sis mesos de presó i l’acusació particular deu anys per homicidi en grau de temptativa, el tribunal condemna l ‘acusat a deu mesos i 15 dies de presó com a responsable d’un delicte de maltractament ocasional, amb els agreujants d’ haver ocorregut el fet en presència de menors, amb utiliztació d’ arma blanca i en el domicili comú, així com la circumstància atenuant simple transitòria de trastorno mental.
Alarmants resultats d’un estudi sobre l’alumnat de la Universitat de Girona. Conclou que els joves veuen “normals” moltes situacions d’abusos i assetjament sexual. Constata que la majoria només entén com a violència sexual casos com els de les violacions. En canvi, els comentaris intimidatoris, gestos o els tocaments no els consideren tant greus.
