Fita històrica: rècord d’espectadors en un partit de la lliga femenina

El partit de la 24a jornada de la Lliga Iberdrola ( entre els equips Atlètic de Madrid i Barça, primer i segon  de la classificació) ha esdevingut  històric en fer el ple de públic el Wanda Metropolitano, és a dir  60.739 espectadors, rècord d’assistència.   Supera de molt el ple aconseguit al partir entre  l’Athletic Club i l’Atlètic de Madrid a San Mamés amb 48.121 espectadors.

Aquest era un partit decisiu  per a la resolució  del campionat, sobretot  per a les blaugranes,  a sis punts del seu rival a set  partits per a la finalització de la Lliga. La sort,  o les millors jugades,  han estat de part de les jugadores del Barça que s’han situat a només 3 punts i, per tant, ho tenen tot obert.

El rècord absolut  d’assistència va ser a la final de la Copa del Món  de 1999 entre Estats Units i  Japó  en el Rose Bowl de Pasadena (90.195 persones) i el segon  la final dels  Jocs Olímpics de Londres el 2012 amb 80.203  espectadors van assistir a la final entre  Estats Units i  Japó  en què les primeres es van fer amb l’or.

 

Anna Maria Martínez Sagi, pionera directiva del Barça i molt més

Aquesta nit TV3 emet un documental que recupera la memòria d’Anna Maria Martínez Sagi, la primera dona que va formar part de la junta directiva del FC Barcelona.

Resultat d'imatges de Anna Maria Martínez SagiLa Sagi (Barcelona, 1907-Santpedor, el Bages, 2000) fou una poeta, sindicalista, periodista, feminista, atleta,  republicana i lesbiana ( va tenir una relació amorosa amb l’escriptora Elisabeth Mulder – Barcelona, 1904 / 1987 – però la mare de la Sagi s’hi va interposar)

Com a periodista es va significar, juntament amb Josefina Carabias, durant  de la república.  Són especialment interessants els seus reportatges sobre el sufragi femení. També es pot destacar la seva tasca com a reportera en la Columna Durruti ( milicians anarquistes).

Com a poeta el seu estil s’acosta al d’algunes poetes de l’Amèrica Llatina com ara Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni o Gabriela Mistral. Va ser considerada hereva de Rosalía de Castro

Era una gran afeccionada a l’esport i practicava llançament de javelina, tennis i esquí. El 1934  va entrar a la directiva del FC Barcelona amb tan sols 27 anys de la mà del president afiliat a ERC i director del diari esportiu La Rambla, assassinat posteriorment pels franquistes,  Josep Sunyol. I va esdevenir  la primera dona a aconseguir una posició d’importància en el futbol estatal, una fita que no es repetiria fins més de 70 anys després. Al Barça va mirar de crear una secció femenina, per tal  de poder millorar la situació de les dones a través de l’esport, especialment de les treballadores, molt castigades per l’ambient insà de les fàbriques. Va dimitir al cap d’un any, incompresa per un ambient masculí que no entenia la seva militància feminista.

Acabada la Guerra civil (1936-39), va marxar a França, on va participar en la Resistència i, més endavant, cap a la dècada de 1950, a EUA, on va impartir classes de francès a la Universitat d’Illinois. Va tornar a Catalunya l’any 1975, un cop mort el dictador Franco.  Va morir en una residència d’ancians, vella i oblidada. Actualment un carrer al barri del Guinardó a Barcelona du el seu nom i  ara serà coneguda pel gran públic gràcies al documental.

Resultat d'imatges de la Sagi, TV3“La Sagi, una pionera del Barça” és una coproducció de Televisió de Catalunya, el FC Barcelona i Minoria Absoluta.L’actriu Anna Sahun es converteix en l’altra Anna, l’Anna Maria Martínez Sagi.

També el llibre de Juan Manuel de Prada Las esquinas del aire busseja en la vida d’aquesta dona singular.

Parlem de VOX i el seu antifeminisme

No hem volgut des d’aquest espai fer ressò de les postures antifeminisme del partit ultradretà, però no ens podem estar de posar de manifest fins a quin punt arriben a ser perillosos i perniciosos.

Vox Baleares va difondre divendres, en plena celebració   del Dia de la Dona, una sèrie de twits que denunciaven  que al municipi  mallorquí de  Son Servera dues menors i una jove havien rebut una pallissa per negar-se a posar-se un llaç morat durant  la mobilització  feminista. Molts mitjans locals i nacionals se’n van fer ressò. Els mateixos dirigents  de la formació ultra ho van valorar a les seves xarxes:

A esto lleva el adoctrinamiento en las aulas: Unas feminazis enloquecidas han dado una paliza a tres niñas por no tragarse sus malditas imposiciones. ¡Ya basta de perturbar las cabezas de nuestros adolescentes con doctrinas totalitarias! Santiago Abascal 

Brutal agresión que demuestra el radicalismo de los grupos feministas respaldados por los gobiernos de izquierda, tal como veníamos denunciando. Exigimos la condena de Francina Armengol, quien debería pedir disculpas por apoyar semejante movimiento totalitario, sectario y violento. Jorge Campos ( líder del partit d’extrema dreta a  Balears)

També  Xavier Pericay, líder de Ciudadanos a Balears, va mostrar la seva  solidaritat amb  les noies suposadament  agredides: Mi más firme condena de esta agresión contra la libertad y la convivencia“, va dir a twitter sense comprovar la veracitat de la denúncia.

No obstant, tot era fals. Segons ha descobert la Guardia Civil, una militant  del partit ultra a la localitat mallorquina es va inventar  els fets aportant un comunicat d’accident mèdic  de la seva filla del febrer passat. Agents de la Guardia Civil van contactar amb diversos centres d’atenció sanitària de la zona i no constava cap ingrés  que es  correspongués amb els  fets denunciats per Vox. Tampoc  a Son Espases en  tenien notícia  de les noies suposadament  agredides.

La constatació  que tot va ser un muntatge va quedar clara en no poder aportar la denunciant cap altre document que un  comunicat mèdic d’atenció de la seva filla corresponent al mes de febrer.

La premsa local s’ha fet ressò de la bola ( fake news), però la pregunta és:

S’APRESSARÀ EL PARTIT ULTRADRETÀ A DESMENTIR  EL QUE TAN ALEGREMENT VAN CONTRIBUIR A DIVULGAR?  I UNA ALTRA: ES RETRACTARAN DE LES SEVES ACUSACIONS D’ADOCTRINAMENT I DE TOTALITARISME?

Informació extreta de  Diario de Ibiza  i Diario de Mallorca ( 9/3/2019)

 

Marta Pessarrodona, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2019

Resultat d'imatges de marta pessarrodona premi d'honorLa poetessa, assagista i traductora MARTA PESSARRODONA ( Terrassa, 1940) ha estat distingida amb el PREMI D’HONOR DE LES LLETRES CATALANES, guardó  atorgat per ÒMNIUM CULTURAL  que celebra enguany la seva 51a edició. El premi destaca “les persones que per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”.

Amb Pessarrodona, des de l’any 1969 tan sols 6 dones han rebut el premi:

Mercè Rodoreda ( 1980)

Teresà Pàmies (2001)

Montserrat Abelló ( 2008)

Maria Antònia Oliver ( 2016)

Isabel-Clara Simó ( 2017)

( Sembla que últimament es vol compensar aquesta manca de paritat)

DES D’AQUÍ, UN RECONEIXEMENT A TOTES ELLES.

Escalfant motors: preparem el 8 de març 2019 a l’institut

S’acosta el 8 de març i algunes parets de  l’institut ja són guarnides amb treballs  relacionats amb aquesta data. Volem dedicar la setmana  a les dones i que els i les nostres alumnes    s’ impliquin en l’objectiu de fer una societat totalment igualitària en tots els àmbits.

 

 

 

 

 

 

 

 

LA BRECHA DE SUEÑOS és un vídeo molt il·lustratiu protagonitzat per unes nenes ben petites; parla  de tot allò  amb què volem acabar.

La història de l’atleta KATHRINE SWITZER és un exemple de lluita que ens ha de servir d’estímul. [Cliqueu per a veure un vídeo]

#SomDones

Des d’avui i fins diumenge vinent, 10 de març, sota el lema #SomDones les graelles de TV3 i Catalunya Ràdio s’omplen de programes especials i continguts diversos al voltant d’aquesta temàtica. A TV3 avui dimarts dediquen un Sense Ficció a les dones, el documental és dirigit per Laia Mestre i Mireia Pigrau,  De què es queixen les dones?   I es queixen de la bretxa salarial,  les dificultats de conciliació familiar, la problemàtica de la maternitat  de dones esportistes d’elit, la tirania dels cànons de bellesa, l’excessiu preu de productes exclusius per a elles, la por a patir agressions masclistes, le sentències injustes per crims contra les dones, la poca presència de dones en llocs de responsabilitat, el sostre de vidre a la feina, l’assetjament a la feina ( per exemple les actrius), l’escassa representació  d’artistes dones als museus o als llibres  de text, la invisibilitat de les dones als llibres de text, la pressió social dels rols de gènere, el desequilibri entre homes i dones en espais d’opinió al mitjans … I en definitiva es queixen d’haver de lluitar per tot això en ple segle XXI. Tot seguit,  al plató hi haurà el col·loqui   I ara què?, dirigit i presentat per Laura Rosel.

Divendres 8 de març, el Dia Internacional de les Dones TV3 estrenarà La dona del segle,  una pel·lícula dirigida per Sílvia Quer, amb guió de Margarita Melgar, sobre l’eclosió del feminisme.

Diumenge 10 de març, el 30 minuts estrena el reportatge de Mariona Bassa i Txus Navarro El sexe ignorat.

El 33 estrenarà aquesta setmana les sèries documentals Les dones de la ruta de la seda i L’ascensió de la dona i recuperarà les produccions Som dones i Free: Hadijatou contra l’estat.

Números que fan pensar

Llegim al Magazin de La Vanguardia de diumenge 3 de març el reportatge Los números de la brecha  Posa de manifest que si bé les consciències es mouen, la realitat es resisteix al canvi:

  • El 53% de jutges i magistrats a Espanya són dones, però només el 27% ocupen llocs d’alta responsabilitat. No hi ha CAP dona al Tribunal Suprem i només 2 dones al Tribunal Constitucional. Les mateixes que a l’any 2001.
  • 77% del sou d’un home és el salari d’una dona que fa el mateix treball. Des del mes de novembre fins a fi d’any una dona treballa  gratis. Així doncs, el desequilibri de salaris segueix sent un fet.
  • El 60% dels estudiants que obtenen un grau universitari són dones. Elles aproven un 84% dels crèdits, ells un 74%.
  • La presència de dones a la universitat presenta aquesta piràmide: 54% d’estudiants, 41% professores, 21% catedràtiques, 14% rectores
  • 11% és el percentatge de dones a les diferents acadèmies espanyoles ( de la Llengua, Belles Arts, Ciències Exactes, Ciències Morals, Farmàcia, Història, Enginyeria i Veterinària )
  • 1.200.000 són les denúncies de violència masclista entre 2009 i 2017, 166.620 de les quals aquest últim any.  Només el 0,0001% van resultar falses.
  • 12,7% és el percentatge de dones a les forces armades segons el Ministerio de Defensa, una xifra pràcticament estable des de fa una dècada. Ja fa 30 anys que s’hi van incorporar.
  • 1,3 és el nombre de fills per dona en edat fèrtil ( el recomanable per al relleu generacional és de 2,1) Les ajudes a la maternitat majorment es destinen a les famílies nombroses ( només un 9,6% del total)

Homenatge de Change.org a les dones lluitadores amb motiu del 8 de març

La primera gran campanya de Change.org a tot el món  va ser liderada per una dona  sud-africana, Ndumie el 2011; la seva  petició reclamava mesures per  acabar amb les anomenades  “violacions correctives”, un mètode usat a Sud-Àfrica per  “curar” les dones lesbianes. Va rebre la signatura de  170.3400 ciutadans de tot el món i  gràcies a la campanya actualment les coses han canviat al país. 

Change.org és una plataforma en què cada dia milions de persones de tot el món signen peticions i es mobilitzen per canviar el món. Les dones segueixen sent les que més es mobilitzen  i les que més campanyes inicien i guanyen, senyal que hi ha molts aspectes en els quals se segueixen sentint discriminades.

Com a homenatge  a aquestes milions de dones lluitadores, Change ha treballat  en un mural gegant  exposat  al centre de Madrid (n. 35 de Gran Vía),  protagonitzat per María, Silvia, Paloma i Rafaela, quatre dones que estan lluitant per causes tan importants com  la igualtat laboral entre homes i dones, l’atenció  sanitària dels que més ho necessiten, la protecció de les víctimes de violència de gènere i els drets de centenars de milers de treballadores de la llar. Es tracta d’una peça d’street art  de 25 metres d’ample per 5 d’alçada en un espai cedit per la Fundación Montemadrid que llença  un missatge social a l’entorn del proper 8M. Els retrats de les 4 dones han estat realitzats per l’artista madrileny  ‘Spok‘ (Félix Reboto). La inauguració  del mural va comptar amb dues de les activistes  homenatjades, Paloma Pastor i Rafaela Pimentel, juntament amb l’artista i el director de   Change.org a España, José Antonio Ritoré.


Dos llibres de ficció amb la mirada posada en una nova i no tòxica masculinitat

Dos homes joves, blancs i heterosexuals signen llibres  que aborden amb ironia i humor el tema de la masculinitat en el moment actual: Iván Repila (Bilbao, 1978) la novel·la El aliado (Seix Barral) i Víctor Parkas (Sant Boi de Llobregat, 1990)   la col·lecció de relats Game Boy (Caballo de Troya).

El aliado planteja  una pregunta: pot un home ser realment feminista? I no pot fer altra cosa que assumir que per a ser-ho cal combatre el masclisme que “els ve de sèrie”. L’argument de la novel·la és el següent: un home s’enamora  d’una important  activista del moviment  feminista i replanteja la seva  percepció de la realitat des d’una perspectiva de gènere.

El joveníssim Víctor Parkas, té una mirada una mica menys autoculpabilitzadora, ja que considera que  “La gent de la meva generació tenim una motxilla menys pesant respecte al tema”.  Afirma: “Crec que ser feminista és com ser bon pare. Pots ser-ho però un mal dia tenir un atac cabró i cridar-li als teus fills. Ser feminista és saber que hi ha un sistema de privilegis de què m’estic beneficiant i que si no me’n vaig desprenent a poc a poc, estic generant opressions a un nivell més alt. L’important és la certesa que mai serem prou feministes perquè el feminisme no és un cinturó negre de karate”.