Greta Thunberg, una noia lluitadora que vol un futur millor

Greta Thunberg és la nena sueca que amb  només 15 anys s’ha convertit en un símbol de l’activisme contra l’escalfament global. Des de fa setmanes cada divendres fa vaga d’escola per protestar davant del Parlament suec,  i el seu colpidor discurs a la cimera sobre el canvi climàtic COP24 de Katowice per protestar davant les poques mesures que s’estan adoptant per combatre’l ha esdevingut viral. Greta, qui no  va tenir cap contemplació, va retreure als polítics que estiguessin de braços plegats mentre la contaminació no parava de créixer.

TV3 https://www.ccma.cat/el-temps/el-missatge-colpidor-de-la-jove-activista-greta-thunberg-a-cimera-sobre-canvi-climatic-cop24-de-katowice/noticia/2893034/

Actes d’homenatge a Laura Luelmo arreu d’Espanya

Laura Luelmo, la professora de plàstica de Zamora que havia començat una substitució feia pocs dies,  va ser assassinada a  El Campillo, Huelva. El seu  assassí  confés diu que s’hi va encaterinar. La va retenir durant unes hores a casa seva a  i després de consumar l’agressió,  li va donar una pallissa mortal. Només tenia 26 anys, i una llarga vida plena d’il·lusions per endavant.

Arreu d’Espanya se  succeeixen sentides mostres de rebuig. A Huelva, els actes de condemna de l’assassinat de la professora Laura Luelmo són continus. Una marxa multitudinària ha cobert  a peu la distància entre  l’institut de Nerva, on donava classes, i el lloc en el qual es va trobar el seu  cadàver. També hi ha hagut marxes a Madrid, Barcelona, Vitoria, Donostia, Zamora, Ceuta,  Logroño i Osca.

A Barcelona centenars de persones han recordat la Laura  en una carrera popular. Els assistents han reivindicat el dret de les dones a córrer lliures i sense por  a possibles agressions masclistes.

A les xarxes socials feia un temps ella havia publicat aquest comentari que ha esdevingut premonitori: “Te enseñan a no ir sola por sitios oscuros en vez de enseñar a los monstruos a no serlo. Ese es el problema”

 

Google dedica el seu doodle d’avui a Teresa Carreño

María Teresa Gertrudis de Jesús Carreño García fou  una pianista, cantant i compositora veneçolana. Ha estat  denominada per molts experts com  la pianista més prolífica d’Amèrica Llatina durant els segles XIX i XX, i una de les pianistes i  compositores més importants del món considerant el fet inusual  que una dona de la seva època es  dediqués a aquesta professió. Va néixer a Caracas el  1853 i va morir a  Nova York el 1917 un 22 de desembre.

En els seus més  de 50 anys de carrera professional  a més de pianista,  cantant i compositora va ser empresària artística ,  consellera i  mestra de generacions d’artistes del seu temps. Entre les més de  75 obres que li devem destaquen l’‘Himne a Bolívar’, ‘Saludo a Caracas’, el vals ‘A Teresita’, dedicat a una de les seves filles i el ‘Cuarteto para cuerdas en si bemol’.

Gertrude Bell, arqueòloga i exploradora

GERTRUDE MARGARET LOWTHIAN BELL (Anglaterra, 1868 – Iraq, 1926) fou una arqueòloga i exploradora especialitzada en el període bizantí i islàmic. Va viatjar pel Pròxim Orient per estudiar jaciments inèdits.

Filla d’un industrial del ferro, va estudiar història moderna a la Universitat d’Oxford. Va viatjar a Iran i es va enamorar del desert; fruit d’aquesta experiència va escriure Safar Nameh: Persian Pictures, publicat el 1894. Posteriorment va tornar a Orient Mitjà: va fer una estada a Jerusalem, va visitar Petra, Palmira i Baalbek, on va començar a interessar-se per l’arqueologia. El 1905 va iniciar una expedició cap a Konya (Turquia), amb l’objectiu d’estudiar les esglésies bizantines d’Anatòlia. L’expedició que la va fer més famosa fou la iniciada, el 16 de desembre de 1913,  a  Damasc fins  a l’oasi d’Hayil travessant l’àrid desert de Nafud, un indret assolat per les guerres tribals. Després d’aquesta,  fou condecorada amb la medalla d’or de la Royal Geographical Society, i es guanyà un nom entre els exploradors de l’època (Sir William Ramsay, David Hogarth i el seu jove ajudant T. E. Lawrence entre altres)

Va tenir un paper important en la creació de l’estat de l’Iraq gràcies a la seva diplomàcia i al coneixement de les cultures orientals. Va crear el Museu Arqueològic de l’Iraq (actualment Museu Nacional de l’Iraq) om va ser trobada morta el 1926 per sobredosi de somnífers, poc després de la seva inauguració.

Tot i aquestes proeses, curiosament va fundar i presidir la secció nord de la Lliga Nacional de Dones Antisufragistes a les quals considerava unes desvergonyides extremistes. Curiosa aquesta contradicció entre acció i pensament.

 

 

Notícies diverses

  • Dades de casos de violència masclista a Catalunya. Segons dades facilitades aquest dilluns per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els jutjats de violència contra la dona registren 6.690 casos a Catalunya el tercer trimestre de l’any.  La comparativa de denúncies rebudes directament als jutjats catalans durant el tercer trimestre del 2018 en relació amb el mateix termini del 2017 estableix que hi ha hagut una disminució del 0,9%, de 5.871 a 5.816. // A 30 de novembre hi ha hagut 6 dones assassinades.

    Polèmic cartell d’una dona nua com a promoció de la Copa del Món d’esquí del 28 i 29 de desembre a l’estació  austríaca de Semmering. El pòster ha estat  dissenyat per l ‘artista Christian Ludwig Attersee de 78 anys qui afirmat que la imatge  busca posar de manifest  “el poder, la independència i la confiança que tenen les dones en elles  mateixes”. La imatge  ha generat molta controvèrsia a les xarxes socials que en general es pregunten que té a veure amb el rendiment de les esportistes.

  • Article a l’ARA ( 17 /12/18) Iniciatives que redueixen la bretxa de gènere laboral.  Les dones representem gairebé la meitat de la població mundial (49,6%) però les condicions laborals de dones i homes són poc igualitàries. L’informe Tendències d’ocupació femenina 2018 de l’Organització Internacional del Treball confirma la necessitat que s’adoptin polítiques dirigides a les dones per revertir “la tendència que persisteix, en la desigualtat salarial i en l’accés a la feina o altres formes de discriminació”. L’informe Perspectives d’ocupació de 2018 de l’OCDE també constata que existeix bretxa salarial: a nivell mundial la mitjana d’ingressos de les dones és un 39% inferior a la dels  homes.
  • Alguns exemples d’empreses que  impulsen propostes per superar la discriminació laboral femenina: Renfe ha signat un conveni amb Instituto de la Mujer per a augmentar la representació femenina (tan sols el 13% dels treballadors de la companyia són dones) que inclou formació sobre igualtat per als treballadors; programa de beques -un milió d’euros anuals – perquè les dones es formin com a  maquinistes; beques perquè estudiants de disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) facin les pràctiques a la companyia, i inclusió de clàusules que afavoreixin la igualtat amb les empreses que els prestin serveis. També l’empresa Holaluz, neix amb voluntat de conciliar treball i família:   horari 100% flexible, nursery per a les mares i els pares de l’empresa i casalets les setmanes que la canalla no té escola i els adults treballen.

I què en sabem de dones bomberes?

La inspectora Cecília Egea es jubila després de 36 anys de servei. Arquitecta de formació i bombera de vocació, va ser de les primeres dones a  accedir al cos i la primera a  assolir la màxima categoria jeràrquica. Ella és la primera dona bombera que es jubila.

Desitgem que ben aviat  un fet  com aquest  no sigui notícia. Voldria dir que formaria part de la normalitat que una dona arribes al màxim nivell de l’ estructura jeràrquica del cos.

El 2010 només un de cada cent bombers catalans és una dona.   2.429 bombers i només   27 bomberes.  La Generalitat volia trencar aquest desequilibri i fomentar l’entrada de dones al cos. El Departament d’Interior va elaborar el documental “Bomberes”, per tal de despertar la vocació per a aquesta professió entre les dones. L’objectiu era aconseguir que la presència femenina a les proves d’accés al cos de Bombers s’incrementés en  un 30%.

Les primeres dones bomberes van ser voluntàries, els anys 1980, mentre que les dues primeres funcionàries ho van ser el 1998. Irene Casas, que ha entrat al cos de Bombers als 29 anys i és l’única dona bombera del seu parc actual, el de Santa Coloma de Farners, a la Selva, afirma que, malgrat que hi ha “alguns bombers de la vella escola que encara no porten bé treballar amb bomberes”, mai se li ha “posat en dubte” cap habilitat pel fet de ser dona. Tot i així, afegeix, s’ha de continuar fent “pedagogia de la igualtat”, sobretot, en aquest tipus de feines. Lamenta que, de petites, a les nenes no se les motivi per fer de bomberes, tal com sí que passa amb els nens. I quan això succeeix, sovint se les orienta a l’atenció a les víctimes o a les cures. Això fa que, per a moltes dones, ser membre del cos de Bombers no sigui una opció. Ella va  estudiar dret i va fer un màster en criminologia i execució penal; però la seva vocació era ser bombera i ho ha aconseguit després de participar com a auxiliar d’ofici en la seva primera campanya forestal i superar superar unes oposicions.

Aquesta  professió encara viu del tòpic?

Informació de Twitter Bomberscat Ser dona en un món d’homes: tres generacions planten cara al masclisme (article de Nació digital, 7/3/2018)

Taula periòdica de les científiques

Amb motiu que les Nacions Unides van proclamar el 2019 Any  Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics en commemorar-se el 150è aniversari  de la publicació de Mendeléyev, Teresa Valdés- Solís, científica i divulgadora, ha difós  al seu twiter la de les científiques, confeccionada per ella.

Al seu blog NAUKAS trobarem la relació de científiques que hi apareixen i informació sobre elles ( extreta del blog  Mujeres con ciencia). Les inicials dels seus noms i cognoms es corresponen als diferents elements.

Ag: Maria Agnessi, matemàtica

Al: Frances H. Arnold, enginyera química i Premi  Nobel de Química 2018

An: Mary Anning, paleontòloga

Ap: Virginia Apgar, metge

Av: Ángeles Alvariño, oceanògrafa

Ay: Hertha Ayrton, enginyera i inventora

B: Linda Buck, metge i Premi  Nobel de Fisiologia o Medicina 2004

Ba: Florence Bascom, geòloga

Bb: Katharine Burr Blodgett, química

Bd: Lina Badimon, fisiòloga, especialista en investigació  cardiovascular, premi  Rei Jaume I d’Investigació  Clínica 2014

Be: Jocelyn Bell Burnell, astrofísica

Bl: Alice Ball, química farmacèutica

Bc: María Blasco, bioquímica, Premi  Rei Jaume I d’Investigació  Bàsica 2007

Bn: Dorotea Barnés i les químiques espanyoles de l’ edat de plata

Br: Elizabeth Blackburn, bioquímica i Premi  Nobel de Fisiologia o Medicina en 2009

Bs: Laura Bassi, matemàtica i física

Bt: Patricia Bath, oftalmòloga

Bu: Marietta Blau, física

Bw: Elizabeth Blackwell, metge

By: Pilar Bayer, matemàtica

C: Emilie du Châtelet, matemàtica

Ca: Rachel Carson, biòloga i  ambientalista

Cb: Pilar Carbonero, enginyera agrònoma

Ch: Emmanuelle Charpentier, bioquímica i Premi  Princesa d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica 2015

Ck: Barbara McClintock, biòloga

Cl: M. Antonia Canals, matemàtica

Cn: Annie Jump Cannon, astrònoma

Co: Gerty Cori, bioquímica i  Premi  Nobel de Fisiologia o Medicina en 1947

Cr: Josephine Cochrane, inventora

Cs: M. Andrea Casamayor, matemàtica

Ct: M. Assumpció Català, astrònoma

Cu: Marie Curie, física i  matemàtica

Cv: Josefina Castellví, oceanògrafa

Cw: Dorothy Crowfoot Hodgkin, química i  Premi  Nobel de Química 1964

Do: Jennifer Doudna, bioquímica i Premi  Princesa d’Astúries d’Investigació  Científica i  Tècnica 2015

Dr: Mildred Dresselhaus, física

El: Gertrude B. Elion, química farmacèutica i Premi  Nobel de Fisiologia o Medicina  1988

F: Fátima de Madrid, astrònoma

Fe: Antonia Ferrín, astrònoma

Fl: Williamina Fleming  i  les astrònomes de Harvard

Fr: Rosalind Franklin, química-física

Fu: Gertrudis de la Fuente, química

Fy: Joan Feynman, física i astrofísica

Gd: Jane Goodall, Dian Fossey & Biruté Galdikas, primatòlogues

Ge: Sophie Germain, matemàtica

Gp: Maria Goeppert-Mayer, física i Premi  Nobel de Física 1963

Gr: Carol Greider, bioquímica i Premi  Nobel de Fisiologia o Medicina  2009

Gv: Evelyn Boyd Granville, matemàtica

H: Hipatia de Alejandría, matemàtica i astrònoma

Ha: Margaret Hamilton, enginyera de software

Hg: Hildegarda de Bingen, metge

Ho: Grace Hopper, informàtica

Hr: Caroline Herschel, astrònoma

Jc: Irène Joliot Curie, física i química, Premi  Nobel de Química 1935

Jh: Katherine Johnson, matemàtica

Jk: Shirley Ann Jackson, física

Ju: Manuela Juárez, química

K: Stephanie Kwolek, química i inventora

Kl: Frances Oldham Kelsey, farmacòloga

Ko: Sofia Kovalevskaya, matemàtica

La: Hedy Lamarr, inventora

Lh: Inge Lehman, sismòloga

Lk: Mary Leakey, paleontòloga

Lm: Rita Levi Montalcini, neuròloga i  Premi Nobel de Fisiologia o Medicina  1986

Ln: Kathleen Lonsdale, química

Lo: Ada Lovelace, matemàtica

Lp: Nicole-Reine de Lepaute, matemàtica i  astrònoma

Lv: Henrietta Swan Leavitt, astrònoma

Ma: María Martinón Torres, paleontòloga

Mh: Wangari Maathai, biòloga i defensora del medioambient

Mb: Felisa Martín Bravo, física

Me: Marie Meurdrac & Jane Marcet, químiques i divulgadores

Mg: Lynn Margulis, biòloga

Mi: Maria Mitchell, astrònoma

Mn: Rosa M. Menéndez, química

Mo: Gabriela Morreale, química dedicada a l’endocrinologia, Premi  Rei Jaume I d’Investigació  Clínica 1998

Mr: Susana Marcos, física, Premi  Rei Jaume I de Noves Tecnologies 2017

Ms: May Britt Moser, neurocientífica i Premi  Nobel de Fisiologia o Medicina 2014

Mt: Lise Meitner, física

Mz: Maryam Mirzajani, matemàtica

Nd: Ida Noddack, química

Ng: Florence Nightingale, infermera

Ni: Ángela Nieto, biòloga i  neurocientífica, Premi  Rei  Jaume I d’Investigació Bàsica 2009

No: Emmy Noether, matemàtica

Nu: Christiane Nüsslein-Volhard, biòloga i Premi  Nobel de Fisiologia o Medicina 1995

Pc: Agnes Pockels, química

Pe: Margarite Perey, física

Py: Cecilia Payne-Gaposchkin, astrònoma

Pz: Marie Anne Paulze, química

Rc: Ellen Richards, química

Rd: Teresa Rodrigo, física

Rm: Nancy G. Roman, astrònoma

Rr: Ángela Ruiz Robles, inventora

Ru: Vera Rubin, astrònoma

Sc: Bodil Schmidt Nielsen, fisiòloga

Si: Alicia Sintes, física

Sl: Margarita Salas, bioquímica, Premi  Rei  Jaume I d’Investigació  Bàsica 1994

Sm: Mary Sommerville, matemàtica

Sn: Françoise Barré-Sinoussi, viròloga i  Premi  Nobel de Fisiologia o Medicina 2008

Sr: Donna Strickland, física i  Premi  Nobel de Física 2018

St: Marie Stopes, paleobotànica

Sv: Nettie Stevens, genetista

Sy: Maria Sybilla Merian, botànica i  entomòloga

T: Trótula de Salerno, metge

Th: Marie Tharp i Sylvia Earle, oceanògrafes

Ti: Beatrice Tinsley, astrònoma

Tk: Mária Telkes, física i  enginyera

Vr: María Vallet Regí, química farmacèutica, Premi  Rei Jaume I d’Investigació  Bàsica 2018

W: Chien Shiung Wu (i II), física

Wk: Maria Winkelmann, astrònoma

WoMaría Wonenburger, matemàtica

Wt: Linda Watkins, bioquímica i  Premi  Príncep  d’Astúries d’Investigació  Científica

Y: Tu Youyou, química farmacèutica i Premi  Nobel de Medicina 2015

Yn: Ada Yonath, química i Premi  Nobel de Química 2009

Yw: Rosalyn Yalow, biofísica i  Premi  Nobel de Medicina o Fisiologia 1977

Yz: Josefa Yzuel, física

Z: Wang Zhenyi, astrònoma

Zn: Isabel Zendal, infermera

Hi ha uns cotxes per a homes i uns altres per a dones?

La Vanguardia publicava diumenge l’anunci del nou Audi A1 Sportback amb aquest titular: “Més elegant, musculós i masculí”. L’il·lustren  amb la foto d’un cotxe groc llampant. I entrant en la lletra petita,  podem llegir que la gamma Audi l’A1, un urbà prèmium de línies arredonides i amables, va entrar al mercat el   2010 , però “Res no queda d’aquell disseny dolç i discret (que va agradar especialment entre les conductores) en la segona generació del model”.

És a dir, hi ha cotxes d’homes i cotxes de dones, o més ben dit, hi ha formes de cotxes – amables, elegants, arredonides , dolces, discretes  – apropiades per a les dones i d’altres – musculosos, aguerrits,  agressius, masculins – que són per a homes.  I més: “El nou Audi A1 Sportback transforma radicalment la seva aparença i es converteix en un subcompacte més masculí, aguerrit i agressiu”.  Com si les dones  no poguessin tenir una conducció “aguerrida i agressiva”!  En tot  cas, crec  que ningú hauria de fer gala d’aquest tipus de conducció.

Amb aquests  missatges no fem cap pas endavant!!!!!

Maria Cambrils Sendra, escriptora i feminista socialista valenciana

Filla d’una família catòlica de Pego on va morir el 1939 als 61 anys,  des de la dècada de 1910 va ser companya de José Alarcón Herrero, un antic líder anarquista, i ja membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) com ella, de formació autodidacta, va arribar a formar part de l’elit intel·lectual obrera en la seva faceta d’articulista i conferenciant. Entre 1924 i 1933 va escriure centenars d’articles en la premsa obrera, principalment en El Socialista, dirigit per Pablo Iglesias.

Els temes dels seus escrits giraven al voltant de la situació de les dones i de la necessitat de l’acció feminista, també dins del seu partit, als militants del qual recriminava sovint no ser suficientment actius en la lluita per l’alliberament de les seves companyes. El 1925 va publicar a València el llibre Feminismo socialista, prologat per Clara Campoamor, text fonamental en l’evolució del feminisme d’esquerre.

L’autora ha estat una perfecta desconeguda fins ara, no és fins molt recentment que s’ha tingut coneixement d’aquest aspectes de la seva biografia i d’una única foto que se’n conserva, fins al punt que es va arribar a pensar que Maria Cambrils era, en realitat, el pseudònim d’un home.

Grace Hopper, pionera en ciències de la computació

Grace Hopper, nascuda a Nova York el 9 de desembre de 1906,  va ser la primera programadora que va utilitzar el Mark I. Fou  també la inventora del concepte de compilador d’un llenguatge de programació. Ha passat a la història de la informàtica, però, com la inventora del llenguatge de programació COBOL, un llenguatge d’alt nivell de compilació, especialment pensat per facilitar el desenvolupament de programes d’ordinador per gent sense coneixements específics d’informàtica.

Al llarg de la seva vida va ser guardonada amb diversos premis, entre ells més de 40 doctorats Honoris causa.

Va ser militar amb grau d’almirall  i va morir l’1 de gener de 1992.