Shirley Chisholm, una pionera en el món de la política en lluita contra els prejudicis racials i de sexe

He vist la pel·lícula SHIRLEY que m’ha fet conèixer una dona fascinant. Shirley Chisholm, nascuda a Brooklyn el 1924 , va ser una educadora, escriptora i política que el 1968 va ser la primera dona negra elegida al Congrés dels Estats Units en representació del 12è districte electoral de Nova York ( només eren 11 dones i només 9 negres) Va ser reelegida fins a sis cops i va ostentar el càrrec fins a 1983. El 1972 va ser la primera dona i la primera afroamericana a concórrer a les primàries a la presidència dels Estats Units pel Partit Demòcrata dels Estats Units, juntament amb la hawaiana Patsy Mink.

En el seu acte de presentació va dir: “No soc la candidata dels negres estadounidencs, tot i que soc negra i estic  orgullosa de ser-ho. No soc la candidata del moviment de dones d’aquest país, tot i que soc dona i estic  igualment orgullosa de ser-ho. Soc la candidata del poble dels Estats Units”. Va  centrar la  seva candidatura en els drets de les dones, la fi de la guerra de Vietnam i a donar veu als sectors més desfavorits  de la societat. En haver-se reduït l’edat de vot dels 21 als 18 anys, va fer  mítings  a diverses universitats  del país per tal d’apropar-se als més joves.

Va tenir  dificultats  per aconseguir el suport d’alguns dels grups als que havia dedicat la seva campanya, com les dones blanques i els homes negres. Sí va rebre suport en general de les dones negres, aunque también hubo excepciones i del Partit  Pantera Negra, que formalment li va oferir suport l’abril de 1972 gràcies a la seva jove protegida, l’actual congressista Barbara Lee.

Després de mesos de campanya, Shirley va aconseguir només 28 delegats demòcrates. Malgrat això, quan la victòria de George McGovern estava quasi segura, el candidat Hubert Humphrey es va  retirar i va donar els seus delegatss negres a Chisholm, qui va arribar a la Convenció Nacional Demòcrata celebrada a Miami amb  152 delegats a favor i va quedar  en quart lloc.

Passades  les primàries demòcrates, Shirley va seguir al continuó Congrés fins al 1983 i durant  set legislatures es va centrar en la millora de la vida de les dones i els col·lectius més vulnerables i va fundar el Caucus de Dones i el Caucus Negre.

Va dedicar la resta de la seva vida a donar  conferències polítiques i va morir l’1 de gener de 2005 als  80 anys.

Deixa un comentari