La crisi econòmica que patim amplia l’escletxa salarial entre homes i dones. Article a La Vanguardia (5 de març)
Amb motiu de la celebració demà 8 de març del dia de la Dona treballadora s’han dut a terme estudis que analitzen l’eficàcia de les polítiques d’igualtat. Els seus resultats, encara que coneguts, no deixen de ser alarmants. Segons elrealitzat per Icsa-Esade, es posa de manifest la gran diferència salarial entre homes i dones en moltes empreses privades a Espanya. Fins i tot les directives cobren un 17% menys que els directius ( diferència que ha crecut en cinc punts respecte el 2007 ) per exemple, una directiva de recursos humans cobra 14.000€ menys que un home. No cal dir que moltes menys dones que homes arriben a llocs de responsabilitat; entre els directors generals només hi ha una dona per cada 9 homes. Un any abans la presència femenina arribava al 13% .
A nivell d’Europa, la Comissió Europea ha posat en marxa una campanya per reduir les diferències salarials entre homes i dones. Les autoritats europees volen fer conscients dels avantatges que pot suposar acabar amb aquesta desigualtat: des de l’impuls de la competitivitat fins a la contribució del desenvolupament econòmic.
Tenint present que actualment moltes dones realitzen els mateixos estudis que els homes ( en alguns camps universitaris hi ha més dones que homes i elles assoleixen més èxit acadèmic) les dificultats a les quals han de fer front les dones per assolir càrrecs per als quals estan ben preparades, fan més evident que es desaprofiten molts talents i molts recursos.
I per últim, està tenint lloc aquests dies la 54ena sessió de la comissió de l’ONU sobre l’Estatus Jurídic i Social de la dona. La seu de Nova York ha estat invaïda per centenars de dones de tot el món. Les conclusions a les quals arriben és que s’ha avançat, s’ha millorat, però encara queda molta feina a fer.

Llegeixo últimament als diaris articles que es fan ressò dels canvis que experimenta la vida familiar a causa de la crisi. Segons un estudi d’Adecco basat en l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’any 2009 més de 100.000 mestresses de casa van decidir-se a buscar una activitat laboral remunerada mentre que 42.000 homes van optar per abandonar el mercat laboral i dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques. L’informe, fet públic l’1 de març, posa de manifest l’augment d’un 14% dels homes que treballen nomes a la llar ( de 297.000 el 2008 a 339.000) En el cas de les dones ha disminuït el percentatge de les que treballen fora de casa ( de 4.295.000 el 2008 a 4.093.000 ). Tot i això, la taxa d’activitat femenina segueix augmentant fins a situar-se en el 51.7%. Concretament, es constata l’augment de demanda de treball de dones més grans de 40 anys que, en general, necessiten ingressos a causa de l’atur dels marits; la majoria, però, no té gaire formació i, sobretot els manca experiència. Paral·lelament, les dificulats per trobar feina han decidit moltes joves a seguir estudiant. S’ha incrementat en 80.000 dones respecte l’any 2008 ( 71.000 de les quals tenen entre 16 i 24 anys, la qual cosa suposa un 7,2% i encara ha augmentat més el percentatge entre les que tenen de 25 a 39 anys que arriba al 10,9% )


La periodista Mar Galtés i l’executiva Esther Casademont han escrit un llibre que posa en qüestió el mite de la conciliació laboral,
A l’entorn de dos milions d’habitants del país han votat el successor del president Óscar Arias. La que es perfilava com guanyadora, 
Dimecres 20 de gener fou presentat a la llibreria “Pròleg” (Sant Pere més alt, 46) el llibre de la doctora Carme Valls-Llobet a càrrec de la mateixa autora i de Montse Cervera, activista feminista de Ca La Dona, Mujeres, salud y poder (Cátedra) que mostra la invisibilitat de les dones, considerades inferiors i controlades per la medicina tradicional. Han estat invisibles i ignorades perquè fins fa poc elles no apareixien en les investigacions mèdiques. Els mals “propis” de les dones eren considerats menors. I sobretot, tots els problemes associats a la menstruació han estat obviats.
Notícia llegida al diari 
Helene Hegemann
Elizabeth Jane Cochran ( 1864 – 1922) és el nom d’una pionera del periodisme d’investigació nordmericana que va usar el pseudònim de 

