Novetat editorial en femení

el-timo-de La periodista Mar Galtés i l’executiva Esther Casademont han escrit un llibre que posa en qüestió el mite de la conciliació laboral, El timo de la superwoman (Editorial Planeta) . L’obra recull el testimoni de nombroses dones treballadores de tots els àmbits (des de les més conegudes Rosa Clarà o Sita Mur fins d’altres menys visibles pèro que ocupen càrrecs en entitats financeres i multinacionals). Amb ell volen posar de manifest la situació real de la dona en el treball. Aquestes són algunes de les dades objectives:

43% de dones actives (contrasta amb el 30% ofert per  Instituto de la Mujer el 1982), 8% de directives  (tot i que des de 2004 el nombre de dones en els consells directius ha augmentat un 6% segueixen sent minoria), 22% de diferència salarial (de mitjana les dones cobren a prop de 200 euros menys que els homes pel mateix treball)

Per què les dones tenen tan difícil accedir a alts càrrecs? per què elles han de portar sempre el pes de la casa, la cura dels nens i dels grans? Qui els imposa aquest sostre de vidre?

Si cliqueu a l’enllaç podeu accedir a la sinopsi del llibre  i a un forum d’opinió.

Laura Chinchilla, nova presidenta de Costa Rica

laura_chinchillaA l’entorn de dos milions d’habitants del país han votat el successor del president Óscar Arias. La que es perfilava com guanyadora, Laura Chinchilla de l’oficialista Partido Liberación Nacional ha resultat vencedora tot esdevenint la primera dona que arriba a la presidència. Segons dades del Tribunal Supremo Electoral (TSE), amb  el 90,35% de les meses electorals escrutades, Chinchilla obtenia el 46,75% dels vots, seguida per Ottón Solís (centre-esquerra, 25,17%) i Otto Guevara (dreta, 20,82%) Un dels punts clau de la sucessora d’Arias ha estat la lluita contra la criminalitat.    Chinchilla ha promès  també continuar amb  les polítiques aperturistes de l’anterior president, orientades a les empreses i al lliure comerç.

Les dones, marginades i ignorades en temes de salut

Carmen Valls01.jpgcarme-vallsDimecres 20 de gener fou presentat  a la llibreria “Pròleg” (Sant Pere més alt, 46)  el llibre de la doctora Carme Valls-Llobet  a càrrec de la mateixa autora  i de Montse Cervera, activista feminista de Ca La Dona, Mujeres, salud y poder (Cátedra) que mostra la invisibilitat de les dones, considerades inferiors i controlades per la medicina tradicional. Han estat invisibles  i ignorades perquè fins fa poc elles no apareixien en les investigacions mèdiques. Els mals  “propis” de les dones eren considerats menors. I sobretot, tots els problemes associats a la menstruació han estat obviats.
Tradicionalment s’ha tendit a abusar dels psicofàrmacs a les dones (per exemple, sedants per al cansament), sense analitzar les raons últimes dels seus malestars. A Catalunya, el 82% del psicofàrmacs que s’administren a dones.

La doctora crida l’atenció sobre la necessitat d’actuar ja des de la facultat,  oferint una docència amb perpectiva de gènere i millorar l’atenció primària fent ús d’un protocol d’exploració dels pacients tenint en compte el seu sexe.

Bloc de l’autora

Tota la bibliografia de la doctora Valls-Llobet sobre salut i dones

El “Foro Europeo de Mujeres” denuncia la falta de presència femenina en els alts càrrecs de les empreses

bibiana_aido_rodeada_participantes_foro_europeo_mujeresNotícia llegida al diari El País (8/2/2010)

Només tres països dels 27  Estats membres de la Unió Europea tenen més del 40% de parlamentàries.

La setmana passada va tenir lloc a Cadis una trobada on van participar governs, associacions, polítics i experts amb la finalitat de fer balanç del camí recorregut des de la IV Conferència Mundial sobre les dones convocada per Nacions Unides a Pekín el 1995. Fa 15 anys es van dissenyar leds línies d’actuació per a la igualtat real entre els dos sexes.  Actualment, algunes dades són encara poc satisfactòries: les dones només ocupen l’11% dels consells d’administració de les empreses europees ( el 8,5% en el cas d’Espanya) La desigualtat s’inicia ja als nivells inferiors. Tres de cada 10 europees treballen a temps parcial, elles pateixen més atur i reben menors ingressos que els homes (el 17% menys ) tot i que la formació d’ambdós sexes és comparable.

Un cop més, es demana un nou esforç per aconseguir una societat paritària.

Una novel·lista de 17 anys entusiasma la crítica i el públic alemanys

axolotlhelene-hegemann-ost-540x304Helene Hegemann, menor d’edat fins al 19 de febrer no només ha publicat la seva primera novel·la, Ajolote, Roadkill, també va estrenar un drama teatral i una ràdoinovel·la el 2008 i va dirigir un migmetratge de 40 minuts el 2009. Tota l’ obra d’aquesta artista precoç han estat molt benvingudes per la crítica.

Un “ajolote” és una salamandra mexicana que no pot créixer per un defecte genètic, però pot regenerar els seus òrgans. Darrera d’aquest amfibi s’amaga Mifti, la protagonista, una berlinesa de 16 anys que viu amb les seves germanastres des de la mort de la mare a causa del alcoholisme. La novel·la ha estat considerada “la gran obra de la generació zero”

Haurem de seguir de prop aquesta jove promesa.

Nelly Bly, precursora del periodisme d’investigació

nellie_blysegellElizabeth Jane Cochran ( 1864 – 1922) és el nom d’una pionera del periodisme d’investigació nordmericana que va usar el pseudònim de Nelly Bly. Va entrar a treballar en un diari local amb 16 anys. En mostrar-se indignda per un article sexista va enviar una carat al director qui la va contractar per a la secció de Societat. Amb 23 anys es va internar en un psiquiàtric per denunciar les condicions de vida dels pacients. El 1889 va fer-li una entrevista a Juli Verne, autor de La volta al món en 80 dies, tot superant el rècord de Phileas Fogg i fer la volta al món en 72 dies.

Va fer un reportatge sobre la convenció a favor del sufragi femení l’any 1913 i el seguiment de la Primera guerra mundial des del front oriental europeu.

Edicions Buck acaba de publicar dos llibres que recullen aquests treballs: Diez días en un manicomio i La vuelta al mundo en 72 días. També hi ha el projecte de fer una pel·licula.

Es va fer molt popular i es van editar postals i jocs de taula amb Nelly com a protagonista.

Pàgina en anglès

joc-de-taulanbcities2nelfogg2

Una polèmica rebaixa de condemna a un maltractador

tribunal_supremo_madridComentari de la notícia llegida al diari El País El Supremo baja la pena al hombre que dejó tetrapléjica a su esposa

Un home amb ordre d’allunyament va entrar de matinada a la casa que havia compartit  amb la dona a la qual havia maltractat. L’agressió la va deixar tetraplègica, però el Tribunal Suprem ha rebaixat la pena de 21 a 16 anys perquè entén que no ha quedat provada l’alevosia, agreujant que sí havia apreciat l’Audiència de Madrid i que converteix l’homicidi en assassinat (en l’assassinat incorre la voluntat de matar,  cosa que implica un càstig més gran al culpable). Aquesta sentència, el ponent de la qual és el magistrat Luciano varela, no es pot recórrer. Alguns juristes l’han qüestionada. Per exemple, a l’anàlisi que en fa al diari El País ( 2 febrer 2010) Un caso claro de alevosía Manuel Cancio Melià, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Madrid, el considera un cas clar d’alevosia perquè, argumenta, encara que la víctima no estigués dormint, l’agressor la va atacar estant ella desprevinguda al seu llit ( per tal que hi hagi alevosia l’agressor s’ha d’aprofitar d’una situació d’especial debilitat de la víctima ) Aquest especialista acaba el seu escrit amb la frase següent:

El derecho penal no es el instrumento principal para terminar con la violencia machista. Pero sí distingue entre asesinato y homicidio.

Últimes dones vestides de “pagesa” a Eivissa

pagesapagesa-2Maquetaci?n 1

A Eivissa s’ha presentat un llibre sobre les últimes pageses que encara vesteixen de manera tradicional. es tracta de dones ja molt grans i, amb elles, desapareixerà tota una tradició, Dones de pagesa: Els treballs i els dies. El seu autor és Vicent Marí Tur “Botja”.

Es tracta de la recopilació  del testimonis de 67 dones,  en un llibre  il·lustrat amb  fotografies de totes elles. La més jove  té  73 anys i la més grans, 103, encara que  altres quatre centenàries incloses en el volum han mort ja. Segons el conseller Marià Torres és la primera vegada  que s’ ofereix  una història de l’ illa «explicada per les seves dones. És el testimoni d’ una cultura i una forma de vida que s’ extingeix i que Marí Tur ha rescatat per a la posteritat.»

A la pregunta que Vicent Marí Tur  formulava a les dones de per què encara vesteixen de “pagesa”, les dues respostes més enginyoses han estat: «Perquè mai no passa de moda» i «perquè, tant si aprimes com si engreixes, sempre queda bé».

Crònica de la presentació del Diario de Ibiza (30 gener 2010) i Galeria de fotos

En aquesta pàgina de l’ajuntament del poble de Santa Eulàlia es descriuen tots els components dels vestit tradicionals eivissencs com la gonella, vestit més antic per a les dones , probablement data del segle XVIII. És de llana tenyida i es compon d’una falda, un gipó  de llana tenyida, amb mànigues de setí brodades, amb embotonada de plata i cintes de colors; davantal, mantó daurat i “cambuix” (cumbaix?), mocador de puntes que s’ajusta a la cua. Se sol portar un capell de feltre negre d’ala ampla.

Amb els  vestits es calçaven unes espardenyes de pita treballades a mà. Els color que més destacaven en els homes són el vermell i el blanc. Les dones posaven molta més fantasia en el colorit de les seues robes.
També cal esmentar  les joies, “s’emprendada”, conjunt de joies d’or, plata i corall, el valor artístic i històric del qual és més elevat que l’econòmic.
I no podríem acabar sense mencionar la importància que tenen el ball, la música i els vestits dins de la nostra cultura i com a part molt rellevant de la nostra identitat.

Soledad Puértolas ingressa a la “Real Academia Española”

v6recuerdos_de_otra_personav5queda_la_nochevla_vida_ocultaL’escriptora Soledad Puértolas ha estat triada per ocupar la cadira “g” de la institució. Encara cal destacar l’esdeveniment pel fet que les dones són en minoria a l’Acadèmia (només 5 d’un total de 44) El director, Víctor García de la Concha, ha assegurat que Soledad Puértolas ( Saragossa, 1947) ha estat triada “pels seus mèrits “. La mateixa escriptora havia afirmat recentment que el selecte club, creat el 1713, “mai no podia regir-se per quotes (paritàries) perquè no seria coherent”. L’escriptora Ana Maria Matute hi va entar el 1996, la historiadora Carmen Iglesias el 2001 i un any més tard la científica Margarita Salas. Per últim el 2008 hi havia entrat l filòloga Inés Fernández Ordóñez.

Algun dels membres de la institució com l’escriptor Luís Mateo Díez, un dels que havien proposat la nova acadèmica, ha assenyalat que és important que segueixin entrant dones a l’Acadèmia. No oblidem que temps enrera no s’hi admetien dones i escriptores com Emilia Pardo Bazán que van aspirar a formar-hi part van ser refusades amb un “no hay plazas para señoras”.

Soledad Púértolas ha escrit més de trenta obres, es va iniciar a la literatura l’any 1979 amb El bandido doblemente armado i va guanyar el premi Planeta deu anys més tard amb Queda la noche. Una de les seves obres més celebrades és l’assaig La vida oculta ( Premi Anagrama 1993) És considerada una de les veus més destacades de la narrativa espanyola actual. L’ autora ha declarat que el seu discurs tindrà com a tema els personatges secundaris i que confia que ben aviat deixi de ser notícia que una dona entri a l’Acadèmia .

HAITÍ: El terratrèmol fa la vida de le dones més dura

illaimagen3mujer_haitianaSegons la infermera noruega de “Metges sense Fronteres” Veronica Gran, des del terratrèmol moltes dones embarassades han patit infeccions d’orina, pressió molt alta o anèmia, fins i tot contraccions, sense acostar-se a l’hospital del barri Cité Soleil de Port-au-Prince (on ella treballa). Quan arriben el nen ja és mort, algunes moren al part desagnades. A la maternitat del centre Ginecològic Isaie Jeanty & Leon Audain, el metge resident de 3r any Bordes Edouard certifica que les dones han estat apartades per atendre casos que es consideren prioritaris. I si és difícil el camí a l’hospital per a les embarassades, les violades ja no cal que hi vagin. El gerent del centre ginecològic esmentat, Paul Henock, assegura que des del terratrèmol han anat a l’hospital algunes dones per ser examinades després d’haver estat violades, però han hagut de remetre-les a d’altres centres perquè no les podien atendre.

Un estudi del Banc Interamericà de Desenvolupament publicat a Haití el 2006, indicava que un terç de les dones del país havien sofert violència física o sexual i la meitat eren menors de 18 anys. Tots aquests abusos són ocultats. La monja colombiana Rocío Pérez, que té 67 anys i en fa 44 que és al país treballant al col·legi de salesians del districte de Carrefour, afirma que les dones del país fan de pare i mare. Elles porten els nens a l’escola i s’ocupen de les cases perquè els homes pobres són molt negligents.

El País (25 de gener de 2010)