ESPAI DE COEDUCACIÓ

La crisi econòmica que patim amplia l’escletxa salarial entre homes i dones. Article a La Vanguardia (5 de març)

Amb motiu de la celebració demà 8 de març del dia de la Dona treballadora s’han dut a terme estudis que analitzen l’eficàcia de les polítiques d’igualtat. Els seus resultats, encara que coneguts,  no deixen de ser alarmants. Segons elrealitzat per Icsa-Esade, es posa de manifest la gran diferència salarial entre homes i dones en moltes empreses privades a Espanya. Fins i tot les directives cobren un 17% menys que els directius ( diferència que ha crecut en cinc punts respecte el 2007 ) per exemple, una directiva de recursos humans cobra 14.000€ menys que un home. No cal dir que moltes menys dones que homes arriben a llocs de responsabilitat; entre els directors generals només hi ha una dona per cada 9 homes. Un any abans la presència femenina arribava al 13% .

A nivell d’Europa, la Comissió Europea ha posat en marxa una campanya per reduir les diferències salarials entre homes i dones. Les autoritats europees volen fer conscients dels avantatges que pot suposar acabar amb aquesta desigualtat: des de l’impuls de la competitivitat fins a la contribució del desenvolupament econòmic.

Tenint present que actualment moltes dones realitzen els mateixos estudis que els homes ( en alguns camps universitaris hi ha més dones que homes i elles assoleixen més èxit acadèmic) les dificultats a les quals han de fer front les dones per assolir càrrecs per als quals estan ben preparades,  fan més evident que es desaprofiten molts talents i molts recursos.

I per últim, està tenint lloc aquests dies la 54ena sessió de la comissió de l’ONU sobre l’Estatus Jurídic  i Social de la dona. La seu de Nova York ha estat invaïda per centenars de dones de tot el món. Les conclusions a les quals arriben és que  s’ha avançat,  s’ha millorat, però encara queda molta feina a fer.

Llegeixo últimament als diaris  articles que es fan ressò dels canvis que experimenta la vida familiar a causa de la crisi. Segons un estudi d’Adecco basat en l’Enquesta de Població Activa (EPA), l’any 2009 més de 100.000 mestresses de casa van decidir-se a buscar una activitat laboral remunerada mentre que 42.000 homes van optar per abandonar el mercat laboral i dedicar-se exclusivament a les tasques domèstiques. L’informe, fet públic l’1 de març,  posa de manifest l’augment d’un 14% dels homes que treballen nomes a la llar ( de 297.000 el 2008 a 339.000) En el cas de les dones ha disminuït el percentatge de les que treballen fora de casa ( de 4.295.000 el 2008 a 4.093.000 ). Tot i això, la taxa d’activitat femenina segueix augmentant fins a situar-se en el 51.7%. Concretament,  es constata l’augment de demanda de treball de dones més grans de 40 anys que, en general, necessiten ingressos a causa de  l’atur dels marits; la majoria, però,  no té gaire formació i, sobretot els manca experiència. Paral·lelament, les dificulats per trobar feina han decidit moltes joves a seguir estudiant. S’ha incrementat en 80.000 dones respecte l’any 2008 ( 71.000 de les quals tenen entre 16 i 24 anys, la qual cosa suposa un 7,2%  i encara ha augmentat més el percentatge  entre les que tenen de 25 a 39 anys que arriba al 10,9%  )

Caldrà veure si tots aquets canvis afectaran el repartiment efectiu de les tasques domèstiques i acabaran modificant la mentalitat de les persones. És indubtable que, ara per ara, la majoria de les tasques de la llar i la cura des grans i els nens segueix en mans de les dones encara que tinguin jornada laboral completa.

Informe Adecco ( 1 de març)    20 minutos (3 de març)      La Vanguardia ( 2 de març)

França farà eleccions regionals el 14 i 21 de març   i la campanya ja ha començat amb polèmica. Un partit de l’extrema esquerra ha presentat una candidata amb vel islàmic  (prohibit a les escoles secundàries des de 2004) a les llistes del sud del país (departament de Vaucluse) Ella és Ilham Moussaïd, de  22 anys i  estudiant d’administració a Marsella. El fet  ha motivat moltes crítiques en una república laica i en ple debat sobre la prohibició del burca als serveis públics. El NPA ( Nou Partit Anticapitalista) francès, d’ideologia troskista, es defensa: “Hi ha un clima  islamòfob en aquest país que s’està tornant  insuportable”, va denunciar dijous el líder d’auesta formació, Olivier Besancenot. “Sí, es pot  ser laica, feminista i usar vel”, afirma Moussaïd. “Jo sóc feminista, és a dir, estic en contra de tot tipus de violència i d’opressió contra la dona, defenso la igualtat entre l ‘home i la dona. Però no hi ha una sola manera de ser feminista o de defensar  les donres. Jo no estic oprimida por portar el vel. Sé que hi ha dones que pensen que tapar-se el cap és un símbol d’ opressió. Però repeteixo: jo no ho estic.  En els anys setenta, potser podria ser així. Però no ara. Es tracta d’una elecció personal. Per què ho diuen  constantment? No s’amaga aquí una profunda islamofòbia?”

Feminista y … con velo ( El País, 22/02/10) A les fotografies veiem Ilham moussaId i  dones musulmanes, amb els colors de la bandera francesa, es manifiesten contra la prohibición del vel a les escoles.

A l’entorn de dos milions d’habitants del país han votat el successor del president Óscar Arias. La que es perfilava com guanyadora, Laura Chinchilla de l’oficialista Partido Liberación Nacional ha resultat vencedora tot esdevenint la primera dona que arriba a la presidència. Segons dades del Tribunal Supremo Electoral (TSE), amb  el 90,35% de les meses electorals escrutades, Chinchilla obtenia el 46,75% dels vots, seguida per Ottón Solís (centre-esquerra, 25,17%) i Otto Guevara (dreta, 20,82%) Un dels punts clau de la sucessora d’Arias ha estat la lluita contra la criminalitat.    Chinchilla ha promès  també continuar amb  les polítiques aperturistes de l’anterior president, orientades a les empreses i al lliure comerç.

Elizabeth Jane Cochran ( 1864 – 1922) és el nom d’una pionera del periodisme d’investigació nordmericana que va usar el pseudònim de Nelly Bly. Va entrar a treballar en un diari local amb 16 anys. En mostrar-se indignda per un article sexista va enviar una carat al director qui la va contractar per a la secció de Societat. Amb 23 anys es va internar en un psiquiàtric per denunciar les condicions de vida dels pacients. El 1889 va fer-li una entrevista a Juli Verne, autor de La volta al món en 80 dies, tot superant el rècord de Phileas Fogg i fer la volta al món en 72 dies.

Va fer un reportatge sobre la convenció a favor del sufragi femení l’any 1913 i el seguiment de la Primera guerra mundial des del front oriental europeu.

Edicions Buck acaba de publicar dos llibres que recullen aquests treballs: Diez días en un manicomio i La vuelta al mundo en 72 días. També hi ha el projecte de fer una pel·licula.

Es va fer molt popular i es van editar postals i jocs de taula amb Nelly com a protagonista.

Pàgina en anglès