Categoria: Violència de gènere

El passat dilluns es va iniciar a Brussel·les el judici contra Richard Remes de 57 anys, acusat d’assassinat i enfrontat a una pena de 30 anys de presó. Els fets van ocórrer l’1 de desembre de 2009 a l’entrada de l’edifici on havien conviscut uns mesos com a parella víctima i agressor. Patricia Lefranc, de 46 anys,  va explicar al tribunal com la seva ex parella li va desfigurar  la cara amb àcid. Diu que ell sabia molt bé el que es feia i volia matar-la perquè no es volia separar; li va tirar àcid una primera vegada i quan ells estava al terra morint-se de dolor la va subjectar i la va tornar a ruixar. Els danys  són tan greus que la víctima ha hagut de sotmetre’s a més de 80 operacions i ha perdut la visió d’un ull, una orella i un dit.

Per la seva part, l’acusat declara que només pretenia espantar la seva exparella.

D’altra banda,  un  jurat popular ha declarat culpable d’ assassinat  per unanimitat a Carlos C., acusat de matar la seva  ex nòvia a Figueres (Girona) estrangulant-la amb  un cinturó  i que es va lliurar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra amb  el cadàver al maleter  del cotxe. Els membres del tribunal han consideradat provat que el processat la va estrangular amb intenció  d’ acabar amb la seva vida. L’ acusació  particular ha demanat  la pena màxima prevista i reclama 17 anys i  mig  de presó, a més d’ una indemnizació de  140.000 €. El judici, celebrat durant aquesta setmana a l’Audiència de Girona, ha quedat  vist  per sentència.

La Vanguardia (16 març)

 

 

A partir d’ara, a Nicaragua així com a d’altres països llatinoamericans com  Mèxic o Perú,  “matar una dona en el marc  de les relacions desiguals de poder entre homes i dones, ja sigui a l’ àmbit  públic o privat…” es tipifica com  feminicidi i  estarà penalitzat  amb fins a  30 anys de presó. Això suposarà   un augment considerable de les penes per a agressors i homicides amb la nova llei.

La cultura patriarcal està molt arrelada al país i són freqüents els casos d’abusos a dones dins i fora de la família. També és comuna la maternitat precoç ( en menors d’edat) i el posterior abandonament a la jove. L’avortament terapèutic està penalitzat.

En un país com  Nicaragua, amb  cinc  milions d’habitants, només l’any passat van morir a l’entorn de 70 dones per violència de gènere ( quantitat similar a la d’Espanya que té més de 10 vegades més habitants) i només quatre dels assassins van ser empresonats. En realitat a pocs països de la zona sud d’Amèrica es porta un còmput de víctimes d’agressions.

Per a la lluita contra la violència s’han creat  promotorías i comisarías de dones. Pel que fa a les primeres, es tracta d’una sèrie de dones – en general voluntàries que han patit violència de gènere – per tal que vagin als barris – en cas de l’àmbit urbà – i pobles – en el marc rural – a fer un seguiment  del procés de denúncia i instar les dones que no es retractin.  Les “comisarías” són instàncies policials al capdavant  de les quals hi ha  dones policia i on participen psicòlogues, metgesses,  treballadores socials i les mateixes promotores. Des que es van crear ha anat augmentant el nombre de dones que atenen: 48.846 el 2004 fins a les 149.235 el2010 i més de 160.000 l’any  passat. Tot i així, a les víctimes els costa denunciar: de les ateses el 2010, només el 23% va denunciar.

Per  canviar   les conductes masclistes imperants, existeixen més de seixanta associacions de dones per tot el país que donen xerrades, classes, assessorament… Totes han celebrat l’aprovació de la nova llei tot considerant-la una passa endavant en la lluita pels drets humans de les dones.

Bloc Mujeres ( El País. 15 febrer 2012)

Una sentència del Suprem italià reviu la indignació per la falta de sensibilitat  al país davant els crims de gènere. Tant a nivell  judicial (atès que la sentència polèmica permet  els acusats d’agessió sexuals en grup  l’espera del  juici fora de la presó preventiva) com a nivell dels mitjans de comunicació ( que consideren encara els crims masclistes com “passionals”).El 7 de febrer a palerm 8 sicília) un carabiniere de 39 anys va matar la seva dona de 37 de la qual s’estava divorciant, després es va suïcidar. A Il corriere della sera el fet es va explicar així:  “Presa d’un moment de bogeria, l’home va agafar la pistola de servei, va apuntar al pit de l’esposa i va fer foc. Després es va disparar a la templa“. A Itàlia no existeix el delicte de violència de gènere i la consciència col·lectiva percep que aquestes morts són fruit de l’amor violent. No hi ha cap organisme centralitzat i institucionalitzat que s’ocupi dels casos de maltractament quitidià. Tampoc npo hi ha dades oficials de les morts per violència de gènere, ni de denúncies. Segons les dades de les administracions locals, 18 dones han estat mortes enguany i 127 el 2011.

L’abril del 2010, RED FEMINISTA va publicar l’ article: ITÀLIA CAP EUROPEA DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

La  sentència polémica ha fet declarar dones com ara Mara Carfagna, ministra d’Igualtat amb el govern de Berlusconi, que era impossible de compartir perquè qui viola una dona es mereix la presó, o bé Barbara Pollastrini, del Partit Democràtric, d’esquerres, que no volen venjança, però si poder confiar que es faci justícia.

Les feministes, com Giovana Consenza, periodista de Il Fatto quotidiano, senyala: “Ens sentim poc escoltades, com si els problemes de falta d’atur, marginació i discriminació que patim dia a dia existissin només en el cap de les feministes i no en la realitat del país”.  Loredana Lipperini, autora d’un dels blocs més seguits, sentencia: La reacció visceral de les dones és el símptoma d’una exasperació originada per la distracció de ui ( en política i mitjans de comunicació) van cavalcar les instàncies del moviment feminista per abandonar-lo”

Informació treta de l’article Guante blanco para agresores ( El País, 18 febrer 2012)

Acaben de confirmar els informatius del migdia que la dona índia trobada morta a Olot el passat 25 de gener és el sisè cas de violència masclista a Catalunya en el que va d’any. El marit i el cunyat de Manpreet, tots ells de la regió de Punyab, han estat detinguts pels mossos d’esquadra i, de moment, són considerats culpables del crim.

El succés ha tingut lloc a València, en concret a la localitat de Guadassuar. L’home de49 anys ha matat la  dona,  de la mateixa edat,  amb arma blanca i s’ha lliurat a la població propera de Carlet. El TSJCV ha destacat  que l’home  autor tenia un antecedente de 2004 amb una altra parella, per la qualcosa  havia estat  condemnat a sis mesos de presó i un any d’allunyament. La Vanguardia (4 febrer)

Mentre escrivia l’anterior article he escoltat a la Ràdio la notícia de la nova mort esdevinguda fa poques hores a Catalunya. Es tracta d’una noia de 33 anys veïna de Santa Coloma de Queralt (Tarragona) i mare de dos fills. Va ser trobada morta per arma blanca. La seva parella, un home d’uns 40 anys de Sabadell,  ha estat detingut pels mossos. No hi havia hagut denúncies prèvies. Aquesta tarda el veïnat es manifestarà públicament. El Periodico.

La Generalitat, a través de la directora de l ‘ Institut  Català de les  Dones Montse Gatell ha lamentat aquesta mort;  en el comunicat de premsa ha insistit  en la necessitat que   les víctimes  avisin els serveis municipals d’informació i atenció  a la dona  quan  pateixin agressions.

A LES 4 DE LA TARDA L’AGRESSOR S’HA SUÏCIDAT EN TIRAR-SE AL BUIT DES DEL PIS DELS SEUS PARES A SABADELL QUAN ACOMPANYAVA,  EMMANILLAT,  ELS MOSSOS QUE HAVIEN ANAT A ESCORCOLLAR-LO.

Una dona de 45 anys ha mort  a mans del marit en  un petit poble de Jaen, Alcaudete. La dona va  ser apunyalada al carrer pel seu ex marit del qual estava en tràmits de separació i sobre el qual no hi havia denúncies ni ordre d’allunyament. L’home, agricultor, es va lliurar a la policia.  El País

Segons dades del Ministeri de Sanitat, Igualtat  i Benestar social, aquesta seria la cinquena víctima en el que va d’any. però, si tenim en compte les 4 de catalunya ( a Girona, Berguedà, tarragona i Mollet)  a més de la dona de 81 anys de Badajoz, la d’ahir seria la sisena.