Encara ens emocionen els discursos que encoratgen les dones en qualsevol camp

Pel seu paper a The wife la veterana actriu Glenn  Close va derrotar Lady Gaga   ( A Star is Born) i Nicole Kidman (Destroyer) i va aconseguir l’estatueta a millor actriu dramàtica.   No va poder evitar mostrar la seva sorpresa i quan va sortir a l’escenari, Close va dedicar el premi a les dones: “A l’interpretar un personatge que és tan introspectiu penso en la meva mare, que tota la seva vida es va difuminar ella mateixa en favor del meu pare. Als 80 anys, ella em va dir: Sento que no he aconseguit res en la vida”. “Crec que el que he après de tota aquesta experiència és que les dones som cuidadores, això és el que s’espera de nosaltres”. “Tenim els nostres fills, els nostres marits i, si som afortunades, els nostres pares […] Però hem de trobar allò que ens fa sentir realitzades. Hem de seguir els nostres somnis i dir: puc fer-ho i tinc el dret de fer-ho”.

 

Notícies diverses

  • Dades de casos de violència masclista a Catalunya. Segons dades facilitades aquest dilluns per l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Els jutjats de violència contra la dona registren 6.690 casos a Catalunya el tercer trimestre de l’any.  La comparativa de denúncies rebudes directament als jutjats catalans durant el tercer trimestre del 2018 en relació amb el mateix termini del 2017 estableix que hi ha hagut una disminució del 0,9%, de 5.871 a 5.816. // A 30 de novembre hi ha hagut 6 dones assassinades.

    Polèmic cartell d’una dona nua com a promoció de la Copa del Món d’esquí del 28 i 29 de desembre a l’estació  austríaca de Semmering. El pòster ha estat  dissenyat per l ‘artista Christian Ludwig Attersee de 78 anys qui afirmat que la imatge  busca posar de manifest  “el poder, la independència i la confiança que tenen les dones en elles  mateixes”. La imatge  ha generat molta controvèrsia a les xarxes socials que en general es pregunten que té a veure amb el rendiment de les esportistes.

  • Article a l’ARA ( 17 /12/18) Iniciatives que redueixen la bretxa de gènere laboral.  Les dones representem gairebé la meitat de la població mundial (49,6%) però les condicions laborals de dones i homes són poc igualitàries. L’informe Tendències d’ocupació femenina 2018 de l’Organització Internacional del Treball confirma la necessitat que s’adoptin polítiques dirigides a les dones per revertir “la tendència que persisteix, en la desigualtat salarial i en l’accés a la feina o altres formes de discriminació”. L’informe Perspectives d’ocupació de 2018 de l’OCDE també constata que existeix bretxa salarial: a nivell mundial la mitjana d’ingressos de les dones és un 39% inferior a la dels  homes.
  • Alguns exemples d’empreses que  impulsen propostes per superar la discriminació laboral femenina: Renfe ha signat un conveni amb Instituto de la Mujer per a augmentar la representació femenina (tan sols el 13% dels treballadors de la companyia són dones) que inclou formació sobre igualtat per als treballadors; programa de beques -un milió d’euros anuals – perquè les dones es formin com a  maquinistes; beques perquè estudiants de disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) facin les pràctiques a la companyia, i inclusió de clàusules que afavoreixin la igualtat amb les empreses que els prestin serveis. També l’empresa Holaluz, neix amb voluntat de conciliar treball i família:   horari 100% flexible, nursery per a les mares i els pares de l’empresa i casalets les setmanes que la canalla no té escola i els adults treballen.

Delinqüència femenina

dones-a-la-presodelinquencia

Avui hi ha un reportatge interessant al diari El País, El enigma de la escasa delincuencia femenina. Planteja les raons o enigmes del baix percentatge de dones a les presons. És un fet que hi ha menys dones delinqüents, són menys violentes i menys reincidents. Actualment, només deu de cada cent reclusos són dones.

Factors biològics i socioculturals expliquen les diferències entre homes i dones en aquest àmbit. El perfil de la dona presa ha canviat en les últimes dècades. En els anys 80 el 86% de les dones complien condemna per delictes contra la propietat o contra les persones i només un 11% per tràfic de drogues. Actualment aquest és el delicte que més dones porta a la presó (65%) tant de dones grans que es dediquen a la venda com joves drogoaddictes a les quals l’addicció obliga a robar per comprar o dones estrangeres detingudes per entrar droga al país.

Tampoc l’increment de delictes comesos per noies joves no es percep pels experts com un senyal d’alarma. En general, en les noies hi ha més risc que desenvolupin conductes que poden resultar més perjudicials per a elles mateixes que per als altres. Un dels motius d’internament en centres de correcció d’algunes joves és el maltractament a la seva mare.

Podem llegir el testimoni d’algunes dones que passen per l’expariència de la presó i expliquen què els hi ha dut:

Tamara és una noia de 22 anys  que des de molt jove s’ha dedicat al furt amb intimidació. Porta 30 mesos a la presó i té pendents 6 anys i 10 causes. Actualment, després d’acumular moltes notificacions per mal comportament i tràfic de drogues, diu que ha canviat; vol ser perruquera, casar-se i oblidar la droga que l’ha dut on és.

La veneçolana M. Elena, de 37 anys i mare de dos adolescents de 17 i 15 anys, es penedeix d’haver fet cas a una amiga i haver entrat 1,7 quilograms de droga. Ara estudia Treball Social  a la UNED i somia iniciar una nova vida am els seus fills.

Claudia, la mare d’Aitana, es va veure obligada a denunciar la seva filla després de quasi 5 anys de maltractaments continuats  tant a ella com a la seva parella i a l’àvia. la noia justifica la seva violència pels “porros” i  en realitat creu que ara els joves són més violents perquè els pares són massa tolerants. Després de tres mesos d’internament assegura que ha canviat tot i que en els 21 mesos que liresten sap que ha de treballar molt.

Polèmica per la nova llei de protecció a la maternitat de la Generalitat valenciana

casa-cuna-de-santa-isabelLlegit a Público (08/09/09)

El govern de Camps vol fomentar l’adopció com alternativa a l’avortament per a dones sense recursos. Aquest aspecte de la nova llei de protecció a la maternitat de la Generalitat valenciana ha provocat una turmenta d’opinions enfrontades.  L’oposició i els col·lectius feministes han mostrat les seves queixes mentre que els sectors provida atorguen el seu entusiasta suport al projecte de llei.

La norma protegirà “la vida en formació” des del moment de la fecundació i està dirigida a les embarassades o “mares gestants”, en el particular argot de la llei. Les destinatàries principals són les dones en risc d’ exclusió, a les quals s’oferirà ajudes econòmiques encara sense determinar, el suport de grups de voluntaris i la possibilitat de donar els seus fills en adopció. També preveu la creació de, pel cap baix,  tres centres d’atenció a la maternitat i d’ajudes a centres com la Casa Cuna de Santa Isabel,  a la fotografia.

El principal inspirador de la Llei és el conseller de Benestar Social,  Juan Cotino, membre confès de l’ Opus Dei. La norma incorpora, a més, les idees de les organitzacions antiavortistes, agrupades a la Fundació Red Madre, que han participat en la seva redacció.

Podem veure el punt de vista de les feministes a la pàgina  Nosotras decidimos

Sobre matrimonis forçats

imatge-de-la-campanya-al-regne-unit-contra-els-matrimonis-forcats

Llegeixo al diari Avui (08/09/09) una notícia que posa de manifest que moltes dones i joves han estat obligades a contraure matrimoni amb desconeguts en els seus països d’origen ( sovint es tracta de dones procedents de Pakistan). Molts d’aquests casos es coneixen en posar les dones denúncia de maltractaments a les comissaries de Mossos d’Esquadra, en l’últim any han arribat a mans dels mossos 17 casos, la majoria de dones adultes. Els casos de menors es decobreixen a través de l’escola, les nenes ho expliquen a una professora o ho confien a una amiga.  És freqüent que les menors  vagin de vacances als seus països d’origen i en tornin casades amb algun parent. Darrera d’aquesta pràctica hi ha el desig de protegir ideals culturals o religiosos o controlar la sexulitat de les noies en entrar en edat reproductiva. En l’últim any s’han atès 7 casos i en tots s’ha evitat  el matrimoni forçat.

La imatge que il·lustra la notícia és de la campanya de la unitat que combat els matimonis forçats al Regne Unit.