Gemma Lienas: No oblidem mai de fer una mirada lila al nostre entorn

logo 25 novembrevalUn any més el proper 25 de novembre celebrem el DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.  Com cada any la Generalitat de Catalunya junt amb les Diputacions, la  Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ha  fet públic un MANIFEST que demana, un cop més,  eradicar la xacra de la violència contra les dones. També s’ha convocat un concurs de microrelats i es faran actes institucionals arreu del país aquest mateix dia 25.

Sovint aquesta violència l’exerceixen aquells que, suposadament, estimen més les dones a les quals agredeixen; els seus marits o parelles que, segons sembla,  no entenen què és el veritable amor. Per tal que tots puguem reflexionar  sobre el que haurien de ser  les bones relacions,  els i les alumnes de 3r d’ESO del nostre institut  anirem a veure una versió teatral del llibre de GEMMA LIENAS , EL DIARI VERMELL DE LA CARLOTA , que vol mostrar   als  joves que  l’amor,  i  en particular  la sexualitat, són activitats naturals  de les persones i que les relacions afectives han de ser entre iguals i no hi pot haver imposicions o domini de l’un sobre l’altre. L’autora va escriure el llibre per a resoldre tota mGemma Lienasena de dubtes a l’entorn del tema sexual.

Gemma Lienas és també autora del DIARI LILA DE LA CARLOTA on ens proposa estar sempre alerta davant de qualsevol discriminació i injustícia per raó de sexe. 

El diariCAT_L_Carlota_diari_vermell

En relació als malsentesos en qüestió d’amor cal fer especial atenció a algunes formes de “violència” que no són físiques. Per exemple les lligades a les noves tecnologies (WHATSAPP), de gran  incidència entre els  més joves.

També són formes de violència  l’assetjament al carrer, la trata de noies amb fins sexuals o les violacions. Aquestes altres violències, segons la normativa estatal i catalana vigents , si no s’exerceixen en l’àmbit  afectiu  no són tractades legalment com a violència de gènere i , a més,   tots   aquests tipus d’agressions cal demostrar-les, cosa de vegades ben difícil. És ben significativa una dada feta  pública recetment segons la qual al nostre  voltant es produeixen  violacions amb una freqüència alarmant:  UNA VIOLACIÓ CADA 8 HORES!

És per conscienciar sobre tot  això que el Ministeri de Sanitat, Serveis socials i Igualtat de l‘Estat espanyol  llença cada any campanyes publicitàries a fi que tots contribuïm a l’eradicació de tota mena de violència contra les dones. L ‘última fou HI HA SORTIDA.

També la Generalitat s’adreça als més joves amb diferents programes com ara ESTIMAR NO FA MAL amb els quals pretén la sensibilització i prevenció de la violència de gènere. 

És absolutament necessari que  els joves canviïn les seves percepcions de gènere. Diferents estudis s’ha posat de manifest que ELS ESTEREOTIPS MASCLISTES PERVIUEN EN ELS JOVES.  És per això que el Departament d’Ensenyament ens proposa tota mena de projectes per tal  de promoure la COEDUCACIÓ , és a dir la igualtat real d’oportunitats i l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe.

Petició a la RAE en favor de “La Avellaneda”

200px-FEDERICO_DE_MADRAZO_-Gertrudis_Gómez_de_Avellaneda_(Museo_Lázaro_Galdiano,_1857)Change.or està demanant aquests dies signatures per a una petició dirigida a la RAE  ( Real Academia de la Lengua española) Volen que aquesta nomeni acadèmica honorífica Gertrudis Gómez de Avellaneda ( 1814- 1973) qui fou rebutjada per ser dona.

PODEM LLEGIR A LA PETICIÓ:  La Avellaneda fue la más importante escritora Hispano-Cubana del siglo XIX, la gran romántica. Residió en España casi treinta años, país en el que escribió, publicó y estrenó la mayoría de su obra poética, novelística y teatral. Fue la primera mujer propuesta para la Real Académica Española y fue rechazada por el sólo hecho de SER MUJER. Cien años después lo consiguió CARMEN CONDE. La Avellaneda fue la primera en escribir una novela en contra del esclavismo, “Sab”, veinte años antes de publicarse “La Cabaña del Tío Tom”, madre soltera en el siglo XIX y una luchadora por los derechos de la mujer. Una escritora cuyos méritos: diecinueve obras de teatro estrenadas en España y aclamada por todos los ciudadanos y periodistas de la época, nueve novelas y varios libros de poesía, entre otros libros, fueron un éxito. Sus restos están enterrados en Sevilla, donde ella quiso y dejó dicho en su testamento.

El 23 de marzo de 2014 es el bicentenario de su nacimiento: sería un buen regalo de cumpleaños que se le nombrara Académica a título Póstumo o al menos Académica Honorífica.

Interessant article- ressenya d’un llibre sobre feminisme

Olympe Ideas que cambian el mundo, de  Sara Berbel, Maribel Cárdenas i Natalia Paleo,  publicat per  Cátedra dins la   col·lecció  “Feminismos”.   L’obra és dirigida per la historiadora Isabel Morant en col·laboració amb la  Universitat  de València.  

De Olympe de Gouges al ciberfeminisme. Bloc El País. Mujeres

La canadenca Alice Munro, premi Nobel de literatura

Lescriptora-Munro-PreMunroL’Acadèmia Sueca ha comunicat aquest dijous que l’escriptora canadenca Alice Munro (Wingham, 1931) ha guanyat el premi Nobel de literatura 2013, dotat amb vuit milions de corones sueques (uns 875.000 €).

Munro és autora de diversos llibres de contes, entre els quals destaquen ‘Estimada vida’, ‘Massa felicitat’ i ‘Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni’. En català ha estat publicada a Club Editor –projecte de Maria Bohigas–; en castellà, una part a Lumen, i una altra a RBA, que va ser qui va publicar per primera vegada a Espanya l’autora canadenca.

AMB ELLA SÓN 13 LES DONES QUE HAN REBUT EL NOBEL DE LITERATURA. NOMÉS 13

Ara ( 10 d’octubre)

Lean In, el llibre que encoratja les dones

Així s’anomena el llibre publicat per Sheryl Sandberg, número dos de Mark Zuckerberg (creador de Facebook)  entre l’autobiografia i els manuals d’autoajuda que ha arrassat  als EEUU i apareix  en espanyol el proper dijous amb el títol de Vayamos adelante: Las mujeres, el trabajo y la voluntas de liderar (Conecta) Es tracta d’un manifest feminista en el sentit que ressuscita la lluita per la igualtat, destinat principalment a les dones que han entrat al laberint empresarial. Sanbberg té 44 anys, dos fills, dues llicenciatures a Harvard, una mansió a Palo Alto i ha passat mitja vida treballant al Banc Mundial, el Tresor dels EEUU  o Silicon Valley i assegura que “el sostre de vidre” no l’imposen tan sols els condicionants externs sinó també les mateixes dones que renuncien a les seves ambicions per una vida familiar. Al seu llibre encoratja les dones a destruir aquests obstacles interiors. EL VIRATGE CAP A UN MÓN MÉS IGUALITARI SUCCEIRÀ PERSONA A PERSONA. Tot i que ella no es considera feminista, dóna consells per a arribar al cim, des de negociar el salari fins a deixar la feina a dos quarts de sis , millorar l’autoritat a través  de la forma de parlar…

El llibre, del qual s’han venut  més de 200.000 exemplars en tan sols un mes,  ha estat objecte de tota mena de crítiques, moltes demolidores. Alguns consideren l’autora una ingènua i li rebutgen l’actitud  de fer culpable la víctima deixant de banda el paper de les institucions i les polítiques d’igualtat i també el fet que ella parli des del seu estatus de dona privilegiada. Moltes dones es resisteixen a acceptar aquesta mena de lluita, del tot individual. Al país estan agafant força grups com ara Liaison Femme que potencia les iniciatives col·lectives.

La Biblioteca Nacional fa un homenatge a les pioneres de la literatura espanyola.

La Biblioteca,  de reconeguda tradició masclista, vol fer un reconeixement a aquelles dones que amb la seva obra van trencar barreres a la seva època, com  Teresa de Ávila        ( 1515 – 1582) o Sor Juana Inés de la Cruz       ( 1651- Ciudad de México,  1695) Aquesta última fou feministra quan encara no hi havia feminisme. La primera de les imatges és de Santa Teresa i la segona de Sor Juana Inés.

Felip  V només deixava entrar a la Biblioteca els homes i fins a  1837  les dones no hi van poder visitar-la,  i encara només els dissabtes. Fins 1990 (quasi tres segles després de la seva fundació ) no va haver una directora, Alicia Girón, i no per falta de candidates;  però els seus arxius guarden l’obra de moltes escriptores que,  segons la comissaria de l’exposició, la poetessa  Clara Janés, demostren que les adversitats no són infranquejables i anar a la contra sempre va ser possible.

L’exposició El despertar de la escritura femenina en lengua castellana, que la Biblioteca Nacional (BNE) dedica a les aventureres de la ploma en segles poc  propicis per a les incursions literàris si no eres home ,  estarà  oberta fins al 21 de abril.

L’actual directora de la BNE és  Glòria Pérez-Salmerón

El País (31 gener)

Jane Austen: retrat als 13 anys

 

 

 

La primera de les imatges  és un retrat de  l’escriptora  anglesa JANE AUSTEN (1775-1817) a l’edat de tretze anys. Investigadors britànics han arribat a la conclusió que el retrat,  rebutjat  durant dècades,  era veritable, com  assegurava la seva família. Els experts es basen, per a la seva certificació,  en una fotografia del quadre feta el 1910, abans que fos restaurat  i es cobrissin tant el nom de l’escriptora com el de l’autor –  Ozias Humphreyi la data, 1789.  Aquest és l’únic retrat professional de Jane Austen que s’afegeix a l’esbós fet per la seva germana Cassandra (segona imatge) i al dibuix  (tercera imatge) descobert l’any passat per la biògrafa de la novel·lista, Paula Byrne ( Informació de The Guardian i  The New Yorker)

La novel·lista anglesa és autora de novel·les considerades clàssics que retraten amb precisió la societat anglesa del seu temps com Emma o Orgull i prejudici i Seny i sensibilitat, moltes de les quals han estat objecte de versions cinematogràfiques.

 

Nova novel·la de LIONEL SHRIVER

L’autora de la novel·la Tenemos que hablar de Kevin ( Anagrama) sobre les reflexions de la mare d’un adolescent que ha comès un crim atroç i recentment adapatada al cinema,  amb una actuació magistral de Tilda Swinton, ha publicat també en Anagrama Todo esto para qué, un relat sobre el càncer i l’injust sistema sanitari dels EEUU. La protagonista, Glynis, malalta de càncer, odia la tan estesa creença que el càncer el vencen aquells que s’hi acaren amb valentia.

LIONEL SHIVER va néixer com   Margaret Ann Shriver el 18 de maig de 1957 a Carolina del Nord, filla d’un pastor presbiterià i una mestressa de casa. Però als 15 anys va decidir que un nom masculí amb connotacions ferotges feia més per ella. Es dedica al periodisme i havia publicat 6 novel·les sense gaire èxit abans de la gran repercussió de Tenemos que hablar de Kevin.

En la mort de l’escriptora i compromesa lliutadora Teresa Pàmies

Ha mort a Granada als 92 l’escriptora Teresa Pàmies (Balaguer,  1919)

Amb la seva mort es produeix la desaparició d’un de les últimes representants de la generació d’ escriptores de l’exili i d’intel·lectuals compromeses amb la democràcia, les llibertats i els drets de les dones. Va ser una dona comunista compromesa des de la seva joventut.

L’última veu de l’exili se’n va (El Punt/ Avui)

Teresa Pàmies, la lucha política y el deber literario de la memoria (El País)

Catalunya llora la pérdida de Teresa Pàmies (La Vanguardia)

Alguna de les seves obres:

Amor clandestí, Va ploure tot el dia, Quan érem capitans, Quan érem refugiats, Testimoni a Praga, Informe al difunt  Quan érem capitans