Categoria: Literatura

Llibre de Rosa Regàs: “La desgracia de ser mujer”

Avui he escoltat al programa Els matins de Catalunya Ràdio l’escriptora Rosa Regàs que presentava el seu nou llibre, un assaig:  La desgracia de ser mujer, editat per Ara llibres. Es tracta d’una reflexió sobre la desigualtat de gèneres . En una entrevista feta a finals d’any al diari Público (26/12/2011)  l’escriptora fa declaracions com aquestes:

“Los derechos de las mujeres los controlan los hombres que hacen las leyes”

Ella, com jo mateixa, creu que las joves d’ara han rebut una “herencia masclista”. L’autora s’expressa així:

Las niñas han sido educadas por madres que, aunque no lo saben, son machistas. Todavía muchas mujeres creen que su realización está en ser “el ángel del hogar” y no se dan cuenta de que esa idea de amor romántico las lleva a ponerse al servicio de los hombres. Y eso es perjudicial para todos: la sociedad no puede permitirse el lujo de tener ciudadanas esclavas.

I a la pregunta del que creu que faria falta per canviar la situació diu:

Educación. Desde la escuela, la familia y los medios. Hay que llamar la atención del nuevo Gobierno del PP para que se den cuenta de que la igualdad también repercutirá a favor de ellos. Y necesitamos muchos más hombres que ayuden a luchar contra una lacra que, desde 2003, ha costado la vida de más de 600 mujeres.

El titular de la notícia sobre el llibre a Europapress és “Todas las mujeres han sufrido alguna vejación, sobre todo si tienen un cargo público”

ÉS UN LLIBRE REIVINDICATIU I DE DENÚNCIA.

 

“horas y HORAS, l’editorial feminista” celebra el seu 20è aniversari

 

Fa 20 anys un grup de dones lligades a la LIBRERIA DE MUJERES van crear una editorial per fomentar l’obra d’altres dones (editar i traduir teoria feminista, l’obra de dones d’altres cultures i reeditar llibres oblidats de les primeres feministes).  Libreria de mujeres, especialitzada en feminisme i contes infantils no sexistes, havia estat fundada el 1978 per un grup de dones que es definien laiques i republicanes. Al seu fons hi ha obra de filòsofes, científiques, dones de les arts plàstiques i dramaturgues. Biografies, autobiografies, epistolari, diaris, també narrativa d’escriptores de qualsevol part del món i tota l’obra existent escrita per dones republicanes. Aquesta és la seva pàgina:  horas y HORAS. LIBRERIA DE MUJERES.  Hi podrem trobar recomanació de llibres, contes, còmics etc. La llibreria és a Madrid, carrer  San Cristobal, 17 a prop de la Plaza Mayor i la Puerta del Sol. (Tf: 91 521 70 43 ~ 91 523 23 20)

El seu objetiu, clarament  polític, és preservar els sabers de les dones respectant tots els corrents del feminisme.

A més de l’editorial l’any 2002 van ser l’origen de la Fundació Entredós Amigas de la Vida on realitzen  activitats relacionades amb els llibres i la política feminista.

Ara, per   celebrar  l’èxit i la duració de la seva editorial han  creat una nova pàgina: horas y HORAS, la editorial feminista. 1991 – 2011. 20 aniversario

 

 

 

 

Mor l’escriptora Concha Alós

Guanyadora del premi Planeta l’any 1964 amb ‘Las hogueras’, Alós va ser enterrada ahir al cementiri de Montjuïc, pràcticament en l’anonimat.

Va estar unida sentimentalment a Baltasar Porcel a finals dels anys 50 i principis dels 60, i el va introduir en els ambients literaris castellans de Barcelona. Porcel era nou anys més jove que ella i la societat mallorquina es va  escandalitzar per la relació. La seva obra s’emmarca en el realisme i el testimoni  social, i no sempre fou ben acollida per la crítica. El seu llenguatge  directe  va ser qualificat sovint a l’ època com  obscè. No obstant això els lectors la van afavorir amb nombrosos èxits de vendes a la dècada de 1970 i principis de 1980.

Concha Alós, que feia anys que patia Alzheimer, va passar la infantesa a Castelló de la Plana en el si d’una família obrera i republicana. El 1943 es va casar amb el periodista falangista Eliseo Fejióo i es van traslladar a viure a Mallorca. Allà, Alós va fer primer de mestra i aviat va començar la seva carrera literària. El 1957 va quedar finalista del Ciutat de Palma i el 1959, separada del marit, es va traslladar a Barcelona jnt amb porcel a qui va conèxer quan treballava com a tipògraf al diari dirigit pel seu marit. Era autora d’una desena de novel·les, com ara Los enanos,  La madama i Os habla Electra, l’última de les quals, El asesino de los sueños, va sortir publicada l’any 1986.

Sinopsi de Las hogueras: Las hogueras plantea, a través de una técnica de contrapunto y un estilo en el que se conjugan el más crudo realismo con la más honda poesía, el problema esencial del hombre: la búsqueda de la felicidad. El personaje central, Sibila, sensual ex modelo parisiense, hija de un mundo fastuoso y depravado, busca su felicidad por medio del amor. Su marido, Archibald, intelectual adinerado, lo hace intentando hallar a Dios desde un angustioso escepticismo. Daniel el Monegro, un ser puramente instintivo y con un pasado sangriento, se convierte en el amante de Sibila y encauza toda su ambición hacia la riqueza. Por último, Asunción Molino, la maestra de escuela, vive inmersa en la amargura de su vocación y de su vida fracasadas. Y, por extensión, estos personajes nos ofrecen una amplia visión de la sociedad de nuestros días, con su desesperada lucha por la existencia. Una desolada playa de Mallorca, batida por las olas y los vientos, es el escenario donde estos seres debaten sus ansias de vida, que queman inútilmente como las estériles hogueras de verano.

Dones escriptores

Al Babelia del 2 de juny surt publicat un article signat per Javier Aparicio Maydeu sobre les escriptores Virginia Woolf, Anaïs Nin, Flannery O’Connor, Edith Wharton o Anaïs Nin, l’article és LA ESTRATEGIA DE VIRGINIA i com a subtítol llegim aquesta divisa de Woolf, una mena d’exhortació a les altres dones: OS PIDO QUE GANÉIS DINERO Y TENGÁIS UNA HABITACIÓN PROPIA

ilustracion_fernando_vicente virginia-woolfA la il·lustració de grup, en primera fila d’esquerra a dreta,  ANAÏS NIN,  JEAN RHYS, KATHERINE MANSFIELD i FLANNERY O’CONNOR. Al  darrera:  EDITH WARTON i KATE CHOPIN.

En solitari, VIRGINIA WOOLF.

Aquestes dones no es van conformar amb la seva realitat i van escriure per enriquir-la, no fou fàcil per a elles i també ho denunciaren. Van lluitar pel seu ofici.  L’article recomana la lectura d’algunes obres cabdals d’aquestes escriptores o de bones biografies d’algunes d’elles.  Destaquem, per exemple:

De Virginia WOOLF (1882-1941) el seu manifest com a dona escriptora: Una habitació pròpia (1929)

De  Katherine MANSFIELD (1888- 1923) el seu impressionant Diari (1927)

D‘Edith WHARTON (1862-1937) la col·lecció d’articles sobre literatura i escriptura Escribir ficción (1925)

De Jean RHYS (1890-1970) el clàssic El ancho mar de los Sargazos (1966)

I sobre Flannery O’CONNOR (1925-1964), autora de Sang sàvia (1952)  l’esplèndida biografia de Brad Gooch.

Ha mort Joanna Russ, escriptora feminista de ciència-ficció

the-female-manjoanna-russ L’escriptora nordamericana Joanna Russ, nascuda a Nova York el 1937,  va morir el passat 27 d’abril a causa d’un vessament cerebral. Russ és una de les autores de ciència-ficció més reconeguda. D’altra banda,  a la seva obra literària veiem  una crítica a la discriminació per raó de sexe.

La seva carrera com a escriptora de ciència- ficció  es va iniciar el 1959 amb la  publicació de  “Nor Custom State” al  Magazine of Fantasy and Science Fiction  (Revista de Fantasia  i Ciència- Ficció). Amb els seus  treballs va feminitzar el gènere, majoritàriament escrit per i per a homes. La crítica va lloar la força dels seus personatges femenins. És, de fet, la primera escriptora que va introduir el lesbianisme a la novel·la de ciència-ficció després que fes pública la seva homosexualitat.

Un dels seus treballs més aplaudit fou The Female Man (traduït a l’espanyol com  El Hombre Hembra), on planteja  el sexisme imperant. El 1972 va guanyar el Premi Nébula pel seu relat When it changed i el 1983 el Premi Hugo per la seva novel·la Souls.

A més de narrativa va escriure  assaigs  ( com Cómo acabar con la escritura de las mujeres  que es reedita el 2018 en espanyol)  i guions.

Elisabeth Badinter. “La mujer y la madre”

la-mujer-y-la-madreEn aquest assaig,  publicat en castellà per La esfera de los libros, la filòsofa francesa tracta sobre les conseqüències perjudicials per a la dona de les teories ecologistes i naturalistes sobre la maternitat i el mite de l’instint maternal. Aquestes tendències, en sacralitzar l’instint maternal, posen el nen per davant de tot, fins i tot del desenvolupament personal i  les aspiracions laborals de les dones; poden implicar pèrdua de llibertat personal de la dona a l’hora de triar quan tenir un fill, com criar-lo, alimentar-lo i ecucar-lo.

El llibre ha estat molt polèmic a França i molt criticat tant pels sectors més conservadors de la societat com per altres, en principi més progressistes, però que es declaren defensors  de l’alletament natural i per als quals el retorn al naturalisme i l’abnegació de la dona són imprescindibles. Aquesta és, indubtablement, la qüestió més polèmica del llibre. Per a Badinter actualment hi ha una  pressió mediàtica insuportable en defensa de l’alletament;  ella considera que aquesta és una de les decisions més íntimes i privades que ha de prendre una dona i que actualment no sempre l’ha de prendre sense coaccions del tipus: “No vols el millor per al teu fill?”  És evident que moltes generacions de persones criades amb biberó no només estan ben sanes sinó que fins i tot està augmentant la seva esperança de vida.  Un altre aspecte sobre el qual tracta el llibre és un altre dels “mandats” de La LLiga de la Llet (moviment molt combatiu nascut a EEUU): el collit (dormir amb el nounat sine die).

Badinter alerta sobre els perjudicis que aquestes tendències poden suposar per als avenços aconseguits per les dones al llarg de s. XX i defensa la llibertat de les dones per triar quan vol tenir fills, com criar-los, com alimentar-los i com educar-los. Afirma  que la tendència actual sobre la maternitat és un pas  endarrera  en la independència de les dones.

Cap periodista pregunta a un atleta o esportista home ja entrat a la trentena si ha postergat definitivament la paternitat, però sí que ho sentim que ho demanen a les dones.

Elisabeth Badinter (1944) és catedrática de filosofia de l’ Escola Politècnica de París, assagista, feminista de referència a França i mare de tres fills. El 1980 assegurava en el seu  llibre “L’Amour en plus” (Existeix  l’ amor maternal?) que  l’ instint  maternal no existeix. Trenta  anys i molts llibres després  ha publicat    “Le Conflit, la femme et la mère” (El conflicte, la dona i la mare ), amb  el qual torna  la  polèmica. Molts dels seus crítics veuen en ella una feminista demodé, i molts joves creuen antiquada la seva lluita per l’equiparació. Ella només es defensa alertant-los del que poden perdre.

Article a El economista

Aproximació a la biografia d’algunes dones cèlebres

divas-y-rebeldesLa periodista i escriptora Cristina Morató ha escrit el llibre Divas rebeldes on s’aproxima al costat humà de Coco Chanel, Audrey Hepburn, Jackie Kennedy,  Wallis Simpson, Eva Perón i Barbara Hutton. El llibre ha estat editat per Plaça i Janés. A l’entrevista que l’autora dóna a La vanguardia, afirma, entre altres coses el següent:

“Soy bastante mitómana y siempre he sentido una gran debilidad por ellas, aunque mi propósito es intentar descubrir qué hay detrás de estos personajes tan perfectos, glamurosos y rutilantes, a los que millones de mujeres soñaban parecerse”. Detrás de esas caras que llenaron páginas y páginas de revistas, se esconde una vida bañada por la tragedia”.

Com a tret comú a totes elles, segons Morató :  ‘Ellas detestaban ser tratadas como estrellas’

La violència contra les dones no és només una ficció

He llegit avui al diari El País un relat escrit per Emma Riverola, La muerte al otro lado de la puerta.

Começa així: “Soy la mujer que mañana no podrá leer su nombre impreso en los diarios. La última víctima de la violencia machista. O de género”.    (…)

I acaba: …. “No. No quiero morir en sus manos. La ventana… Si salto él no me matará. Y yo moriré tranquila. Una preocupación menos para mis hijos. Un poco menos de odio. Un poco menos de verguenza. De nuevo grita. Ya viene. Solo dos pasos. Dos pasos y todo se acabará.”

És un monòleg que reprodueix els sentiments d’una dona maltractada que té la certesa que aquest cop serà l’últim, que ell té ara ja tanta ràbia que no la deixarà amb vida.

Heroïnes literàries. Scarlett O’Hara i Anna Karènina

Fent aquest treball sobre heroïnes literàries he conegut dos personatges de la literatura universal que s’assemblen en alguns aspectes: la seva personalitat decidida i el caràcter apassionat.

Vivian Leigh a la pel·lícula Allò que el vent s’endugué (estrenada el 1939) 19_6128_scrltt_on_log__ta

Scarlett O’Hara, protagonista de la novel·la “Allò que el vent s’endugué” de Margaret Mitchell (guanyadora del premi Pulitzer 1937), m’ha deixat la impressió d’una noia capritxosa que no valora el que té i només veu el que pot aconseguir. Crec que és un personatge que sap ajudar les persones que estima i que sap sobreviure, aparentar quelcom que no és. Un exemple pot ser l’escena on es fa un vestit de les cortines per impressionar el que serà el seu segon marit. Scarlett representa una dona apassionada que es veu en situacions difícils, però que sempre aconsegueix sortir-ne.

Greta Garbo a la pel·lícula Anna Karènina (1935)greta_garbo_anna_karenina_culver

Per altra banda, he conegut Anna Karènina, la protagonista de la CARLEnovel·la de l’escriptor rus Leo Tolstoi del mateix títol (publicada el 1877), que presenta una dona que estima la seva casa i els seus fills, però al mateix temps té present la seva vida amorosa que viu apassionadament. A mi el personatge d’Anna m’ha deixat la impressió d’una dona que té com a raó per viure les persones que estima i que no les vol perdre. Es veu afectada psicològicament per les conseqüències que provoca en el seu entorn la seva decisió de fugir amb l’amant, ja que ella és una dona de l’alta societat que no es pot permetre algunes coses.

Nina Khalatyan