Guanyadora del premi Planeta l’any 1964 amb ‘Las hogueras’, Alós va ser enterrada ahir al cementiri de Montjuïc, pràcticament en l’anonimat.
Va estar unida sentimentalment a Baltasar Porcel a finals dels anys 50 i principis dels 60, i el va introduir en els ambients literaris castellans de Barcelona. Porcel era nou anys més jove que ella i la societat mallorquina es va escandalitzar per la relació. La seva obra s’emmarca en el realisme i el testimoni social, i no sempre fou ben acollida per la crítica. El seu llenguatge directe va ser qualificat sovint a l’ època com obscè. No obstant això els lectors la van afavorir amb nombrosos èxits de vendes a la dècada de 1970 i principis de 1980.
Concha Alós, que feia anys que patia Alzheimer, va passar la infantesa a Castelló de la Plana en el si d’una família obrera i republicana. El 1943 es va casar amb el periodista falangista Eliseo Fejióo i es van traslladar a viure a Mallorca. Allà, Alós va fer primer de mestra i aviat va començar la seva carrera literària. El 1957 va quedar finalista del Ciutat de Palma i el 1959, separada del marit, es va traslladar a Barcelona jnt amb porcel a qui va conèxer quan treballava com a tipògraf al diari dirigit pel seu marit. Era autora d’una desena de novel·les, com ara Los enanos, La madama i Os habla Electra, l’última de les quals, El asesino de los sueños, va sortir publicada l’any 1986.
Sinopsi de Las hogueras: Las hogueras plantea, a través de una técnica de contrapunto y un estilo en el que se conjugan el más crudo realismo con la más honda poesía, el problema esencial del hombre: la búsqueda de la felicidad. El personaje central, Sibila, sensual ex modelo parisiense, hija de un mundo fastuoso y depravado, busca su felicidad por medio del amor. Su marido, Archibald, intelectual adinerado, lo hace intentando hallar a Dios desde un angustioso escepticismo. Daniel el Monegro, un ser puramente instintivo y con un pasado sangriento, se convierte en el amante de Sibila y encauza toda su ambición hacia la riqueza. Por último, Asunción Molino, la maestra de escuela, vive inmersa en la amargura de su vocación y de su vida fracasadas. Y, por extensión, estos personajes nos ofrecen una amplia visión de la sociedad de nuestros días, con su desesperada lucha por la existencia. Una desolada playa de Mallorca, batida por las olas y los vientos, es el escenario donde estos seres debaten sus ansias de vida, que queman inútilmente como las estériles hogueras de verano.