Informacions – Pàgina 53 – ESPAI DE COEDUCACIÓ

Les dones, marginades i ignorades en temes de salut

Dimecres 20 de gener fou presentat a la llibreria “Pròleg” (Sant Pere més alt, 46) el llibre de la doctora Carme Valls-Llobet a càrrec de la mateixa autora i de Montse Cervera, activista feminista de Ca La Dona, Mujeres, salud y poder (Cátedra) que mostra la invisibilitat de les dones, considerades inferiors i controlades per la medicina tradicional. Han estat invisibles i ignorades perquè fins fa poc elles no apareixien en les investigacions mèdiques. Els mals “propis” de les dones eren considerats menors. I sobretot, tots els problemes associats a la menstruació han estat obviats.

Tradicionalment s’ha tendit a abusar dels psicofàrmacs a les dones (per exemple, sedants per al cansament), sense analitzar les raons últimes dels seus malestars. A Catalunya, el 82% del psicofàrmacs que s’administren a dones.

La doctora crida l’atenció sobre la necessitat d’actuar ja des de la facultat, oferint una docència amb perpectiva de gènere i millorar l’atenció primària fent ús d’un protocol d’exploració dels pacients tenint en compte el seu sexe.

Bloc de l’autora

Tota la bibliografia de la doctora Valls-Llobet sobre salut i dones

Nelly Bly, precursora del periodisme d’investigació

nellie_bly Elizabeth Jane Cochran ( 1864 – 1922) és el nom d’una pionera del periodisme d’investigació nordmericana que va usar el pseudònim de Nelly Bly. Va entrar a treballar en un diari local amb 16 anys. En mostrar-se indignda per un article sexista va enviar una carat al director qui la va contractar per a la secció de Societat. Amb 23 anys es va internar en un psiquiàtric per denunciar les condicions de vida dels pacients. El 1889 va fer-li una entrevista a Juli Verne, autor de La volta al món en 80 dies, tot superant el rècord de Phileas Fogg i fer la volta al món en 72 dies.

Va fer un reportatge sobre la convenció a favor del sufragi femení l’any 1913 i el seguiment de la Primera guerra mundial des del front oriental europeu.

Edicions Buck acaba de publicar dos llibres que recullen aquests treballs: Diez días en un manicomio i La vuelta al mundo en 72 días. També hi ha el projecte de fer una pel·licula.

Es va fer molt popular i es van editar postals i jocs de taula amb Nelly com a protagonista.

Pàgina en anglès

Una polèmica rebaixa de condemna a un maltractador

tribunal_supremo_madrid Comentari de la notícia llegida al diari El País El Supremo baja la pena al hombre que dejó tetrapléjica a su esposa

Un home amb ordre d’allunyament va entrar de matinada a la casa que havia compartit amb la dona a la qual havia maltractat. L’agressió la va deixar tetraplègica, però el Tribunal Suprem ha rebaixat la pena de 21 a 16 anys perquè entén que no ha quedat provada l’alevosia, agreujant que sí havia apreciat l’Audiència de Madrid i que converteix l’homicidi en assassinat (en l’assassinat incorre la voluntat de matar, cosa que implica un càstig més gran al culpable). Aquesta sentència, el ponent de la qual és el magistrat Luciano varela, no es pot recórrer. Alguns juristes l’han qüestionada. Per exemple, a l’anàlisi que en fa al diari El País ( 2 febrer 2010) Un caso claro de alevosía Manuel Cancio Melià, catedràtic de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Madrid, el considera un cas clar d’alevosia perquè, argumenta, encara que la víctima no estigués dormint, l’agressor la va atacar estant ella desprevinguda al seu llit ( per tal que hi hagi alevosia l’agressor s’ha d’aprofitar d’una situació d’especial debilitat de la víctima ) Aquest especialista acaba el seu escrit amb la frase següent:

El derecho penal no es el instrumento principal para terminar con la violencia machista. Pero sí distingue entre asesinato y homicidio.

Últimes dones vestides de “pagesa” a Eivissa

pagesa pagesa-2 Maquetaci?n 1

A Eivissa s’ha presentat un llibre sobre les últimes pageses que encara vesteixen de manera tradicional. es tracta de dones ja molt grans i, amb elles, desapareixerà tota una tradició, Dones de pagesa: Els treballs i els dies. El seu autor és Vicent Marí Tur “Botja”.

Es tracta de la recopilació del testimonis de 67 dones, en un llibre il·lustrat amb fotografies de totes elles. La més jove té 73 anys i la més grans, 103, encara que altres quatre centenàries incloses en el volum han mort ja. Segons el conseller Marià Torres és la primera vegada que s’ ofereix una història de l’ illa «explicada per les seves dones. És el testimoni d’ una cultura i una forma de vida que s’ extingeix i que Marí Tur ha rescatat per a la posteritat.»

A la pregunta que Vicent Marí Tur formulava a les dones de per què encara vesteixen de “pagesa”, les dues respostes més enginyoses han estat: «Perquè mai no passa de moda» i «perquè, tant si aprimes com si engreixes, sempre queda bé».

Crònica de la presentació del Diario de Ibiza (30 gener 2010) i Galeria de fotos

En aquesta pàgina de l’ajuntament del poble de Santa Eulàlia es descriuen tots els components dels vestit tradicionals eivissencs com la gonella, vestit més antic per a les dones , probablement data del segle XVIII. És de llana tenyida i es compon d’una falda, un gipó de llana tenyida, amb mànigues de setí brodades, amb embotonada de plata i cintes de colors; davantal, mantó daurat i “cambuix” (cumbaix?), mocador de puntes que s’ajusta a la cua. Se sol portar un capell de feltre negre d’ala ampla.

Amb els vestits es calçaven unes espardenyes de pita treballades a mà. Els color que més destacaven en els homes són el vermell i el blanc. Les dones posaven molta més fantasia en el colorit de les seues robes.
També cal esmentar les joies, “s’emprendada”, conjunt de joies d’or, plata i corall, el valor artístic i històric del qual és més elevat que l’econòmic.
I no podríem acabar sense mencionar la importància que tenen el ball, la música i els vestits dins de la nostra cultura i com a part molt rellevant de la nostra identitat.

Soledad Puértolas ingressa a la “Real Academia Española”

L’escriptora Soledad Puértolas ha estat triada per ocupar la cadira “g” de la institució. Encara cal destacar l’esdeveniment pel fet que les dones són en minoria a l’Acadèmia (només 5 d’un total de 44) El director, Víctor García de la Concha, ha assegurat que Soledad Puértolas ( Saragossa, 1947) ha estat triada “pels seus mèrits “. La mateixa escriptora havia afirmat recentment que el selecte club, creat el 1713, “mai no podia regir-se per quotes (paritàries) perquè no seria coherent”. L’escriptora Ana Maria Matute hi va entar el 1996, la historiadora Carmen Iglesias el 2001 i un any més tard la científica Margarita Salas. Per últim el 2008 hi havia entrat l filòloga Inés Fernández Ordóñez.

Algun dels membres de la institució com l’escriptor Luís Mateo Díez, un dels que havien proposat la nova acadèmica, ha assenyalat que és important que segueixin entrant dones a l’Acadèmia. No oblidem que temps enrera no s’hi admetien dones i escriptores com Emilia Pardo Bazán que van aspirar a formar-hi part van ser refusades amb un “no hay plazas para señoras”.

Soledad Púértolas ha escrit més de trenta obres, es va iniciar a la literatura l’any 1979 amb El bandido doblemente armado i va guanyar el premi Planeta deu anys més tard amb Queda la noche. Una de les seves obres més celebrades és l’assaig La vida oculta ( Premi Anagrama 1993) És considerada una de les veus més destacades de la narrativa espanyola actual. L’ autora ha declarat que el seu discurs tindrà com a tema els personatges secundaris i que confia que ben aviat deixi de ser notícia que una dona entri a l’Acadèmia .

HAITÍ: El terratrèmol fa la vida de le dones més dura

illa imagen3 mujer_haitiana Segons la infermera noruega de “Metges sense Fronteres” Veronica Gran, des del terratrèmol moltes dones embarassades han patit infeccions d’orina, pressió molt alta o anèmia, fins i tot contraccions, sense acostar-se a l’hospital del barri Cité Soleil de Port-au-Prince (on ella treballa). Quan arriben el nen ja és mort, algunes moren al part desagnades. A la maternitat del centre Ginecològic Isaie Jeanty & Leon Audain, el metge resident de 3r any Bordes Edouard certifica que les dones han estat apartades per atendre casos que es consideren prioritaris. I si és difícil el camí a l’hospital per a les embarassades, les violades ja no cal que hi vagin. El gerent del centre ginecològic esmentat, Paul Henock, assegura que des del terratrèmol han anat a l’hospital algunes dones per ser examinades després d’haver estat violades, però han hagut de remetre-les a d’altres centres perquè no les podien atendre.

Un estudi del Banc Interamericà de Desenvolupament publicat a Haití el 2006, indicava que un terç de les dones del país havien sofert violència física o sexual i la meitat eren menors de 18 anys. Tots aquests abusos són ocultats. La monja colombiana Rocío Pérez, que té 67 anys i en fa 44 que és al país treballant al col·legi de salesians del districte de Carrefour, afirma que les dones del país fan de pare i mare. Elles porten els nens a l’escola i s’ocupen de les cases perquè els homes pobres són molt negligents.

El País (25 de gener de 2010)

Bolívia, govern amb paritat

ministra evo-morales El nou govern bolivià , segon mandat del president Evo Morales, que va prendre possessió ahir al pati principal de la Casa de Govern, té el mateix nombre d’homes i dones (10 i 10).

El president va assegurar que la presència de 10 dones en el Gabinet és un homenatge a la seva mare, la seva dona i la seva filla, i suposa acomplir un somni llargament acariciat des dels seus orígens com a dirigent dels sindicats. Quatre de les dones són indígenes i procedeixen del moviment social.

Disminució de les víctimes de violència de gènere

Malgrat les “bones” notícies sobre la disminució de successos de violència sobre les dones que ens van arribar dies enrera, hem pogut saber que els delictes contra la llibertat sexual són la tercera causa d’ingrés a les presons, segons estadístiques fetes públiques en premsa:

tipologia-delictes

Avui, 14 de gener, hem pogut llegir a la premsa que la ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, i el delegat del govern contra la violència de gènere, Miguel Lorente, van presentar ahir les xifres de violència de gènere de 2009. Tot i que hi va haver 55 víctimes (amb 4 casos pendents d’investigació) aquesta és la xifrea mínima des de 2003 ( any en què es va començar a dur un recompte ). A més, hi ha hagut una caiguda del 27% respecte el 2008 (ha va haver 76 casos) i del 8,3% des que va entrar en vigor la llei contra el maltractament.

De les 55 víctimes d’enguany, només 14 havien denunciat. Els homicidis han disminuït en el grup de menors de 30 anys ( han passat de 25 el 2008 a 16) i en el grup d’edats compreses entre 30 i 64 anys ( de 45 a 32) D’altra banda, ha disminuït el nombre de víctimes de procedència estrangera en relació a 2008 ( de 33 han passat a 20) Els mesos de gener i novembre no hi va haver cap víctima.

De cara a la prevenció, 167 homes porten ja la polsera amb localitzador per a agressors que van començar a impulsar-se el mes d’agost per ordre judicial.

Aprofitant l’ocasió, Bibiana Aído ha donat dades sobre l’ús de la línia d’atenció a víctimes de maltractaments, 016, que va rebre el 2009 un total de 68.541 trucades que pugen a 159.207 els trucs rebuts des de l’inici del seu funcionament el 2007. La majoria de trucades van ser realitzades per les dones víctimes i el 18,9% per familiars. i amics.

L’objectiu, però, és arribar a la violència zero.

Podeu ampliar la notícia.

Disney coeducatiu?

tiana_ultima_princesa_disney Llegeixo el dia de Nadal un article a El País amb el títol Las princesas se ponen a trabajar.

Subratllen: El feminismo ha hecho cambiar los cuentos i Disney ofrece ahora historias de igualdad.

A més a més les heroïnes ja no són blanques, rosses i d’ulls blaus. Pocahontas era índia, Mulan xinesa i l’última princesa de Disney, Tiana, és afroamericana. La seva negritud no és només racial, també és social i cultural. Ella viu a Nova Orleans, una ciutat de profundes arrels afroamericanes, és valenta i realista. I no acaba com totes les princeses dels contes anteriors, a ella el príncep blau no la retira.

Aquestes innovacions són per convenciment o busquen, com sempre, més èxit i més vendes?

Associació “Clásicas y modernas”

asociacion_clasicas_y_modernaspara_web_2jpg Fa pocs mesos (el maig ) va néixer aquesta associació cultural que es proposa lluitar contra l’arraconament i invisibilitat de les dones en el terreny de la literatura, la música, el teatre, el cinema, el periodisme, és a dir en tots el àmbits de la cultura. Volen la igualtat de génere en la cultura. Podeu visitar el seu bloc: Clásicas y modernas. Hi podeu llegir el seu MANIFIESTO DE CLÁSICAS Y MODERNAS
POR LA IGUALDAD DE GÉNERO EN LA CULTURA Redactat per Laura Freixas en col·laboració amb el Club de les 25, amb dades aportades per Pilar Aguilar, Fátima Arranz, Margarita Borja, Laura Freixas, Cristina Infante, Pilar López, María Mchado, Karmele Mrachante, Patricia Mayayo, Inés París, Diana Raznovich, Isabel Veiga y Susana Villalba.