Llegeixo el dia de Nadal un article a El País amb el títol Las princesas se ponen a trabajar.
Subratllen: El feminismo ha hecho cambiar los cuentos i Disney ofrece ahora historias de igualdad.
A més a més les heroïnes ja no són blanques, rosses i d’ulls blaus. Pocahontas era índia, Mulan xinesa i l’última princesa de Disney, Tiana, és afroamericana. La seva negritud no és només racial, també és social i cultural. Ella viu a Nova Orleans, una ciutat de profundes arrels afroamericanes, és valenta i realista. I no acaba com totes les princeses dels contes anteriors, a ella el príncep blau no la retira.
Aquestes innovacions són per convenciment o busquen, com sempre, més èxit i més vendes?