Categoria: Informacions

Els joves controlen més les seves parelles amb l'”smartphone”

Molts  adolescents se serveixen del mòbil per  controlar les seves parelles tot el  dia.

Segons Alba Alfageme, coordinadora de la unitat de suport a  l’ atenció de víctimes de la Conselleria d’Interior, en els últims temps es detecten nombroses pràctiques abusives entre parelles adolescents. Gràcies a les noves tecnologies la pressió és constant , 24 hores al dia, 365 dies l’any:  és ben habitual que el noi li demani a la noia  que es faci una foto per veure com va vestida i la convenci  que millor aquella faldilla curta se la posi el cap de setmana quan surtin junts o bé li demani  que activi en el seu  ‘smartphone’ una aplicació  amb un servei de geolocalització per  saber on és a cada moment, i fins i tot preguntar-li qui és el noi que ha afegit com a amic al Facebook. És el que es coneix com Ciber Masclisme. En les relacions de fa uns anys les noies podien mantenir l’espai propi a casa quan l’únic nexe amb l’exterior era el telèfon fix i encara les trucades havien  de passar pel filtre dels pares, ara el nuvi contacta a través del mòbil i pot exercir un control quasi total.

Els mossos fan xerrades sobre violència de gènere a escoles i instituts per posar en atenció les joves sobre aquests possibles abusos.

El Periodico

I si els homes haguessin de parir?

 

A la secció Medios del diari El Mundo s’anuncia que han  sotmès un periodista del suplement Yo Dona a una màquina que emula el dolor del part.  El creador  del “miracle” és Jackie Calleja, ginecòleg  de l’ Hospital Quirón de Madrid. A l’entorn de la panxa, quatre elèctrodes ficats en dos cinturons desprenen descàrregues que provoquen contraccions a l’abdomen; a poc a poc el dolor va creixent en duració, freqüència i intensitat. És el més semblant a un part que es pot provocar en un home, segons el doctor Calleja.  Pel que explica, el noi, de 33 anys, no havia patit mai abans un dolor igual. La potència dels elèctrodes va de 0 a 100 i en un principi, només 20 li causen gran malestar,  però són  tolerables, per això  demana  més potència. Quan  la màquina  arriba als  40, el dolor és  insofrible. Els quatre segons de duració de les “contraccions” li semblen interminables. En arribar al 90, les rampes el fan embogir de dolor;  li sembla  que totes les vísceres se li desfan, no pot respirar bé i les contraccions les sent a tot el cos: cames, esquena, pit…

Evidentment, per molt que s’hi assembli, ni el noi té un  úter que s’hagi de dilatar ni un nen d’uns 3 k.  a dins la panxa que ha de sortir per un forat més o menys gran.  Pel que es veu l’experiència està de moda perquè recentment  altres dos homes holandesos han provat una màquina similar i han qualificat els dolors com a tortura.  Calen aquests experiments?

El Mundo

 

La Biblioteca Nacional fa un homenatge a les pioneres de la literatura espanyola.

La Biblioteca,  de reconeguda tradició masclista, vol fer un reconeixement a aquelles dones que amb la seva obra van trencar barreres a la seva època, com  Teresa de Ávila        ( 1515 – 1582) o Sor Juana Inés de la Cruz       ( 1651- Ciudad de México,  1695) Aquesta última fou feministra quan encara no hi havia feminisme. La primera de les imatges és de Santa Teresa i la segona de Sor Juana Inés.

Felip  V només deixava entrar a la Biblioteca els homes i fins a  1837  les dones no hi van poder visitar-la,  i encara només els dissabtes. Fins 1990 (quasi tres segles després de la seva fundació ) no va haver una directora, Alicia Girón, i no per falta de candidates;  però els seus arxius guarden l’obra de moltes escriptores que,  segons la comissaria de l’exposició, la poetessa  Clara Janés, demostren que les adversitats no són infranquejables i anar a la contra sempre va ser possible.

L’exposició El despertar de la escritura femenina en lengua castellana, que la Biblioteca Nacional (BNE) dedica a les aventureres de la ploma en segles poc  propicis per a les incursions literàris si no eres home ,  estarà  oberta fins al 21 de abril.

L’actual directora de la BNE és  Glòria Pérez-Salmerón

El País (31 gener)

Execució d’una dona a EEUU

Kimberly McCarthy havia de  morir per injecció  letal a les sis de la tarda a Texas, però un jutge de Dallas ha retardat la seva execució  fins  al 3 d’abril.

Des de 1976 en què es va restaurar la pena de mort a alguns estats, 1.321 persones han estat  executades a  EE UU i  només 13 eren dones. Aquesta era la primera des de 2010. McCarthy,  de 51 anys, addicta al crack quan  va  cometre el crim, va ser condemnada a mort per l’assassinat  el 1997  de la seva veïna  Dorothy Booth de 71 anys, a qui va  apunyalar a casa seva. Els seus advocats van sol·licitar al governador de Texas un aplaçament de la condemna i al fiscal que anul·lés l’execució basant-se en motius racials ja que la condemnada és de raça negra mentre que tots  els jurats menys un són blancs;  a més actualment, tenint present els atenuants d’addicció i altres – ella afirma que el crim el van cometre dos traficants de drogues – , estan segurs que la pena no hagués estat a mort.

L’ última execució d’ una dona va ser el setembre de 2010. Teresa Lewis fou executada al Correccional de Greensville (Virgina) amb  una injecció letal, mètode que va  preferir a la cadira elèctrica. El seu cas  va  provocar la indignació  d’aquells que reclamaven clemència atès que el seu coeficient intel·lectual era gairebé el d’una persona discapacitada  (Lewis tenia  un 72 i el límit  és de 70). L’any 2002, el Suprem havia declarat inconstitucional aplicar la pena de mort  a persones amb discapacitat  mental.
Article complert al diari El País ( 29 gener)

Les dones encara dediquen més temps a fer les tasques domèstiques que els homes

Barcelona ha posat en marxa una campanya per potenciar la coresponsabilitat entre homes i dones per garantir que la reorganització del temps i dels treballs siguin totalment assumits com a una necessitat de la societat, mitjançant el treball conjunt amb entitats, institucions i empreses, i avançar així cap a un nou marc de relació més igualitari basat en el respecte i el reconeixement.

La campanya de Coresponsabilitat té com a objectiu promoure un canvi cultural en la concepció del temps i fer que els homes i les dones dediquin el mateix temps a les seves responsabilitats.

Consistirà en tota una sèrie d’activitats, vídeos, entrevistes, i diferents materials que volen promoure un canvi cultural en la concepció del temps que afavoreixi la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, visibilitzar el valor del treball domèstic com a necessitat imprescindible pel benestar de les persones, sensibilitzar sobre els beneficis de compartir les tasques domèstiques i de cura, i cridar a l’acció i al canvi.  Entre d’altres accions destaca l’exposició “Et correspon, ens correspon” que es podrà visitar  a la Biblioteca Mercè Rodoreda i a partir del mes de febrer en altres espais de la ciutat, la Maleta de Contes Coeducatius “Princeses que no esperen prínceps i nois que no volen ser pirates”, o la pàgina de facebook (http://www.facebook.com/coresponsable100x100

La fotografia és del cartell de la campanya.

Informació treta de La Vanguardia (21 gener)

Cartes al director. Diari “El País”, 20 de gener.

EL PAPEL DE LA MUJER

Hay lugares en el mundo donde la mujer queda relegada a un segundo plano.

En la mayor parte de esos lugares, donde impera una cultura machista, sucede que ser mujer conlleva sufrir un trato abusivo y denigrante, como reflejan los últimos casos de violaciones en grupo ocurridas en India. Afortunadamente, parece que en particular la sociedad india está ahora reaccionando; y en general, que el proceso globalizador está impulsando el papel de la mujer en muchas sociedades. Aun así queda sin duda un gran camino por recorrer. Hoy día el lugar que ocupa la mujer dista de ser el que le corresponde en términos de derechos y de equidad a todos los niveles con respecto al del hombre.— David Pérez Tallón.

 

Els casos de violació a l’Índia no cessen

No fa gaires dies una noia de 9 anys fou objecte de violació, ara ha estat una nena de set anys qui ha estat violada als banys de  la seva escola, ben a prop  del despatx de la directora.  El fet ha succeït a la ciutat portuària de Vasco de Gama, a la regió  de Goa (sudoest  d’ Índia), segons  ha informat el ministre  principal de Goa, Manohar Parrikar. D’acord  amb l’ agència AINS, la Policia ha detingut   la directora de l’escola per negligència. Quan acabarà l’abús de dones i nenes en aquell país i tants d’altres?

Any i mig de presó per a un exconseller per incitar a la violència de gènere

Un antic policia nacional i  exconseller populista de Llucmajor (Mallorca), Joaquín Rabasco, i la seva secretària, Clàudia Falleman, han estat  condemnats a un any i  mig de presó i a una multa de 18.000 euros per  penjar al  web del seu partit local una animació  que mostrava  fins a 20 formes d’ acabar amb  la vida d’ una dona.

El jutge aprecia a la cinta una “clara intención despectiva de la imagen de la mujer”.

Triarà aquest any una dona PERSONA DE L’ANY la revista TIME?

Des que la revista Time va començar a concedir el títol PERSONA DE L’ANY el 1927 gairebé no hi ha hagut reconeixement de dones.  Algunes de les anomenades anteriorment ho han estat per accident o matrimoni com Melinda Gates i el seu marit  Bill, pel seu activisme humanitari el 2005 ; el  1986, la dirigent  filipina Corazon Aquino va obtnir  el títol, la reina Isabel II l’any de la seva entronització (1952), Wallis Simpson el 1936 i  l’esposa del líder xinès  (també  junt el seu marit) Chiang Kai-Shek el 1937.

Enguany, per fi, entre les finalistes hi ha: Hillary Clinton; les Pussy Riot; la líder birmana Aung San Suu Kyi; la nova cap  de Yahoo,  Marissa Mayer; la gimnasta afroamericana (i nova Nòvia d’ Amèrica) Gabby Douglas i potser la que té més possbilitats, la pakistaní de 15 anys Malala Yousafzai, tirotejada per la seva defensa de l’escolarització de les nenes al seu país [també candidata al Premi Nobel de la Pau) Hi ha un altre nom a la llista de finalistes amb poques possibilitatas realas de guanyar, però la inclusió de la qual ha molestat als conservadors dels EEUU: Sandra Fluke, l’ estudiant de Dret i  activista pels drets de les dones de 31 anys a la qual el presentador ultra Rush Limbauh va dir “puta” peor testificar a favor de la gratuïtat dels anticonceptius al Congrés.