200 milions de nenes i dones han sofert mutilació genital femenina (MGF), segons estimacions de l’ONU. El Fons de Població de Nacions Unides calcula que més de 4 milions de nenes corren el risc de ser víctimes de l’ablació genital cada any, la qual cosa equival a 12.000 casos diaris. A Espanya, segons un estudi publicat el 2020 pel Ministeri d’Igualtat, el nombre de nenes en perill de patir aquesta pràctica era de més de 15.500, quasi 3.700 de les quals en risc extrem.
Òbviament, haver estat víctima d’aquesta pràctica té conseqüències físiques i també mentals. Des de les més inmediates (dolor intens, hemorràgia, inflamació dels teixits genitals, febre, infeccions com el tètanus o fins i tot la mort), fins a les que poden aparèixer a llarg temini: infeccions urinàries, problemes vaginals, menstruals, sexuals (coit dolorós, menor satisfacció…), major risc de complicacions a l’hora del part (hemorràgies, cesària, necessitat de reanimació del bebè…) i de mortalitat neonatal o trastorns psicològics (depressió, ansietat…).
Per què continuen practicant-la? Sovint es considera part necessària de la criança de la nena i una forma de preparar-la per a la vida adulta i el matrimoni. Molts cops respon a la concepció d’allò que es considera una conducta sexual acceptable i vol assegurar la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat després. Hi ha la convicció que redueix el desig sexual de la dona i, per tant, la temptació de relacions extraconjugals.
És una pràctica que encara és vigent a 30 països d’Àfrica, Pròxim Orient i Àsia i constitueix una violació dels drets humans fonamentals de les nenes i les dones.
Tant la Generalitat com algunes fundacions privades fomenten programes d’informació, prevenció, assessorament i ajuda per tal que dones que havien estat víctimes de l’ablació quan eren petites se sotmetin a operacions de reconstrucció del clítoris.
Departament d’igualtat i feminismes Prevenció de la mutilació genital femenina
