Categoria: Informacions

Catalunya la comunitat on més nadons són inscrits amb el cognom de la mare primer

El cognom patern va deixar de ser prioritari el 30 de juny del 2017 quan va entrar en vigor la reforma del Registre civil. L’actual legislació  permet, doncs, el canvi de l’ordre dels cognoms (primer el de la mare i després el del pare).
Per comú acord del pare i la mare o quan el menor arribi a la majoria d’edat. L’ordre dels cognoms inscrit per al fill gran regeix en les inscripcions de naixements posteriors dels germans del mateix vincle.

En aquest període,  435 dels nadons nascuts  a Catalunya han estat registrats amb el cognom de la mare primer esdevenint la comunitat que més casos ha registrat. La segueixen el País Basc amb 272 casos i Andalusia amb 234; les comunitats amb menys nombre de casos són Aragó amb 12 i Cantàbria amb 15.

Dels 437.495 nadons nascuts al conjunt d’Espanya entre l’1 de juliol de 2017 i el 30 de juny de 2018 només 2082 porten primer el cognom de la mare ( un 0,5%)

No només han de canviar les lleis sinó la mentalitat.

Interessant programa de ràdio: FEMINISMES (Ràdio 4)

És un programa que dona veu a persones, entitats i col·lectius que plantegen un visió crítica del patriarcat i lluiten contra les violències masclistes. Fa divulgació de la història del feminisme i dels sabers de les dones i planteja les estratègies dels feminismes actuals per tal d’acabar amb les desigualtats de gènere. Els dijous de  22 a 23h. Dirigit i presentat per Marisol Soto Romero.

Twitter del programa FeminismesR4  

Revisem el llenguatge no inclusiu de la Constitución

Aquesta setmana la vicepresidenta del Gobierno, Carmen Calvo, anunciava que ha demanat a la RAE un estudi per adequar la Constitución al llenguatge “inclusiu”. És a dir, per adequar-lo al moment  actual i revisar una redacció que es correspon a una societat de fa 40 anys. La polèmica està servida:  per exemple, Arturo Pérez-Reverte ja ha fet saber que abandonarà  la Real Academia si es fa això; els sectors feministes, però, han rebut bé l’advertència.

La utilització inamovible del genèric masculí com “universal” exclou les dones de ser subjectes del discurs. Llengües romàniques com l’ espanyol, el català o el francès no tenen gènere neutre (com per exemple, l’anglès) cosa que, com assenyala Esther Forgas – catedràtica de Filologies Romàniques (Universitat Rovira i Virigili)- permet nomenar i visibilitzar  les dones. Eulàlia Lledó, doctora en Filologia Romànica i investigadora sobre el sexisme en la llengua diu que la llengua avança  a poc a poc, però sí que hi ha hagut canvis inexorables. Per exemple en denominar les professions. Ara el  Col·legi d’Advocats és Col·legi de l’ Advocacia, com també diem Escola d’Enginyeria o parlem de jutgesses, diputades i ministres.

Per a Lledó, hagués estat més adient nomenar una comissió parlamentaria per tal que estudiés aquesta necessària revisió de  la llengua de la Constitució ja que és més un debat polític que no una qüestió de forma. Justament perquè la RAE  parteix de la defensa del masculí genèric.

Finlment, el director de la Reial Acadèmia, Darío Villanueva, ha assegurat que no veu la “més mínima possibilitat” d’introduir el llenguatge inclusiu a la Constitució espanyola perquè no hi ha un clima polític per fer-ho.

Denunciem l’assetjament de dones periodistes al mundial de futbol

Julia Guimarães, reportera brasilera que treballa per al programa Globo Esporte, va viure una escena, malauradament massa  habitual. Mentre estava informant sobre la prèvia del partit entre el Senegal i el Japó, un aficionat es va abalançar sobre ella. Ella li va dir : “No facis això. No ho tornis a fer”. Tot ha estat gravat a tall de denúncia en un vídeo. (Perquè aquest ja és el segon assetjament que pateix la reportera de Globo Esporte des que va arrencar el Mundial.  Abans d’ella, Julieth González, enviada especial a Moscou del canal de notícies en espanyol de Deutsche Welle, va ser la primera a la qual van intentar besar el dia de la inauguració mentre estava realitzant una retransmissió en directe;  un home la va besar a la galta sense el seu consentiment i li va tocar un pit. Ella va continuar informant de l’ambient amb professionalitat i ell va marxar feliç, somrient. Hores després, González no va dubtar a afegir-se a la denúncia a través de les seves xarxes socials. “¡Respecte! No mereixem aquest tracte. Som igual de valuoses i professionals. Comparteixo l’alegria del futbol, però hem d’identificar els límits de l’afecte i l’assetjament”, va sentenciar al seu perfil d’Instagram.  La reportera sueca Malin Wahlberg és un altre cas; treballa per al diari esportiu Sportbladet i també va ser assetjada mentre feia una retransmissió en directe. Estava parlant de la prèvia del partit Corea del Sud – Suècia i comentant l’al·luvió d’aficionats suecs que s’estava desplaçant fins a l’estadi, quan un d’ells li va fer un petó a la galta sense consentiment i un altre la va envoltar amb el seu braç per sobre de l’espatlla, li va tocar el cap i la va despentinar. Wahlberg no va dubtar a denunciar-ho públicament.

Un nou capítol  vergonyant ha estat el de la periodista de Mediaset María Gómez  qui ha ensenyat unes imatges que demostren una deriva cultural alarmant. Ja  havia  denunciat el tracte d’alguns aficionats a les periodistes que treballen pels carrers russos i ara ella mateixa n’ha estat víctima. a través d’un vídeo publicat al seu compte de Twitter, ha ensenyat com un home se li apropa per fer-li un petó mentre ella parla a la càmera mentre estava fent una prèvia del partit dels vuitens de final d’aquest diumenge entre Espanya i Rússia. (30 de juny)

Els seus casos són la cara visible dels assetjaments realitzats al Mundial de Rússia. Desenes de periodistes pateixen situacions similars dia rere dia. Intenten treballar com els seus homòlegs, però són petonejades i abraçades en directe sense consentiment.

Justícia per a Noura

Noura Hussein, la noia sudanesa de 19 anys a la qual havien condemnat a mort per haver matat el seu marit violador, i amb qui l’havien casat forçosament, no serà executada gràcies a la mobilització de milers de persones d’arreu del món que han signat una petició de change-org. També Amnistia Internacional  ha demanat suport per  a Noura en considerar-la la veritable víctima. 

Ara Noura s’enfronta a una condemna de 5 anys de presó i a una multa de 337.000 lliures  sudaneses (uns 16.000 euros). Ella somiava  estudiar a la Universitat i esdevenir professora. Fem que l’alliberin i pugui fer els seus somnis realitat.

No abandonem Noura!!! Acabem amb els matrimonis forçats!!! Retornem la veu a  les dones!!!



 

De nou les noies obtenen les millors qualificacions a la selectivitat

Claudia Valero de la Flor, del col·legi Santa Teresa de Jesús de Tarragona i  Rosa Milian Costa, de l’ Institut Jaume Vicens Vives de Girona empaten amb un 9,9  a la fase general de la selectivitat.

A la província de Barcelona han obtingut  un 9,8 Núria Moreno Sanz, de l’Institut Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar; Rita Martí Torra, del Padre Damián Sagrados Corazones i  Jaume Giol Pozo, de l’Escola Pia de Terrassa. A Girona, la segona millor nota ha estat  per a Pol Valero Pallarès, de La Salle, amb  un 9,8;  i a  Lleida l’alumna millor puntuada ha estat  Maria Ciria Puigpinós, de Lestonnac de Lleida, amb un 9,7.

Qusi  34.000 alumnes es van enfrontar  ara fa gairebé  dues setmanes a les Proves d’ Accés a la Universidad (PAU). El 96% dels i les  alumnes presentats han aprovat.

Per a la justícia espanyola és més greu votar “il·legalment” (diuen) que violar salvatgement en grup

L’Audiència de Navarra decreta llibertat provisional pels cinc homes que integren l’autoanomenada Manada, que podran sortir de la presó esperar la sentència ferma a les seves cases si paguen una fiança de 6.000 euros. Només un dels tres magistrats ha votat en contra de la decisió (el president de la sala, que era partidari de prorrogar la presó de manera incondicional).  Després de la sentència que els exonerava d’haver violat la jove però els condemnava per abusos sexuals, els membres de la Manada van  recórrer novament la mesura per poder tramitar en llibertat els recursos contra la sentència, i ara ho han aconseguit.

Des que s’ha conegut  la decisió les xarxes no han parat de bullir. Es convoquen manifestacions de rebuig  a tot arreu. Amb les etiquetes #LasCallesTambienSonNuestras i #YoTeCreo, les activistes Teresa Lozano i Zua Méndez, conegudes com a Towanda Rebels i autores del vídeo ‘Yo te creo’ en defensa de la víctima de la Manada, han fet una crida a totes les dones a sortir al carrer.

 “Si La Manada sale, nosotras ocupamos las calles”

 

El que denuncia el hashtag #Cuéntalo

#cuentalo ha estat  tendència mundial a Twitter durant dies. Un ‘hashtag’ on milers de dones han compartit els testimonis de les  agressions sexuals patides. Una iniciativa en xarxa que, segons les  expertes, esdevé viral perquè compta amb tot allò que cal a les dones: suport social, perdre la por el, no sentir-se soles i empoderament. Cal tenir present que només es denuncien el 10 % d’aquest tipus de delictes.

La cadena de testimonis va ser iniciada per la periodista Cristina Fallarás  a partir d’un article de la coodirectora del diari Público Virginia Pérez Alonso sobre el relat de l’agressió sexual patida amb  tretze anys.
La cadena aconsegueix, en primer lloc, fer adonar les dones que no és cap vergonya, ajuda a  compartir la càrrega, deixa de normalitzar les violacions, i posa en evidència que la violència sexual té moltes cares: es produeix assetjament sexual al carrer, a  l’àmbit laboral, dins la família, el pateixen tota mena de dones, de totes les edats i races, heterosexuals, lesbianes …
Com vam poder veure a les massives mobilitzacions del passat 8M,  ens  trobem  davant  un evident augment de la consciència feminista en grups de dones de totes les edats, i molt significativament entre les joves. És comú a tots els països del món i a Espanya l’ha esperonat la injusta sentència pel conegut cas de la Manada. El lema ‘Paramos para transfórmalo todo‘ que va encapçalar algunes manifestacions reflecteix el projecte col·lectiu  del feminisme i les xarxes socials ajuden a difondre aquesta onada.

#AsíSeManipula

   

El  col·lectiu  Mujeres de RTVE inicia un campanya a les xarxes per a denunciar la manipulació informativa en la corporació i demanar de nou la seva renovació  immediata. Desenes de testimonis  de casos concrets plasmen com s’utilitzen els mitjans públics amb fins partidistes: Rodes de premsa censurades,  treballadors arraconats por no deixar-se manipular o peticiones com “que el president del Gobierno no surti amb  imputats”, es  tergiversa la realitat per afavorir el relat del Gobierno o certs interessos,  redaccions paral·leles, ordres de faltar al principi de pluralitat que per llei ha de regir la  corporació… Volen conscienciar sobre la situació que es  viu a l’ens i  que es perllonga pel bloqueig del PP a  la renovació  del president i el Consell d’Administració.

Segons expliquen en un comunicat, amb  l’ etiqueta #AsíSeManipula pretenen que els ciutadans “puguin accedir a situacions reals que expliquen com es manipula cada dia i amb els diners de tots”.  També animen els espectadors i oients  a compartir els seus testimonis “i  explicar exemples de manipulació” que hagin percebut a RTVE.

Els treballadors de RTVE  van reunir-se en assemblea divendres passat per establir una sèrie de mesures coordinades amb les quals denunciar el que qualifiquen de segrest dels mitjans públics per part del Gobierno. Entre aquestes, vestiran de negre tots els divendres com a senyal de dol.