Execució d’una noia a Iran

La jove  ZEINAB  SEKAANVAND, executada a la presó  d’ Urujieh, a la província d’ Azerbaijan avui  dimarts 9 de desembre al matí. 

La seva vida ha estat un veritable infern: la van obligar  a casar  quan  tenia només 15 anys. Ell la violava i maltractava físicament  i psicològica. Va intentar divorciar-se, però el seu marit s’hi va negar.  Va ser  detinguda el 2012 acusada d’haver-lo matat  i   durant  20 dies va patir pallisses constants per part  de la policia. No va tenir advocat fins al moment  del judici; aleshores va acusar el seu cunyat de la mort  del seu marit i d’ haver-la violat en diverses ocasions. Però Zeinab va ser acusada a pena de mort.

És llavors que Amnistia Internacional va iniciar una campanya per frenar L’execució. Milers de persones s’hi van solidaritzzar, però les autoritats iranianes van decidir saltar-se la legislació internacional i executar-la. Tenia 17 anys quan el 2012 va confessar, sota pressió,  el seu crim.  Ha mort amb només 23 després d’aquesta vida tan dolosa.

El cas de Zeinab  no és aïllat. En un país on es  permet  el matrimoni  infantil i es qüestionen constantment els drets de les dones són freqüents casos com aquest:   Mahboubeh Mofidi fou  condemnada amb 17 anys per matar el seu marit (amb  el qual  s’havia casat als 13) i  va ser executada el passat gener. Fátima Salbehi també va ser executada el 2015 perquè va enverinar el seu marit que abusava  d’ella.

Amnistia Internacional segueix lluitant per eradicar la pena de mort de la faç de la terra.  A l’última dècada, Iran ha executat cap  a 80 menors d’edat. L’ ONU va acusar  Iran el 2014 de tenir en el corredor de la mort  160 joves que van ser condemnats a la pena capital quan  eren menors d’edat. Demanen a Iran una moratòria per a les execucions, que comuti les penes de cara a abolir la pena de mort i la prohibeixi en cas de nois i noies condemnats amb menys de 18 anys.

 



Denis Mukwege i Nadia Murad, Nobel de la Pau 2018

El Nobel de la Pau 208 ha estat atorgat conjuntament al ginecòleg congolès Denis Mukwege i l’activista yazidita Nadia Murad .

Mukwege ha operat gratuïtament milers de  dones víctimes de violacions al seu hospital Panzi, a l’est  de la República Democràtica del Congo; ja fa  dues dècades que el doctor es va convertir en el “reparador de les dones de la República Democràtica del Congo”.

Murad, ex esclava del grup  jihadista Estat Islàmic, va escriure la seva autobiografia per explicar el seu captiveri a mans d’EI des de l’agost de 2014 fins a la seva fugida i les violacions a què van ser sotmeses les dones del seu poble, pertanyents a una minoria que EI va voler anihilar. Actualment treballa per la dignitat dels supervivents del tràfic de persones de les Nacions Unides, una tasca és patrocinada i recolzada per Yazda: Organització Mundial Yazidí. 

Tots dos coneixen bé les seqüeles que pateixen  les dones víctimes de violacions de guerra i cada un d’ell a la seva manera lluiten per reparar-les.

Les dones, a la conquesta del sector científic i tecnològic

Les dades a Espanya indiquen que existeix igualtat de gènere en l’accés a la universitat, però no en els llocs de responsabilitat; és per això que diverses beques i programes tenen com objectiu incrementar la presència femenina en los llocs d’investigació i  de direcció de projectes.

Mentre que el nombre d’alumnes noies  matriculades a la universitat pública (54%) és més alt que el de nois, la xifra va disminuint quant a tesi doctorals llegides (50%), científiques en exercici (39%) i, finalment, directives i catedràtiques (21% en el sector públic, 43% en el privat). Sorprèn que només hi hagi una dona dirigint  un dels set organismes públics d’investigació que depenen del Gobierno espanyol, Rosa Menéndez, presidenta del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Alguns d’aquests programes són:

For Women in Science de L’Oréal i la Unesco, creat el 1998 que reconeix cada any la tasca de cinc investigadores eminents de cinc regions del món  per la seva contribució a l’avenç científic i  cada any atorga cinc beques de 15.000 euros a joves científiques perquè desenvolupin els seus projectes d’investigació.

Becas Talento Mujer de Banco Santander ( 2a edició) concedeix 25 ajudes econòmiques a dones que vulguin  estudiar màsters i postgraus de l ‘àmbit STEM (ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), amb la posterior realització de pràctiques formatives a l’entitat financera.

Mothers of Science, del Barcelona Institute of Science and Technology.  A finals de l’any passat va iniciar  el seu programa de beques The Mothers of Science, amb   l’objectiu  d’incrementar el percentatge de líders de grup.  A l primera edició van concedir 10 beques de 400 euros mensuals durant un any, amb  un import total d’uns 50.000 euros.

Women Techmakers Scholars, de Google. Programa d’ajudes destinat a fomentar la presència de les dones a l’àmbit de les TIC, inspirat en la visió de la doctora Anita Borg, una pionera en la lluita per la igualtat de gènere en el camp  de la computació i  les noves tecnologies. [Anita Borg (1949 – 2003) va ser una científica informàtica de Chicgo, EEUU que va fundar l’Institut de la Dona i la Tecnologia (ara l’Institut Anita Borg de la Dona i la Tecnologia) i la Celebració Grace Hopper de Dones en la Informàtica. ] Les guanyadores de les beques  rebran 7.000 euros per a cursar un títo. l de grau o postgrau en el camp de les Ciències Computacionals, Enginyeria en Computació, Informàtica o en qualsevol altra matèria tècnica relacionada. 

Proyecto europeo Hypatia, con presencia del FECYT. Proyecte europeu que té com principal objectiu fomentar que les noies de 13 a 18 anys optin per la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) tant en centres educatius com, més endavant, en les seves trajectòries acadèmiques. 

La canadenca Donna Strickland, Nobel de Física compartit amb dos homes.

Per primer cop des de 1963 L’Acadèmia Sueca premia una dona. Les eines de la fotònica, que permeten manipular la llum amb  precisió i han obert la via a noves aplicacions industrials i mèdiques, han estat  reconegudes amb el premi Nobel de Física de 2018. Els premiats      ( juntament amb Stickland, el francès Gérard Mourou  i el nordamericà Arthur Ashkin ) reben el guardó per “invencions revolucionàries en el camp de la física dels làsers”.  El veredicte ha estat anunciat avui.

Donna Strickland va néxer el 1959 a Guelph, Ontàrio, Canadà. Va estudiar física a la Universitat McMaster del seu  país i va obtenir el doctorat en òptica a la Universitat de Rochester, Estats Units.

No només és la primera dona que guanya el Nobel de Física en 55 anys, sinó  també la tercera en rebre’l  en tota la història dels Nobel. Les altres dues són Marie Curie ( 1903 compartit amb el seu marit)  i Maria Goeppert-Mayer el (1963)

Assassinats en sèrie de dones destacades commocionen a Iraq

Una activista i una model han estat  abatudes a trets aquesta setmana al carrer.

Tara Fares i Suad al Ali de 22 i 46 anys  eren dones iraquianes  reconegudes públicament.  Van ser assassinades a sang fred  per homes armats a  Bagdad i Basora, capital del petroli iraquià al sud del país. També altres dues dones relacionades amb el  camp de l’estètica van ser  mortes l’agost passat.

Una nova onada  de violència sobre dones que intenten trencar els cànons tradicionals en una societat conservadora.  Quan les dones ja no moriran per ser dones?

Suad  Leyla al Ali, mare de 4 fills,  era una activista pels drets humans i directora de l’ organització Al Uid Alaiami. Havia impulsat les protestes per la contaminació de l’aigua que havia dut més de 100.000 persones a l’hospital.

Tara Fares era una model cristiana de pare iraquià i mare libanesa que el 2014 quedà finalista en el concurs de Miss Iraq, era assassinada a Bagdad al volant del  seu Porsche blanc descapotable. Era una estrella de les xarxes socials, tenia milions de seguidors que es van incendiar d’indignació. Era admirada per molts, però també odiada per molts. Després de la seva mort, un periodista de la televisió Al Iraqiya, va publicar a Twitter: “Era una puta i mereixia ser assassinada”.

Ana Carrasco, primera dona que guanya un campionat del món de motociclisme

La pilot murciana Ana Carrasco, encara que partia des del lloc 25, va acabar  la carrera en el circuit francès de Magny-Cours en tretzena posició, suficient per a fer-se amb la victòria global. Li ha dedicat el títol mundial de Superport 300 a Luis Salom i la seva família, el pilot mallorquí , que va morir als 24 anys durant una carrera del Mundial de Moto2 en el Circuit de Barcelona el 3 de juny de 2016.

En 2017, Carrasco es va incorporar al Campionat Mundial de Supersport 300, pilotant una Kawasaki Ninja de l’equip ETG, obtenint la victòria en la carrera d’Algarve.

 Ha fet història en  ser la primera dona que guanya un títol mundial de motociclisme competint  contra homes. 

Patis coeducatius

Llegeixo a eldiario.es una notícia interessant sobre experiències dutes a terme en diferents escoles per  fer un ús veritablement coeducatiu dels patis de les escoles, evitant que el futbol, i els seus adeptes, majoritàriament nens,  els ocupin i releguin les nenes als racons. Un decret d’inclusió i equitat del Govern valencià pretén identificar les barreres físiques i  virtuals en els centres educatius per a poder eliminar-les. Certament, els espais centrals dels  patis   de les escoles són tradicionalment  colonitzats  pels jocs de pilota, sobretot futbol; les nenes hi tenen un paper secundari, les veus normalment parlant a les vores. La pilota esdevé un mitjà de  discriminació entre els qui els agrada el futbol ( i dintre d’aquests els que ho fan bé i els que no) i aquells als quals no agrada.

És per això que cal treballar per  canviar aquesta tendència i pensar projectes més inclusius que impliquin un millor i més obert ús de l’espai: reservar  una zona per a jocs de pilota, però també d’altres per  altres usos com ara horts eductius, taulers per pintar jocs tradicionals com tres en ratlla,  twister, rocòdroms… fent del pati un lloc d’oci però també d’aprenentatge, a través de jocs inclusius i no excloents.

La il·lustradora Maria Rius rep el Premi Nacional d’Il·lustració 2018

 MARIA RIUS CAMPS, Premi Nacional d’Il·lustració 2018

La il·lustradora i dibuixant catalana ha estat guardonada amb el Premi Nacional d’Il·lustració corresponent al 2018, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esport i dotat en 20.000 euros. El jurat ha motivat l’elecció de Rius “per la seva extensíssima trajectòria, per l’atemporalitat de la seva obra, pel caràcter serè de la seva il·lustració, sempre en diàleg amb el text i, finalment, per la seva implicació amb el col·lectiu d’il·lustradors”.

Dia cruent pel que fa a la violència masclista

Avui ens dolen quatre noves víctimes de la violència masclista:

A Castelló, un home ha mort els seus dos fills de 3  i 6 anys i posteriorment s’ha suïcidat. Pel que sembla la separació de la seva dona, mare dels infants,  era problemàtica. Prou ja de morts d’innocents a mans de bojos incapaços de superar les seves frustracions. 

A Maracena, Granada, aquest matí, un home de 49 anys ha assassinat la seva dona de 39  No hi havia denúncies prèvies.

A las 13:30 ha estat trobat el  cadàver d’una dona  a  Bilbao amb senyals de violència. L’Ertzaintza ha detingut la seva parella, sobre el qual constava una denúncia per amenaces i que estava desaparegut,  com a principal sospitós.

Ja són 36 les dones que han mort enguany a  mans de les seves parelles o exparelles. Quan acabarà?