Categoria: Informacions

La jove  ZEINAB  SEKAANVAND, executada a la presó  d’ Urujieh, a la província d’ Azerbaijan avui  dimarts 9 de desembre al matí. 

La seva vida ha estat un veritable infern: la van obligar  a casar  quan  tenia només 15 anys. Ell la violava i maltractava físicament  i psicològica. Va intentar divorciar-se, però el seu marit s’hi va negar.  Va ser  detinguda el 2012 acusada d’haver-lo matat  i   durant  20 dies va patir pallisses constants per part  de la policia. No va tenir advocat fins al moment  del judici; aleshores va acusar el seu cunyat de la mort  del seu marit i d’ haver-la violat en diverses ocasions. Però Zeinab va ser acusada a pena de mort.

És llavors que Amnistia Internacional va iniciar una campanya per frenar L’execució. Milers de persones s’hi van solidaritzzar, però les autoritats iranianes van decidir saltar-se la legislació internacional i executar-la. Tenia 17 anys quan el 2012 va confessar, sota pressió,  el seu crim.  Ha mort amb només 23 després d’aquesta vida tan dolosa.

El cas de Zeinab  no és aïllat. En un país on es  permet  el matrimoni  infantil i es qüestionen constantment els drets de les dones són freqüents casos com aquest:   Mahboubeh Mofidi fou  condemnada amb 17 anys per matar el seu marit (amb  el qual  s’havia casat als 13) i  va ser executada el passat gener. Fátima Salbehi també va ser executada el 2015 perquè va enverinar el seu marit que abusava  d’ella.

Amnistia Internacional segueix lluitant per eradicar la pena de mort de la faç de la terra.  A l’última dècada, Iran ha executat cap  a 80 menors d’edat. L’ ONU va acusar  Iran el 2014 de tenir en el corredor de la mort  160 joves que van ser condemnats a la pena capital quan  eren menors d’edat. Demanen a Iran una moratòria per a les execucions, que comuti les penes de cara a abolir la pena de mort i la prohibeixi en cas de nois i noies condemnats amb menys de 18 anys.

Una activista i una model han estat  abatudes a trets aquesta setmana al carrer.

Tara Fares i Suad al Ali de 22 i 46 anys  eren dones iraquianes  reconegudes públicament.  Van ser assassinades a sang fred  per homes armats a  Bagdad i Basora, capital del petroli iraquià al sud del país. També altres dues dones relacionades amb el  camp de l’estètica van ser  mortes l’agost passat.

Una nova onada  de violència sobre dones que intenten trencar els cànons tradicionals en una societat conservadora.  Quan les dones ja no moriran per ser dones?

Suad  Leyla al Ali, mare de 4 fills,  era una activista pels drets humans i directora de l’ organització Al Uid Alaiami. Havia impulsat les protestes per la contaminació de l’aigua que havia dut més de 100.000 persones a l’hospital.

Tara Fares era una model cristiana de pare iraquià i mare libanesa que el 2014 quedà finalista en el concurs de Miss Iraq, era assassinada a Bagdad al volant del  seu Porsche blanc descapotable. Era una estrella de les xarxes socials, tenia milions de seguidors que es van incendiar d’indignació. Era admirada per molts, però també odiada per molts. Després de la seva mort, un periodista de la televisió Al Iraqiya, va publicar a Twitter: “Era una puta i mereixia ser assassinada”.

Avui ens dolen quatre noves víctimes de la violència masclista:

A Castelló, un home ha mort els seus dos fills de 3  i 6 anys i posteriorment s’ha suïcidat. Pel que sembla la separació de la seva dona, mare dels infants,  era problemàtica. Prou ja de morts d’innocents a mans de bojos incapaços de superar les seves frustracions. 

A Maracena, Granada, aquest matí, un home de 49 anys ha assassinat la seva dona de 39  No hi havia denúncies prèvies.

A las 13:30 ha estat trobat el  cadàver d’una dona  a  Bilbao amb senyals de violència. L’Ertzaintza ha detingut la seva parella, sobre el qual constava una denúncia per amenaces i que estava desaparegut,  com a principal sospitós.

Ja són 36 les dones que han mort enguany a  mans de les seves parelles o exparelles. Quan acabarà?