Steinem, de 87 anys, ha lluitat tota la vida pels drets de les dones i és considerada una de les impulsores del feminisme modern.
Nascuda a Ohio el 1934, després d’una infantesa itinerant, va començar l’activisme feminista els anys 60 del segle passat, ja des de jove es va forjar com un esperit lliure i crític amb el sistema. Va iniciar-se com a periodista a la revista Squire (dedicada al públic masculí) on va escriure sobre contracepció, la qual cosa l’enfrontà amb l’editor qui la va obligar a reescriure el text. L’episodi és a la base que el 1962 escrigués sobre la realitat que vivien les dones, forçades a triar entre les seves carreres o el matrimoni. Coetània de Betty Fiedam, aquest escrit va precedir la Mística de la Feminidad.
El 1972 va posar en marxa, amb d’altres dones, una de les publicacions clau del moviment feminista de la segona onada: la revista Ms, a les pàgines de la qual es reflectia el debat oberts a la societat americana sobre qüestions de gènere, raça o lluita de classes. En fou editora durant quinze anys i encara ara n’és assessora editorial.
Com a escriptora, ha publicat llibres sobre temes diversos, com Outrageous acts and everyday rebellions (Actes escandalosos i rebel·lies quotidianes); Revolution from Within (La revolució interior); o Marilyn: Norma Jean, una biografía de la mítica estrella de Hollywood. Però el seu gran bestseller és My Life on the Road ( La meva vida a la carretera), autobiogràfic, i únic llibre publicat a Espanya.
L’extensa biografia d’aquesta lluitadora pel feminisme ha estat narrada recentment a la sèrie Mrs América i la seva figura ha tornat a prendre força entre la gent jove. La sèrie recorda la lluita de Steinem perquè els EEUU ratifiquessin l’Esmena per la Igualtat de Drets el 1972, que va representar una dura batalla ideològica i dialèctica amb la conservadora Phyllis Shalfly.
També recentment s’ha rodat el biopic The Glorias, que mostra les diferents etapes de la vida d’Steinem.
El jurat del Princesa d’Astúries reconeix que Steinem és una “referència icònica essencial del moviment pels drets de la dona”. Valora el seu activisme “marcat por la independència i el rigor, ha estat el rostre d’una de les grans revolucions de la societat contemporània”. Recorda que “al llarg de sis dècades, el seu inesgotable compromís amb el feminisme, la seva ponderació i la seva voluntat d’incloure totes les veus han impulsat la igualtat com un dels valors fonamentals de la humanitat”.