Categoria: Coeducació

Llegeixo a la premsa el titular següent: EL 40% DE LOS ESPAÑOLES CULPA A LA MALTRATADA POR NO IRSE DE CASA. (El País, dijous 5 d’agost)

Segons una enquesta divulgada pel Ministerio de Igualdad (2000 persones enquestades), la societat assumeix que la violència contra les dones existeix (87%) i és  quelcom inevitable (7,6%). Una persona  de cada 10 culpabilitza les dones per no abandonar els seus maltractadors  (39,4%). La majoria justifiquen el comportamant de l’agressor per problemes psicològics (69%), violència natural (74,6%), alcohol i drogues (55,1%) o que haver estat víctimes o testimonis d’agressions en la seva infantesa (66,8%). El 5,9% dels ciutadans veu “justificat” que un home agredeixi la seva parella quan ella decideixi deixar-lo.

Aquí on estiuejo està passant un cas de reiterada violència verbal i física del marit a la dona qui, finalment, ha decidit separar-se’n. La gent no veu bé les agressions, que  han estat fins i tot públiques  i per les quals ell ha estat penalitzat amb 9 mesos de presó (que no complirà per no tenir antecedents) ja que havia incomplert l’ordre d’allunyament anterior, però més d’un opina que ella el va “provocar” en haver decidit iniciar una nova vida amb la seva actual parella, “un moro”.

Llegeixo la notícia al diari El País d’avui: Grups de dones atempten  contra el control dels homes ultracontroladors sobre el Mur. La LLei de conversió és un altre focus de conflicte.

Les pràctiques religioses són reservades als homes i aquestes dones volen acabar amb això. La seva cap,  Anat  Hoffman fou duta a comissaria per dur la Torà.

Les dones del Mur exigeixen alguns dels drets que l’ ortodòxia religiosa reserva als homes. Volen dirigir oracions, llegir la Torà, vestir el tallit -el mantell de la pregària- i cantar al davant del mur com ho fan els homes. Les seves aspiracions els ocasiones insults i escopitades per part dels ultraortodoxos i alguna detenció ocasional. D’altra banda, també es debat al país qui ostenta l’autoritat per decidir sobre les conversions al judaisme; els més progressistes eviten que tot segueixi en mans dels ultraortodoxos.

El País (22 juliol)

The Moon inside you i la directora Diana Fabiánová. L’última fotografia és Rebecca Richman.

Des del passat 10 de juny i fins al 20 té lloc a Barcelona la Divuitena Mostra Internacional de Films de Dones.

El documental War Don Don de Rebecca Richman va inaugurar l’edició. El documental fa el seguiment del judici a Issa Sesay, comandant en cap del Front Revolucionari Unificat, en el Tribunal Epecial per Sierra Leona, en què es jutgen els crims comesos durant els 10 anys de guerra civil.  Issa Sesay, que tenia 19 anys quan va ser pres pels rebels va lluitar amb ells per evitar la mort. La seva condemna fou de 52 anys  malgrat ser l’únic dins dels Front revolucionari que va aconseguir desarmar els rebels. La directora del documental dóna suport a la defensa que va lluitar per rebaixar la condemna a 10 o 15 anys. Ella va gravar el judici per posar de manifest que no sempree els tribunals internacionals fan “justícia”.

També dijous  es va poder veure una pel·lícula sobre els prejudicis de la menstruació, The Moon inside you de Diana Fabiánová.

Són presentades 31 obres de directores de tots els paisos.

Les Corts d’Aragó van aprovar dijous passat el que anomenen “Ley de igualdad en las relaciones familiares ante lña ruptura de convivencia de los padres” i que estableix la custòdia compartida com a opció preferent per als jutges quan no hi hagi acord en una separació o divorci. Amb aquesta llei autonòmica els homes i les dones han de seguir coresponsabilitzant-se en l’educació dels fills un cop separats. A nivell estatal, actualment més del 90% dee les sentències de separació o divorci atribueixen a les dones la custòdia dels fills, l’ús de l’habitatge fins que els fills s’independitzin i una pensió alimentícia. La llei aragonesa vetllarà perquè pares i mares es facin càrrec dels fills independentment de qui es faci càrrec de l’habitatge i quina quantitat pagui en concepte de manutenció.

Tot i que hi ha una demanda creixent per part de molts progenitors masculins per la custòdia compartida, la reforma de la llei vigent de divorci ( de 2005) no entra en els plans del Ministerio de Justicia. La Ministra de Igualdad ha declarat, de manera oficiosa, que vol obrir un debat per a  la modificació del Codi Civi, però oficialment no ha fet cap passa endavant. D’altres comunitats com la Catalana o la Valenciana han anunciat que seguiran el camí obert per Aragó. D’altres institucions del País Basc o Andalusia han demanat al govern que reguli per llei la custòdia atès que els temps han canviat.

Pàgina de l’associació per la custòdia compartida

Reportatge a El país (24 maig)

L’últim cap de setmana del mes de març va tenir lloc aquesta cinquena trobada que ha reunit cinc-centes dones d’Àfrica, Europa i Amèrica llatina. Un dels 4 eixos sobre els quals s’ha organitzat la trobada és l’accés de les dones al món polític i financer, juntament amb l’impuls de la salut, l’educació i el creixement econòmic.

Des que es van iniciar aquestes reunions el 1995, el nombre d’adhesions i la importància dels assistents no ha deixat de créixer. D’entre les més rellevants hem d’esmentar Graça Machel, premi Príncep d’Astúries de Cooperació Internacional i la premi Nobel de la Pau Wangari Maathai. Totes dues van referir-se als problemes als països en vies de desenvolupament i van encoratjar els europeus a fer-hi  moltes inversions. Per la seva part , l’ex presidenta de Xile Michelle Bachelet va centrar la seva conferència en l’accés de la dona a llocs de decisió,  tot argumentant que la dona incorpora noves maneres de dirigir, dialogar i negociar i, a més,  busca incloure  i no excloure,  perquè creu en el consens.

Al seu discurs de tancament,  el president Rodríguez Zapatero va assegurar que la crisi no reduirà l’ajuda al desenvolupament. Tot i que no va arribar a declarar-se feminista, com va fer  fa tres anys a l’anterior reunió que va tenir lloc a Madrid, es va definir com aliat de les dones i va reconèixer la seva inclinació i proximitat per la causa de la igualtat que no és “només de les dones sinó de tothom”. En concret, la ministra d’Igualtat Bibiana Aído va presentar els projectes amb els quals Espanya es compromet:  a través de la Universitat  Nacional d’Educació a Distància s’impulsarà  un programa de formació per incrementar el nombre de mestres als països africans que ho necessitin; també es posaran  en marxa un programa per formar dones líders en activisme polític i social en el Centre de Formació Regional de Bamako ( Malí ) i  un pla de formació d’infermeres i llevadores per a la millora de l’atenció primària i la reducció de les morts per part ( segons l’OMS són 500.000 les morts anuals relacionades amb el part, la meitat de les quals a països de l’Àfrica subsahariana )

Mujeres por un Mundo Mejor

Ministerio de Igualdad