El lesbianisme en temps franquistes

Explica Luisa Salmerón, una dona nascuda el 1926 , que durant el franquisme va viure la repressió de tota conducta sexual que s’apartava del model de dona que el règim,  a través de la Secció Femenina , difonia. Homes i dones homosexuals compartien la clandestinitat i s’utilitzaven uns als altres per aparentar parelles sexuals.  Fins i tot es casaven i arribaven a tenir fills. Per a la majoria de la societat era impensable una relació lesbiana, la idea generalitzada era que si es fixaven en altres dones era perquè els homes no els feien cas, eren lletges; però darrera de dues amigues que passejaven agafades del braç, sovint hi havia una parella clandestina. Per no ser descobertes feien acampades, lluny del control estricte que la policia exercia a la ciutat. També el món de la bohèmia  els permetia viure la seva sexualitat. En concret, a Barcelona el Paral·lel i Les Rambles esdevingueren un submón de llibertat.

Deixa un comentari