Categoria: Ciència

June Almeida (1930-2007) va fer  contribucions significatives al coneixement científic, malgrat les dificultats que va haver de superar. Aquesta viròloga escocesa doctora en ciències fou pionera en l’obtenció d’imatges i la identificació i el diagnòstic dels virus. Va descobrir un nou tipus de coronavirus i, el 1979, va publicar el llibre Manual for rapid laboratory viral diagnosis.

Va haver de deixar l’escola als 16 anys per treballar com a tècnica d’histopatologia a la Glasgow Royal Infirmary i després es a l’Hospital St. Bartholomew. Ja casada, es va traslladar a Canadà on va dur a terme la seva carrera fins que va tornar a Anglaterra on va desenvolupar un mètode per visualitzar millor els virus mitjançant l’ús d’anticossos. Va treballar en el virus de l’hepatitis B i els virus del refredat comú. Almeida va aconseguir les primeres imatges del virus de la rubèola utilitzant una immunomicroscopia electrònica. David Tyrrell i Almeida van treballar en la caracterització d’un nou tipus de coronavirus, família que inclou el virus SARS i el virus SARS-CoV2 que causa la COVID-19.

La Conselleria d’educació del Govern Balear va implementar el concurs Jo també vull ser científica amb la finalitat  de visibilitzar el paper que han tingut  les dones en la ciència al llarg  de la història per tal que les nenes i joves tinguin referents femenins que les animin a triar carreres de l’àmbit científic.

Aquest concurs de vídeos escolars demanava els i les participants que  elaboressin un anunci dirigit a conscienciar el públic de l’existència d’una bretxa  de gènere  en els camps científics i tecnològics.

La convocatòria ha gaudit de gran èxit, s’hi han presentat més de 300 vídeos en els quals han participat 880 alumnes de 55 centres de Balears. Les guanyadores de la categoria d’Infantil i Primària han estat tres alumnes de 6è de primària del CEIP Sa Bodega d’Eivissa que representen en el vídeo Marie Curie,  Diane Fossey i Margaret Hamilton. De la categoria de Secundària i  Batxillerat, el vídeo guanyador ha estat el presentat per dues alumnes 1r de Batxillerat de l’IES Antoni Maura de Palma que fa conèixer algunes científiques de diferents especialitats i èpoques. Els premis han consistit en una tablet, una calculadora científica i un lot de llibres. A més, les seves  classes participaran  en un taller Steam i una visita de les  científiques que han format  part del jurat.

La iniciativa sorgeix per a commemorar el Dia  Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència i a mé de la conselleria d’Educació, Universitat i Investigació, a través de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat  Educativa i el CEP Ibsteam hi han col·laborat Convivèxit, IBDona, Emaya, la Plataforma 11F Baleares i la Casio Divisió Educativa, així com les doctores  de la UIB Alicia Sintes (Física) i Mar Leza (Biologia).

Vídeo guanyador de la categoria Secundària i Batxillerat

Vídeo guanyador de la categoria Infantil i Primària

Isabel Zendal Gómez (1771 – ??) fou  infermera i rectora de l’Orfanat de la Caritat de la Corunya. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la considera la primera infermera de la història en missió internacional.

Zendal va participar en la Reial Expedició Filantrópica de la vacuna de Francisco Xavier Balmis i Berenguer (expedició de caràcter filantròpic que va fer la volta al món l’objectiu de la qual era que la vacunació de la verola arribés a tots els racons del llavors Imperi espanyol, ja que el virus estava ocasionant la mort de milers de nens).  Isabel va tenir  cura dels 22 nens de la Casa d’Expòsits de La Corunya que van viatjar a Amèrica, amb edats d’entre 3 i 9 anys, i dels 26 que van anar a Filipines, durant els 10 anys que va durar l’expedició.

Eunice Newton Foote (EEUU, 1819-1888) va ser el primer científic (dona) que va experimentar l’efecte d’escalfament de la radiació solar sobre diferents gasos i va teoritzar sobre l’escalfament global del planeta  en el seu article Circumstances affecting the Heat of the Sun’s Rays a la conferència de l’American Association for the Advancement of Science (AAAS). Per ser una dona no va poder llegir el seu treball, que teoritzava l’existència de l’efecte d’hivernacle i anticipava el canvi  climàtic.
Malgrat la importància de la seva investigació, Eunice va ser condemnada a l’oblit més de 150 anys.

Va formar part de la convenció sobre drets de les dones a Seneca Falls el 1848 i fou una de les persones signants de la Declaració de Sentiments de la convenció, que exigia la igualtat amb els homes en l’estatus social, així com també els drets legals incloent-hi el dret a vot.

Eunice Newton Foote a mujeres con ciencia

Helena González-Burón és una dona que aglutina les seves dues grans passions: ciència i arts escèniques amb l’objectiu de divulgar el coneixement científic.

És llicenciada en Biologia i Bioquímica per  la Universitat de Salamanca, ciutat on va néixer, i es va doctorar en Biomedicina per la Universitat de Barcelona especialitzant-se en epigenètica del càncer. Va canviar el laboratori per la divulgació científica i per això va fundar el 2013 BigVan ciencia per tal de vehicular els seus monòlegs sobre ciència i ha escrit 15 llibres de divulgació, sempre de manera lúdica i humorística. Un  dels seus títols: Tenemos menos genes que un brócoli… y se nota. S’interessa principalment per la divulgació científica entre els i les estudiants de primària.

Aquest dijous, Dia Internacional de la dona i la nena en la ciència, Helena González va parlar al CosmoCaixa sobre epigenètica, per tal de fer-nos saber que aspectes com l’entorn o l’educació també influeixen  en el nostre destí, sempre amb l’amenitat i l’humor que la caracteritza.

I precisament en relació a aquesta data cal reflexionar sobre algunes xifres: segons dades de la Unesco al món només el 28% dels  professionals de la investigació i el 35% dels estudiants de carreres de ciències són dones. Potser, una explicació de la situació es deu a la mancança històrica de referents científics femenins i a la insuficient visibilització dels models que han existit. I tot i que ara sembla que es va “corregint” aquesta desigualtat històrica, encara falta molt per fer a nivell de les direccions dels laboratoris d’investigació.

Nascuda fa 200 anys, no va ser fins al seu onzè intent que va aconseguir entrar a la universitat per cursar la carrera de medicina. Per pagar-se la carrera va treballar fent classes en escoles i cases privades. Es va doctorar al Geneva Medical College de Nova York amb un treball sobre el tifus, en el qual la seva visió va ser titllada de «femenina». Elisabeth Blackwell ( 1821-1910) sempre va afirmar que la seva vocació es va despertar quan assistint una moribunda aquesta li va confiar que creia que haver estat atesa per una dona li hagués estalviat molts patiments. Després d’haver gestionat el seu propi consiltori als EEUU, es mudà a Anglaterra, on, el 1874, va participar juntament amb Sophia Jex-Blake en la fundació de la London School of Medicine for Women perquè altres noies amb vocació mèdica no haguessin de patir el mateix que ella per poder formar-se.

Les seves conviccions socials la van acompanyar sempre i va lluitar per integrar la dona en la professió mèdica; tampoc no es va oblidar de la salut dels afroamericans. En el seu honor s’atorga anualment des de 1949 l’Elizabeth Blackwell Medal a les contribucions de les metgesses més rellevants.

Mujeres con ciencia

Aquesta noia asturiana de 17 anys, quan en tenia 16 i era alumna del  Colegio Inglés de Asturias va ser, el  2020, la primera dona que va aconseguir el primer lloc a l’Olimpíada d’Informàtica d’Astúries que celebrava la seva vuitena edició; a més va rebre les mencions especials “Ada Lovelace” i “Bill Gates” que distingeixen la millor noia classificada i el millor alumne de cicles formatius i batxillerat.

Ara estudia matemàtiques i ciències computacionals a Oxford després d’haver obtingut 6 A levels (avaluacions externes britàniques), amb la màxima puntuació tres d’aquestes ( les millors  del món en la seva promoció ) i  ensenya programació  a alumnes  d’ESO i Batxillerat per tal que siguin competents per pura diversió i per guanyar medalles com els homes. Per això col·labora amb la nova competició (l’Olimpíada Informàtica Femenina -OIFem) que ha estat creada a imatge de la seva  homòloga europea (European Girls’ Olympiad in Informatics, EGOI), i que tindrà lloc a Zurich entre el 13 i el 19 de juny, gràcies a l’Olimpíada Suïssa d’Informàtica.

L’EGOI està inspirada en l’èxit de l’Olimpíada Matemàtica Femenina Europea, que ha aconseguit una alta participació des de la seva primera edició el 2012 amb la qual cosa ha obert més  espais per a les dones en un escenari internacional i incrementar la seva participació a d’altres concursos mixtos internacionals.

L’OIFem, el comitè organitzador de la qual Huergo presideix, se celebrarà entre el 20 i 21 de març en la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb un classificatori online el 28 de febrer. Hi poden participar estudiants menors de 20 anys, que cursin ESO, batxillerat o un cicle de grau mig d’FP.  El 20 de desembre va iniciar-se un curs preparatori on line i s’hi han inscrit unes 100 candidates.

Blanca Huergo és un dels cervells més  privilegiats d’Europa i anima altres dones que siguin científiques i tecnòlogues.

Nascuda a Bolònia el 1711, Laura Bassi va ser una nena prodigi que als 5 anys va començar a rebre instrucció en llatí, francès i matemàtiques. Des dels 13 fins als 20 va ser formada per un erudit metge en filosofia, metafísica, lògica i història natural esdevenint el 1732, als 21 anys,  la primera dona que va obtenir  un lloc  de professora de física en una universitat, amb un sou de 500 llires l’any. Tot i així no ho tenia fàcil perquè els col·legues s’encarregaven d’evitar que el seu exemple fos seguit per altres dones; el seu matrimoni amb el metge i físic Giuseppe Veratti el 1738 li facilità la carrera malgrat dels 12 fills que va tenir!!!

El 1749 va inaugurar juntament amb el seu marit un laboratori una escola privada de física experimental a casa seva on interessava sobretot lafísica newtoniana, que no era encara gaie estudiada en els cursos de la universitat. Va esdevenir una figura clau en la difusió de la ciència newtoniana a Itàlia.

El 1776 va ocupar la càtedra de Física Experimental de l’ Institut de Ciència, lligat a l’Acadè mia de Ciència gràcies a les seves habilitats matemàtiques. Bassi va morir 2 anys després, el 1778. Serà recordada per les seves coviccions religioses,  la seva dedicació als  menys  afortunats i la seva poesia, però sobretot pel seu llegat científic. Va ser una de les  figures més rellevants de la Bolònia del segle XVIII.

Va publicar més de trenta treballs, bona part dels quals  sobre física newtoniana i cartesiana. Tot i això les seves contribucions  han estat totalment ignorades i no només no n’apareixen referències en les històries  oficials  de la ciència, sinó que fins i tot, alguns historiadors afirmen que només va donar lliçons privades a casa seva, malgrat que la seva docència a la Universitat de Bolònia durant més de quaranta anys està documentadíssima.

Ella fou una pionera en la conciliació de la vida familiar i professional, encara assignatura pendent per a moltes dones per a les quals Laura Bassi és tot un referent.

 

 

Aquest és el volum de la 3a edició de MI CIENTÍFICA FAVORITA  Versió digital, hi són ressenyades les científiques següents:

Teano ( s. VI ac; considerada per alguns autors com la primera matemàtica de la història)
Mary F. Somerville ( 1780-1872; es dedicà a l’estudi i difusió de les mateàtiques i l’astronomia)
Florence Nightingale ( 1820-1910; fundadora de la infermeria moderna i per la reforma de les condicions sanitàries dels hospitals de campanya) En aquest blog, Una altra dona singular
Muriel Bristol  (1888- 1950; experta en algues. La seva investigació es va centrar en els mecanismes  dels nutrients de les algues)
Ángela Ruiz Robles ( 1895- 1975; pedagoga que va idear el primer prototip de llibre electrònic) En aquest blog: Llibres amb dones de ciència
Cecilia Payne ( 1900-1979; va descobrir la composició de les estrelles) En aquest blog s’hi fa referència a Dava Sobel, divulgadora científica.
Nancy Roman (1925-2018; una de les primeres dones executives a  la NASA. Coneguda com la Mare del Hubble pel seu paper en la planificació del telescopi espacial)

Josefina Castellví (1935- ;oceanògrafa especialitzada en bacteriologia marina Amalia Ercoli-Finzi (1937- primera dona graduada en enginyeria aeroespacial a Itàlia)
Margaret Hamilton ( 1937-; la primera enginyera de software) En aquest blog, Una jove investigadora esdevé una celebritat per la seva feina científica, Katie Bouman
Karen Uhlenbeck ( 1942-; matemàtica, la seva investigació abarca, entre altres, la teoria geomètrica d’equacions  en derivades parcials, el càlculo en variacions, la teoria gauge, els sistemes integrables o les equacions de Schrödinger no lineals) En aquest blog, Karen Uhlenbeck, la primera dona que guanya el premi Abel de matemàtiques
Patricia Bath (1942-2019; oftalmòloga, inventora i acadèmica, va ser  pionera en moltes àrees com a dona i com a afroamericana)
Adriana Ocampo (1955-; geòloga planetària i investigadora espacial, ha dirigit diversos programes  de la NASA)

Celia Sánchez-Ramos Roda (1959-; científica, inventora i empresària, especialitzada en ciències  de la visió)
Peggy Annete  (1960-; bioquímica i  astronauta de NASA fins a juny de 2018)
Sandra Myrna Díaz (1961-; biòloga, estudia l’impacte que la crisi climàtica té en la part vegetal dels  ecosistemes)
Fabiola Gianotti (1960;  primera dona  nomenada Directora General de l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN).
Xiaowei Zhuang (1972-; coneguda pel  seu treball en el desenvolupament  de la microscòpia òptica estocàstica, un mètode de super-resolució)
Rebeca Atencia (1977-; veterinària  gallega que dirigeix, des de fa més d’una dècada, l’oficina  de l’Institut Jane Goodall al Congo)
Biola Javierre ( 1985-; investigadora de l’Institut de Recerca contra la leucèmia Josep Carreras)

Aquesta tercera edició afegeix 21 nous noms a la llista de les 61 científiques favorites seleccionades en les  dues anteriors. Una petita mostra de les moltes que es van dedicar, o s’hi dediquen, a la ciència. L’objectiu és que les seves històries inspirin d’altres nenes que vulguin dedicar-se a aquest àmbit.

Mi científica favorita, 1a edició

Posem en valor les dones científiques i investigadores. Mi científica favorita II

Aquesta dona políglota, d’elevada cultura artística i musical, va manifestar en les seves relacions afectives la mateixa llibertat de criteris que en tots els altres assumptes.
Voltaire, un dels seus amants, va dir que era “un gran home l’únic defecte del qual era ser una dona“.

Gabrielle Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquesa del Châtelet (París, 1706–Lunéville,  1749) va tenir una àmplia formació en múltiples disciplines, cosa excepcional per a una dona en aquella època.  Als dotze anys ja dominava l’espanyol, el llatí, l’italià, el grec i l’alemany; més endavant, publicà traduccions al francès d’obres teatrals i filosòfiques gregues. Fou educada en matemàtiques, literatura i ciència. També li agradava dansar; tocava el clavicèmbal, cantava òpera i era actriu aficionada.
Als 19 anys es casà amb el marquès Florent-Claude de Châtelet, però després de néixer els seus 3 fills van viure vides separades. Émilie va tenir  diferents amants, entre els quals Voltaire amb qui compartí troballes intel·lectuals. A la casa que compartien al camp van muntar una biblioteca de més de 20.000 volums i un petit teatre on es representaven les premières de les obres de Voltaire, de tal manera que es va convertir en un centre intel·lectual on es trobaven els literats i científics més prestigiosos i on, a diferència de les acadèmies oficials, les dones eren benvingudes. Després de trencar amb Voltaire, va tenir una nova relació, però en quedar embarassada als 43 anys, va morir poc després de donar a llum una nena.

Al pròleg a La faula de les abelles de Bernard Mandevill, que ella mateixa havia traduït, Émilie de Châtelet va escriure:

«Estic convençuda que la majoria de les dones o ignoren els seus talents per defecte de la seva educació, o els enterren per perjudici o falta de valor. (…) L’atzar em va fer conèixer gent de lletres que es va fer amiga meva. Vaig veure amb gran sorpresa que em paraven atenció. Aleshores vaig començar a creure que era una criatura pensant …”»

Entre d’altres altres obres destacades, l’any de la seva mort completà la traducció al francès, amb un comentari propi, de la Principia Mathematica de Newton única traducció de l’obra al francès i vigent encara.

Hi ha un cràter a Venus anomenat en honor seu.

Émilie du Châtelet forma part de la iniciativa Mi científica favorita II i és reportada en una entrada d’aquest blog ( 6 / 12 / 2018) on es valora la seva publicació Dissertation sur la nature et la propagation du feu, basada en la seva investigació del foc, on va predir  el que avui en dia es coneix com a radiació infraroja (1737).