A tots els diaris trobem articles interessants amb motiu del Dia Interncional de les Dones. Destaquem-ne alguns:
– A l’ ARA. El ritme del masclisme on s’explica que la música no és aliena a una societat masclista, i sovint legitima i perpetua els estereotips de gènere, la desigualtat i la cultura de la dominació. S’analitzen un seguit de cançons d’alt grau masclsta. N’hi ha que narren la lluita de dos homes per la possessió d’una dona ( Cruz de navajas de Mecano) o justifiquen la violència sobre elles per amor o gelosia ( El preso número nueve que va cantar Chavela Vargas) A Un ramito de violetas de Cecilia, un maltratador s’eximeix de la culpa amb aquest trist obsequi i Il giardino proibito de l’italià Sandro Giacobbe és una apologia de la impunitat de l’home infidel.
– A l’article de LA VANGUARDIA podem llegir a la secció d’economia l’article L’ OIT alerta que les noves tecnologies discriminen la dona. Segons Joaquín Nieto, director de l’Oficina de l’ Organització Internacional del Treball a Espanya que ha presentat l’ Informe Las Mujeres en el Trabajo, Tendencias 2016 “en els sectors tecnològics, la dona no avança, encara que tingui la mateixa qualificació ”, “ es manté el model clàssic, les dones troben ocupació en àmbits relacionats amb el comerç, els serveis, l’educació i la sanitat” D’altra banda, a escala mundial, la diferència salarial entre homes i dones s’estima en el 23% ( les dones guanyen el 77% del que guanyen els homes. I aquestes diferències han incrementat amb la crisi. A España, amb dades d’Eurostat, l’escletxa salarial era del 16,1% en el 2008 i ara, el 2016, ha crescut fins al 18,8%. “Es necessitarien més de 70 anys per llimar les desigualtats” va afirmar Nieto.
Per últim a EL PERIODICO destaquem l’article No és país per ser mare on llegim que Espanya ostenta el trist rècord del país del món on el primer fill es té més tard, als 30,5 anys i Una de cada quatre dones de la generació del 75 no podran ser mares a causa de les dificultats laborals i la falta d’ajudes. Són dues de les conclusions d’un estudi recent publicat pel Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, titulat ‘La infecunditat a Espanya: tic-tac, tic-tac, tic-tac !!!’. Les causes són l’alta taxa de desocupació i precarietat que s’acarnissa especialment en les dones, la falta de suport públic a la maternitat i el fet que cuidar els fills sent tasca bàsicament de dones.
La imatge és del curt Epitafios, ópera prima de l ‘actriu María Ballesteros, amb la firma de Fernando León de Aranoa, es narra el retorn d’ Adriana al seu poble, per la mort de la seva mare. Hi veurà els seus germans i junts han de pensar un epitafi.
Amb motiu d’aquesta data, enguany farem una ullada a la presència de dones als noms de carrers de la nostra ciutat. Us sembla que hi ha molts, pocs o suficients carrers amb nom de dona? D’entre ells, comenceu a aproximar-vos a les figures i significació dones de les imatges. Caldrà que conegueu dades de la seva biografia i també que situeu els carrers que duen els seus noms en el plànol de la nostra ciutat.
ven les 