Autor: Carme Torrijos

Titular de premsa preocupant: L’educació exclou la dona del sector tecnològic

Llegeixo a La Vanguardia de dissabte 19 de maig  un reportatge sobre la bretxa de gènere en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Un primer titular: Només un 13% dels estudiants universitaris en graus sobre noves tecnologies són dones.

L’Ajuntament de Barcelona ha elaborat un informe que estudia en detall l’ecosistema tecnològic de la ciutat en clau de perspectiva de gènere. L’estudi ha estat elaborat per Eticas Foundation i impulsat per la regidoria de Feminismes i LGTB i el comissionat de Tecnologia, Innovació Digital i Barcelona Activa. quest informe va ser presentat ahir al Museu Picasso per part de la directora general de Barcelona Activa Sara Berbel acompanyada de la regidora Laura Pérez i Francesca Bria, presidenta del comissionat de Tecnologia.  L’estudi posa en evidència la falta de dones a les empreses tecnològiques i assenyala que l’arrel del problema és  l’educació.
Només una de cada tres persones que treballen en empreses de l’àmbit de les TIC és dona ( 34,2%). Un 49% només ocupen càrrecs administratius. Un 3% es dediquen al màrqueting i un 9%  l’àmbit comercial.  Les dones amb feines directives només arriben l9,2 %.

L’escola, ja des de l’educció primària ha de contribuir a  acabar amb aquests esteriotips de gènere. El que hom proposa, per tant, és aconseguir que les noies triïn cada cop més itineraris científics i tecnològics fomentant els referents femenins en l’àmbit tecnològic, introduint la reflexió sobre la infrarepresentació de les dones en els plans d’estudis i impulsant polítiques d’inclusió.

Barcelona – i Catalunya – ha d’acabar amb la masculinització de la indústria tecnològica.

Una nova sentència execrable

Després de la molt polèmica sentència del cas de la Manada, penetrar una menor de 15 anys en estat de xoc tampoc és violació , segons la justícia espanyola. Tres magistrades (María José Magaldi, María del Carmen Hita i Rosa Fernández, del jutjat n.4 de Vilanova i la Geltrú)  ho consideren abús sexual perquè no ha quedat provat que el condemnat “fes  ús de la força física o l’amenacés”. Segons  les magistrades existeix “un consentiment o, si més no, una oposició no activa” de la víctima. Per això, el condemnat, germà del pare de la menor,  haurà de complir pena de 6 anys i mig i no de 15 com demanava l’acusació. També haurà de pagar 20.000 euros a la víctima en concepte de responsabilitat civil pels danys  causats. (Un informe psicològic assenyala que la menor “es culpava de tot” i “se sentia bruta”. A més, després de l’“abús sexual”,  va presentar “símptomes d’estrès postraumàtic, ansietat i fòbies per les quals va haver de fer tractament psicològic i no va poder fer vida normal fins a molt de temps després). Els fets van succeir a Sant Pere de Ribes i, el més curiós és que l’argumentació de la sentència recull que la menor  no va dir res  “pel temor a trencar l’harmonia familiar, cosa  que el processat sabia i utilitzava per obtenir satisfacció sexual a costa de la nena” (durant el judici ella va  manifestar moltes vegades  que “no volia destrossar  la família”, per això  callava i es deixava fer.)

D’altra banda, no acabem d’entendre que  la comissió encarregada de revisar els delictes sexuals en el Codi  Penal estigui formada per 20 homes i cap dona. De fet, entre els 120 membres que formen part de l’organisme, entre totes  les seves seccions, només hi ha  17 dones.

El que denuncia el hashtag #Cuéntalo

#cuentalo ha estat  tendència mundial a Twitter durant dies. Un ‘hashtag’ on milers de dones han compartit els testimonis de les  agressions sexuals patides. Una iniciativa en xarxa que, segons les  expertes, esdevé viral perquè compta amb tot allò que cal a les dones: suport social, perdre la por el, no sentir-se soles i empoderament. Cal tenir present que només es denuncien el 10 % d’aquest tipus de delictes.

La cadena de testimonis va ser iniciada per la periodista Cristina Fallarás  a partir d’un article de la coodirectora del diari Público Virginia Pérez Alonso sobre el relat de l’agressió sexual patida amb  tretze anys.
La cadena aconsegueix, en primer lloc, fer adonar les dones que no és cap vergonya, ajuda a  compartir la càrrega, deixa de normalitzar les violacions, i posa en evidència que la violència sexual té moltes cares: es produeix assetjament sexual al carrer, a  l’àmbit laboral, dins la família, el pateixen tota mena de dones, de totes les edats i races, heterosexuals, lesbianes …
Com vam poder veure a les massives mobilitzacions del passat 8M,  ens  trobem  davant  un evident augment de la consciència feminista en grups de dones de totes les edats, i molt significativament entre les joves. És comú a tots els països del món i a Espanya l’ha esperonat la injusta sentència pel conegut cas de la Manada. El lema ‘Paramos para transfórmalo todo‘ que va encapçalar algunes manifestacions reflecteix el projecte col·lectiu  del feminisme i les xarxes socials ajuden a difondre aquesta onada.

#AsíSeManipula

   

El  col·lectiu  Mujeres de RTVE inicia un campanya a les xarxes per a denunciar la manipulació informativa en la corporació i demanar de nou la seva renovació  immediata. Desenes de testimonis  de casos concrets plasmen com s’utilitzen els mitjans públics amb fins partidistes: Rodes de premsa censurades,  treballadors arraconats por no deixar-se manipular o peticiones com “que el president del Gobierno no surti amb  imputats”, es  tergiversa la realitat per afavorir el relat del Gobierno o certs interessos,  redaccions paral·leles, ordres de faltar al principi de pluralitat que per llei ha de regir la  corporació… Volen conscienciar sobre la situació que es  viu a l’ens i  que es perllonga pel bloqueig del PP a  la renovació  del president i el Consell d’Administració.

Segons expliquen en un comunicat, amb  l’ etiqueta #AsíSeManipula pretenen que els ciutadans “puguin accedir a situacions reals que expliquen com es manipula cada dia i amb els diners de tots”.  També animen els espectadors i oients  a compartir els seus testimonis “i  explicar exemples de manipulació” que hagin percebut a RTVE.

Els treballadors de RTVE  van reunir-se en assemblea divendres passat per establir una sèrie de mesures coordinades amb les quals denunciar el que qualifiquen de segrest dels mitjans públics per part del Gobierno. Entre aquestes, vestiran de negre tots els divendres com a senyal de dol.

#yositecreo, contra la sentència a “la Manada”

 Milers de persones – la majoria dones – omplen la plaça de Sant Jaume contra la sentència a la Manada.  També s’han convocat concentracions davant d’altres ajuntaments per expressar el rebuig a la decisió del tribunal. La indignació  que ha causat  la decisió judicial ha estat unànime a tot l’estat i s’han produït concentracions als carrers i places de totes les ciutats.

Les convocatòries de la protesta s’han  escampat per WhatsApp i les xarxes socials ràpidament des del mateix moment en què s’ha conegut la sentència.

Un dels lemes que més es repeteixen en aquestes concentracions  és “No és abús, és violació”, en una clara referència la decisió del tribunal de condemnar els membres de la Manada per abusos sexuals i no per violació i ni tan sols per agressió sexual. Els articles del Codi Penal dedicats a les agressions i els abusos sexuals poden dur a condemnes de fins a 15 anys de presó, en el primer cas si a més és una violació, i de fins a 10, en el segon. La diferència clau és l’existència, o no, de violència o intimidació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “amb violència o intimidació”, segons el Codi Penal, comet una agressió sexual. Si a més penetra la víctima per la boca, l’anus o la vagina comet una violació. Qui atempti contra la llibertat sexual d’algú “sense violència o intimidació i sense consentiment” comet un abús sexual.

En excloure en aquest cas la violència o intimidació i deixar-ho en un abús,  a part de ser una pena de menys anys per als agressors,  sembla que encoratgi les noies i dones  a resistir-se i arriscar-se fins a la mort perquè es consideri violació. És a dir, el missatge que rebem és que violar surt molt barat.

                    “No és no; la resta és violació”.

Lletres de cançons masclistes

Molta música que ballen i escolten molts adolescents mostra models de relacions entre homes i dones  que et fan posar les mans al cap. Però, només hi ha masclisme darrere les lletres dels reggaeton? Un treball d’uns estudiants de batxillerat demostra que cançons molt conegudes d’altres dècades amaguen missatges discriminatoris o violents contra les dones.

Veiem alguns exemples:   “La muda”, de Kevin Roldan  “Quiero una mujer bien bonita callada que no me diga na, que cuando me vaya a la noche y vuelva en la mañana no diga na, que aunque no le guste que tome se quede callada y no diga na. Quiero una mujer que no diga na”

“Every Breath You Take”  que Sting va escriure el 1982 quan formava part de Police i que han ballat diverses generacions:  “Cada cop que respiris, cada moviment que facis, cada lligam que trenquis, cada pas que donis, t’estaré observant.  /  Cada dia, cada paraula que diguis, cada joc que juguis, cada nit que et quedis, t’estaré observant. No veus que em pertanys, com el meu pobre cor pateix amb cada pas que dones?”

“Corazón de tiza” de Radio Futura: “I si et torno a veure pintar un cor de guix a la paret, et donaré una pallissa per haver escrit el meu nom a dins”.

També  “innocents” cançons infantils que es cantaven als patis d’escola: “Don Federico, mató a su mujer, la hizo picadillo y la hizo a la sartén. La gente que pasaba olía a carne asada: era la mujer de don Federico.”

Al concurs (RE)Imaginat, promogut per l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, volen promoure creacions audiovisuals no sexistes. Aquest any hi han participat 26 centres educatius i més de 800 estudiants de tot Catalunya.

Pablo Rodrigo i María Pedraza, alumnes de primer de Batxillerat del Col·legi Jesús-Maria de Barcelona,  han presentat un treball d’anàlisi de diverses cançons populars que contenen missatges discriminatoris contra la dona o que amaguen comportaments de violència masclista. I han fet un vídeo titulat “És hora de canviar”, en què posen imatge a allò que la cançó diu.

Podem llegir la notícia del reportatge  Contra el masclisme, canviem la lletra de la cançó.  El sexisme i els missatges de violència contra les dones que s’amaguen en les cançons més populars que es va emetre  TV3 el  d’abril i que inclou el vídeo de la representació de les cançons.

Primera dona morta el 2018 a Catalunya per violència de gènere

El succés ha tingut lloc aquesta matinada a Blanes. Patricia de  40 anys i origen bolivià , ha esdevingut  la primera víctima mortal de violència masclista a Catalunya el 2018 i l’octava a Espanya.  Rolando de 41 anys i també bolivià l’ ha apunyalada en presència dels dos fills de la parella, un nen i una nena, de 10 i 17 anys.  ha estat la noia gran qui ha trucat al 112 per a comunicar que el seu pare acabava d’acoltellar la mare i que s’havia intentat suïcidar posteriorment.

La fotografia és del minut de silenci que s’ha fet a la població per la Patricia, molt apreciada pels seus veïns.

Kathrine Switzer, atleta i feminista

Kathrine Switzer, nascuda el 1947 a Amberg, Bavària  a l’Alemanya ocupada i nacionalitzada estatunidenca. El 1967 fou la primera dona a córrer la Marató de Boston, ja que fins aleshores era una prova exclusivament per a homes.  Es va inscriure com a K. Switzer i va creuar la línia de sortida amb el dorsal 261 com si fos un corredor més. L’any abans, la seva col·lega Bobbi Gibb ja ho havia intentat.   Tot i que un dels jutges va voler detenir-la va aconseguir  acabar la cursa amb un temps de 4 hores i 20 minuts.  En 1971, la Marató de Nova York va decidir  integrar la categoria de dones, obrint  les portes a les dones a la  resta de maratons a nivell mundial. L’any següent, cinc anys després d’aquella gesta de Kathrine es va permetre oficialment les dones competir a la  marató de Boston.

Des de llavors Kathrine Switzer s’ha dedicat a lluitar contra la desigualtat entre dones i homes. Ha organitzat carreres en 27 països l’Avon International Running Circuit, en les quals han participat més d’1.000.000 de dones. No fou fins  1984 que la marató femenina esdevingué  prova olímpica a Los Ángeles, la va guanyar la nordamericana Joan Benoit.

Veiem el vídeo  Women Who Make America que rememora la gesta de Kathrine Switzer.

Gran manifestació feminista a Barcelona la tarda del 8 de març de 2018

Com  a cloenda de la vaga feminista, seguida per moltes dones, sobretot  [hom parla de 6 milions de persones ] va tenir lloc la  manifestació feminista més gran que s’ha fet a Barcelona. Un Passeig de Gràcia desbordat de color lila feminista. 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana ( 600.000 segons les organitzadores)

Algunes imatges:

   Unes estudiants de disseny havien pintat el  rètol de la foto:

 

 

A diferents  espais de la ciutat vam veure la instal·lació Proyecto tetas 

A la foto, feta a la Plaça Universitat:

Una noia portava un cartell amb la divisa de Maria Mercè Marçal:

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. 

Imatges del 8 de març 2018

Una de les que més m’ha impactat  és la de la instal·lació a la platja del Fortí de Vinaròs  de 739 creus blanques. Una per a cada dona víctima de la violència masclista durant els últims deu anys a l’estat espanyol. Cada creu duu el nom d’una dona morta, la seva edat, el lloc i la data en què fou assassinada i el nom de qui la va matar. Les ha instal·lats l’associació Femme Força de Vinaròs.

Manifestants feministes s’han concentrat davant del rectorat de la Universitat de València amb la intenció d’ocupar-lo simbòlica per a recordar que la institució tindrà per primera vegada a una rectora, Mavi Mestre. Tanmateix, l’ocupació ha quedat frustrada perquè les portes de l’edifici estaven tancades mentre un cordó policíac les protegia.

A Girona milers de dones han fet una cadena humana per reclamar “igualtat real” amb els homes.

 

 

Imatges de les manifestacions del matí a  Madrid i Barcelona.