Autor: Carme Torrijos

En la mort de Norita Cortiñas, una de les fundadores de “las madres de mayo” a l’Argentina

Segons ha informat la seva família a través d’un comunicat Norita, filla de catalans i cofundadora, el 1977, del moviment reivindicatiu de recerca dels familiars desapareguts durant la dictadura de Videla, ha mort als 94 anys com a  conseqüència d’un postoperatori.

El fill de Norita, Gustavo Cortiñas, de 24 anys i membre de la Joventut Peronista, va ser segrestat el 15 d’abril de 1977 a l’estació de trens de la ciutat argentina de Castelar, a l’oest de Buenos Aires. Ella tenia 47 anys quan el seu fill, casat i amb un fill, va desaparèixer, i aquell mateix dia va començar una llarga lluita per tal de trobar-lo. Del fill mai més en va saber res, però va persistir, junt amb les altres mares, en la reivindicació d’obtenir respostes i aconseguir justícia per a les víctimes de la repressió.

Un dels seus últims missatges és un llegat per a persistir en la lluita: “Nosotras nos vamos muriendo pero confiamos en ustedes, en la juventud, para que recoja las banderas que nos dejaron nuestros hijos y nuestras hijas”. Maig de 2023.

La família també destaca que Norita “va lluitar fins a l’últim moment per a la construcció d’una societat més justa”, especialment davant la seva “profunda preocupació en aquests temps per la greu situació que travessa” Argentina i “disposada a estar sempre present allà on hi hagués una injustícia”. De fet, per exemple, el 6 de juliol del 2019, Norita, que ja tenia quasi 90 anys, va visitar l’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó.

 

 

 

La pianista, de la Premi Nobel 2004 Elfriede Jelinek

Dramaturga, poeta i novel·lista, l’escriptora  feminista austríaca nascuda el 1946, Elfriede Jelinek és una de les millors escriptores dels darrers anys a Europa juntament amb Birgit Vanderbeke, nascuda el 1956 a Dahme, territori de l’ex República Democràtica Alemana i que va morir a França el 2021; la rumana Herta Müller, premi Nobel 2009;  la txeca Libuse Monikovà (1945-1998); la turca Emine Sevgi Ozdamar (1946) o la joveníssima autora suïssa Zoë Jenny (1974)

Una de les novel·les més valorades de Jelinek és La pianista, publicada el 1983.  La trama gira a l’entorn d’una professora de piano, Erika Kohut, a qui la seva mare dominant va obligar, des de ben petita a centrar-se en el virtuosisme musical i renunciar a tenir altres vivències pròpies de la infantesa  i l’adolescència. El control emocional i sexual que la mare li imposa genera a Erika una propunda frustració.

La novel·la fou adaptada al cinema el 2001 pel director Michael Haneke amb Isabelle Huppert i Benoît Magimel en els papers principals.

 

 

 

 

 

8 de març 2024

Tornem a celebrar el dia de les dones.

Aquest és el recorregut de la manifestació de Barcelona.

El lema de la protesta d’enguany és DEMPEUS CONTRA LES PRECARIETATS, LES FRONTERES I ELS GENOCIDIS.

Per què entre els joves catalans d’entre 16 i 24 anys creix el masclisme? Aquesta és la conclusió de l’última enquesta del CEO. Creuen que la societat els discrimina per ser homes i que el feminisme “ha anat massa lluny”. Paradoxalment, cal ressenyar que també 1 de cada 4 dones pensa el mateix.  6 de cada 10 nois assegura que les dones posen denúncies falses i que parlar tant d’assetjament pot empitjorar les relacions personals entre homes i dones.
Aquesta inclinació dels joves per posicions més conservadores és un fenomen que s’està produint a escala mundial.

 VOX és el partit que més profit treu d’aquest gir de la joventut cap a la dreta a Catalunya. El perfil del votant de VOX a Catalunya és el d’un noi jove.

Contràriament a la percepció que sostenen els més joves, segons els Mossos, 11 dones al dia de mitjana van ser víctimes de violència sexual l’any 2023 a Catalunya. Així ho recull el balanç fet per Mossos d’Esquadra amb motiu del 8-M, que indica que el cos policial va investigar l’any passat 3.759 denúncies per delictes contra la llibertat sexual, fet que representa un increment de prop d’un 34% respecte de l’any anterior.

Sentència exemplar en un cas de violació

Molta expectació davant la sentència en un cas mediàtic. Un jugador de futbol famós acusat de violar una noia al bany d’un espai reservat d’una discoteca de la part alta de la ciutat.

Els jutges han considerat provat que la noia va ser violada amb ús de força física i que, malgrat que en les imatges prèvies aportades per la defensa, ella va ballar i es va petonejar amb ell i va entrar voluntariament al reservat, en un moment determinat allà dintre va dir no i, per tant, va ser penetrada forçadament sense el seu consentiment. Una victòria per a totes  les noies i dones a les quals se’ls reconeix el dret a gaudir del seu cos fins al punt que elles desitgin i, segons la lectura de molta gent, una victòria aconseguida per la llei del “només sí és sí” que posa en valor el consentiment ( ara no s’ha de provar, com abans, que t’has resistit a la violació). Però també una certa decepció per la pena imposada: “només 4 anys i 6 mesos”. Sembla ser que, justament perquè els fets es van produir abans de la modificació de la llei, s’ha imposat una pena per la franja baixa, molt per sota dels 9 anys que demanava la fiscalia i encara més dels 12 que denanava l’acusació. Evidentment, la defensa vol l’absolució i això buscarà en el recurs, tot i que els jutges han refusat l’atenuant d’embriaguesa i sí ha comptat en la seva decisió la indemnització de 150000 euros ( suficient si parlem dun milionari?) L’acusació també demanarà revisió de la sentència. Veurem, finalment, com queda. Però de moment, els jutges li han dit a la noia “et creiem”.

6 de febrer, Dia Internacional contra l’ablació genital

200 milions de nenes i dones han sofert  mutilació genital femenina (MGF), segons estimacions de l’ONU. El Fons de Població de Nacions Unides calcula que més de 4 milions de nenes corren el risc de ser víctimes de l’ablació genital cada any, la qual cosa equival  a 12.000 casos diaris. A Espanya, segons un estudi publicat el 2020 pel Ministeri d’Igualtat, el nombre de nenes en perill  de patir aquesta  pràctica era de més de 15.500, quasi 3.700 de les quals en risc extrem.

Òbviament, haver estat víctima d’aquesta pràctica té  conseqüències físiques i també mentals. Des de les  més  inmediates  (dolor intens, hemorràgia, inflamació dels teixits genitals, febre, infeccions com el tètanus o fins i tot la mort), fins a les que poden aparèixer a llarg temini: infeccions urinàries, problemes vaginals, menstruals, sexuals (coit dolorós, menor satisfacció…), major risc de complicacions a l’hora del part (hemorràgies, cesària, necessitat de reanimació del bebè…) i de mortalitat  neonatal o trastorns psicològics (depressió, ansietat…).

Per què continuen practicant-la? Sovint es considera part necessària de la criança  de la nena i  una forma de preparar-la per a la vida adulta i el matrimoni. Molts cops respon a la  concepció d’allò que es considera una conducta sexual acceptable i vol  assegurar la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat després. Hi ha la convicció que redueix el desig sexual de la dona i, per tant, la temptació de relacions extraconjugals.

És una pràctica que encara és vigent a 30 països d’Àfrica, Pròxim Orient i Àsia i constitueix una violació dels drets humans fonamentals de les nenes i les dones.

Tant la Generalitat com algunes fundacions privades fomenten programes d’informació, prevenció, assessorament i ajuda per tal que dones que havien estat víctimes de l’ablació quan eren petites se sotmetin a operacions de reconstrucció del clítoris.

Departament d’igualtat i feminismes Prevenció de la mutilació genital femenina

Fundació Dr. Iván Mañero

Nou cas de violència vicària a Barcelona

Es deien Xavi i Noa i tenien 10 i 7 anys. Van ser trobats morts juntament amb el seu pare en un pis d’Horta. Quan els agents hi van arribar, el pis feia molta pudor de gas i estava completament segellat. L’home va encendre un braser i va posar roba sota les portes per tal que no es renovés l’aire. Tots tres eren a la mateixa habitació.

Els agents van anar al pis del pare després que la mare de les criatures donés l’avís, cap a les 18 h, que la seva exparella, amb qui no podia contactar, no li havia tornat els nens després de Reis i que tampoc els havia dut a l’escola. L’avís de la mare va arribar en paral·lel amb una alerta dels veïns, que van trucar al telèfon d’emergències a la tarda alertant que la finca feia molta pudor de gas.

Segons un estudi realitzat per la psicòloga i forense Sonia E. Vaccaro, creadora del terme violència vicària , amb la col·laboració de l’ associació Psicologia Feminista i la Junta d’ Andalusia, Violència vicària: un cop irreversible contra les mares, aquesta violència extrema cap a les dones que consisteix en causar-los el dolor més gran tot manllevant la vida dels seus fills, ha produït 53 assassinats de menors entre el 2000 i el 2021 (a partir del 2013 es recullen oficialment aquestes xifres, les anteriors s’han recopilat de sentències judicials). L’estudi assenyala que els homes veuen els seus fills com a simples instruments per fer mal a la dona.

25n 2023, un cop més lluitem contra la violència masclista

L’Hospital Clínic és el centre de referència de Barcelona per a  víctimes de violència contra les dones  a partir dels 16 anys (per sota d’aquesta edat  és el Vall d’Hebró). Des de 2004, el Clínic registra el nombre  d’incidències anuals a la capital catalana. Ahir va fer públiques les xifres d’enguny. El 46% són menors de 25 anys. L’any passat, respecte 2021, les agressions es van disparar. I enguany també han pujat en relació  al 2022, encara que en un porcentatge  molt menor. El Clínic ha atès entre gener i octubre 587 víctimes, un 5,6% més que en el mateix  període de l’any anterior (524 dones, el 89%, i 64 homes). Por primer cop han estat ateses més de 70 dones en un sol mes: juny (72) i setembre (79). Quasi la totalitat  de les agressions (99%) han esta comeses per homes. La dona més jove atesa tenia 16 anys i la més gran, 81. El grup de 18 a 25 anys és el més representatiu, amb 218 víctimes. Es constata, doncs, que cada cop les víctimes són més joves. D’altra banda, s’incrementen també les agressions grupals a dones sense sostre. Quant a la tipologia dels atacs, el 60% de les dones han estat  violades i el 67% dels homes han patit penetració i el 37% de les dones han registrat lesionss físiques, quan l’any passat van representar el 20%.

En la majoria dels 128 casos analitzats per indicadors d’intoxicació s’ha confirmat, segons analítiques, la presència de substàncies. Alcohol, cocaïna, cannabis i anfetamines són les més freqüents. Les agressions es produeixen principalment en un domicili (46%), a la via pública (16%) i a locals d’oci nocturn (10%)  normalment als lavabos de discoteques  i bars. S’han notificat  violacions a  cotxes, transport públic, llocs de feina, hotels… els dies de més atencions a urgències són dissabtes diumenges i dilluns, i els més relaxats, els dimecres. El 53% de les dones atacades no són espanyoles (61% en el cas dels homes) sinó maoritàriament llatinoamericanes.

Encara no la meitat de les víctimes tenen  clar que interposaran n denúncia. Un percentatge similar (47%) recorda els fets , meentre que la resta  presenta amnèsia parcial o total. El 65% arriba a urgències en les primeres 24 hores, predominantement en el torn de tarda (de 16 a 22 h) i per pròpia iniciativa (42%). El 15% arriben  acompañades de cossos  de seguretat i  el 19% procedeixen  d’altres serveis  de salut.

Després d’una agressió, a més de l’atenció a urgències i de la cura per part de diferents serveis mèdics, ginecologia, infectologia, psiquiatria i fins i tot cirurgia, el Clínic ofereix  dos programes de seguiment: un relacionat amb  les conseqüències físiques i un altre amb  les mentals. Però no totes les víctimes els segueixen. El 70% d’elles pateix estrès posttraumàtic i un dels símptomes és l’evitació i per això no totes les víctimes s’hi acullen als programes.

TOLERÀNCIA ZERO AMB LA VIOLÈNCIA SEXUAL

Nova mostra de masclisme de l’ultradreta

En la seva dotzena nit consecutiva de protestes davant la seu del PSOE a Madrid al carrer Ferraz, en la proximitat de la investidura de Pedro Sánchez després dels pactes amb l’independentisme i que es presentés la llei d’amnistia,  a més dels habituals insults, els ultres van omplir la manifestació de d’una vintena de nines sexuals inflables nues amb el logo del PSOE: “Aquestes són les ministres del PSOE”. Una de les consignes que es proclameven: “No és una seu, és un puticlub”.

Quins pobríssims arguments els de la dreta, que no pot acceptar les regles del joc si no els afavoreixen.